Poemes curts (CLI)
15 Juliol, 2024 21:49
Publicat per jjroca,
Poemes curts
Com demano,
en anar,
trobar amo
i no pensar,
després em canso.
Com suporto
en aplegar
i no noto
el dany que fa,
tampoc ho goso.
A la nit,
si fa molt fred,
aplego al llit,
en ser despert,
ben esquifit.
A la casa
del porquet,
hi ha més palla
que pas verd,
qui l'ha portada?
Les ovelles
en el cim,
amb estrelles,
fan amics
mentre sestegen.
Us faré saber
que, en fer-se l'albada,
he pujat primer
a cercar la fada
prop del formiguer.
Una pedra
en el camí
ni ha pressa
en trobar el si
de la saviesa.
I per viure,
us diré
que, haver lleure,
ni convé
ni és bo de coure.
Les ovelles
al corral,
sense esquelles,
van on van,
amb poques presses.
Com menjava
d'amagat
m'allunyava
del meu plat,
després, tornava.
Massa barques
a la mar
mai demanen
fer salat,
són complicades.
Per la nit,
quan no somiava,
l'esperit
com descansava
sense neguit.
Parla el vent
des del serrat
i no se sent
com l'he cridat,
és innocent.
Mai sabia
el Fill de Déu
que aniria
a la creu
aquell mal dia.
És a l'hora
d'arribar
quan l'estona
es deixa anar,
anirà sola?
Per a ser
un homenàs,
cal saber
aprendre al pas
i haver poder.
El misteri
de la ment:
que no pregui
ni un moment,
millor ho deixi.
Com havia
molta fam
menjaria:
peix i carn,
ho pairia?
Mai somio
demanar
ni confio
en el pensar,
per això, crido.
A la vora
de la font,
hi ha una mossa
entre les flors,
la flaire és dolça.
Cada dia,
pel matí,
l'alegria
vol venir,
massa que crida.
En fer-se la nit,
prop de l'establia,
he sentit a dir
que un Minyó volia:
bell esdevenir.
Em pregunta i set poemes més
15 Juliol, 2024 21:47
Publicat per jjroca,
Poemes
Em pregunta
Em pregunta, innocent,
una gràcil papallona:
Per què aquest vent esperona
i accelera el moviment?
És el fruit de la calor
el tenir furtiu tot l’aire,
com vaig perdent dolça flaire
qui s’endinsa a les flors.
Mentider immaculat
acaba donant mil tombs
abans d’aplegar al desert.
Allí, l’espera el poder
reeixir dels mons pregons
i gaudir d’un temps emprat.
Ara, va per la corrua
Molta gana i poca son
amb febleses amanides,
va tenir dues amigues
just abans de la calor.
Com va perdre la il·lusió;
ara, va per la corrua,
s’ha tornat un xic poruga
i s’allita en un racó.
Quan aplega a l’albada
comencen, de nou, els crits;
fruits de la poca paciència.
Cal fer-li la reverència
a un soldat prou eixerit
de qui està enamorada.
La resta ja la sabeu
Na Mariona, del meu cor,
prou m’estima, però poc.
Es lleva de bon matí
per a triar nou vestit;
en un somni, de mitja nit,
va casar-se amb un home ric.
Però, en el greu despertar,
només trobarà la casa
d’un desvalgut pretendent.
No cal dir com és la gent
qui ofereix la davallada
a un regne de mal portar.
La resta ja la sabeu:
Algú portarà la creu!
Sota un fanal apagat
A les dolces nits d’estiu,
comencen les tombarelles;
dessota de les estrelles,
qui no sospira i se’n riu?
Les parelles, al cantó,
sota un fanal apagat,
els sospirs d’enamorat
van encetant il·lusió.
Diria que la disbauxa
es vesteix de disbarat
i, amb les ganes, ensopega.
Ella porta la fermesa
i comenta que el casat
ha de conquerir la pausa.
Diria que he perdut
Sense pena, diu la gent
que he perdut l’enteniment.
Amb un riure triomfador,
m’adreçà a la batalla,
vaig tornar com un canalla
amb perfil de perdedor.
La fortuna que he guanyat
és tan parca i lleugera,
tan pobrissona i planera
que afebleix el meu estat.
Diria que he perdut
aquelles ganes de riure,
la pausa la puc descriure
amb cent paraules de mut.
Al capvespre, està cansat
És l’amic sol, quan s’allunya,
qui es mostra ben enfadat,
la raó ningú la sap,
potser l’entengui la lluna.
Estrelles de tota mena
ens venen a visitar;
no porten ni arracades
ni faldilles de mudar.
És l’amic sol qui es queixa
quan ha ganes de jugar
i ningú li fa la part.
Al capvespre, està cansat
i demana per a anar
a un palau sense cap reixa.
Sento el clam
Entre bruixes, sento el clam:
Maleït sigui sant Joan!
Com ens porta a la foguera
sense les ganes d’anar;
els homes hauran d’estar
tots tancats a casa seva.
Però hi ha malastrugança,
és el fet de prendre’n part;
quatre amigues han deixat
la saviesa en una plaça.
La foguera com s’encén
mentre la tenebra es perd,
pensarós està en Llucifer
i Satanàs gens content.
Dorm encara
Porten males intencions
els nou mossos de la plaça;
quatre gats feien estada,
com grimpen els pobrissons.
Entre corrues, rialles
i passant-se el negre vi,
n’hi ha un qui fa patir,
ha de ser a les acaballes.
Entre tres, me l’han portat
fins al portal de sa casa;
l’han deixat prou recolzat.
La mare fa mala cara
quan descobreix l’entrellat:
Tot un dia i dorm encara!
Epigrames (CLI)
15 Juliol, 2024 21:41
Publicat per jjroca,
Epigrames
A la casa
de ponent,
poca joia
i manta gent.
La lluerna
m'ha de dir
que s'adorm
a mig matí.
En el regne
del conhort,
dos no ploren
si l'altre no pot.
A la finca
del burgès,
hi ha més feina
que diners.
Quatre roses
al jardí,
ningú sap
qui és el veí.
Una vida
de cargol:
Anar a jaure
en sortir el sol!
Com demano
esdevenir:
Un xic savi,
però ric!
La caseta
del Montsià
es deleix
per badallar.
A la casa
de ponent,
hi ha més amos
que servents.
He trobat
en Manelic
i he pensat
el bé que estic.
A la casa
del valent,
quan hi ha feina
no hi ha gent.
A la lluna
pujaria,
si m'estimessis
un dia.
Entre tantes
solucions,
posen nafres
les raons.
A la casa
de la por,
els valents
no tenen lloc.
I si la mort
em ve a veure,
li diré
si em puc asseure.
Mai demano
per a mi
massa feina
perquè sí.
Hauràs de saber,
dolça estimada,
que l'amor no ve
si no se'l demana.
En el vol
d'orenetes,
com me'n surto
de tenebres.
Una rosa
hi ha al jardí,
està ben sola,
no em fa amic.
Li contava
al meu llop
que haig gana
i menjo por.
Les comandes
del pagès:
haver collita
i guanyar res.
I quan voli,
cap al cel,
vull garlandes
i cascavells.
Una mossa
es riu de mi,
es pensa
que no l'he vist.
Parlaré amb la mosca
del sucre i la mel,
i, si prou s'acosta,
li'n faré la pell.
A la casa
del parent:
aplegar tard,
sortir al moment.
És a l'hora
de dinar
quan aturo
el meu somiar.
He de dir
que m'esguerra
cercar pau
allí on hi ha guerra.