AAVV de l'Oliva

El passat mes de novembre va quedar constituida la nova Associació de Veïns "l'Oliva" de Tarragona, una entitat integrada per Francesc J. Inglada amb el càrrec de president i amb els càrrecs de secretària, M. Dolors Canela; tresorer, Juan Carlos Elijas; vocals, Bienvenido Parra, Josep M. Llorens, Santos López, Xavier Ferré, Julio César Vázquez i Robert Buscail.

D'acord amb els estatuts fundacionals, els fins de l'associació són, entre d'altres, els de servir de portaveu de les inquietuds dels socis i defensar els seus interessos davant de l'administració i tot tipus d'entitats, vetllar pel desenvolupament urbanístic harmònic de l'àrea d'afectació de l'associació amb respecte a les condicions naturals del territori i vetllar pel respecte i protecció del medi ambient i l'entorn físic.

L'entitat és integrada per una cinquantena de persones, si bé es preveu augmentar-ne el nombre durant el present any i establir contactes amb la Federació d'Associacions de Veïns de Tarragona per donar a conèixer les inquietuds de la nova entitat.

Pel que fa a l'àmbit territorial, l'associació abasta una bona part de la muntanya de l'Oliva i limita amb la urbanització Tarragona 2, la carretera dels Pallaresos, la urbanització Vivendes del Miracle i la urbanització dels Quatre Garrofers.
Cal destacar, segons l'entitat, la singularitat de la zona de l'Oliva ja que es tracta d'una zona catalogada ja d'antic com a ciutat jardí amb espais verds, baixa densitat de població, cases aïllades i de poca alçada, a escassa distància del centre urbà i mirador incomparable de la ciutat de Tarragona, que l'han preservat de l'especulació urbanística. Remarcar també el conjunt de valors històrics i culturals que l'Oliva conté i que conserva avui dia: antics masos, vestigis de la guerra del Francès, restes de l'antic Fortí de l'Oliva, el fossar, la mina d'aigua de l'Arquebisbe o el turó on van tenir lloc afusellaments duran la guerra civil, entre altres.

En el present, assegura l'associació, cal seguir preservant la zona, que té grans mancances i que no ha rebut l'atenció necessària de part de l'Ajuntament i altres administracions pel que fa a la dotació de serveis públics mínims (llum, gas, clavegueram, recollida de brossa, etc.) en algunes zones, i altres millores com la simple neteja i arranjament de la plaça de l'Oliva.

Altrament, assegura l'entitat, "quan està en marxa una nova revisió del Pla General vigent, surt a la llum i a corre-cuita un projecte de modificació puntual del Pla Urbanístic General, promogut per l'Ajuntament de Tarragona, i a instàncies d'una iniciativa privada, per poder fer-hi a la mateixa plaça de l'Oliva un equipament socio-sanitari que, per la forma i l'ús al que es vol destinar, no respon a les necessitats que manifesten els promotors i l'actual equip de govern de l'ajuntament, i comportaria una greu esguerrada urbanística perquè malmetria tot un conjunt de valors naturals, històrics i culturals que cal preservar".

L'associació afirma que els veïns de l'Oliva s'oposen a l'aprovació i execució d'aquest projecte perquè hipotecaria l'actual situació de la zona, tal com han manifestat en les al·legacions presentades a l'Ajuntament pel conjunt de veïns, fet que ha motivat la creació d'aquesta nova associació.

En resposta a la carta que amb el títol «Salvem l'Oliva» publica el Diari de Tarragona el diumenge 26 de gener de 2003, signada pel Sr. Xavier Ferré Martí, com a vocal de l'Associació de Veïns L'Oliva de Tarragona, voldria fer les següents matisacions:

El projecte de la residència per a gent gran de l'Oliva no es fa a corre-cuita ni d'amagat. Com no pot ser d'altra manera en un ajuntament, se segueixen escrupolosament tots els tràmits administratius marcats per la llei, entre els quals hi ha el de presentació d'alálegacions, que òbviament qui vulgui pot utilitzar i que són sempre estudiades i tingudes en compte. Per tant, he de manifestar clarament que encara no hi ha cap decisió presa i que s'ha començat un procés que pot, o no, acabar amb la construcció de la residència.

D'altra banda, es diu a la carta del Sr. Ferré que jo vaig «passar la pilota» a la cap del Servei d'Urbanisme, la qual cosa és errònia, ja que és el que fem habitualment quan hi ha un tema tècnic a plantejar, com és el cas que ens ocupa. Per això, i no per cap altra raó, els va atendre la cap del Servei, que és a més una persona prou qualificada per fer-ho.

Així mateix, a la seva carta, el Sr. Ferré acaba fent un crit a la preservació de l'entorn de l'Oliva com a patrimoni de tots els tarragonins. Doncs, precisament per això, una residència de gent gran faria que ells mateixos i els familiars que els visitessin gaudissin d'un entorn realment bonic, que estaria ben preservat, perquè la gent gran és en principi molt respectuosa amb l'entorn, i les seves activitats -suposo que serien les passejades- contribuïr en a donar més vida a la zona, sense cap molèstia per al veïnat. Però insisteixo que encara no hi ha res decidit sobre la possibilitat de la construcció d'aquesta residència, que fins i tot en el cas que finalment es fes, podria variar en les característiques arquitectòniques de l'edifici per adaptar-se millor a l'entorn o als criteris que es puguin acordar amb la promotora, l'Ajuntament, els veïns, el Consell Municipal de la Gent Gran, o altres entitats que podrien estar interessats en el tema.

A més a més, les residències són una necessitat social a la qual hem de fer front i s'han d'instalálar en llocs adients, que corresponguin a les característiques requerides. No podem, ni volem, «aparcar» els nostres avis en zones aïllades o desagradables, sinó tot just el contrari.

Finalment, vull demanar al Sr. Xavier Ferré que s'abstingui d'insults i desqualificacions que no porten més que a radicalitzar postures i no al diàleg, mitjançant el qual es poden aclarir molts malentesos.

El lector escriu

TERESA SEGUÉS PIQUÉ. Regidora del grup socialista de l'Ajuntament de Tarragona. Tarragona.

No creiem que sigui èticament correcta la requalificació de la muntanya de l'Oliva si no es fa amb el consens dels veïns. Entenem que la compra d'un habitatge és la major inversió que fan moltes famílies. El fet de prendre aquesta decisió comporta la valoració dels avantatges i els inconvenients de les diferents zones de la ciutat.

És evident que quan els veïns de la muntanya de l'Oliva van optar per aquest indret, van valorar el fet de viure en un espai obert per sobre dels avantatges que els podia representar viure al centre de la ciutat, i conseqüentment van invertir els seus estalvis en un habitatge situat en un paisatge arbrat i sense blocs de ciment. En revisar el pla urbanístic de Tarragona van creure que això estava assegurat, és a dir, van creure en el que estava escrit en el pla urbanístic.

Entenem que l'Ajuntament amb el seu pla urbanístic assumeix un compromís, similar a un contracte, i la nostra opinió és que qualsevol canvi del pla urbanístic que impliqués un canvi en les condicions del compromís prèviament adquirit, hauria de passar necessàriament pel comú acord de les dues parts implicades. Opinem que no és èticament correcta la requalificació urbanística de terrenys quan no hi està d'acord una de les dues parts. L'Ajuntament no pot trencar unilateralment el seu compromís amb els ciutadans requalificant una zona on ja hi ha veïns establerts. Només seria èticament correcte si hi hagués un acord previ.