La felicitat
Escrito por picrespo | 11 Nov, 2008Voler estar en crisi o buscar la felicitat
Serà Obama o potser ZP qui ens tregui de la crisi? No sé perquè tinc la impressió que cap d'ells aconseguirà que els homes siguem més feliços. És més sospito que com més tranquils ens deixin millor viurem.
És escepticisme? Serà l'experiència? Pot ser que els anys em facin estar una mica com de tornada? Qui ha provocat, permès o no ha fet gens perquè hàgim arribat a aquest moment de crisi mundial?
He decidit que no és suficient, ni tan sols bo, lamentar-se. Que la millor recepta per a trobar la felicitat és buscar-la un mateix, seguint la seva consciència, amb els seus principis, aliens a tot el que pugui destorbar aquesta recerca.
Algunes conclusions que he tret: la felicitat té a veure no amb una immillorable situació econòmica o la falta de problemes ni tan sols amb tenir molts dies de vacances. Per a trobar-la i no perdre-la gairebé diria que el camí és al extrem contrari.
Les contrarietats si les sabem dur bé produeixen una maduració interior que satisfà. El treball, si no ho veiem com una càrrega, sinó com un lloc en el qual podem millorar nosaltres, i la societat és una font de satisfacció. Però el que realment ens fa felices és trobar un motiu pel qual viure, per qui viure, sentir-nos estimats i estimar.
Jo no crec que la felicitat tingui a veure amb la crisi, és com dir que la felicitat té a veure amb l'economía i els diners ajuden, però res més. Per tant el Sr. Zapatero o Mr. Obama, ben poc tenen a veure amb la nostra felicitat. Això sí, mantinc l'esperança en què sapiguen reconduir la ditxosa crisi per a què el món sigui una mica més just...
Diuen que la felicitat no es fer sempre el que es volgui, sinó estimar sempre el que fagis.
Escrito por Carme 11 Nov 2008, 22:58