Història dels castells

Orígens

Hom suposa l’origen dels castells, tal com s’entenen avui dia, en l’antic Ball dels Valencians, un dels que es realitzava en l’entorn de les processons religioses. Aquests balls finalitzaven amb una figura constituïda per l’aixecament d’una construcció humana, que amb el temps va anar agafant importància i alçada, fins a independitzar-se del ball.[2] Al segle XV ja es feien les moixigangues, balls també amb construccions humanes, de les quals és reminiscència la Muixeranga d’Algemesí. Al segle XVIII la seva popularitat s’estengué fins al sud de Catalunya[3] on eren practicades al Camp de Tarragona i comarques dels voltants, on les colles participaven en les festivitats de les viles.


 

Els inicis

El primer castell documentat (“castell de sis sostres, acompanyat de la dolçaina) és l’any 1770 a l’Arboç[3], i els anys 1790 ja s’usava la paraula “castell” diferenciant-se del Ball de Valencians.[4] El 2 de febrer de 1801, per la Candelera, apareixen a Valls els primers pilars, però no està suficientment documentat quina colla de les dues colles vallenques els portà a terme.[4] Hi ha referències orals de l’any 1805 i referències escrites de 1815 a l’existència de dues colles a Valls, la Colla dels Pagesos i la Colla dels Menestrals.[5][6] Ambdues colles van anar canviant de nom al llarg del temps i actualment hom vol creure que l’actual Colla Vella dels Xiquets de Valls és la continuadora de la dels Pagesos, i la Colla Joves dels Xiquets de Valls la dels Menestrals. La primera, que s’ha auto-atribuït estar documentada des de 1801,[7] es va erigir com la colla tradicional mentre que la segona, fundada l’any 1812 pel cap de colla Josep Batet Llobera, era de tendència lliberal.[5][8] Per tot aquest valor històric, i especialment pel manteniment d’aquest art a través dels segles, la població de Valls és considerada el “Bressol dels castells”.

Històricament l’activitat castellera ha patit alts i baixos destacats (gairebé cíclics), lligats estretament a períodes de crisi o bonança econòmica, social o bèl·lica. Així doncs, per exemple, la Guerra del Francès (1808-1814) i la Primera Guerra Carlina (1833-1840), van sacsejar fortament l’activitat castellera. En un període de més tranquil·litat (1819) es va alçar el primer castell de vuit.

Ambdues colles no actuaven solament a Valls sinó que se solien desplaçar a comarques veïnes contractades per actuar en festes majors o altres celebracions. Els caps de colla administraven els diners rebuts i normalment disposaven de l’ajuda de la població local a l’hora d’alçar les construccions. Aquesta col·laboració va fer que posteriorment apareguessin dues colles més a Tarragona (la Colla dels Pagesos i la Colla dels Pescadors), ambdues amb un bon nombre de castellers vallencs. A Vilafranca del Penedès, tot i que no es formarà una colla fins al cap de molts anys, la gran afició i admiració fa que durant anys la vila convidi a les colles vallenques fins a tres cops l’any (per la Diada de Sant Fèlix, i per les festes de les dues confraries vilafranquines més populars, la del Roser i la de la Muixerra). Posteriorment es formarien colles pròpies amb aquests mateixos noms, la gran rivalitat de les quals arribaria a punts tan extrems que provocarien que les autoritats de Vilafranca prohibissin l’activitat castellera durant alguns anys.


 

Primera època d’or 1851-1889

Poc a poc la rivalitat entre les colles de Valls feia que les seves construccions fossin cada vegada de major dificultat, així al 1835 ja s’havien fet els primers tresos de vuit i el pilar de set, i al 1845 es va intentar el primer 3 de 9 amb folre, tot i que no es va carregar fins un any més tard.

