09 Vitaï Maria – Je vous salut Marie
L’ ASSUMPTA
A Ribes de Fresser visito el temple. Primera visió impactant: uns poms de gladiols blancs atreuen extraordinàriament la meva atenció. Confegits de forma radial des d’un nucli de flors blaves, segueixen el perfil d’una paret esglaonada que vol representar una muntanya, al cim de la qual reposa una imatge de Maria Assumpta, tot presidint la nau. Una claraboia dissimulada al sostre permet l’entrada d’un feix de llum que coincideix exactament amb la línia on les flors són situades; això fa que el color blanc dels gladiols aconsegueixi un efecte extraordinàriament lluminós, que contrasta amb la penombra dominant del recinte.
La imatge de la marededéu no és massa afortunada en la seva expressió però resulta molt suggerent per l’entorn on s’emmarca. Darrere seu, en la paret frontal, hi ha pintada una escena bucòlica: una vall, que recorda la de Núria, on hi ha diferents personatges amb corona de sant que, drets o agenollats, reverencien una lluminosa presència. La presència s’intueix pel to difuminat i més o menys encerclat que el pintor situa en l’ampli centre d’aquell paisatge. Sembla que es tracta d’un espai eteri. Els colors d’aquesta gran taca “còsmica” estan molt ben aconseguits en funció del seu objectiu. No cal dir que la imatge queda centrada davant d’aquell forat, connector simbòlic amb una altra dimensió. L’etimologia de Núria, equivalent a lluminària l’hi escau força, si no és que inspira tota aquesta concepció.
Un cop superada l’agradable sorpresa de l’efecte estètic dels poms de flors, m’embadaleix el conjunt. L’Assumpta al cel… un dogma de l’església catòlica difícil d’empassar, tal com l’expliquen. Però, no és cert que hi ha llocs naturals, com ara la vall de Núria que, en arribar-hi, hom sent una mena d’enlairament anímic, una forta energia que ens vitalitza? És aquest potser el missatge ocult d’aquell mural? L’ànima, simbolitzada per Maria, s’eleva en certs indrets màgics. Són llocs santuari. Les cultures primitives, molt més receptives a aquests fets, devien copsar-ho notablement. Els temples santuari que posteriorment s’hi varen construir són, probablement, una concreció d’aquella reverència.
Un altre aspecte a l’entorn de l’Assumpta és que la seva celebració s’escau el quinze d’Agost i és festa major en la majoria de pobles de Catalunya. Si considerem que les grans festes del santoral responen a dates remarcables de la vida del pagès, entendrem que el món rural, a mig Agost, devia celebrar l’acabament de les collites d’estiu. La feina feta i el rebost ple. Una mena d’alliberament temporal que permetia festejar el fet. I aqui hi ha una altra agradable descoberta: l’Assumpta al cel com a sinònim d’alliberament. I ja se sap: l’allliberament és per als qui han estat sotmesos.
Maria Assumpta Santapau. Estiu 1997.
P.S. No fa gaire vaig poder escoltar uns cants ortodoxes, bellíssims. Entre ells n’hi havia un que es deia. “Vitai Maria” i segons s’hi explicava es tracta d’un cant antiquíssim, precristià, amb el qual aquells pobles celebraven la unió de l’hivern i l’estiu el 15 de Febrer. (actualment s’inclou en el repertori litúrgic ortodox). Sis mesos més tard del 15 de Febrer és el 15 d’Agost; la seva gran festa respon potser també a una celebració pagana de la unió de l’estiu i l’hivern?
Agost, 2008