Vivim una paradoxa. Avui hi ha m\u00e9s descr\u00e8dit que mai de la pol\u00edtica i dels pol\u00edtic. Per\u00f2 les persones volen decidir aquells aspectes de la pol\u00edtica que s\u00f3n importants. <\/p>\n
Perqu\u00e8 som en una nova era de la informaci\u00f3 i de la comunicaci\u00f3. En una nit es poden despertar consci\u00e8ncies o canviar un previst resultat electoral; en poques hores es convoca una mobilitzaci\u00f3 virtual o real. La conscienciaci\u00f3 pot ser breu perqu\u00e8 tot canvia molt r\u00e0pid, fins i tot l\u2019atenci\u00f3 dels ciutadans i de les ciutadanes i \u201c a otra cosa mariposa \u201c, perqu\u00e8 aix\u00ed de vertigin\u00f3s \u00e9s tot avui. Per\u00f2 qui cregui que les decisions transcendentals les poden decidir un parell de persones i que la resta acatar\u00e0, s\u2019equivoca profundament i els resultats contraris poden ser irreversibles. Una equivocaci\u00f3 avui pot ser determinant per a molt de temps i igual com es cremen productes i idees, tamb\u00e9 i m\u00e9s r\u00e0pidament ho poden patir organitzacions pol\u00edtiques, sindicals, empresarials, una marca o qualsevol entitat o persona que acumuli un desprestigi generalitzat tan r\u00e0pidament i extensament com es difonen les not\u00edcies i les impressions avui.<\/p>\n
M\u00e9s encara, els ciutadans i les ciutadanes prenen moltes decisions cada dia per q\u00fcestions banals o importants. M\u00e9s que mai. Moltes d\u2019elles amb un simple clic de ratol\u00ed. Per\u00f2 s\u2019ha anat estenent la percepci\u00f3 que les coses importants que ens afecten les decideixen uns altres i darrerament tothom veiem clar que s\u00f3n els mercats els que han minat la nostra independ\u00e8ncia personal i col.lectiva. Cada cop hi ha m\u00e9s ganes de dir prou i de recuperar la capacitat de decidir sobre tot el que sigui important per la nostra vida.<\/p>\n
I la Constituci\u00f3 ho \u00e9s d\u2019important. A la Dictadura sospir\u00e0vem per una Carta Magna democr\u00e0tica, decidida i acordada per un ampl\u00edssim consens pel qual tots vam renunciar a alguna o a moltes il.lusions o ideals. Un servidor va renunciar a la Rep\u00fablica o a que el t\u00edtol vuit\u00e8 no defin\u00eds que \u00e9rem un Estat Federal o una redacci\u00f3 de l\u2019article 27 referit a l\u2019Educaci\u00f3 m\u00e9s d\u2019esquerres per dir-ho de forma planera o que no hi hagu\u00e9s cap refer\u00e8ncia a l\u2019Esgl\u00e9sia Cat\u00f2lica. Estem parlant de quelcom molt seri\u00f3s i important, decisiu per la conviv\u00e8ncia a Espanya, vital per la pau i per garantir la democr\u00e0cia. Per aix\u00f2 quan s\u2019ha parlat de reformar-la sempre s\u2019ha recordat que es requeria consens i temps.<\/p>\n
Potser la seva reforma \u00e9s necess\u00e0ria per garantir l\u2019estabilitat pressupost\u00e0ria encara que est\u00e0 per veure i seria millor, ja que \u00e9s tan important, que es generalitz\u00e9s a tota la UE com a m\u00ednim. Per\u00f2 sense consens i sense temps per madurar i assumir les seves conseq\u00fc\u00e8ncies es banalitza la Constituci\u00f3 i en el futur \u2013 potser no gaire lluny\u00e0 – ho pagarem tots. La Constituci\u00f3 a Espanya, diguem-ho clar, si s\u2019ha de reformar \u00e9s millor que es faci amb un consens que vagi m\u00e9s enll\u00e0 de PP i PSOE.<\/p>\n
Per altra banda, fer-ho com s\u2019ha proposat, sense consultar la totalitat dels ciutadans i les ciutadanes, pot ser percebut com una falta de confian\u00e7a amb els ciutadans i amb la pr\u00f2pia proposta. Si es creu que la democr\u00e0cia \u00e9s tamb\u00e9 cridar a la participaci\u00f3 a les urnes no nom\u00e9s cada quatre anys a les eleccions sin\u00f3 a respondre sobre les q\u00fcestions m\u00e9s importants, llavors \u00e9s millor plantejar un refer\u00e8ndum encara que sigui amb el risc de perdre\u2019l, q\u00fcesti\u00f3 que si s\u2019est\u00e0 segur de la proposta, si \u00e9s assumida per consens de la immensa majoria de forces parlament\u00e0ries, si s\u2019explica amb temps suficient \u00e9s dif\u00edcil que succeeixi.<\/p>\n
Per\u00f2 em temo que som en un temps en qu\u00e8 la racionalitat ha substitu\u00eft en bona mesura si no del tot a la passi\u00f3. I ja va dir Spinoza que som \u00e9ssers racionals per\u00f2 res non es mou si no s\u2019hi posa passi\u00f3. Un amic despr\u00e9s de llegir la darrera actualitzaci\u00f3 del bloc m\u2019ha enviat aquest comentari: \u201cFalta ambici\u00f3 i coratge en fer propostes, conviccions i realisme en defensar-les, poragmatisme i responsabilitat en aplicar-les, passi\u00f3 i empatia en sumar voluntats \u201c.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Vivim una paradoxa. Avui hi ha m\u00e9s descr\u00e8dit que mai de la pol\u00edtica i dels pol\u00edtic. Per\u00f2 les persones volen decidir aquells aspectes de la pol\u00edtica que s\u00f3n importants. Perqu\u00e8 som en una nova era de la informaci\u00f3 i de … Continua llegint