NO VOLEM ESTATUT, VOLEM ESTAT.
Fins ara demanàvem un estatut per Catalunya i pels catalans. I demanàvem ben poca cosa, només demanàvem un estatut digne, un estatut que reconegués que sóm el que sóm, catalans. No demanàvem gran cosa.
Però es veu que aquest estatut, estatut de rebaixes, encara és massa per nosaltres, es veu que no ens el mereixem. Està clar, els catalans només sóm bons per pagar i per callar (o per parlar en castellà).
Així doncs ens el retallen, i de pas tirem unes quantes passes enrera en tot el que havíem avançat amb penes i treballs.
Doncs resulta que ara ja no volem estatut, ara el que volem és estat.
Ovidi Montllor, el cantant d'Alcoi, va escriure el 1974 una cançó que es pot aplicar a la nostra situació actual. El títol de la cançó és:
"Tot explota pel cap o per la pota".
Ja no ens alimenten molles.
Ja volem el pa sencer.
Vostra raó es va desfent.
La nostra és força creixent.
Les molles volen al vent.
Diuen: Si no et donen, pren.
No és de lladres dir: Amén.
Quan la suor del que fem,
no l'eixuga el que rebem.
Mullant d'or al qui ens la pren.
És qüestió de saber clar
fins quan hem de treballar.
Pel sou que ens fan guanyar.
Llavors ja podrem jutjar
el que vol dir explotar.
Concients de l'explotació,
no hi haurà més solució
que aprofitar l'ocasió.
I allò que es diu, amb passió
fer valer nostra raó,
perquè...
ja no ens alimenten molles.
Ja volem el pa sencer.
Vostra raó es va desfent.
La nostra és força creixent.
Les molles volen al vent.
(Aquí teniu la canço grabada per l'Ovidi a l'Olympia de París el 1975. No en feu cas del títol que hi ha al You Tube, la cançó no té res a veure amb l'Esperanza)
(Aquí teniu la versió del Feliu Ventura)
(I aquí la versió rock dels Inadaptats)
Això ja ha explotat i em sembla que tots hem de dir que ja no ens alimenten molles i que volem el pa sencer.
Volem un estat propi com aquest que tenen ells.
Segurament aquest estat propi no serà perfecte. Tindrà polítics de pa sucat amb oli, tindrà corruptes que s'enriquiran, tindrà dèficits en molts serveis, tindrà molts defectes. Però això ja ho tenim ara dins el seu estat, o sigui que no podem anar enrera, segur que anirem endavant.
El nostre estat serà bo o dolent, ja ho veurem, però això ara no importa, el que importa és tenir-lo.
Comencem aquest 10 de juliol de 2010 a demanar el pa sencer.
