Epitafis (XXIV)
08 Juliol, 2019 06:04
Publicat per jjroca,
Epitafis
Podeu portar flors, però no us descuideu el rebut.
Necessito flors de romer, estic recollint mel.
Sortiré a ballar si puc convèncer a la senyora.
Només necessito el certificat de bona conducta.
La majoria, hem vingut per mort natural.
No se m'acut cap excusa per sortir.
Estàvem bé fins que va arribar: Come here!
Suposo que, ara, m'ho explicaràs tot.
Necessito les dents per al dissabte vinent.
Ni et comentaré la cara que fas.
He demanat un canvi de sexe.
Si no para el vent, prompte podré fer un hort.
La propera vegada fes-me un extracte.
Un dia d'aquests m'hi poso.
Senyor guàrdia: Algú m'ha pres l'anell i les sabates!
He oblidat quan vaig arribar.
En veritat només li feia cent dotze anys.
No em reconec: he perdut els nervis i les ganes de beure.
Dos crèdits més i hauré el títol de difunt.
M'han fet vint misses, però els padrins encara no hi són.
Canvio nínxol assolellat per apartament a la vora de la porta.
Acabo d'arribar i no m'han sortit a rebre.
Tampoc em pensava que estès tan avorrit.
Fes el que vulguis, però no facis tard.
Estic preparat per a tocar el dos.
Tampoc cal que m'ensabonis.
Mort, sense compromís, necessita companya.
Odio les visites programades.
Mamà, em porto bé!
He perdut l'instint de conservació.
Vull ser independent!
Digueu-li al dimoni que el trobo a faltar.
Jo també penso amb vosaltres.
Per on vols que comenci?
M'he fet molt casolà.
No sé com acabaré de pagar el pis.
Encara no he mirat el llistat dels nouvinguts.
Digueu-li a la senyora que no porti pressa.
És la primera vegada que no vaig a caçar.
El metge m'ha recomanat sortir més.
He hagut de tancar per la grip.
Busco jove per a relació seriosa.
Sento no venir a l'enterrament.
La propera vegada vull música.
Ball suspès per defunció.
De la quinta, hi som quasi tots.
Prompte seré el mort del mes.
Aquest mes no hi ha excursió.
Respiro amb dificultat.
Per un cop que no vaig aturar-me.
Perdona, però no t'esperàvem.
Fins ara, estic bé!
M'ha tocat un veí fatxenda.
Us faig saber que estic fent la migdiada.
Dóna tres cops i mira el cel.
De fet, he perdut una mica de cabell.
No sé si em podré recuperar a temps.
Pensaments festius (XXIV)
08 Juliol, 2019 06:01
Publicat per jjroca,
Pensaments festius
Tot i tenint només un cap, em faig un embolic cada dia.
Mireu si és poc espavilat que ha de viure i encara es preocupa.
Tinc un tracte amb la mort, m'ha dit que només vindrà un cop a buscar-me.
Si fes cas al meu cos, menjaria tres cops per setmana.
Estic content, a la fi he aconseguit carregar-me de pecats.
Anar al cel o a l'infern és qüestió de gustos.
El millor de ser pagès és tenir arbres per companys.
M'agrada tant respirar que ho faig contínuament.
Que els diners agraden ho demostra que no importa tenir-ne de repetits.
He passat mitja vida intentant ensenyar de volar una catifa i no me n'he sortit.
Veniu amb mi, us adonareu que no tinc res per ensenyar-vos.
Els pobres arriben prompte al cel, gairebé no porten equipatge.
Economia és el camí d'un coix.
Morir és una empresa llarga, pot durar fins cent anys.
Estimar és una malaltia contagiosa amb efectes contradictoris.
Sóc una ampolla de mal vidre plena de forats.
Ell no em fa cas!, dubto que se n'hagi assabentat.
Tornar és acceptar que no anaves bé.
Escriure és tan bonic que només ho haurien de fer els bojos.
Em fa mal tot, fins la punta del llapis.
No perdo el temps, ell sempre està en el meu costat.
M' agrada l'hivern, no cal saludar a la meitat dels veïns.
El sol és un viatger amb pocs diners.
No tingueu por de perdre, és la vostra condició.
Si quan la vaig conèixer era jove, qui me l'ha canviat.
El dimoni m'ha dit que treballar és dolent, pots acabar tenint diners.
Tinc tres amics absents, la resta són invisibles.
Vostè no sap qui sóc i jo ho estic dubtant.
Patir és estimar i no existir.
Per molta feina que facis, el temps se l'emportarà tota.
L'infern és una caixa sense tapa d'on s'escapen els tresors.
Pel camí, trobareu amics que us acompanyaran poc temps.
Sento arribar d'hora, el camí era prou dolent.
Engreixar-se és escombrar les muralles de l'estètica.
Si voleu ser feliços no deixeu de somiar espais oberts.
Estic buscant un racó a casa on no passi l'escombra.
