28.01.03 - Diari de Tarragona - "Salvem l'Oliva! (II)"
Publicat per avoliva | 28 Gen, 2003- Àngel Fernández Tinent d'alcalde d'Urbanisme, Obres i Contractació a l'Ajuntament de Tarragona
En resposta a la carta que amb el títol «Salvem l'Oliva» publica el Diari de Tarragona el diumenge 26 de gener de 2003, signada pel Sr. Xavier Ferré Martí, com a vocal de l'Associació de Veïns L'Oliva de Tarragona, voldria fer les següents matisacions:
El projecte de la residència per a gent gran de l'Oliva no es fa a corre-cuita ni d'amagat. Com no pot ser d'altra manera en un ajuntament, se segueixen escrupolosament tots els tràmits administratius marcats per la llei, entre els quals hi ha el de presentació d'alálegacions, que òbviament qui vulgui pot utilitzar i que són sempre estudiades i tingudes en compte. Per tant, he de manifestar clarament que encara no hi ha cap decisió presa i que s'ha començat un procés que pot, o no, acabar amb la construcció de la residència.
D'altra banda, es diu a la carta del Sr. Ferré que jo vaig «passar la pilota» a la cap del Servei d'Urbanisme, la qual cosa és errònia, ja que és el que fem habitualment quan hi ha un tema tècnic a plantejar, com és el cas que ens ocupa. Per això, i no per cap altra raó, els va atendre la cap del Servei, que és a més una persona prou qualificada per fer-ho.
Així mateix, a la seva carta, el Sr. Ferré acaba fent un crit a la preservació de l'entorn de l'Oliva com a patrimoni de tots els tarragonins. Doncs, precisament per això, una residència de gent gran faria que ells mateixos i els familiars que els visitessin gaudissin d'un entorn realment bonic, que estaria ben preservat, perquè la gent gran és en principi molt respectuosa amb l'entorn, i les seves activitats -suposo que serien les passejades- contribuïr en a donar més vida a la zona, sense cap molèstia per al veïnat. Però insisteixo que encara no hi ha res decidit sobre la possibilitat de la construcció d'aquesta residència, que fins i tot en el cas que finalment es fes, podria variar en les característiques arquitectòniques de l'edifici per adaptar-se millor a l'entorn o als criteris que es puguin acordar amb la promotora, l'Ajuntament, els veïns, el Consell Municipal de la Gent Gran, o altres entitats que podrien estar interessats en el tema.
A més a més, les residències són una necessitat social a la qual hem de fer front i s'han d'instalálar en llocs adients, que corresponguin a les característiques requerides. No podem, ni volem, «aparcar» els nostres avis en zones aïllades o desagradables, sinó tot just el contrari.
Finalment, vull demanar al Sr. Xavier Ferré que s'abstingui d'insults i desqualificacions que no porten més que a radicalitzar postures i no al diàleg, mitjançant el qual es poden aclarir molts malentesos.
