convivència i mediació entre iguals

Per fer la represa del bloc després de l'estiu i en l'inici d'un nou curs escolar voldria fer una reflexió sobre els drets dels infants en l'aspecte més ampli de l'edat que compren la declaració universal. No pretenc fer una anàlisi des de el punt de vista legislatiu ni de l'articulat de la declaració. Només voldria fer esment d'un aspecte concret. Tinc la impressió que en la manera d'actuar per part de l'administració i molts professionals que intervenim en l'educació, la formació i la protecció dels infants s'actua per part dels "grans"com si es tractés d'un objecte, d'un expedient insensible a les actuacions i decisions que es  prenen en el seu nom (en benefici d'ells), això sí sense tenir en compte el seu parer, els seus sentiments, les seves sensibilitats. Ells han de fer el que decideixen els grans que són els que saben què els convé.

Quan parlem de normes els les donem fetes, sense tenir en compte el seu parer, les seves opinions, sense donar-los la possibilitat de participar en la seva organització. Quan es tracta d'organitzar el seu horari extraescolar sovint també els el donem fet, quan hi ha problemes en l'àmbit familiar ells resten al marge i només els queda que patir-ne les conseqüències. Com si en la presa de decisió sobre l'organització familiar o sobre els acords que es prenen en una separació ells no hi tinguessin res a dir.

Crec que mentre no ens mirem els infants com un subjecte actiu en la presa de decisions sobre tot el que els afecta de forma directa o indirecta no aprendrem a tractar i respectar els drets dels nostres infants. Darrera de cada infant hi ha una història que hauríem d'acostumar-nos respectar sense etiquetar. Aquest aspecte d'etiquetar a les persones prejutjant és una qüestió que la tenim molt arrelada, i dificulta molt la tasca que podem portar a terme per contribuir al seu creixement en els aspectes educatius i de la seva formació. Ens cal recordar cada dia que cada un dels nois i noies de les nostres classes tenen una identitat, una manera de ser i de fer de la que sovint,especialment quan distorsionen el que entenem per "normalitat", no en són responsables sinó víctimes.