ENTENC LA CUP

Els entenc als cupaires, us ho dic de debò. Entenc aquest sentiment de desassossec que deuen tenir per fer allò que creuen que han de fer, però que la gran majoria de catalans i catalanes no entén.
Avui escoltava l’entrevista de Mònica Terribas a Anna Gabriel, diputada de la CUP, i la Terribas, sempre incisiva, li preguntava si s’havia sentit directament atacada aquests dies per les decisions que ha pres la CUP. Suposo que es referia als insults que circulaven a la xarxa contra els cupaires i en especial contra Gabriel. Ella, amb veu afectada, m’ha semblat, es lamentava de la falta d’arguments polítics que tenen alguns i que utilitzen l’insult com a instrument per atacar a qui no pensa i actua igual.
I l’he entès perfectament a l’Anna Gabriel, i tant!! I l’he entès perquè els i les socialistes fa molts anys que “rebem estopa” dialèctica. Fa molt de temps que als i a les socialistes se’ns diu traïdors i botiflers i d’aquí per amunt…només perquè el nostre projecte de país no és el mateix que el que defensen ells.
El més curiós, però, és que alguns dels que ens han titllat, de vegades, de botiflers i traïdors han estat membres de la CUP. De la mateixa CUP que ara es lamenta quan els que reparteixen carnets de bon català (i bona catalana) els deixen fora del repartiment, per no fer el que s’esperava d’ells.
I també entenc el sentiment de pèrdua que deuen tenir al veure com el seu cap de llista, l’Antoni Baños, ha dimitit, per no veure’s amb cor de defensar una decisió que, segons la mateixa CUP, s’ha pres de la manera més democràtica possible dins de la seva organització. Nosaltres, també n’hem perdut de companys i companyes a qui apreciàvem molt, i que no han participat de les decisions de l’organització.
Com veieu, puc entendre perfectament el que passa a Can CUP, perquè el què els passa pot passar a qualsevol altre partit.
La CUP no és diferent. No és invencible davant dels problemes, com qualsevol altra organització. Ens tenien acostumats a un cert aire d’arrogància, de mirar per sobre l’espatlla als simples mortals d’altres partits, que passàvem tensions internes en temes transcendents, que teníem divisions i dimissions. Ara els ha tocat a ells i elles. Igual com els ha tocat ser l’ase dels cops, per anar contra els interessos, segons diuen alguns, de Catalunya.
Com podeu veure els entenc molt bé als de al CUP, la pregunta és, després del què ha passat, ells i elles entendran als altres?…