Epitafis (XL)
01 Desembre, 2019 08:55
Publicat per jjroca,
Epitafis
Tinc dies de tota mena.
Abans d'anar-me'n, he d'enllestir.
Hauré de tornar a parlar amb el jutge.
Ofereixo consell als nouvinguts.
Sembla mentida, però m'he constipat.
He de comentar que no estic malalt.
Necessito, urgentment, tres queixals.
Assoleixo que no sóc gran cosa.
Ni sé per on tornar a començar.
No ho sembla, però estic content.
Podeu tornar d'aquí un quart.
Estic entre sóc o no sóc.
Sembla mentida, però m'enyoro.
Ni aquí es pot dormir!
Ho sento, he perdut un dinar.
Segueixo sent avorrit.
Necessito taüt amb calefacció.
No cal que diguem res.
Recordo què era un neguit.
He pagat el lloguer fins al febrer.
Estic, fa o no fa, com ahir.
Descriu-me un mal de ronyons.
Porta'm un bocí de carn.
No discutiré el preu de les sabates.
Records a la senyora!
Ahir, vaig demanar per tu.
Peca, ara, si et deixen.
No sé si me'n sortiré.
Fins a la propera!
Sóc aquí per negocis!
El següent serà...
Un moment que miro el llistat.
De segur que et conec.
Ho sento, hauràs d'endarrerir la visita.
Estic cercant la carta de G.A.E.S.
Tampoc cal que ens posem així.
El número premiat és el…
He perdut una mica de memòria.
No sé on tinc les ulleres.
Necessito un dit per a l'auto-stop.
Ahir, em van posar negre.
Va ser: morir-me i anar malament.
Estic esperant el mossèn qui em portarà al cel.
Et dono deu minuts de pròrroga.
Abans d'entrar, tampoc era massa parlador.
Estic canviant el testament.
Doncs mira que tu...
Mai m'ha sortit tan lleuger.
També has vingut per l'anunci?
Ho sento, no us podem convidar.
Doneu-li la meva adreça al carter.
Cada dia, m'allito d'hora.
M'ha sortit feina en una agència de viatges.
Tenim nínxols a preu rebaixat.
Demà, em mudo a les afores.
Si no fas tres trucs, no surto.
Porteu-me sabates per si he de sortir.
La mestressa m'ha dit que passi la baieta.
Pensaments festius (XL)
01 Desembre, 2019 08:53
Publicat per jjroca,
Pensaments festius
La pau és la manca de desig.
Si pensar fos necessari, tindríem el cap més avall.
Els ulls de les dones poden girar 360ºC.
El pitjor de festejar és la cara que et queda.
Una dona contenta és un signe gran de preocupació.
No et sap mal que et peguin sinó que t'ho retreguin.
No tenir pressa és la primera condició per viure més.
Em sento sol quan no tinc ganes d'acompanyar-me.
Quan el sol surt ens va posant al nostre lloc.
A l'estiu és quan necessito més espai per viure.
Com ha de ploure a l'estiu, si amaguem l'aigua a la panxa.
Estimo l'arbre perquè mai s'allunya.
El pitjor de ser porta és que no pots deixar la casa.
El cap endrapa diners però l'estómac no els sap pair.
La simpatia ha d'omplir els buits de la bellesa.
Sempre podràs aprimar-te si et posen el menjar pels ulls.
La dona fa casa i l'home procura conservar-la.
No em preocupen les fadrines sinó les que es volen casar.
L'església és una casa gran sense dormitoris.
El millor de ser parella és que en coneixes la meitat.
No plora el pobre per gana, plora per fam.
Abans de tenir cotxe aparcava en un banc.
El bonic de ser ric és que no cal portar els diners a sobre.
Si per morir fessin pagar, pobres enterramorts.
És important anar perdent i no desanimar-se.
Despertar-se d'hora és començar malament el dia.
No ploro perquè no et veig, ploro perquè me'n recordo.
El vell vol ser jove i el jove també.
No menjo per viure, ho faig perquè tinc gana.
Estic casat, cansat i feliç.
El millor d'anar és que encara vius.
Aprendre és el fracàs del paradís.
No sé si treballo, però els altres s'ho han de creure.
L'avi mira, jo la veig i ella passa.
Tinc un amic i ell no en té cap.
Darrera d'un davantal hi ha una panxa que té gana.
L'únic bo de ser cuc és que guanyes la guerra.
Les busques del rellotge donen tombs però no se'n van.
Sense números no passarien els anys.
