MASCABRERS
Fins quan aguantarà el pou?, continuarem veient que dia a dia algun brètol va picant-lo a poc a poc fins emportar-se’l ? Esperarem més cartes al director d’excursionistes o de qualsevol persona que tregui el nas i sentir curiositat al passa per Mascabrers ?
El dissabte 31 de març un excursionista, de Tarragona, denunciava, en una carta al diari "El Punt", l’estat de Mascabrers i en concret es referia al pou. Fa un any Torre Regina es dirigia a l'Ajuntament de l’Aleixar per tal de prendre mesures d’actuació al llogarret; parlem del pou, de les cases en runes, d’una pedra de molí llençada per terra, resumíem: s’havia d’actuar, hem d’actuar.
Vam recordar al consistori les paraules que la Fina Anglès i d’en Joan Miquel Ventós, quan deien en el llibre "L’Aleixar", de la col·lecció Creu del Terme de Cossetània edicions, pàgina 49: "... Actualment, Mascabrers és un munt de runes i només en resta el pou: tan sols l’acció decidida de les institucions i el voluntarisme de la gent podrà salvar per a les generacions futures el record d’aquell llogarret avui totalment ensorrat..." Recordem que en la presentació del llibre, un diumenge al migdia a la Sala d’actes de la Societat, els nostres regidors estaven presents, potser no havien repassat res del llibre encara, o feia temps que no havien passejat, nosaltres si que hi havíem anat; el fet es que avui un indret que hauria de ser una punt d’atracció i coneixement de la nostra història es en procés de desaparició; el més estrany és que encara hi sigui aquest pou o aquella pedra i que cap brètol se l’hagi emportat.
El patrimoni del poble es extraordinari, hi a un potencial cultural que cal saber recuperar, difondre, treballar, protegir; cal perseguir totes les institucions per aconseguir recursos i recuperar la memòria històrica, cultural i patrimonial. Això s’ha fet ? En dubtem. Ara potser no hi a temps doncs ja sabem que quan vénen eleccions sembla que algunes coses s’aturin. Mascabrers, i tots els altres indrets, si han esperat fins ara poden esperar més. Demanem que el nou consistori prengui mesures d’una vegada, que informi de les actuacions, que faci de l’Aleixar un poble que s’hi vagi i no que s’hi passi, i que posi remei a la miopia cultural i patrimonial sense veure que això es una font de riquesa per tots.
Mascabrers avui és més un rètol de carretera que no un despoblat. Heura, matolls, arbres i arbustos hi senyoregen i la palmera ha perdut tot l’esclat. El pou, sec, t’escatima fins l’eco; de fet, sembla més que no és. Els murs s’oculten amb l’herba i l’era s’esmuny pel terrer. La bassa, ningú no sospira i l’aigua fa temps que poc hi és. Ni pedres, ni bigues ja res no congrien: és pura quimera tornar a ser parets." (extret de "Mascabrers en la història, Mascabrers avui, Mascabrers any 2328 del III Mil·lenni". de Fina Anglès)
Algú ens pot dir qui és el propietari. Potser ell hi té alguna cosa a dir?
Publicat per Mascabrers — 04 Abr 2007, 22:34
Bé jo he preguntat a un descendent de Mascabrés i que els seus avantpassats hi tenien casa propia, que havia passat d'aquella propietat, i la resposta va esser, que suposava la devien perdre, doncs mai havien pagat cap contribució per aquell espai, finca o digue-l'hi com vulguis.
Suposo que això devia passar a la majoria de les propietats, o potser totes això no ho ser, i per tant deu correspondre al Ajuntament de on forma part aquest indret vetllar perquè estigui en condicions o no fer-hi res com es el cas.
Publicat per Napeta Aleixarenca — 05 Abr 2007, 11:53
Entenc que el tema ja no es de qui son o no son les restes existents, Al meu entndrer les coses es que la manca de respecte històric manifestant per tots els nostres "demòcrates govenrnats", i dic tots sense que ningu se n'escapi ens porta a situacions límiit, sovint irreversibles. Parlo dels baluards perduts aquest darrer any, de la salvatjada feta el cantó del carrer del Forn. Per cert, el carreus, dintells, ets. retirats, estan catalogats i gaurdats per l'Ajuntament?. No fer-ho, entenc que es un atemptat al nostre patrimoni.
