Dalt de l'escenari

13 Maig, 2007 03:41
Publicat per cmagaro, varis

Aquest vespre ha estat molt especial. Per uns instants, he tornat a recordar què se sent dalt d'un escenari. És una barreja de sentiments molt singular: el neguit, els nervis, però també la força que surt de dins teu i que no saps com, però et fa sentir molt viva. Quan els focus d'entuernen i t'enceguen i no veus res més, però saps que la gent està mirant-te. Per un moment, centren d'atenció en tu i observen tots els teus moviments.

I és en aquell moment quan creixes i just en aquell instant ets feliç. Un assaig mai es podrà comparar amb l'actuació davant el públic. Allí, quelcom et fa brillar, estant tan concentrada que confons el teu personatge amb tu mateixa.

Viure per sentir, sentir per viure. Emocionar-te amb cada gest, amb cada paraula... perdre el món de vista i oblidar-se de les preocupacions.

Si sempre fos com aquell moment... si cada instant fos tan especial com aquell, el temps passaria volant. Cada sentiment a flor de pell: la tristesa, l'alegria, l'amor i la ràbia... tot es multiplica dalt l'escenari.

Avui jo no he actuat; sí ho han fet uns antics companys de viatge. I he enyorat un tros del meu passat, quan tot era més fàcil.

Llarga vida al teatre... blanc

3 Comentaris | 0 RetroenllaçOs

Comentaris

molt interesant el teu blog, si pots passa pel nostre, gràcies

salut

Publicat per Té la mà Maria 16 Mai 2007, 19:26

Jo tinc altres moments en què també sento això, encara que no sigui dalt de l'escenari. Bé, avui, però, no gaire.

Publicat per JM 15 Mai 2007, 11:09

gemma. reapuntat a teatre dona.
:-p

Publicat per andulu 14 Mai 2007, 10:45

Afegeix un comentari
















Animal amb trompa: