<\/p>\n
<\/p>\n
Semblaria com si el tortos\u00ed Josep Subirats, que ens va deixar divendres passat als noranta-set anys, hagu\u00e9s presagiat uns anys abans els versos que Salvador Espriu escrigu\u00e9 el 1965: \u00abPer\u00f2 hem viscut per salvar-vos els mots, per retornar-vos el nom de cada cosa\u00bb. I \u00e9s que, un cop passats set llargs anys entre els de la pres\u00f3 de Pilats de Tarragona \u2013 amb condemna a mort commutada despr\u00e9s per cadena perp\u00e8tua – i despr\u00e8s en\u00a0 batallons de penats, va viure amb l\u2019obsessi\u00f3 de preservar i divulgar la mem\u00f2ria hist\u00f2rica .<\/p>\n
Aquesta \u00e9s una de les seves grans contribucions si no la principal. \u00c9s admirable si considerem el context: surt el 1945, amb la dictadura en el seu apogeu, assenyalat com a perill\u00f3s i vigilat. I el primer que fa \u00e9s tornar a la lluita escrivint incansablement en publicacions clandestines tot desafiant el perill que suposava i militant activament en pol\u00edtica.<\/p>\n
Pocs anys despr\u00e8s, un cop va prendre contacte amb el president Tarradellas que acabava de ser escollit President a l\u2019exili ( 1954)\u00a0 aquest li recoman\u00e0 que estudi\u00e9s economia perqu\u00e8 Catalunya necessitaria persones que dominessin aquesta disciplina\u00a0 quan es restablissin les institucions catalanes. Llavors s\u2019hi dedic\u00e0 en cos i \u00e0nima fins a obtenir el doctorat sense perdre mai la seva passi\u00f3 pel periodisme.<\/p>\n
Encara tardaria m\u00e9s de vint anys en arribar la democr\u00e0cia, per\u00f2 \u00e9s incre\u00efble mirat amb ulls d\u2019ara, la visi\u00f3 de Josep Subirats, la seva fe en la democr\u00e0cia i la seva dedicaci\u00f3 a all\u00f2 que pensava que seria necessari pel nostre pa\u00eds. Tant Tarradellas com ell \u2013homes de govern tots dos obsessionats per les pol\u00edtiques \u00fatils\u2013 ho varen encertar perqu\u00e8 ja durant els anys de la transici\u00f3 van ser necessaris els seus serveis a les institucions: al Senat al qual\u00a0 va accedir en representaci\u00f3 de la prov\u00edncia de Tarragona ( 1977-1982) , a l\u2019anomenada \u00abComissi\u00f3 dels vint\u00bb que va redactar el primer Estatut (1978) i posteriorment als Tribunals de Comptes d\u2019Espanya ( 1982-1986) i Europeu ( 1986-1994). En totes elles destac\u00e0 com a expert fins al punt que les institucions europees encara el cridaven com a \u00absage\u00bb un cop jubilat i retornat a Barcelona.<\/p>\n
Els joves que ens v\u00e0rem incorporar els darrers anys de la dictadura al comprom\u00eds social, cultural i pol\u00edtic no trob\u00e0rem gaires referents a prop. I eren imprescindibles. Havien passat molts anys, massa gent havia desaparegut o s\u2019havia exiliat. Per aix\u00f2 al Camp de Tarragona figures com Josep Maria Recasens, Carles Mart\u00ed, Josep Anton Baixeras, Xavier Amor\u00f3s, Pep Jai, Josep Sol\u00e9 Barber\u00e0. Leandre Sa\u00fan o el propi Josep Subirats \u2013entre altres i pocs altres\u2013 adquirien m\u00e9s relleu perqu\u00e8 feien de pont amb les noves generacions. Per\u00f2 a banda de la continu\u00eftat de la mateixa lluita del catalanisme d\u2019esquerres, van contribuir a refer el\u00a0 teixit social d\u2019una Catalunya que viva amputada, a que recuper\u00e9ssim l\u2019imaginari col\u00b7lectiu que mai no haur\u00edem d\u2019haver perdut.<\/p>\n
En l\u2019acte del seu comiat dissabte passat a Barcelona, Montserrat Gin\u00e9, Presidenta de l\u2019Associaci\u00f3 de V\u00edctimes de la repressi\u00f3 Franquista a Tarragona, recordava com el primer cop que va veure en una publicaci\u00f3 el nom del seu avi afusellat a la muntanya de l\u2019Oliva, fou en el llibre Pilats, pres\u00f3 de Tarragona 1939-1941 de Josep Subirats.<\/p>\n
D\u2019ell, doncs, podem dir que veritablement ha contribu\u00eft a salvar-nos els mots i a retornar-nos el nom de cada cosa.<\/p>\n
En aquests moments tan dif\u00edcils per al nostre pa\u00eds, figures com la seva s\u00f3n dignes de ser estudiades i imitades. Perqu\u00e8 necessitem com mai, persones amb visi\u00f3 de govern, amb capacitat de di\u00e0leg i amb vocaci\u00f3 de sacrifici en benefici de les generacions actuals i futures.<\/p>\n
<\/p>\n
article publicat al Diari M\u00e9s el 9 d’octubre de 2017<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Semblaria com si el tortos\u00ed Josep Subirats, que ens va deixar divendres passat als noranta-set anys, hagu\u00e9s presagiat uns anys abans els versos que Salvador Espriu escrigu\u00e9 el 1965: \u00abPer\u00f2 hem viscut per salvar-vos els mots, per retornar-vos … Continua llegint