CONSULTES..., "UN DRET DELS POBLES"

29 Setembre, 2009 00:38
Publicat per eblanch, General

No cal estripar-se la vestimenta!!.

Aquest passat cap de setmana he llegit en més d'un mitjà escrit, articles en clau semi-despreciativa sobre el passat “referèndum” d'Arenys, o el proper 13D. A la nostra població, el dijous passat es van aprovar dues mocions en recolzament de les preguntes populars, en d'altres pobles els propers dies s'aprovaran mocions semblants. Que vol dir tot això, que desprès del 13D aconseguirem la independència?..., evidentment que no, potser ni tan sols ens aproparem a aquesta fita. Així doncs són convenients aquestes consultes?..., doncs SI, penso que val la pena, sobretot desprès de la reacció “carca” dels polítics espanyols, que inclús varen enviar un advocat de l'estat feixista (algú va dir que les casualitats no existeixen..., en canvi si existeixen les causalitats).

Tothom parla dels drets humans, com a essers individuals, però tambè existeixen els drets dels pobles (“Declaració Universal dels Drets dels Pobles”, Argel 4 de juliol de 1976), l'article cinquè d'aquesta Declaració Universal, diu:

Todo pueblo tiene el derecho imprescriptible e inalienable a la autodeterminación. Él determina su status político con toda libertad y sin ninguna injerencia exterior.

Així doncs, ja que no som un Estat, ja que no sabem si som una nació (ja ens ho diran els “experts” del T.C.), al menys crec que podem dir que som un “poble” (potser això també aixecaria ampolles a Madrid). Això ens porta ha lligar-ho amb lo de la conveniència o no d'aquestes consultes..., si d'alguna cosa han de servir les consultes, és a que tots els catalans, definits com ho feia el President Pujol (tot el que viu i treballa a Catalunya), ens sentim que formem part del poble català, per naixement o per adopció, ens ajuda a incrementar aquest sentit de pertinença. Quina ironia que aquells que voldrien que aquest territori fós una fotocòpia de qualsevol altre territori peninsular, aquells que no volen una Nació Catalana, aquells que simplement ens volen com “las provincias del Nordeste Peninsular”, ens ajudin a entendre qui ens vol, qui no, i el que és millor per la nostra nació.

Però quina independència volem?, o més aviat quina independència necessitem?..., o potser no en necessitem cap d'independència?..., la resposta amb aquestes preguntes no és fàcil...,

Pensem en la resta d'Espanya..., creieu que si des de La Meseta ens respectessin la llengua, les costums, les institucions, i nosaltres a ells..., si recaptéssim nosaltres els nostres impostos, com els vascos, i enviéssim la nostra quota de solidaritat, creieu que en tindríem moltes ganes de independència?..., però no és així, i els nostres esforços pedagògics per aconseguir-ho han estat freqüents, però poc efectius.

Tot i això, si la Unió Europea fós la pretesa Europa dels pobles que una vegada ens van fer creure que arrivaria, doncs podríem estarne d'acord, inclús podríem formar part d'una gran regió europea-mediterrània. Però l'Europa dels pobles està tan lluny com fà 17 anys amb el Tractat de Maastricht, segueix essent l'Europa dels estats, no hem guanyat en construcció europea, solament en nombre d'Estats socis.

Així, que ens queda?, doncs el simple dret de preguntar a la població que li agradaria, encara que això no ens portin en lloc, al menys sabrem que volem com a poble..., desprès haurem de lluitar, políticament, per aconseguir-ho. O sigui, tenir un objectiu, que arribarà per l'acció política, o per la simple inèrcia de construcció europea, costi els anys que costi. Però el que no hem de fer, és negar el dret a l'expressió, ni de les persones individuals, ni dels pobles com a entitat plural..., si ho fessim trairíem tot allò pel que han lluitat els defensors de la democràcia durant tans anys, i en tants llocs...

Ernest Blanch

 

4 Comentaris | 0 RetroenllaçOs