Pastant fang


Una experiència natural

General — Publicat per mdcasas @ 09:57

 

 

Una experiència natural

 

Sóc assentada a la vora de l’aigua

Tan a la vora que de tant en tant sóc dins

Les onades arriben a mi

M’acaricien

M’acaricien

M’acaricien

 

Fa vent, fa força vent

 

M’acaricien i em vaig quedant clavada a la sorra

El mar aixeca els grans de sorra i jo em vaig clavant

 

L’aire

L’aigua

El sol

L’olor de mar

El soroll vibrant del vent

constant

variant segons bellugo el cap

jugant amb aquest soroll

 

Sóc tant prop del mar que el vent m’esquitxa

 

El cul se m’està clavant

massa

se m’està clavant massa

i la sorra és dura

 

M’ompliré de sorra

M’imagino fins on arribarà

 

I m’agrada,

m’agrada molt ser aquí

 

I els fulls s’estoven

 

Fantàstic

Fantàstic

Fantàstic

Absolutament fantàstic

 

M’he estirat

He estirat les cames i he suportat el cos amb els colzes i ...

I l’aigua ha repassat les meves cames

He trencat l’onada amb els peus

Una part ha pujat entre les cuixes fins topar amb el meu sexe

L’altra ha arribat malucs amunt

natges amunt fins la cintura

i m’ha llepat el pont de l’esquena

 

Ara si que m’he mullat massa,

m’encanta que la natura em putegi,

que faci la seva

 

M’ha fet esborronar

I jo com a reacció ... m’he pixat.

 

Quina sensació més agradable!

La relaxació muscular,

el deixar-se anar,

l’escalfor escampant-se per les calces del biquini,

impregnant-ho tot,

fent reaccionar la pell freda per tanta aigua.

 

Ha sigut sensacional!

 

Platja dels Eucaliptus, Amposta

Agost de 2006

      

 



Retorn amb imatges belles

General — Publicat per mdcasas @ 09:46

He vist que la bellesa, hi és, a tot arreu: en grans espais, en petits detalls, en la natura, en la mà de l’home ... per tot.

 

I no la veiem. Jo no la veia. Inconscientment saps que hi és, ho intueixes, creus que hi deu ser, però no et detures mai a comprovar-ho: no vius, no veus la immensitat de la vida, t’oblides dels sentits i vas ... sobrevivint?... passant per la vida?... avançant pel què penses que és viure?.. pel que t’han fet creure que és la vida?... Sense observar, sense analitzar, sense valorar el què hi ha realment, en tota la seva amplitud. Vivim parcialment només.

 

La solitud ajuda molt. Els moments i els espais de solitud absoluta m’han permès valorar i relativitzar-ho tot. 

 

En fi, les fotos que presento com a mostra de bellesa la vaig fer ahir (ja abans d’ahir), a casa nostra, a la vora del mar i completament sola, sense ningú més que ho veiés, que ho contemplés, que ho valorés. I no parlo de companyia personal, senzillament no hi havia gent: s’ha de caminar “massa” per arribar-hi, tant còmode que és anar amb cotxe, per què caminar, no?

 

Però estic segura que hi ha més gent que ho viu com jo. Molta més gent que ho ha vist.

 

Pensar això em consola.



Ho deixo temporalment

General — Publicat per mdcasas @ 23:53

Ja em disculpareu, però ara per ara no puc continuar amb el bloc.

Espero poder seguir més endavant.



D'una pintura a una escultura i una sorpresa final

General — Publicat per mdcasas @ 15:00

Des de fa dies tinc un deute pendent amb el dan. Va veure una creació meva i no se que es va empatollar amb els vikings (això és el que vaig pensar jo), però la sorpresa va ser que tenia tota la raó del món i si no, aneu a veure la foto que em va mostrar i que us apunto més avall.

I jo preocupada per la seva salud mental! ai mare! jejejeje La meva si que està en perill, ja ho veureu quan pengi les fotos dels cromosomes que estic construint ...

Us explico breument com va anar que vaig fer l'escultura en qüestió.

Em van convidar a fer una exposició sobre una ermita. El seu interior presenta una decoració fantàstica, corresponent al segle XVII. Una de les imatges que em van copsar va ser aquesta:

em va impactar i vaig fer això:

i ara aneu veieu aquesta foto d'una església noruega amb elements decoratius vikings que em va mostrar el dan: ttp://www.norgesdesign.no/Files/aa_stavkirke.jpg

la semblança és total.

Tot i la distància geogràfica i de temps que ens separa dues persones hem arribat a un mateix punt.

I ara afegiré una altra pasterada meva que també té aquest aire, però en aquest cas inspirada en un llibre de miniatures medievals.

Apa, gràcies dan, siau.

