(intervenció al plenari) El senyor Pérez diu que ha fet un pressupost de consens. Jo no li diria a això consens. El que passa és que, atesa la composició aquest plenari i atès que governen en minoria, ha hagut de negociar amb l’oposició per aconseguir abstencions. Això no és consens, consens és acordar junts prioritats, elaborar junts el pressupost i corresponsabilitzar-se’n i això, el senyor Pérez, ni ho ha fet ni crec que fos possible. És cert que ha recollit aportacions de tots. També del nostre grup i li ho reconec, tot i que vull pensar que no li ha resultat difícil, que ja li deuen haver semblat bé, perquè estaven en la línia del que hauria de recollir un pressupost elaborat per un govern d’esquerres: serveis socials, ocupació, educació… especialment vull destacar, perquè ningú més no ho farà, que ha mantingut el percentatge dedicat a cooperació, la partida ha pujat el que ha pujat el pressupost, i encara que està lluny del 0,7, està molt bé que mantingui el percentatge quan hi ha altres administracions que l’estan rebaixant i suprimint, i no volen adonar-se’n que vivim en un sol món i que aquestes retallades també afecten persones que formen part del nostre món sempre, no només quan mirem per la tele nens ofegats a les costes de Lampedusa.
Però no es tracta d’anar recollint aportacions, sinó de quines són les línies prioritàries d’aquest pressupost. Perquè són faves comptades, hi ha un pla d’ajustament, els ingressos són els que són i el que compta d’un pressupost, encara més d’un pressupost insuficient en una època de tantes necessitats, és el conjunt. I aquí hi ha recollides tantes aportacions divergents que al final el que no té aquest pressupost és una línia argumental coherent. Els números són números, i encara que hi ha qui diu que els números mai no enganyen, tots sabem que els números permeten múltiples lectures i depèn molt de com els presentis. El govern municipal diu que el pressupost aposta per l’ocupació, i els números diuen que sí. També diu que aposta pels serveis socials…. depèn. Perquè si bé és cert que el pressupost de despeses de l’IMSS s’apuja (un 6%, tampoc no és tant) l’aportació municipal només s’apuja un 0,9, si fa no fa com el pressupost municipal, per tant no s’apuja, és la mateixa, i això comptant que hi passen una partida, la d’ajuts d’urgència, que abans es gestionava des de la conselleria, sense aquesta partida l’aportació municipal seria inferior a la de l’any anterior.
Si que s’apuja l’aportació al Patronat Municipal de Turisme, respecte a la de l’any passat i per sobre del que marca el pla d’ajustament, i que s’apugi una partida no té res de dolent si no fos perquè, com són faves comptades, perquè se n’apugi una se n’ha de retallar una altra… en aquest cas baixa l’aportació al Patronat Municipal d’Esports, per sota del que marca el pla d’ajustament, mentre que, vés per on, es mantenen exactament igual les subvencions als clubs esportius. A mi no em sembla coherent. I la rebaixa del Patronat d’Esports es pretén aconseguir disminuïnt la despesa energètica… ja està bé intentar ser més eficients, però tant d’estalvi energètic sense cap inversió en sistemes d’eficiència és poc versemblant… i temerari, perquè, si s’apuja el preu de l’energia, una decisió que evidentment no depèn de l’Ajuntament, què?
I podríem repassar moltes més coses, l’apartat d’inversions, per exemple, que és un brindis al sol perquè estan subjectes a la venda de patrimoni. Vendre en aquesta època és malvendre, això si es pot vendre alguna cosa, per tant l’apartat d’inversions és una barreja entre el conte de la lletera i el negoci d’en Robert amb les cabres.
És un pressupost on la prioritat no és ni l’ocupació ni les polítiques socials, sinó garantir l’estabilitat del govern en minoria del PSC incorporant les demandes de la dreta, les del PP i, en menor mesura, les de CiU. És un pressupost amb personalitats múltiples i poc creïble, això d’entrada, ja veurem en què acaba a mesura que es vagin aprovant modificatius de crèdits. Naturalment, tot i que és cert que ha incorporat observacions nostres, i a més vull pensar que no li ha costat gens fer-ho, és un pressupost que no podem votar afirmativament.