La primera època d’or dels castells no es dona per començada fins al 1851, quan durant les festes de Santa Tecla de Tarragona es descarregà per primera vegada a la història el 3 de 9 amb folre. Al 1853 el periodista Joan Mañé i Flaquer publica al Diario de Barcelona una crònica sobre l’actuació castellera per les festes de Torredembarra amb el nom de “Fiesta Popular”. En aquest article esmenta que s’hi van fer castells de la magnitud del 3 de 9 amb folre, 4 de 9 amb folre, torre de vuit amb folre, 5 de 8, 3 de 8 aixecat per sota i fins i tot el pilar de set amb folre caminat. En aquests primer anys hi ha altres referències no gens clares que poden induir a pensar que es va fer el pilar de set net, la torre de vuit aixecada per sota, i el 3 de 9 net, i quan diem net volem dir sense folre, però són dades que no s’han pogut contrastar i realment molt poc fiables.

Afectada temporalment part de la població catalana pel còlera, es tornen a veure grans construccions de manera exponencial per tot el camp de Tarragona i Penedès. Un altre text escrit pel doctor Ballester anuncia que el 19 d’agost del 1858 una de les colles de Valls fa el pilar de vuit amb folre i manilles a Vallmoll i que cinc dies més tard l’altra colla de la vila l’assoleix a Alió. El 1873 es podria haver assolit a Tarragona el 4 de 9 amb folre i l’agulla. Durant tot aquest temps Vilafranca, Tarragona i Valls i les seves poblacions properes formen una mena de triangle on es realitzen el major nombre d’actuacions i les de major nivell, i per això aquest territori és conegut com la “zona tradicional dels castells”, en contraposició a d’altres zones del país on, en els darrers anys i a càrrec d’altres colles més modernes, s’hi han assolit actuacions destacables i realment històriques (Terrassa, Barcelona, Girona, etc.)

Tornant al segle XIX, l’èpica castellera segueix en augment durant més de 10 anys a ritme imparable. Als anys 1877 i 1878 a Altafulla les dues colles vallenques hi fan el pilar de 8 amb folre i manilles. Un any més tard, al 1879, a Torredembarra la Colla Vella aixeca el 3 de 9 amb folre, 4 de 9 amb folre, 5 de 8, pilar de 7 amb folre i el 3 de 8. Al mateix any per la Festa major de Valls, van fer el 3 de 9 amb folre, 4 de 9 amb folre, 5 de 8, pilar de 7 amb folre, 2 de 8 amb folre, 9 de 7, i 3 de 8 aixecat per sota. Al 1881 hi ha escrits del que podria ser la millor actuació de tots els temps: les dues colles de Valls haurien descarregat a Tarragona la torre de vuit neta, la Nova hauria fet el 3 de 9 net i la Vella el 4 de 9 net. Aquest castell també hauria estat carregat per l’altra colla de Valls el 29 d’agost de 1881 al Catllar. Aquestes impressionants dades però, són poc creïbles, excepte les que fan referència al 4 de 9 net, ja que és l’únic d’aquests castells del qual se’n va generar una autèntica llegenda pervivint per la tradició oral fins els nostres dies. És una fita històrica que ja no es posa en dubte de la qual se’n poden trobar moltes referències, i que no es tornaria a repetir fins 117 anys després, el 25 d’octubre del 1998, quan els Minyons de Terrassa descarregarien el 4 de 9 net en el marc de les fires de Sant Narcís a Girona.

El 30 d’agost, per Sant Fèlix, les colles alcen els 3 i 4 de 9 amb folre, 2 de 8 amb folre, 3 de 8 per sota, 5 de 8 i pilar de set amb folre. I per la diada del Roser la Vella assoleix el 4 de 8 amb agulla i el pilar de vuit amb folre i manilles. Durant les fires de Santa Úrsula celebrades a Valls l’any 1883 es produeix una altre moment històric: les dues colles de Valls intenten el 5 de 9 amb folre, castell que potser ja s’havia intentat vint anys abans però sense èxit. En la primera escomesa la Vella el va carregar, i el de la Nova va quedar en intent. Totes dues van tornar a intentar-ho, però l’enxaneta de la Nova va baixar quan només quedava travessar i fer les aletes, fent que la colla es retirés per manca d’enxaneta (?). Per la seva part la Vella finalment el va assolir, carregat i descarregat, al tercer intent.