I pregunto,
¿Algú s'ha preocupat per l'ubicació del "castrum" aleixarenc?.
¿pel Call Jueu?
¿Quantas torres mitjevals de defensa es conservan al núcli urbà?
¿I el Mas de la Torre? que hi podriem fer?
¿I si algú es plantejes d'una vegada recuperar el Salt amb el Mas de Cercós?. Ja n'hi prou de "salt de Maspujols, ..de Castellvell.. de Reus,", etz
Però en fí parlem del tema..
Quan Mascabrés d'una manena mig amagada va començar a enderrocar-se fent-hi un cami..varen desaparexer cases que tenien propietàris. Ningú els hi va consultar- i tinc informació certa del que aqui dic- si volien reuperar-les i si bé en podien cobrar alguna cosa. Com sempre ·cap amagat i la culpa és dels altres" I ara ens preguntem pel pou?.
No serai millor, que en espai on Salvador Vilaseca hi va documentar restes prehistòriques que "....algú---" es plantejes dur a terme un projecte de reconstrucció cultural - poso per exemple un centre dèstudis/ una casa de colònies, etc que perpetues el nóm i donés vida al poble?
I quan parlo d'aquestes coses no ho faig en sentit "bucolic", ho faig pensant en projectes de futur que generan qualitat de vida, millora social i rendibilitat económica pel comú. Us imagineu per exemple una residència d'avis al Mas de la Torre? o al del Cercós?....
El mes desesperant però es veurer que en els nous projectes de creixement que s'exposen aquestos dies. "EL TOTXO S'ENFILA PER LES ESCALES DE L'AJUNTAMENT", en fí tard i malament, es veu que alguns dels nostres futirs dirigents volen surtir al preu que sigui pels diaris o per la tele. El Totxxo als Ajuntaments es noticia constant....
Publicat per rocanys — 05 Abr 2007, 12:53
M'ha agradat molt el teu post, ja que m'interessen els temes aleixarencs.
Salut!
(un descendent de l'Aleixar)
Publicat per ramon — 13 Abr 2007, 17:36
Benvolgut Rocanys,
Avui m’he pogut llegir amb calma el teu post i he de dir que l’he trobat del tot encertat. El nostre poble s’està desfent poc a poc i el nostre actual equip de govern no hi diu res perquè els importa poc el patrimoni del poble, ja que van ser ells mateixos els que van fer la salvatjada de la cantonada del carrer del forn. Tens tota la raó quan parles de recuperar la nostra fèrtil història, però un altre cop topem amb els que governen l’Ajuntament, sinó fixa’t amb l’Ajuntament de Vilaplana, han aconseguit 150.000€ per recuperar l’entorn de la Mussara. És que l’Aleixar no hi tenia accés a aquestes subvencions o és que qui ens governa no hi té cap interès?
D’altra banda la frase on dius: . "EL TOTXO S'ENFILA PER LES ESCALES DE L'AJUNTAMENT" és esfereïdora, però és així. Diu d’una manera clara i concisa el que tots veiem, però hem d’actuar perquè això no sigui així, hem d’aconseguir parar aquests especuladors. Si no t’hi fa res, la utilitzaré, perquè és d’allò més encertada!
Una abraçada i salut!
Imma
Publicat per Imma — 14 Mai 2007, 14:04
Han passat uns quants mesos de l'última aportació respecte al tema de Mascabrers. Però la situació de les restes són les mateixes.
Sé que no s'arregla un problema d'un dia per l'altre, i menys d'aquesta índole. Però m'agradaria saber quines possibilitats està negociant el nou Ajuntament envers la conservació del patrimoni cultural i històric de Macabrers.
També seria ampliable a la resta de patrimoni aleixarenc.
Salut.