D'un tema a l'altre

General — Publicat per mdcasas @ 11:46

Em va sorprendre el fet de trobar fotos antigues de nus femenins rodant pels blocs, just quan acabava de comprar el llibre “Desnudos EROTICOS del pasado” de William C. Taylor.

També n’he trobat diversos de nus actuals pels blocs, però també femenins.

Em vaig decidir a buscar per internet imatges de nus masculins, preferentment antigues i vaig fer cap al Museu de l’Eròtica de Barcelona. Aquí és quan es produeix el canvi de tema.

El museu es diu com he escrit Museu de l’eròtica de Barcelona, però ... coions! la web només t’ofereix informació amb Espanyol, Deutsch o English.

Després d’un moment de sorpresa, que coi sorpresa, emprenyamenta directament, faig com tota bona catalana, m’empasso l’enuig i entro igualment. Començo a llegir les opcions de la capçalera i em trobo: Filosofía (bé, encara entenc l’espanyol); Galería (em reforça la convicció que encara entenc la llengua en la que em van escolaritzar, que educar-me ho van fer en català a casa); segueixo i em trobo News (ui, news?); Location (ai carai, quin espanyol més estrany); Links (ves, ves, hauré de cultivar més la meva cultura filològica castellana, que tot s’ha de dir, tampoc és molt elevada); i finalment trobo Guestbook (no se, no se, però juraria que és anglès tot això, però com que d’anglès no en sé aquesta darrera em sona a alemany i tot, que tampoc en sé)

Tot és vàlid? La meva tendència natural creia que era pensar que sí, que tot s’hi val. Però potser em faig vella i intransigent, em molesta que no parlin en la meva llengua quan es pot fer sense cap mena de dificultat i m’he adonat que també em molesta que s’utilitzin paraules alienes a un idioma, encara que no sigui el meu, quan hi ha traduccions perfectes per elles i sobretot, sobretot, em molesten errors com els que m’he trobat en altres pàgines: hoficina (si si, hoficina) o veyeza (VEYEZAAAAAAAAA!!!!!!!) jajajaja, val més riure. No us poso l’enllaç a aquesta darrera pàgina, no vull pensar que et poden enviar si compres alguna cosa allí. Jo sempre vetllo per la seguretat dels que m’estimo.

Espero ser durament castigada quan em trobeu algun error, que no costa massa, la veritat, però jo no em dedico a fer webs, jo pasto fang. Serveix l’excusa?

I ara us deixo amb una altra "pasterada" de les meves.



Un pèl al cul

General — Publicat per mdcasas @ 09:46

Em permeteu una petita excentricitat?, una il·lustració i una cançó:

Tinc un peeeeeeeeel

tinc un peeeeeeeeel

tinc un pèl al cuuuuuuuul

Que està soooooooool

que està trissssssssssssst

se me morira, ei!!!!!!!!!

Qui no ha cantat mai aquesta cançó de petit?

Doncs jo encara ho faig de gran i no sabeu com m’agrada!

Reflexions:

· Què faig avui? una regressió al passat?

· Crisi dels 40?

· mmmmmm

· Hi pensaré

· O millor no, millor no pensar massa que ja se jo com s’acaba quan penso massa ....

Apa, siau

(Ningú escriu res el dia de Nadal?)



He trobat un motiu per guarnir casa meva per Nadal

General — Publicat per mdcasas @ 06:48

He d’agrair a no se qui ... bé, si, a qui es pren la molèstia d’escriure’l, l’existència del blog de Human Trash. Gràcies a ell he trobat la força necessària per guarnir casa meva per Nadal. (Segurament aquesta no era la seva intenció).

En ell hi trobareu un fantàstic conte de Nadal que abusant de la confiança he imprès i he penjat al menjador de casa amb els millors honors.

No sé si està bé això d'aprofitar-se del blog d'un altre per fer el teu, però no ho he pogut resistir.

No, no sóc lesbiana, tot i que ... quina importància té això? Per que us ho dic? Doncs no ho se. mmmmmmm ? Serà una rèmora del passat? de l’educació rebuda?: “Ai no ... no ho sóc jo ... que no em prenguin per una d’aquelles ...” o és simplement que no m’importa el més mínim explicar les meves tendències sexuals?

Bé, al que anava: no, no sóc lesbiana, senzillament m’ha encantat aquesta versió diferent del gran conte de Nadal i he considerat oportú donar-lo a conèixer. Us el recomano.

Deu fer ben bé 10 o 12 anys que vaig desar els guarniments de Nadal, no cal que expliqui per què, suposo que per que llavors va ser quan vaig començar a raonar a més de pensar. I ara, potser a més de raonar he començat a actuar: una de les accions que tinc pendents és posar l’arbre de Nadal al balcó, amb tots els seus llums, Santa Claus ajusticiats, musiquetes i mitjons al mes d’agost. A veure si ho faig d’una vegada!



