Tant traginar per mira com acabar
Durant segles els carros i tartanes van ser el mitja de transport per excel·lència. Fins encara no fa gaires anys, els que tenim la gran sort d'haver-nos fet grans en un ambient rural (el poble de Vimbodí, en el meu cas), veiem passar els carros pels atrotinats carrers del poble. El pagès a dalt, amb les borrasses, les portadores o altres estris necessaris, camí sempre cap el tros o de tornada a casa al capvespre. Durant el temps de la verema carregats de raïm... Si n'han fet de servei els carros i els animals que l'estiraven.
Ara res de tot allò ja existeix, els tractors van imposar-se, però aviat ni tractors hi haurà, ja que no tindrem pagesos que els pugin dur.
L'abandonament del camp, la pagesia, és ja una realitat. Es tracta d'una feina dura, no reconeguda, maltractada i on han anat ofegant a aquell que encara s’hi dedicava de tal manera que no li quedarà altre remei que plegar. Espero equivocar-me i que finalment es pugui reconduir el tema de la pagesia. Perquè sense pagesos ja no serem res.
Les fotos fan llàstima, cal dir però que gracies a noves tradicions com les festes de traginers que es celebren per tot el país encara es conserven molts d’aquells carros.
Information and Links
Join the fray by commenting, tracking what others have to say, or linking to it from your blog.
