….quan PERTÀNYER / PERTENECER / TO BELONG, deix de ser una CONDEMNA

NOMÉS…..quan arribarem a SER conscients de la nostra naturalesa i funció !!!! SENTIREM en el més profund del SER, que som una PART que pertany a un SER COMPLET.

l’altra PART esta tan,  o més ansiós que TU per trobar-te..

Dues PARTS oposades que es pertanyen una a l’altra.

Han VISCUT amb intensitat des de l’incertesa per RE-TROBAR-SE en el coneixement.

El TOT es el FI/ la FI, i en el FI del TEMPS es produirà, en tan que, TEMPS es CREACIÓ

una PART i l’ALTRA coneixen la seva vibració, ….dues reaccions idèntiques per la mateixa causa.

Com pots ser, doncs, que en la distància el fenomen de pertànyer hagi produït tanta lluita i angoixa?

Per què s’actuava des de l’EGO!

Han sigut precises moltes VIVENcies per dissoldre aquesta crossa mental ….necessària mentre “creixem”.

Aleshores ELLA i ELL,  des del seu centre s’uniran, vibrant a l’uníson, hi haurà acoblament i….simfonia!

UN i l’ALTRA, es trobaran les mirades, els cosos s’uniràn per formar el receptacle sagrat, que contindrà l’energia divina.

Aquesta es la veritable historia d’amor.

TU no pertanys a una dona, ni JO…. pertanyo a un home, PERTANYEM a l’AMOR.

Hem estat aprenents en l’art d’estimar, emprant tot tipus de personatges (veure entrada: ” Cambiando de personaje….” i l’entrada Confabulando con Shakespeare), fins a SENTIR AMOR des del COR, AMOR INCONDICIONAL.

El COR es “el gran atractor”, sí!!, comprovat científicament (admira el pdf adjunt: GranAttractornew ).

Som atrets i atraiem el que ens falta, el que era nostre i que ara ens ve a completar

Direm des de l’emoció: TU ets el meu HOME,  JO soc la teva DONA.

Despullats i en essència farem l’AMOR, ja no per plaer, sinó per l’èxtasi i creació del nou ésser (veure entrada “fer l’amor”.), com la mitosis en els ORÍGENS!!!

sorgiràn DOS éssers complets de l’UN.!!

sorgirà un NOU ÉSSER dels DOS. !!

la més gran paradoxa del SER HUMÀ :

Passem per la POR a l’EXCLUSIÓ social, per la SOTMISSIÓ a la INCLUSIÓ i finalment comprenen que “ja ÉREM, hem SIGUT i que sempre SEREM PART, doncs, PERTANYEM al TOT.

En pAU i Cesca.