Estic viu, m'ho ha dit l'inspector d'hisenda.
El pitjor de les dones és que acaben descobrint que l'home és un nyap.
Em tornaria a casar, però ja em van cridar prou.
La felicitat és una fadrina que no vol ser esposa ni mare.
Tinc una vida ensopida, no la venc a cap preu.
Estic bé sense fer res, sóc un bon aprenent de mort.
Tinc prou paga, espero operar-me de l'estómac.
Intentava convèncer el cotxe de viure sense gasolina, però em deixava a peu.
Poemes curts (XXIV)
08 Juliol, 2019 05:54
Publicat per jjroca,
Poemes curts
La jove sabia
que em poso vermell,
sóc tot un mesell
passant per la vida
on tot és hivern.
Una cuca canta
la dolça cançó,
parla d'un senyor
qui l'ha enamorada
i, en ser nit, s'adorm.
Hauré de somiar
en terres llunyanes,
en terres estranyes
on ni cal menjar
ni enllestir mesades.
Com et contaré,
voreta del folc,
que viure no es pot
sense posar fe,
haig febre del tot.
A la vora de la mar,
hi ha una princesa
amb la tovallola estesa
i mil estris per jugar,
mai serà reina.
Una pobra rosa,
plena d'il·lusió,
demana, si es pot,
ser la més formosa,
li diuen que no.
La barca navega
per tranquil·la mar
ni es plany ni es queixa
per fer massa tard,
viatjar duu enveja.
Com estalviar-se
la primera part,
quan vingui a posar-se
tota dintre el cap:
és la nova idea.
Sense ganes de glatir
menjo cebes a desdir
és la gaia ciència
qui em porta aquí,
de segur que encerta.
Pobrissons humans
tan lliurats a tot,
volen ser galants,
obtenir la dot
i no fer-se grans.
En el regne
de la sort
cada vespre
porta or,
no és per vendre.
Comencen ara
les grans meravelles,
aquest doll d'estrelles
vora de la barca,
com vull ser amb elles.
Per a viure
sense dot,
no cal riure
ni subscriure
cada mot.
Com un gegant
sense coratge,
porto equipatge
per no fer tard
al gran viatge.
Manta flors
en el jardí
volen mons
on el gaudir
és devoció.
Ni les portes
tenen ganes
de dormir en el carrer,
totes volen,
totes somien,
en ballar i quedar bé.
Si quan crida el temps
que vingui l'hivern
no em trobeu despert,
és que sóc conscient
que he perdut el tren.
La princesa espera,
seguda, a la font
que vingui l'amor
a la primavera,
som a la tardor.
Diria que la follia
tot i venint del desert,
aplega, com cada dia,
a les terres de ponent,
fer-se vell és gosadia.
Si la lluna plena
demana per mi,
dieu-li que sí,
que escolto la queixa,
però poc puc dir.
Epigrames (XXIV)
08 Juliol, 2019 05:45
Publicat per jjroca,
Epigrames
És quan erro
quan ho amido,
és quan peco
quan ho oblido.
Atapeït
amb el conyac,
pel matí,
sóc tot un nyap.
Tot un cos
per controlar,
massa por
per a guanyar.
I per Tots Sants
els panellets,
els morts vivents
ben barrejats.
Una noia demana
un príncep blau,
potser li escau,
potser li agrada.
Al carrer Major,
les cases són nobles,
sense massa pobres,
sense massa plors.
L'home estadant,
segut al cafè,
diu com li convé
el dret de garlar.
Vull per millor amic:
un arbre amb sa ombra,
un estiu qui em porta
al regne dels grills.
La neu reposa
d'un viatge dolç,
prenyat d'amor
on res mai sobra.
Les olives i el pagès
dormen plegats,
ell somia en no fer res,
elles jauen dintre el sac.
Una nit dormia
en un tou coixí,
quan va aplegar el dia,
la nit va fugir.
Mireu com em menja
aquest déu valent,
com vol la revenja,
com em torna vell.
Una noia sola,
amb pas indecís,
vol tornar a l'escola
per a trobar l'encís.
La mort portava
el sarró buit,
només viatjava
cercant ajut.
Agafo el camí
que porta al perdre,
cercant amics:
porucs i tendres.
Quan el bosc proclama:
bondat i recull,
aplega aldarull
i tot s'esbatana.
Maria voldria
sortir a passejar,
quan el sol la mira
i diu que se'n va.
Posa pedres
a la son,
si les lleves,
farà el vol.
I Déu em comenta,
quan es troba sol,
que l'home no el vol
i, quan pot, l'afronta.
Si l'hivern volia
aplegar al meu llit,
coixí li faria
per si vol dormir.
Una casa sola
no vol benestant
ni festes galants
ni nins a la vora.
Per aprendre
a treballar,
compra llibre
i a estudiar.
Paraules d'amor
el vent les envola,
és un vent tanoca,
mai somia de cor.
Una rosa sola
al preat jardí,
demana si toca
fer l'amor venir.