Aquesta època esplendorosa dels castells va finalitzar per les festes de Santa Tecla de l’any 1889, amb un gran nombre de castells de màxima dificultat de vuit i nou pisos. Amb tot, cal tenir en compte diversos factors importants: en aquells anys sols es comptaven com a vàlids els castells descarregats, els carregats molts cops es quedaven com una anècdota que ni es recollia a les notícies que ja de per si solien ser d’escassa qualitat i sense imatges. Tot plegat fa que les dades de moltes de les actuacions realitzades en aquests temps siguin encara discutides.


 

Decadència 1889-1926

L’any 1889 l’activitat castellera va iniciar una progressiva davallada, que no s’aturaria fins el 1926 coincidint amb l’aparició de dues noves colles a Tarragona: Xiquets de Tarragona i Nens del Vendrell.

Durant tots aquests anys la pràctica dels castells s’havia anat reduint i el nivell de les construccions recularia fins als nivells més baixos de la seva història. El darrer quatre de vuit documentat és del 1908 i als anys 20 els castells de màxima dificultat eren el quatre i el tres de set[9] Diversos estudiosos apunten motius com ara l’arribada de la fil·loxera i l’obertura del ferrocarril entre Valls i Barcelona com una de les causes d’aquesta davallada a causa de la migració cap a ciutat. Tot i això hi va haver places com la de Vilafranca que van aguantar i no van deixar de contractar les colles de Valls, una actitud fidel fonamental per a la conservació de la tradició. Aquesta perseverança de Vilafranca li ha atorgat el nom de “la plaça més castellera”. També hi va haver dos altres aspectes que van portar una petita millora en aquesta crisi: la instauració de la Mancomunitat de Catalunya (1917) i la celebració de les festes decennals de Valls el 1921.

A Tarragona no hi va haver cap actuació castellera entre el 1913 i el 1921, a excepció d’una actuació al 1918 realitzada per un grup de castellers espontanis. Al bienni 1923-1924 van tornar a actuar els Xiquets de Valls i amb motiu d’aquesta diada es van iniciar les converses per crear una nova colla a Tarragona. Un any més tard la nova colla va realitzar els primers assajos. Hi ha estudiosos que afirmen que l’estrena oficial va ser aquell mateix 1925 i d’altres que creuen que va ser per Santa Tecla del 1926. En tot cas, la seva primera actuació va finalitzar amb les següents construccions: quatre de sis, tres de sis, torre de cinc i pilar de quatre.


 

Renaixença 1926-1981

Amb l’aparició de les dues noves colles, i especialment per la del Vendrell, es reanima la rivalitat, fet que propicia un augment de la competitivitat que repercutirà en la qualitat dels castells. L’octubre de 1927 els Nens del Vendrell es divideixen en dues colles, els Caneles i els Mirons, i al 1930 la colla de Tarragona també es parteix en la Nova i la Vella. En la Festa Major del Vendrell de 1932 hi actuaren tres colles locals: Nens, Caneles i Mirons.

