En Pólvora

28 Novembre, 2006 10:14
Publicat per cmagaro, General

Foto : www.tnc.es

Diumenge passat vaig anar al Teatre Nacional de Catalunya a veure "En Pólvora", d'Àngel Guimerà.

Val a dir que qualsevol obra de teatre amb el segell del gran Àngel Guimerà (un dels millors del teatre clàssic català), sempre acaba decantant l'espectador (o almenys a mi) per tenir curiositat per a veure l'espectacle: MAR I CEL, TERRA BAIXA, LA FESTA DEL BLAT, ETC.

"En pólvora" reflecteix el moviment obrer de l'època d'or de la indústria textil a Catalunya: les diferències socials entre amos i peons sempre acaben sent un recurs prou digne per immortalitzar-los en una obra de teatre.

Dels actors, no cal parlar-ne, brillants com sempre, especialment en Julio Manrique, que sembla que aquests papers d'heroi de la renaixença estiguin escrits per a ell. De la resta, un paper correcte, tot i que els actors del Nacional moltes vegades semblen fets pel mateix motllo, i això ja comença a cansar.

En fi, un bon drama català per a passar l'estona, tot i que molts conflictes amorosos als que fan referència, ja es veuen massa passats d'època, i és que les dones sempre acabem dibuixades com unes bledes i covardes, destinades només a servir el marit. Menys mal que els temps han canviat... o potser això és el que ens pensem?

3 Comentaris | 0 RetroenllaçOs

Comentaris

Avui he anat a veure en Pólvora. Efectivament el noi pot ser maco, però a vegades no entenia el text no se si sóc una mica sord o M´ha molestat com es tractava violentament a la noia. També m´ha sobtat el final on un jove destapa el cartell de apartaments d´alt standing. Que des dun teatre tant gran i una produccio tant i tant cara, es rehibindiques contra l´especulació. Jo faig circ, vosaltres que en penseu del circ?

Publicat per Joan Ramon Graell 10 Des 2006, 01:11

nens...d'aquí a fer les critiques de teatre del PERIODICO DE CATALUNYA...jejej

Publicat per andulu 07 Des 2006, 13:26

Hola Gemma, crec que et confons quan dius que tots els actors del Nacional segueixen el mateix patró. Jo diria que més aviat són tots els que surten de l'Institut del Teatre els que esta fets pel mateix motllo.

A mi l'obra em va agradar, el muntatge i l'escenografia de conya, no cal dir-ho. I pel que fa als actors el que més em va agradar va ser el pare (el Banacolocha), i el Manrique també és clar, doncs tenir un paper de protagonista en un clàssic català ja són molts punts guanyats per triomfar.

El que vaig trobar és que em costava seguir alguns diàlegs de l'obra, i mira que crec que estàvem força a prop. Potser és perquè estàvem més aviat en un lateral, però això no justifica que no se senti perfecte. Igual podrien posar una mena de micros d'ambient a l'escenari i resoldrien aquest problema.

La pròxima que anem a veure, això sí, que sigui una mica més moderneta, que ja estic una mica cansat de clàssics (això que tu ja saps que m'agraden molt) i d'aquestes relacions i passions d'amor i odi del segle passat, que la veritat avui en dia queden una mica desfasades, pel meu gust. Potser segueixen existint, quasi bé segur, però no es manifesten de la mateixa manera que fa més de cent anys...

Vaia un rotllo que he fotut. Bueno, vaig a sopar.

JM

Publicat per Josep M 28 Nov 2006, 22:11

Afegeix un comentari
















Despres de dijous ve: