26 Nov, 2007
A Tots els “ Pacos Candel” que m’han vist créixer
A Tots els “ Pacos Candel” que m’han vist créixer
Paco Candel va néixer a Casas Altas, localitat del racó d'Ademús, al País Valencià, l'any 1925, però va viure a Barcelona des de ben petit i va créixer a la zona de l'entorn de Montjuïc. La seva extensa obra literària, permet conèixer de prop la realitat social de la nostra història recent. D'entre els seus nombrosos llibres, en podem destacar, en castellà, les novel.les 'Donde la ciudad cambia su nombre' (1957), l'obra que el va fer popular, '¡Dios, la que se armó!' (1964), 'Historia de una parroquia' (1971), 'Diario para los que creen en la gente' (1973), 'Hemos sido traicionados' (1982) o 'Un Ayuntamiento llamado Ellos' (1994); reculls de narracions com 'Échate un pulso', 'Hemingway' (1959); assaigs com 'Ser obrero' no es ninguna ganga (1972), o el llibre-enquesta 'Los que nunca opinan' (1971).
Però dins la cultura difosa en la llengua que és pròpia del nostre país, Candel
és sobretot l'autor d'Els altres catalans' (1964), obra clau per entendre la
problemàtica de la immigració a Catalunya procedent de la resta de l'Estat
durant pràcticament tot el segle xx, des d'un esperit integrador i un gran
sentit de la convivència. Aquesta temàtica la va reprendre a 'Encara més sobre
els altres catalans' (1973) i 'Els altres catalans vint anys després' (1985).
El 1988 va publicar La nova pobresa, radiografia del "quart món" a la
Barcelona que es disposava a ser olímpica, i el 1997, el volum de memòries Les
meves escoles.
Sens dubte segur que de gent com en Paco Candel tothom en coneix algún, gent que va venir a Catalunya des d’algun lloc de la península amb la necessitat de sortir d’una situació precaria .
Recordo a totes i cada una d’aquelles families que de vegades es veien obligats a fer dues feines i a mes portar un hortet i anar a fer jornals al “defora” per a complementar la paga .
Ara recordó moltes d’aquestes coses quotidianes i em fan pensar que hi van haber molts Pacos Candel a Flix . I que de segur que no es senten “uns altres catalans” .
Ara s’està produint un fenomen migratori semblant als dels anys 50-60 , però no se si coincidiu en mi de que aquests “altres catalans” no tenen res a veure amb els “pacos Candel” .
Sort