Al 1929, tant les colles del Vendrell com les de Tarragona havien igualat el nivell de castells de les colles de Valls. A l’any següent el tres i el quatre de set ja formaven part del repertori habitual de les colles de Valls i fins i tot el 4 de 7 amb l’agulla va realitzar-se en un parell d’ocasions aquell mateix any. El 1931, per les Decennals de la Candela es tornava a respirar un gran ambient casteller a tot Valls amb unes fortes ganes d’autosuperació i, sobretot, de superar les altres colles. Tot plegat va fer aparèixer rumors de què la Colla Vella intentaria el quatre de vuit que no es feia des del 1908, però finalment no es va provar per problemes amb la canalla.[10] Per la seva part la Colla Nova va intentar el cinc de set a l’antiga.[11] Ja al 1932 a l’Arboç és viu una actuació històrica per part de les dues colles de Valls. La Nova intenta el pilar de 5 aixecat per sota i descarrega el dos de sis i el tres de set aixecat per sota, mentre que la Vella carrega el quatre de vuit i descarrega també el tres de set per sota i el dos de set.[12] L’anterior torre de set era d’inicis de segle, un castell que es va perdre abans que el quatre de vuit. També cal destacar que per aquestes dates les colles van començar a actuar una després de l’altre i no al mateix temps com feien fins aleshores.[13] Aquell mateix any la colla Vella va intentar el pilar de sis i dues vegades més el quatre de vuit però aquest cop sense carregar-lo. Aquest castell no es descarregaria fins la Diada de Sant Fèlix de 1933 quan la Colla Nova ho va aconseguir després d’haver-ho intentat una dotzena de vegades en el darrer any. Un any més tard, el 1934, a Torredembarra, la mateixa Colla Nova va carregar el primer tres de vuit del segle i va realitzar la que seria la millor actuació fins el 1969: Quatre de vuit, tres de vuit carregat, dos de set, tres de set aixecat per sota i cinc de set. Cal dir que uns dies abans la colla va realitzar el pilar de sis per Sant Fèlix però no se sap amb certesa si va ser carregat o va quedar en intent. Amb aquesta clara tendència a l’alça la Guerra Civil (1936-1939) va estroncar aquest primer indici de recuperació en desintegrar-se temporalment totes les colles existents.

La recuperació, però, encara era viva i anys més tard, ja en l’arribada de la postguerra al 1939, es tornen a formar les colles a Valls, Tarragona i el Vendrell, aquest cop però reagrupades, un fet sense precedents a Valls i realitzat per voluntat expressa de les autoritats franquistes. La fusió va donar pas a l’anomenada Colla dels Xiquets de Valls, popularment coneguda com “La Barreja”. Aquell mateix any i novament a Torredembarra, es va viure el primer quatre de vuit (carregat) de la postguerra, que va aconseguir la colla reunificada dels Xiquets de Valls. Tot i els esforços l’invent mai va arribar a consolidar-se i cap a final del 1946 la Colla Vella va tornar a actuar de manera diferenciada. Aquell mateix any els Nens del Vendrell van descarregar per primer cop el quatre de vuit i un any després ho va fer la de Tarragona. A partir d’aquelles dates el quatre de vuit va ser un castell que començaria a sovintejar a les places castelleres.

Uns anys més tard, el 15 d’octubre de 1951, els Nens del Vendrell van descarregar a la seva població el primer tres de vuit del segle XX i la Vella de Valls el va carregar vuit dies més tard en la Diada de Santa Úrsula. Els anys posteriors van comptar amb diversos intents de tres de vuit dels Nens del Vendrell i la Vella de Valls, les dues colles en lluita per la supremacia. Ambdues van tenir alts i baixos dins d’un nivell superior a la resta de colles. La torre de set era assolida sovint, el quatre de vuit gairebé cada any i el tres, tot i tenir menys freqüència, va ser carregat tres vegades pels Nens (dos al 1952 i un al 1955) i la Vella el va realitzar 1952.

Després d’uns anys sense gaires novetats destacades, la realització dels concursos de Can Jorba-Preciados a Barcelona els anys 1964, 1965 i 1966, van unir l’interès popular per l’actuació-concurs en un moment de màxima rivalitat entre els Nens i la Vella. Tot i que a les tres edicions va guanyar la Colla Vella de Valls, en la darrera edició van saltar espurnes a causa d’un tres de set aixecat per sota en tercera ronda de la Colla Vella. Els Nens van protestar iradament i finalment la Vella va decidir intentar el tres de vuit, un castell que feia 9 anys que no s’intentava i que finalment van aconseguir carregar. Després d’això els Nens van carregar un any més tard un pilar de sis que va portar molta polèmica però que tornarien a aconseguir un any després.[14] Les darreres actuacions del 1969 van aportar actuacions glorioses, poc imaginables anys abans. Fruit de l’estira i arronsa, els Nens van descarregar el primer pilar de sis del segle XX. Poques setmanes després, el 12 d’octubre, la Vella carregà el primer cinc de vuit del segle i tres dies més tard els Nens descarregaven el quatre de vuit, tres de vuit i pilar de sis, actuació que no es tornaria a repetir en 27 anys. El 26 d’octubre, la Vella tornà a carregar el cinc de vuit, descarregà el seu primer tres de vuit i intentà la primera torre de vuit amb folre del segle. Finalment el 23 de novembre de 1969 s’assoleix un altre fita històrica quan els Nens descarregaren en pròpia plaça el pilar de set amb folre, la primera construcció amb folre de la centúria.[15]