Quan parlo m'escolto, perquè no sóc campana.
Si Déu només fos home no hauria posat tants colors.
El demà i l'ahir són infinits equidistants.
Anar a missa és créixer un pam.
Les velles arriben a missa, els vells només al cafè.
Poemes curts (XL)
01 Desembre, 2019 08:50
Publicat per jjroca,
Poemes curts
He de perdre,
dolça sort,
tot el rebre
de la por,
faig de mestre.
Paraules donades
no troben remei,
van per les teulades
fins a trobar el rei
de les bretolades.
La pluja voldria
el trobar-se amb mi,
sap que li he de dir
que cerco follia
i planyo com mil.
Manta hores
m'han de dir
que són totes
per venir,
hauré les bones?
Portaré demà
el goig i la resta,
l'amor com m'espera
per anar a ballar,
portarà l'orquestra?
A la cambra
de les golfes,
tenen mandra
fins les mosques,
poca gana.
El vent de llevant
quan salta la serra
com es va fent gran
i arriba a la terra:
rabiüt, enfadat.
Com demanaré,
si ho permet la ciència,
dies de paciència
fins acabar el mes,
ho voldrà la fera?
Quan sigui ric
i mengi gra,
vull haver amic:
sincer, taujà,
pa de pessic.
Les campanes
del cloquer
són emprades
per a ser
ben estimades.
Al primer coet,
encetem la festa,
ballades, revetlla
i un joc matusser,
és tota la gresca.
Les granotes,
a l'estiu,
viuen, rauquen,
fan l'ull viu,
no hi són totes.
Al capvespre,
prop la font,
les poncelles
fan cançons:
curtes, tendres.
No he de conquerir
els ulls de la mossa,
penso que faig nosa
quan em troba aquí,
seré poca cosa?
Quan arriba
el carnaval,
la fatiga
és dels queixals,
mai fan via.
Amb quaranta mossos,
un polsim de carn,
endrapar és prou car
si han de trobar ossos
els quatre queixals.
Si ha de ser
la mel dels llavis,
vull haver
consell de savis:
ample, planer.
Al racó del mas,
diu la masovera:
L'amor, com espera,
prompte arribarà!
És prou mentidera.
Massa nits
per no dormir
ni sentir
quan ve el dimoni
amb semblant trist.
Per a festes,
li he de dir:
Les promeses
són així,
estrafetes!
Epigrames (XL
01 Desembre, 2019 08:43
Publicat per jjroca,
Epigrames
Massa nits
sense lluernes,
massa dèries
en el llit.
Com em plauria,
si l'amor volgués,
viure en un desert
per saber qui crida.
He signat tornar
des del cementiri,
no he perdut el vici
de beure i xerrar.
Per a no volar,
he trencat el somni,
com plora el dimoni,
no se'n sap estar.
En passar la nit
i retornar el dia,
el sol com em crida,
diu que sóc l'amic.
La rosa demana:
anar a festejar,
no l'escolto encara
ni la puc portar.
Com demanaré:
vi amb un porró,
un menjar més bo
i perdre la fe.
En el cel
dels innocents,
no hi ha hivern
ni els pren el fred.
La pluja davalla
i, en el davallar,
somia l'anar
a trobar el paraigua.
Minsa part
per a un minyó,
s'ha quedat
sense sermó.
Primavera plora
quan veu el desert
de la terra nostra
on la joia es perd.
Com no vull sentir
el tren quan em crida,
m'amago a la vila
enmig dels veïns.
Porteu-me a la cova
on dormen els vents,
on criden els nens
cercant la marona.
Tantes pedres
al camí,
tantes herbes,
cap veí.
He cercat tresors
enmig de tempestes,
en cases desfetes
pel vici i l'enyor.
Si la rosa parla
i se'n riu de mi,
dieu-li que em cansa
i li he fet l'oblit.
No vull albirar
el darrer dels somnis
ni cerco dimonis
per anar a lluitar.
Quan la jove mossa
em convida al ball,
sento com l'estrall
aplega i em prova.
Són les flors
de les mirades
qui fan cases
amb lluïssor.
Setanta cavalls
anant a la guerra,
van al capdavall
quan l'amor aplega.
Massa filles
de pagès
prenen mides
per no res.
Al racó del far,
dormen els fantasmes,
somien amb les flames,
ni saben estar.
Pel teu amor
gronxen els arbres,
són tan amables,
tan perdedors.
Sense pressa
i amb coixí,
el dormir
és una feta.