Moments relaxants

General — Publicat per mdcasas @ 11:18

Aquesta imatge reflexteix un dels millors moments del dia: la foscor del carrer, un espai acollidor, llum indirecte, ambient càlid, música de fons, les meves obres, bona companyia ...

En moments així penses ... que poc es necessita per ser feliç!



El procés de creació (artísitca)

General — Publicat per mdcasas @ 10:58

He posat el terme “artística” entre parèntesis per evitar confusions. Serà per que acabo de parlar amb dos Testimonis de Jehovà que em parlaven precisament d’això, de la creació (lluny que estan a vegades les ideologies de la gent).

Doncs bé, fet aquest aclariment procediré a intentar explicar quin sentit tenen les obres que faig, si és que n’han de tenir algun, però aquest seria un altre tema. Per norma general tot el que faig té un sentit, m’agrada trobar sentit a les coses i que les coses en tinguin. Però no sempre el camí és el mateix.

Algunes vegades el sentit em porta a l’obra. Tinc alguna idea que vull transmetre i busco la manera, la forma, la via per expressar aquella idea (ara estic precisament en això). D’altres, però, el camí és a la inversa, sento la necessitat de fer una escultura, una pintura i no sé ben bé per què, ni quin sentit té. És a posteriori que hi trobo l’explicació i algunes vegades aquest posteriori és molt posteriori, estic parlant fins i tot d’anys.

Aquest és el cas d’una sèrie d’escultures que vaig fer fa uns anys (no masses, potser 3) que finalment van rebre el nom de pors. M’han dit de tot sobre aquestes escultures, si són d’inspiració oriental, si precolombines, si la polinèsia .... i la darrera, la del dan: massais. Doncs bé, crec que tots ells tenen raó.

La font última d’inspiració van ser les il·lustracions de llibres miniats de l’edat mitjana. Em van regalar un llibre ple d’aquestes il·lustracions i en vaig quedar impactada, immediatament hi vaig trobar mil imatges i figures que em van apassionar i em vaig posar a crear escultures fantàstiques sense saber ni que eren ni que volien dir, però sentia la necessitat imperiosa de crear-les. Recordo que era molt emprenyador que em preguntessin “i això, que és?” m’emprenyava per que no en tenia la més remota idea, eren ... escultures.

Amb el temps ho he anat entenent: “clar, són pors”. Són les pors que tots tenim, les que ens marquen la manera de ser, les que ens han inoculat i les que ens hem creat nosaltres mateixos, però que preferim disfressar-les, fer-les més assumibles, moltes vegades ni tan sols som conscients que les tenim. Així, aquestes bèsties estranyes que vaig sentir la necessitat de crear tenen u aire que podria espantar, en canvi, decorades i acabades resulten atractives.

No és estranya aquesta explicació que hi he trobat. Recordem d’on vaig beure: de llibres miniats, religiosos evidentment; i la por és un dels elements més utilitzats per elles. Finalment vaig trobar sentit al que havia creat. Els que van fer els dibuixos d’aquells llibres en sabien un tou de transmetre informació, m’ho van fer sentir immediatament. No, no em van fer sentir por, em van atraure feroçment i a través del que vaig crear he transmès el seu missatge.

Algun dia us explicaré com és quan ho faig al revés. Ara us adjunto algunes de fotos il·lustratives:

Per acabar, només agrair els ànims que m’heu donat per continuar. Moltes gràcies, sou molt macos.



Continuo pensant

General — Publicat per mdcasas @ 09:30

Només dir-vos que segueixo viva i que he adjuntat el meu correu electrònic als enllaços.

Però segueixo pensant. Igual que vaig sortir-me'n de crear un blog me'n sortiré de posar-hi alguna cosa coherent.



Estic pensant

General — Publicat per mdcasas @ 17:16

Estic pensant.

Ja continuaré.

OHMMMMMMMMMM



Ha arribat el temps dels ajusticiats

General — Publicat per mdcasas @ 10:15

Tenia un altre text preparat per afegir al meu bloc, però és que avui quan m’he llevat he “despertat” a una nova realitat: avui he vist al meu poble el primer pare noel ajusticiat, si, d’aquells que pengen per les façanes.

He viscut un moment històric. Mai des de la fundació de la població (cap allà el segle XIII) hi havia hagut un fenomen com aquest. La civilització amb tota la seva modernitat i innovació ha arribat a la meva població.

Sabeu, trobo bé que pengin aquests ninots, són un indicador, per a mi és com si diguessin: aquí hi viu l’estultícia personalitzada. Que la gent utilitzi senyals tant visibles em sembla genial, em facilita molt les coses.