 

Segona Època d’or 1981-1993

Tot i que puntualment les dones havien participat en les construccions de castells[16], és en els anys 1980 quan van incorporar-se de forma habitual a les colles castelleres, sent els Minyons de Terrassa, nascuts el 1979,[17] la primera colla on van participar-hi plenament. Des d’aquell moment s’ha viscut com un procés natural, atès que per alçar castells la força no és la principal habilitat requerida, car la tècnica té el paper fonamental i els castellers treballen junts en funció de l’alçada i el pes. La introducció de la dona en els castells és doncs la clau de volta, per a molts castellers, que propiciarà el gran desenvolupament tècnic d’aquest període esplendorós. La data d’inici d’aquesta època coincideix amb el primer castell de nou del segle XX, el 4 de 9 amb folre descarregat per la Colla Vella dels Xiquets de Valls a la plaça del Blat vallenca en la Diada de Santa Úrsula de 1981. En aquella mateixa diada la Colla Joves dels Xiquets de Valls descarregà el primer 5 de 8 del segle.

En els següents anys la Colla Joves dels Xiquets de Valls (1986), els Castellers de Vilafranca (1987), els Minyons de Terrassa (1988) i la Colla Jove Xiquets de Tarragona (1993) també assoliren castells de nou pisos, millorant els registres any rere any fins arribar a la data històrica del 21 de novembre del 1993, quan els Minyons de Terrassa carregaren al Raval de Montserrat de la seva ciutat, i en el marc de la seva Diada de la colla, el primer Dos de nou amb folre i manilles de la història, donant inici al que es coneixerà com a Època de Platí.


 

Època de platí 1993-Actualitat

En aquesta època el fet casteller es caracteritza per l’expansió territorial, l’increment de la popularitat i el ressò als mitjans de comunicació, i l’assoliment de noves construccions de gamma extra. Pel que fa a l’expansió territorial, durant la dècada de 1990 sorgeixen moltes colles castelleres a poblacions llunyanes de l’àmbit tradicional, com a Lleida, Mataró, Manresa, Salt, a més d’arribar el fet casteller a la Catalunya Nord i a Mallorca. Després del creixement dels anys noranta, en els primers anys del segle XXI la formació de noves colles és menor i en desapareixen algunes, mantenint-se el nombre de colles castelleres entre 50-60. A partir de 2006, també es produeix una certa exportació dels castells, i a Xile[18], i posteriorment al Brasil[19], es formen colles amb la intenció de formar el jovent de barris marginals a treballar en equip.

Respecte a la consecució de noves estructures, en aquesta època de platí s’assoleixen moltes de les estructures que es van aconseguir a la primera època d’or i també es creen nous castells de màxima dificultat. El 2 de 9 amb folre i manilles, després d’haver-lo carregat els Minyons de Terrassa i de carregar-lo també la Colla Joves dels Xiquets de Valls, es descarrega per primera vegada en la Diada de Santa Úrsula del 23 d’octubre de 1994 per part de la Colla Vella. A més d’aquest 2 de 9, la Colla Joves també va carregar-lo i les dues colles van descarregar el 3 i el 4 de 9 amb folre. Després d’aquest castell, el següent castell de gamma extra en assolir-se va ser el pilar de 8 amb folre i manilles, carregat per primer cop al segle XX pels Castellers de Vilafranca a la diada de Sant Ramon de 1995 (31 d’agost) a Vilafranca (el descarregarien per primera vegada 2 anys després, el 28 de setembre de 1997 també a Vilafranca).

