EMBOLICANT LA TROCA (Gianni Rodari)
-Hi havia una vegada una nena que es deia Caputxeta Groga.
-No, Vermella!
-Ah, sí! Caputxeta Vermella. La seva mare la va cridar i li va dir: "Escolta, Caputxeta Verda..."
-Que no, Vermella!
-Ah, sí, Vermella. "Vés a casa la tia Pascàsia i porta-li aquesta pela de patata."
-No: "Vés a casa l'àvia i porta-li aquesta coca!"
-D'acord, d'acord! La nena se'n va anar al bosc i va trobar una girafa.
-Apa, quin embolic! Va trobar un llop, i no pas una girafa!
-I el llop li va preguntar: "Quant fan sis per vuit?"
-De cap manera. El llop li va preguntar: "On vas?"
-Tens raó. I la Caputxeta Negra va contestar...
-Era la Caputxeta Vermella, Vermella, Vermella!
-Sí, i va contestar: "Vaig a la plaça a comprar salsa de tomàquet."
-I ara! "Vaig a casa l'àvia que està malalta, però no sé trobar el camí."
-Justa la fusta! I el cavall va dir...
-Quin cavall? Era un llop!
-Oh, i tant! I va dir això: "Agafa l'autobús numero setanta-cinc, baixa a la plaça de la Catedral, gira cap a la dreta; trobaràs tres graonets i un dineret per terra; deixa estar els tres graonets, agafa el dineret i compra't un xiclet."
-Avi, avi, no en saps, eh? d'explicar històries... Tot ho confons, tot ho barreges! Però tanmateix, el xiclet, bé me'l podries comprar.
-D'acord: vet aquí el dineret.
I l'avi va tornar a llegir el seu diari.
Que maco es el compte,comptat, igualment, Peró esta mol be.
Mario
Publicat per mmarruga — 24 Mai 2010, 19:58
Buscava pel google d'on venia la expressió que sempre tenia al cap de "Justa la fusta, i el cavall va dir.." i havia oblidat completament que era d'aquest compte!! I gracies a aquest acabo de recordar un munt de moments de la meva infancia..
Moltes gracies per aquest inesperat regal!
Publicat per Ramon — 13 Ago 2010, 13:29