22 Juny, 2019 06:03
Publicat per jjroca,
Epigrames
Una mosca demana
passar l'hivern,
jaguda, ben tapada,
en un lloc discret.
Escric un vers
per tal d'anar
bastint un prat:
joiós, ben verd.
El rellotge parla
a poc a poc,
és un carbassa
amb poca sort.
Passejant,
per camps daurats,
ve el mestral
ben empipat.
Les pomes del cistell
són eixerides,
tan ben vestides,
amb color verd.
De bon matí,
no gosaria,
vell pelegrí
ni vol fer via.
Quan ve la nit
i els monstres s'aproximen,
les bruixes diuen
com m'he adormit.
No trobo més
que melangies,
velles amigues
sense interès.
El rei poruc
no tindrà regne
ni massa fetge
ni or ni ensurt.
A la casa estant,
quan aplega el fred,
dormo satisfet,
guarit i tapat.
Una noia dolça
és tota tresor,
es farà un xic vella,
es guarnirà amb or.
Per haver unes sabates
i un lloc on sojornar,
treballo a les hores grasses,
a les magres, a les que cal.
No vull conversar amb l'ase
puix és força saberut,
de vegades, resta mut,
però fa bones gambades.
Quan la casa vella
es troba amb el sol,
mou una parpella
badalla i es mou.
Parlar voldria
del meu deler:
ni sent ni mira
ni vol ni creu.
Quan la lluna aplega
a dalt del Montsià,
el sol li comenta:
Me n'hauré d'anar!
Si estimar pogués
fer-ho cada dia,
la nit passaria
somiant i volent.
Trenta pedres
al camí,
totes parlen
mal de mi.
Quan aplegui l'hora
d'aquest dolç partir,
no vull cap penyora,
m'esperen a mi.
Quatre lletres,
al tinter,
es barallen
per no ser.
Decebut,
sense diners,
tinc l'ensurt
de ser el darrer.
Si el sol té pressa,
quan ve la tardor,
que oblidi qui crema
i es lliuri a l'amor.
Les fulles dormien
al reclau del bosc,
quan van sentir el llop,
com moltons, fugien.
No vull una nit
llarga de l'hivern,
vull capvespre fresc
i estels al meu llit.
Afegeix un comentari
