RCT de Veneçuela
02 Juny, 2007 10:53
Publicat per clarisu,
política
Des d'aqui denuncia enèrgicament la campanya de desprestigi (una més) feta contra el govern de Veneçuela a ran de la decisió d'aquest de no renovar la llicencia a la cadena Radio Caracas Televisió.
Deixant de costat, per obscè, el fet que entre els crítics més cridaners figuren governs com el dels Estats Units, que han suprimit de facto l'estat de dret en el seu territori amb la Patriot Act, que mantenen camps de concentració fora de tota jurisdicció, com Guantánamo, que permet i alimenta els mals tractaments i les vexacions a presos a l’Iraq i que practica (amb la connivència d'altres crítics igualment farisaics, com el nostre propi govern) el segrest i trasllat il·legal de persones unilateralment acusades de terrorisme, volem deixar clar que l'actuació del govern de Veneçuela entra dins de les pràctiques comunes en aquesta matèria, segons les quals competeixen a l'administració pública concedir i renovar les llicencies d'emissió per radio i televisió. Així succeeix, por exemple, a Catalunya, on la Generalitat té amplia discrecionalitat en aquest àmbit (com han pogut comprovar reiteradament nombroses ràdios lliures que han vist denegat el seu accés a les ondes).
En quan a que la motivació en aquest cas sigui política tampoc ha d'escandalitzar a ningú, al menys en aquest país, on certes capceleres de la premsa basca han vist com se les il·legalitzaba de la nit al dia per suposada apologia del terrorisme. Si la línia informativa dels esmentats mitjans bascos ha estat considerada delictiva por alguns dels que ara critiquen la decisió veneçolana, ¿què s'hauria que dir d'una cadena de televisió que en el seu moment va encoratjar obertament el cop d'estat contra el president Chávez i que ha atizat descaradament l'enfrontament civil en el país?
Una vegada més s'evidencía l'aplicació de dos vares de medir diferents quan és tracta de jutjar les sancions, segons quin siguin els sancionats. En aquest cas, un mitjà de comunicació que ha donat proves de la seva connivència amb els intents de desestabilització del regim veneçolà, que la seva legitimitat ha estat repetidament ratificada en les urnes.
En el cas dels nostres mitjans de comunicació resulta sintomatic l’actitud partidista el fet que mai o casi mai és fan ressò dels arguments del govern de Veneçuela, mai o casi mai aludeixen al context social dels fets i sempre donen por bona sense fer més averiguaciones la versió de l'oposició.
Més valdria que qui ara es rasca les vestimentes per tan “abominable atentat contra la llibertat d'expressió” dediquessin part d'aquestes energies a reflexionar seriosament sobre les causes de la desmotivació política creixent de les nostres societats presuntamente democràtiques, tal com han evidenciat les últimes eleccions municipals i autonòmiques.