![\"\"](\"https:\/\/blocs.tinet.cat\/xaviersabate\/files\/2020\/04\/tierra-enferma-naturaleza-medioambiente-11482102.jpg\")
<\/a><\/p>\nQuan l\u2019any 2007 l\u2019ONU advertia que cada dia desapareixien 150 esp\u00e8cies a la Terra <\/a>on s\u2019estima que hi ha 7,7 milions, poca gent li atorgava \u00a0import\u00e0ncia.<\/p>\n La vida al nostre Planeta, doncs, \u00e9s fr\u00e0gil i hi ha dos factors fonamentals que desequilibren la situaci\u00f3:<\/p>\n La primera \u00e9s la diversitat de les esp\u00e8cies: totes, la humana tamb\u00e9, depenem de les altres. Quan una s\u2019altera, veu modificada la seva vida o simplement desapareix, moltes\u00a0 altres esp\u00e8cies que i tenen relaci\u00f3 tamb\u00e9 veuen canviar la seva exist\u00e8ncia. En iniciar-se aquest 2020 que tants fen\u00f2mens convulsos ens ha donat, es feia p\u00fablic que les papallones monarca \u00a0havien passat dels 4,5 milions d\u2019exemplars el 1980 a nom\u00e9s 29.000 enguany per causa de l\u2019acci\u00f3 humana que destrueix el seu h\u00e0bitat natural. La not\u00edcia es va donar a con\u00e8ixer davant la desaparici\u00f3 del seu m\u00e0xim defensor, l\u2019enginyer forestal\u00a0 mexic\u00e0 Homero G\u00f3mez Gonz\u00e1lez el passat 13 de gener<\/a>. La not\u00edcia va durar quinze dies fins que el seu cos\u00a0 fou trobat en un pou a l\u2019estat de Michoacan. Un defensor menys de la biodiversitat que lluitava no nom\u00e9s pel manteniment d\u2019una esp\u00e8cie de papallones sin\u00f3 tamb\u00e9 per la nostra pr\u00f2pia vida. Perqu\u00e8 si no hi ha papallones no hi ha pol\u00b7linitzaci\u00f3 i vagin afegint vost\u00e8s a la cadena.<\/p>\n El segon factor \u00a0\u00e9s la temperatura. La principal amena\u00e7a de la Humanitat\u00a0 i dels \u00e9ssers vius que som a la Terra \u00e9s ara la del canvi clim\u00e0tic. Va nom\u00e9s de dos o tres graus, una altra mostra de la nostra fragilitat.<\/p>\n Si en aquests dos factors de l\u2019estabilitat de la vida dels \u00e9ssers que habitem el Planeta una d\u2019aquestes esp\u00e8cies, la humana, actuem tan destructivament, no hi ha possibilitat de mantenir l\u2019equilibri. Ho fem amb accions extractives superiors a les que pot suportar la Terra, cremant combustibles f\u00f2ssils, talant arbres , eliminant esp\u00e8cies que no desapareixerien si no fos per la nostra acci\u00f3. Si alterem el clima\u00a0 apareixen \u00a0fen\u00f2mens meteorol\u00f2gics violents o malalties noves cada cop m\u00e9s freq\u00fcents .<\/p>\n En resum, l\u2019era de l\u2019as\u00e8psia, dels antibi\u00f2tics, dels productes que netegen com mai, sorgeixen noves amenaces en forma de virus que no hi ha forma d\u2019eliminar ni de prevenir. I quan hem acabat amb el del Sida v\u00e9 el SARS i ara el Covid19 mentre es mant\u00e9 l\u2019\u00e9bola o altres com la mal\u00e0ria, la febre groga i altres malalties tropicals que poden propagar-se a pa\u00efsos com el nostre com ens adverteix aquests dies Joanna Haigh<\/a><\/p>\n El vaixell cada cop t\u00e9 m\u00e9s vies d\u2019 aigua i nosaltres no fem m\u00e9s que buscar cada vegada bombes m\u00e9s potents en forma de nous f\u00e0rmacs per evacuar-la. Per\u00f2 el problema \u00e9s que hem estat obcecats en viatjar en un vaixell que no serveix. Ens porta molts problemes i cada cop m\u00e9s i l\u2019hem de canviar. Tal qual. Perqu\u00e8 el covid19 ja no ens deixar\u00e0 viure com abans , haurem d\u2019estar constantment atents a la seva pres\u00e8ncia, tan atrafegats que ni ens podrem abra\u00e7ar i \u00a0la propera via d\u2019aigua, \u00e9s a dir, el proper virus, pot ser encara m\u00e9s letal.<\/p>\n Mentrestant podem criticar a uns governs que s\u2019han vist desbordats no per la situaci\u00f3 actual, per les accions d\u2019altres que els han precedit. I podem alertar-los que no ens deixarem prendre la intimitat ni la nostra llibertat… de moviments. Est\u00e0 b\u00e9, \u00e9s fins i tot necessari. Per\u00f2 em temo que la nostra intimitat ja fa temps que l\u2019hem anat venent a miques a bancs, xarxes, i grans distribu\u00efdores. I em temo que les grans corporacions ens tenen agafats per tot arreu i ens indiquen all\u00f2 que \u00e9s bo o dolent i no pas per la nostra salut i els nostres interessos sin\u00f3 per als seus. Em preocupen aquestes llibertats per\u00f2 tamb\u00e9 la garantia dels drets a disposar d\u2019aigua i aire nets, que s\u2019assegurin la salut per tothom \u2013no \u00e9s cert que aquesta crisi \u00a0afecti tothom per igual sin\u00f3 \u00a0principalment als m\u00e9s febles \u2013 i que no agredim m\u00e9s el Planeta perqu\u00e8 ens agredim a nosaltres mateixos.<\/p>\n Quan hem parlat de canvi clim\u00e0tic i de biodiversitat els darrers anys, molts ens han titllat de rom\u00e0ntics, idealistes, ut\u00f2pics. Per\u00f2 el pitjor ha estat veure com una immensa majoria creia que aquestes coses no anaven per ells. Que els quedava lluny en l\u2019espai i en el temps. Doncs ja ho tenim aqu\u00ed i ho tenim ara.<\/p>\n La bona not\u00edcia \u00e9s que encara hi som a temps. Cada cop en tenim menys per\u00f2 en tenim. Per\u00f2 els canvis han de ser radicals i definitius<\/p>\n H.G.Wells ( La m\u00e0quina del temps, l\u2019home invisible… ) va dir: \u00a0Adaptar-se o morir , ara com sempre, \u00e9s el mandat inexorable de la natura. D\u2019aix\u00f2 fa cent anys. N\u2019aprendrem d\u2019una vegada ?<\/p>\n <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Quan l\u2019any 2007 l\u2019ONU advertia que cada dia desapareixien 150 esp\u00e8cies a la Terra on s\u2019estima que hi ha 7,7 milions, poca gent li atorgava \u00a0import\u00e0ncia. La vida al nostre Planeta, doncs, \u00e9s fr\u00e0gil i hi ha dos factors … Continua llegint