Durant la dècada dels 90 es succeïren les actuacions històriques, així, per la diada de La Mercè de 1995 (24 de setembre), els Minyons de Terrassa aconseguien carregar a Barcelona un altre dels castells mítics del segle XIX, el 5 de 9 amb folre, castell que va descarregar per primer cop l’any següent la Colla Vella dels Xiquets de Valls el 27 d’octubre de 1996. També durant l’any 1996 es va poder veure un altre castell inèdit, el 4 de 9 amb folre i l’agulla, que van carregar els Castellers de Vilafranca per la diada de Tots Sants (1 de novembre) a Vilafranca i que descarregarien (acompanyat del 2 de 9 i el 3 de 9 descarregats) un any després a la mateixa diada.

L’any 1998 portà la consecució de dos castells mítics més: el 4 de 9 (sense folre) i el 3 de 10 amb folre i manilles. El primer el van descarregar els Minyons de Terrassa durant les Festes de Sant Narcís (25 d’octubre) a Girona, en una actuació on també descarregaren el 5 de 9 amb folre, el 3 de 9 amb folre i el pilar de 7 amb folre. Durant aquell any també es va viure una cursa per a assolir el primer castell de 10 pisos de la història. Després de que els Castellers de Vilafranca es plantegessin sense èxit el 4 de 10 amb folre i manilles, els Minyons de Terrassa i els Castellers de Vilafranca començaren a assajar el 3 de 10 amb folre i manilles. Així, el primer intent de 3 de 10 el realitzaren els Minyons durant la seva festa major (5 de juliol), tot i que no es va arribar a carregar. Després, per Sant Fèlix (30 d’agost) i Tots Sants, els Castellers de Vilafranca realitzaren sengles intents d’aquest castell, que finalment aconseguiren carregar el 15 de novembre a Vilafranca. Una setmana després, els Minyons descarregarien aquest mateix castell en el transcurs de la seva diada després d’un intent desmuntat.

Encara durant el segle XX s’aconseguirien dos castells més de gamma extra: el 2 de 8 (sense folre), carregat per primer cop pels Castellers de Vilafranca per Tots Sants de 1999 i el 3 de 8 aixecat per sota, descarregat per la Colla Vella dels Xiquets de Valls a Vila-rodona el 7 de novembre de 1999.

Durant els primers anys del segle XXI es manté al dinàmica assolida i els castells de 9 i de gamma extra es realitzen de forma continuada any rere any. També es van assolir noves fites durant aquest període. La Colla Vella dels Xiquets de Valls estrenà el 9 de 8, castell que van descarregar per primer cop el 7 d’octubre de 2001 a la diada del Mercadal a Reus. Aquest castell el tornaren a assolir 2 anys després en la mateixa diada, i en ambdós casos es realitzà amb 3 enxanetes. L’any 2005 es va aconseguir carregar per primer cop el 2 de 9 amb folre, aquest castell, resultat de treure les manilles al 2 de 9 amb folre i manilles, és considerat de dificultat extrema i el van carregar els castellers de Vilafranca durant la diada de Sant Fèlix. També cal destacar l’assoliment del 3 de 9 amb folre i l’agulla, castell carregat per primer cop l’any 2008 pels Minyons de Terrassa durant la seva diada (16 de novembre) i descarregat l’any següent pels Castellers de Vilafranca a la Diada de Sant Ramon. Aquest castell es pot dir que és un castell de creació moderna, ja que, tot i que el 3 de 7 amb l’agulla era un castell que es veia de tant en tant a les places, el 3 de 8 amb l’agulla no es va fer per primer cop fins a l’any 2006. En la diada de Tots Sants de 2010 els Castellers de Vilafranca descarregaren el primer 2 de 8 sense folre, 11 anys després d’haver estat els primers en carregar aquesta torre. En la mateixa diada, els Capgrossos de Mataró esdevenien la cinquena colla en assolir un castell de gamma extra amb el seu primer 2 de 9 amb folre i manilles descarregat.

Deixa un comentari