Sí senyors! Finalment ja he pogut tastar el plaer de conduir una breu estona el meu cotxe nou; res, el que he trigat de dur-lo des del concessionari fins al garatge de casa meva. La il·lusió que comporta el fet de conduir el teu cotxe novet és directament proporcional a la por de fer-li una rascadeta a les primeres de canvi. No vegeu amb quina cura anava a l’hora de maniobrar dins del parking… Per que a més, tot i que el cotxe és ben meu, vulguis o no encara m’hi sento una mica estrany allà dins. I és que feia 11 anys que portava el mateix cotxe fins avui, 11 anys en els quals els cotxes en general han evolucionat. La principal diferència que he pogut notar d’entrada, a banda de tot allò que hom pot classificar dins de la categoria de “pijadetes”, és la suavitat en el tacte i la direcció, així com un radi de gir menor. Són evidentment aspectes que milloren la qualitat però tb són canvis als quals t’has d’habituar al capdavall. En fi, ara el que toca és empapar-me de coneixement i llegir ben atent tota la documentació. Cap problema! De fet me’n moro de ganes 🙂
I res més, ah! bé sí… allò que comentava a l’altre post sobre la meva emprenyamenta per no haver pogut fer el pagament divendres passat, al final no ha tingut conseqüències greus jejeje… Dilluns al matí tot solucionat, i aquest mateix matí un cop he conegut el número de matrícula tb he “matat” en un 3 i no res el tema de l’assegurança.
Salut i fins el proper post!