Maite Canela

 

(Portada del llibre amb fotografía del Castell aprox. 1910)                                                      

 

Quan vaig rebre la invitació de l’IEV ja em va interessar conèixer el llibre, però no vaig poder anar a la presentació ja que era l’últim dijous de mes i tenia plenari a l’ajuntament.

 

Una amiga, la Isabel Porta Torné, que hi va anar ja me’n va fer cinc cèntims i a més em va deixar el llibre.

 

La novel·la és molt amena i de fàcil llegir i el que mes m’ha apropat a l’autora és que relaciona dues qüestions per a mi molt interessants. Jo també sento molt d’interès i fascinació per la reina Elionor de Xipre. Aquesta dona  que el seu cosí, el rei Pere d’Aragó i Catalunya  dit El Cerimoniós o el del Punyalet, va instituir senyora de Valls. Ho fou durant un breu període de temps, entre els anys 1382-1388 i residia al Castell de l’Arquebisbe.

 

Els vallencs no la volgueren ni l’acceptaren mai com a senyora de la ciutat, malgrat que ella va fer aportacions que semblava havien de complaure al poble, com la relíquia amb l’espina de la creu de Crist, que encara avui conserven les monges del Portal Nou. Una relíquia de Santa Úrsula que esdevingué patrona de la ciutat (abans ho era Santa Margarita), també va regalar l’Àguila del seguici de les Festes. Però no hi tingué res a fer.

He lleigit que diu l'autora que "una de les característiques del perfum d'almesc és que perdura i la història és com un pòsit que perdura durant anys".

Res més cert, per això penso que els vallencs encara arrosseguen aquest fet i fins i tot actualment encara no volen ser governants per persones que no identifiquin molt entre els seus, volen ser governants per persones amb tradició i fortes arrels a la ciutat. Només cal pensar en els  alcaldes/sa contemporanis i recordar dos candidats a l’alcaldia en Josep Vilanova, un flamant arquitecte fill de Rocallaura (Conca de Barberà), que es va instal·lar a Valls amb la seva família i que va ser el primer president del Consell Comarcal de l’Alt Camp, una persona d’empenta i iniciativa, a ell li devem la Ruta del Cister. L’altre exemple en Carles Magriña, fill de Masllorenç, emprenedor, ben relacionat i amb empresa a la ciutat, però cap dels dos varen aconseguir ni una majoria amplia ni les complicitats necessàries per governar Valls. 

 

La trama de la novel·la es desencadena quan comencen les obres d'urbanització de la plaça del Pati del castell, d'un  Firagost fins al del proper any, passant per totes i cadascuna de les singularitats que té la organització de la vida dels vallencs: l’estada a la masia, entre Sant Joan i Santa Úrsula o de la festa major d’estiu a la fira, els castells, la calçotada, la Candelera, el Firagost.

 

M’admiren els vallencs per la seva singularitat, per aquest entroncament entre el món rural de la masia, les nits a la fresca, compartir l’espai amb la família, les tradicions i la  vida culte i de societat a la ciutat: El teatre, la música, les associacions altruistes de tota mena, els esports etc.

 

Qui a Valls no té un bosc, un tros de terra o una parcel·la com diuen alguns, a Baiona, a la Verneda, als Fontanals, a la carretera de Montblanc o arreu del terme per anar els caps de setmana, en època de calçotades o especialment a l’estiu i compartir-la amb família i amics?

 

La societat vallenca té uns trets que la fan molt especial i que a mi personalment m’admiren i m’agrada compartir amb ells.  

 

La novel·la en definitiva dona a conèixer la història i la biografia de la reina de Xipre i descriu exhaustivament els trets diferencials de la societat vallenca. Des d’aquí un reconeixement a la seva autora Sra. Montserrat Morera Escarrè.