Publicat per Sergi — 09 Oct 2007, 13:16
per una decendenta de mascabres que soc jo la fina de cal pep benete vuldria preguntar, que ara que he començat a fer alguna cosa jo per el CACAU DEL MAS DE CERCOS I EL SEU FORN, tothom m ha dit ha hi ha aixó per alli. sabe m realment el patrimoni que teni m
una decendenta de mascabres
fina pep benete
Publicat per fina anguera — 08 Des 2007, 12:00
Hola:
Sóc descendent d'en Cercós. Nosaltres, tota la familia, anàven cada cap de setmana i vecances al Mas Cercós. Estava cuidat i arreglat, però fa cosa d'uns 10 anys cada vegada que hi anàven había passat quelcom.
. Varen esbotzar les portes i varen robar varies coses.
. El tencament metàl·lic que s'havia possat al porxo, s'el varem emportar una setmana desprès de possar-lo.
. Varen fer un forat a unes de les parets i varen tornar a robar.
. Varen entrar per les golfes i va foradar el tetxo i varen tornar a robar...
.Finalment fa uns vuit anys ens varen trucar un dia des de Maspujols dient que s'hi veia fum.
. Quan varem arrivar a tota pressa, estava cremat, el tetxo havia caigut, encara es notava escalfor. No hi havia res que es pugués rescatar. La biblioteca que tants esforços ens havia costat reunir, perduda!, així com tots els records que hi guardaven, tan nostres com de les nostres filles.
Va ser dolorós veure com res no hi quedaba dampeus. I les llàgrimes varen ser moltes.
Totes les vegades ho varem denunciar, però la guardia civil no podia atendre a tantes masies llunyanes unes de les altres. No eren prous per vigilar-ho (era l'època que deien que s'anava fent la transferencia als mossos. Mai en varem veure a cap i els pocs guardies civils que quedaven no donàven l'abast). Mai ens varen trovar als culpables.
Ens agradaria molt que es reconstruís, tothom sap que té molta història, especialment per els carlins.
Una cosa important és que tots el documents que hi havien a la masia estàn dipositats en el Monastir de Poblet.
Els meus pares i nosaltres varem mantenir-lo bé durant molts anys, però els delinquents en quatre dies ho varen arrasar.
Hi han moltes preguntes a fer:
Per què tant poca vigilància?
Ningú va veure res?
Els caçadors que es passen la vida tirant trets a dos passes de la masia, tampoc varen veure res?
Per què varen matar a tots els gossos que hi havia?
Què fa l'Ajuntament de l'Aleixar per la seguretat de la seva gent?
Ah!, hi ha una cosa que sí que fa: ens cobra cada any dos rebuts de recollida d'escombraries que no són pas de poc preu, tenint en conte que els "conteiners" estàn a uns tres kilòmetres.
Si algú té alguna bona idea, per favor que me la digui.
Publicat per Leonor — 16 Jul 2010, 01:19
Un pastor de Alcover, Tarragona llamado Torcuato Marin Porcá construye una ermita durante varios años utilizando la piedra. Un templo que tiene el certificado del arzobispado de Tarragona como de interés para el culto católico.
La zona donde se ubica la Ermita Santa María de Mascabrers era una zona donde dice él que había más de cuarenta vecinos con sus fincas de avellanos. Con el paso de los años se fue abandonando toda el área hasta quedar él sólo.
El mantenimiento del camino y de la finca se mantiene hoy en día gracias a su esfuerzo; un cortafuegos natural para todo el bosque de alrededor. Este lugar que estaba casi abandonado ahora ha vuelto a recobrar la vida con el respeto a la naturaleza y la montaña. Cientos de ciclistas y excursionistas tienen como referencia la ermita en sus paseos y disfrutes por la montaña.
Actualmente está enfrentado con una ley que lo trata como a un delincuente; por tener desconocimiento de los permisos legales al ayuntamiento de Aleixar quiere derribar el templo y hacerles pagar una gran suma de dinero.
A través de este correo electrónico nos gustaría pedir ayuda y apoyo para solucionar este tema que involucra a todas las personas del territorio.
Publicat per Fredy — 17 Abr 2016, 20:35