![\"\"](\"https:\/\/blocs.tinet.cat\/xaviersabate\/files\/2020\/02\/piano.jpg\")
<\/a><\/strong><\/p>\nEl meu pare sempre em deia que tens m\u00e9s satisfacci\u00f3 regalant que no pas rebent un regal. Sempre he pensat que no es valora prou\u00a0 la cultura popular sorgida al m\u00f3n rural de la gent senzilla que no va poder tenir cultura lletrada per\u00f2 que es constru\u00efen \u2013 i es construeixen – el seu imaginari personal i col\u00b7lectiu reflexionant sobre la vida i el seu sentit des de la bonhomia, la bona fe, la innoc\u00e8ncia en el millor sentit. Aquesta \u00e9s la cultura popular , poc estudiada – i no nom\u00e9s el folklore ballat o cantat que han estat abastament investigats i divulgats.<\/p>\n
<\/p>\n
Fa un parell d’anys\u00a0 vaig llegir a la web de la BBC un estudi de la Universitat de Chicago que corroborava aquesta tesi. \u00c9s molt interessant i el podeu llegir aqu\u00ed<\/a><\/p>\n Doncs aquesta satisfacci\u00f3 de regalar l\u2019he experimentat dimecres passat i precisament amb un piano que el pare ens ha deixat. N\u2019havia comprat dos al llarg de las eva vida. Un cap als anys seixanta del que recordo com es va pujar pel balc\u00f3 de la casa del carrer Major n\u00famero set de Flix on viv\u00edem. Va haver de venir el sr. Las, reconegut paleta del poble amb tot un sofisticat equip de cordes i corrioles que es van haver de fixar al capdamunt de la casa. Aquell piano va servir per aprendre\u2019n el meu germ\u00e0 Ramon i jo comen\u00e7ar a teclejar alguna cosa. Despr\u00e8s se\u2019n va anar a la Pla\u00e7a de la Pau on tamb\u00e9 va servir pels meus nebots i encara hi \u00e9s.<\/p>\n <\/p>\n El segon piano – el de la foto –\u00a0 el va comprar el meu pare per a ell un cop ja jubilat i li va aportar grans satisfaccions. \u00c9s el que dimecres passat va anar a parar a casa de l\u2019Abril, una encantadora nena flixanca de quatre anys que l\u2019ha rebut amb un entusiasme que preludia una relaci\u00f3 d\u2019amor llarga i fruct\u00edfera amb l\u2019instrument i amb la m\u00fasica.<\/p>\n <\/p>\n La seva felicitat \u00e9s tamb\u00e9 meva i dels meus germans. Aquella dita del meu pare de rebre m\u00e9s compensaci\u00f3 regalant que rebent s\u2019ha complert un cop m\u00e9s. Per\u00f2 el m\u00e9s important \u00e9s que una nena inicia una nova etapa de relaci\u00f3 amb la m\u00fasica. Quan el meu pare, amb pocs coneixements musicals em posava damunt dels seus genolls i m\u2019ensenyava el poc solfeig que sabia, em va despertar la curiositat per la m\u00fasica que tants beneficis \u2013 dels no econ\u00f2mics em refereixo i per tant, dels millors , – m\u2019ha proporcionat.<\/p>\n <\/p>\n Aix\u00ed que li desitgem a l\u2019Abril que frueixi d\u2019aquesta nova relaci\u00f3. La m\u00fasica sempre estar\u00e0 a la seva disposici\u00f3 i per a cada moment ja sigui de tristor o de celebraci\u00f3. Contribuir-hi ha estat pels Sabat\u00e9-Ibarz un plaer.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" El meu pare sempre em deia que tens m\u00e9s satisfacci\u00f3 regalant que no pas rebent un regal. Sempre he pensat que no es valora prou\u00a0 la cultura popular sorgida al m\u00f3n rural de la gent senzilla que no … Continua llegint