01 Desembre, 2019 08:43
Publicat per jjroca,
Epigrames
Massa nits
sense lluernes,
massa dèries
en el llit.
Com em plauria,
si l'amor volgués,
viure en un desert
per saber qui crida.
He signat tornar
des del cementiri,
no he perdut el vici
de beure i xerrar.
Per a no volar,
he trencat el somni,
com plora el dimoni,
no se'n sap estar.
En passar la nit
i retornar el dia,
el sol com em crida,
diu que sóc l'amic.
La rosa demana:
anar a festejar,
no l'escolto encara
ni la puc portar.
Com demanaré:
vi amb un porró,
un menjar més bo
i perdre la fe.
En el cel
dels innocents,
no hi ha hivern
ni els pren el fred.
La pluja davalla
i, en el davallar,
somia l'anar
a trobar el paraigua.
Minsa part
per a un minyó,
s'ha quedat
sense sermó.
Primavera plora
quan veu el desert
de la terra nostra
on la joia es perd.
Com no vull sentir
el tren quan em crida,
m'amago a la vila
enmig dels veïns.
Porteu-me a la cova
on dormen els vents,
on criden els nens
cercant la marona.
Tantes pedres
al camí,
tantes herbes,
cap veí.
He cercat tresors
enmig de tempestes,
en cases desfetes
pel vici i l'enyor.
Si la rosa parla
i se'n riu de mi,
dieu-li que em cansa
i li he fet l'oblit.
No vull albirar
el darrer dels somnis
ni cerco dimonis
per anar a lluitar.
Quan la jove mossa
em convida al ball,
sento com l'estrall
aplega i em prova.
Són les flors
de les mirades
qui fan cases
amb lluïssor.
Setanta cavalls
anant a la guerra,
van al capdavall
quan l'amor aplega.
Massa filles
de pagès
prenen mides
per no res.
Al racó del far,
dormen els fantasmes,
somien amb les flames,
ni saben estar.
Pel teu amor
gronxen els arbres,
són tan amables,
tan perdedors.
Sense pressa
i amb coixí,
el dormir
és una feta.
Afegeix un comentari
