Aquesta és una de les frases més escoltades pels joves de 20-30 anys. Sí, els joves d'avui no hem viscut amb en Paquito, ni la guerra civil, ni hem passat gana, sabem llegir i escriure, tenim bastantes llibertats: sexe, alcohol, festes, música, viatjar... Però se'ns nega (de forma encoberta) l'accés a una vivenda digna. Ens han venut una moto, bé no ens l'han venut,la moto ens l'hem trobat, i no arrenca. Es tracta d'un mercat immobiliari prohibitiu. Amb els nostres sous esquifits, les nostres carreres superiors i algun que altre màster, amb feines de força responsabilitat que alguns adults encara ens diuen que estan ben pagades per la nostra curta edat (té collons això eh!). En fi, un desgavell de promeses i més promeses, per trobar-te amb 28 anyets i demanant diners als papes per poder-te fer una hipoteca de 30 anys per més de 1000 euros al mes, que amb una mica de sort i si no et foten al carrer podràs anar pagant.

De totes formes no patiu, que el nostre govern d'esquerres ens ajuda amb 400 euros de merda per no sé què d'un lloguer que clar, en costa bastants més i que a sobre, si tens un sou mínimament digne (vull dir una miqueta més que mileurista), potser ja no hi pots accedir a aquest cony d'ajuda. En definitiva, ni ajudes dels falsos governs d'esquerres ni possibilitats reals de pagar-te una hipoteca per un pis digne. De totes formes, toquem fusta perquè no manin els blaveros, que segur que encara seria pitjor, que llavors faria cap tot a les seves butxaques.

En fi, ho sento, disculpeu-me, és que avui he tornat a mirar més pisos i això de les immobiliàries em fa bullir la sang. A vegades penso, si els nostres adults ens han deixat aquesta societat, què els podrem deixar naltrus als nostres fills (que per cert, a aquest pas no podrem tenir-los fins als 40 anys...). Espero que ho sapiguem fer millor, almenys jo m'hi esforçaré, com cada dia, com cada matí quan vaig a currar i entro quan déu mana però surto quan déu vol (horari religiós, se'n diu) per ser algo més que mileurista, això sí, sense poder accedir als ajuts ni sabent si podré pagar la hipoteca.