Qui s’ha dignat introduir el poble al S.XXI? doncs molt senzill: una parella joves, amb dues criatures petites, que han comprat un dels adossats que una gran promotora va construir malament i vendre escandalosament cars. Que a més van posar el roser tot florit al costat de la porta que va morir al cap de dos dies per manca de rec i es van comprar un cadellet que amb els dies s’ha convertit en una bèstia i es dedica a barallar-se amb els gossos que evidentment també tenen molts dels seus veïns, amb la conseqüent tensió i malestar entre els humans-propietaris.

Si, ja se que puc semblar una mica bèstia, però que voleu que us digui, és tal com ho visc, tal com veig l’evolució social d’un nucli que fins ara érem 35 habitants ancorats en l’edat mitjana. Ah no, no tant, que de llum elèctrica si que en teníem.

Glossari:

estultícia f 1 Qualitat d’estult.

estult –a adj 1 Nici, toix.

nici nícia adj i m i f Neci

neci nècia 1 adj i m i f Que no sap allò que podria saber o allò que hauria de saber.

I ara un dels meus penjats:



La trampa del temps

General — Publicat per mdcasas @ 10:31

On és la trampa del temps?

Visc amb la sensació constant de que no tinc temps, cada dia em queden un munt de coses per fer i moltes s’eternitzen, però intento viure-ho amb tota la patxorra que puc.

Sempre havia pensat que era qüestió d’organització i ho intentava una vegada i una altra i el resultat era sempre el mateix: un rotund i terrible fracàs. Fracàs que, repetint-se una i altra vegada, acabava creant una angoixa extraordinària: sóc un desastre, no sóc capaç d’organitzar-me bé, no acabo mai les coses, ...

Tot va canviar el dia que vaig començar a entendre al frase que em va dir el meu amic Antoni com aquell que no diu res (ell sempre ho fa això): “dir que no tens temps és una fal.làcia”. Res més, no va dir res més i jo vaig pensar: “però que diu aquest ara?, jo realment no tinc temps, és una realitat!”.

Ara ho entenc, és tant senzill com que vull fer massa coses. El temps és temps, hi ha el que hi ha, ni més ni menys i l’invertim segons les nostres prioritats. Que ja m’ho podia haver explicat així l’Antoni, no? però suposo que és un concepte que has d’entendre tu solet, ho has d’interioritzar, i en això els altres no hi poden fer gran cosa.

Doncs bé, si no he escrit aquests dies al blog és senzillament per que he invertit el temps en altres coses, com per exemple fer migdiades d’una hora o hora i mitja. Em sap greu pels meus multitudinaris seguidors (jejeje), però ... sabeu el bé que s’està clapant una horeta després de dinar? (especialment si la migdiada no la fas sol), o xatejant amb amics, o pintant un quadre, o fent una escultura, .... o simplement no fotent absotulatment res: és fantàstic, tant com bloguejar, per això uns dies faig unes coses i altres, altres.

Ufff, quin descans m’ha quedat ara! és que aquestes reflexions me les he d’anar recordant periòdicament.

Bé, recordeu: “dir que no tens temps és una fal.làcia”.

Ara us regalo una altra creació:



Dues variacions sobre un mateix tema

General — Publicat per mdcasas @ 09:03

Dues variacions sobre un mateix tema, sobre aquest tema:

Desesperacio

Mil pensaments

mil idees

mil sensacions

emocions ........ sentiments

exploten en mi

exploten dins meu

i no puc fer res

cridar

explotar jo

pero ....

com fer-ho?

Us puc demanar la opinio? sobre les paraules, sobre les imatges, sobre el que vulgueu.

Gracies.



Pul.lulant

General — Publicat per mdcasas @ 10:02

Quan vaig començar el bloc pensava escriure-hi cada dia. Tenia moltes coses a dir, pero .... em sembla que m'hi vaig posar massa aviat o amb uns objectius massa elevats (com sempre, es normal en mi aixo).

Ahir ja no vaig escriure res aqui, ni vaig penjar cap foto.

Que passa? Doncs senzillament que vaig pul.lulant de bloc en bloc, llegint opinions i opinant, de forma que el meu bloc es queda sense argument de tants com me'n venen al cap.

Potser no es massa interessant el que escric avui, pero al menys ho faig, que ja es alguna cosa i si s'hi vol treure algun sentit sempre es pot veure com les experiencies iniciatiques d'una nova bloger.

Potser algun dia acabo escrivint alguna cosa amb sentit i tot.

De moment penjo una altra foto del meu treball, es una manera d'expresar-me tambe.

PD: Algú em pot dir si hi ha maner d'escriure els accents i la ç?


Powered by LifeType