Plenari

Publicat per pph | 29 Mar, 2010

Avui hem tingut un plenari que hagues possiblement estat de tràmit si no s'hagues debatut dos o tres temes d'importància per la Ciutat.

D'una banda la Escola Oficial d'Idiomes. Crec que el portaveu Convergent no ha estat encertat en el plantejament de les dubtes sobre el conveni, no preparant esmenes i portant-nos a perdre temps que no tenim si ho deixavem damunt la taula. Crec també que la nostra resposta ha estat excessivament vehement i s'hagues pogut explicar  millor el procés d'elaboració del conveni, les millores introduïdes als esborranys i la feina feta per molts per arribar on estem, a falta de la cessió definitiva del dret de superficie que encara costarà.

D'altra banda m'ha tocat explicar una liquidació de pressupost en un entorn tan critic que 2 milions de deficit mes 4 de reconeixement de deutes és sincerament per nota. Encara patirem tres exercicis si repasem el model de situacions anteriors. Amb l'inversió record de 300 milions en un mandat i si mantenim els dies de pagament dins la llei incrementant l'atenció social, l'educació i la seguretad de la manera que ho hem fet ens mereixem una prorroga.

Finalment les mocions han tingut protagonisme amb un empat per primera vegada i dues propostes de consens que crec que han ajudat a recuperar el to.

Demà, la premsa dirà.... 

Link

Publicat per pph | 28 Mar, 2010

El otro dia me dijo un amigo que me iba a quitar el "link" o eslabón que unía su bloc o blog con el mío. Era una cariñosa amenaza, además de decirme delicadamente que me estaba quedando fuera de la blogesfera o como se diga.

La verdad es que mi último artículo tiene más de un año y simple y brevemente anunciaba que había "descubierto" facebook y que allí me podrían encontrar los que quisieran saber de mí en la red.

Lo cierto es que una vez en el facebook reencontre amigos de mi adolescencia cordobesa y de mi infancia valenciana y me pareció un instrumento estupendo de relación con gente diversa, desde políticos de todos los credos hasta familiares de varias generaciones. Realmente sorprendente.

También me di cuenta de que no quería tener miles de "amigos" sino aquellos con quienes pudiera hablar también en la vida real de cosas un poco más allá de las convencionales, con pocas excepciones.

Hoy he visto el enlace de mi bloc en el de otro amigo y he decidido que quien quiera que haga el esfuerzo de mantener mi nombre se merece que al otro lado haya una respuesta, una reflexión, un comentario de actualidad. No de hace un año.

Así que vuelvo a escribir. Vuelvo a escribiros. Gracias por leerme