{"id":823,"date":"2017-04-09T21:01:18","date_gmt":"2017-04-09T21:01:18","guid":{"rendered":"https:\/\/blocs.tinet.cat\/xaviersabate\/?p=823"},"modified":"2017-04-10T21:30:55","modified_gmt":"2017-04-10T21:30:55","slug":"carme-chacon-una-anella-estimada","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blocs.tinet.cat\/xaviersabate\/2017\/04\/09\/carme-chacon-una-anella-estimada\/","title":{"rendered":"Carme Chacon, una anella estimada"},"content":{"rendered":"

 <\/p>\n

\"\"<\/a><\/h2>\n

publicat al M\u00e9s Tarragona el 10 d’abril de 2017<\/em><\/h2>\n

En una de les primeres biografies de Zapatero \u2013 potser la d\u2019Oscar Campillo \u2013 apareix el primer nucli de diputats i diputades socialistes al Congr\u00e8s que v\u00e0rem reunir-nos per primer cop i v\u00e0rem decidir impulsar el nom de Jos\u00e9 Lu\u00eds Rodr\u00edguez Zapatero com a candidat a president del Govern. \u00c9rem poca gent, per\u00f2, des de l\u2019inici, Carme Chacon. Sempre amb for\u00e7a i resolta, sense esperar instruccions \u2013 potser per aix\u00f2 ens v\u00e0rem entendre des del primer moment quan va arribar al Congr\u00e8s \u2013 v\u00e8iem tots dos clar qui podia ser el seg\u00fcent president socialista.<\/h2>\n

Abans ja hav\u00edem compartit moments inoblidables. Un d\u2019ells el vaig explicar al mitin de Tarragona de la campanya del 2008: feia poques setmanes \u00a0que la Carme havia aterrat a Madrid i v\u00e0rem anar a sopar tots dos. En acabar, la vaig acompanyar al seu hotel i li vaig etzibar: \u201c tu arribar\u00e0s a ministra i quan ho facis, et far\u00e9 de secretari i et portar\u00e9 la cartera \u201c. Em va mirar astorada i em va respondre \u201c qu\u00e8 dius \u00a1\u00a1\u00a1 jo no ser\u00e9 ministra per\u00f2 tu ser\u00e0s conseller \u201c<\/h2>\n

Van passar quatre anys i quan Zapatero la va nomenar ministra li vaig enviar un missatge amb el seg\u00fcent text: \u201c digues-li a qui et faci de secretari que \u00e9s inter\u00ed perqu\u00e8 el titular s\u00f3c jo \u201c. Al mitin va fer molta gr\u00e0cia i Zapatero va riure molt. El cas \u00e9s que ella tamb\u00e9 va encertar i quan Pasqual Maragall em va nomenar conseller tamb\u00e9\u00a0 em va felicitar amb molt d\u2019afecte. Despr\u00e8s vaig anar a la presa de possessi\u00f3 com a ministra de defensa i vaig sentir en directe la frase tants cops repetida: \u201c Capitan, mande firmes \u00a1\u00a1\u201c<\/h2>\n

Moments i an\u00e8cdotes de la Carme en podria explicar a dotzenes. Els partits de la Champions els v\u00e9iem junts a casa de Teresa Cunillera que feia d\u2019amfitriona i tenia cura de la intend\u00e8ncia perqu\u00e8 no li agradava com a nosaltres el futbol. Llavors el Bar\u00e7a no guanyava com ara i quan rebia un gol sonava el seu tel\u00e8fon i es veia el nom d\u2019Alfredo ( P\u00e9rez Rubalcaba ) a la pantalla. La Carme em demanava que agaf\u00e9s jo el tel\u00e8fon perqu\u00e8 ella no volia \u201c ja est\u00e0 aquest merengon, agafa\u2019l tu \u201c. I ell sempre amb conya: \u201c per\u00f2 este no es tu tel\u00e9fono, no ? \u201c . Jo: \u201c qu\u00e9 te pasa, por qu\u00e8 llamas, no se puede poner que est\u00e0 ocupada \u201c. I ella: \u201c engega\u2019l\u201d.<\/h2>\n

O les caragolades a Bell Lloch amb la seva fam\u00edlia, o, naturalment, l\u2019acci\u00f3 pol\u00edtica, primer a l\u2019oposici\u00f3 al govern d\u2019Aznar junts i despr\u00e8s jo ja des de Catalunya la seguia de m\u00e9s lluny per\u00f2 sempre amb atenci\u00f3. O quan es va presentar per ser secret\u00e0ria general del PSOE i com vaig donar-li suport incondicional<\/h2>\n

No puc ocultar que darrerament ten\u00edem discrep\u00e0ncies pel que fa a l\u2019acci\u00f3 del PSC . Mir\u00e0vem les coses diferents. No importa . Els partits socialistes que tenen vocaci\u00f3 de ser majoritaris tenen en el seu si opinions diferents i complement\u00e0ries. Aix\u00f2 \u00e9s el que li vaig dir la darrera vegada que v\u00e0rem dinar junts. Des del respecte i en el nostre cas, des de l\u2019admiraci\u00f3 que ens profess\u00e0vem i que ens manifest\u00e0vem.<\/h2>\n

Aquest darrer dinar va anar precedit quan el v\u00e0rem concertar de la seg\u00fcent frase: \u201c per\u00f2 com podr\u00edem deixar de ser amics tu i jo ? \u201c que no s\u00e9 qui la va dir primer per\u00f2 que tots dos v\u00e0rem corroborar.<\/h2>\n

Doncs aix\u00f2, com podr\u00edem deixar de ser amics seus les persones que la v\u00e0rem con\u00e8ixer si la mal\u00edcia i ella no es coneixien i era tota bondat ?<\/h2>\n

En con\u00e8ixer la not\u00edcia de la seva mort, li envio un missatge a la seva mare i respon: \u201c S\u2019ha mort la meva filla i em moro jo \u201c i \u00e9s tan brutal el xoc que em provoquen les seves paraules que m\u2019afecten al cor i als ulls. Tots morim una mica, s\u00ed, i la seva mare Esther m\u00e9s, per\u00f2 queda entre nosaltres la seva empremta inesborrable, de les que et modelen i et fan millor.<\/h2>\n

Els socialistes sempre pensem que els companys i les companyes que se\u2019n van han estat una anella imprescindible de la cadena que formen les persones que lluitem \u00a0juntes per una societat m\u00e9s lliure, amb m\u00e9s possibilitats per tothom. La Carme ha estat una anella i per aix\u00f2 romandr\u00e0 entre nosaltres sempre. I em permetran les altres anelles que digui que aquesta me l\u2019estimar\u00e9 sempre especialment.<\/h2>\n

 <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

  publicat al M\u00e9s Tarragona el 10 d’abril de 2017 En una de les primeres biografies de Zapatero \u2013 potser la d\u2019Oscar Campillo \u2013 apareix el primer nucli de diputats i diputades socialistes al Congr\u00e8s que v\u00e0rem reunir-nos per primer … Continua llegint →<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":69,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-823","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blocs.tinet.cat\/xaviersabate\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/823","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blocs.tinet.cat\/xaviersabate\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blocs.tinet.cat\/xaviersabate\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blocs.tinet.cat\/xaviersabate\/wp-json\/wp\/v2\/users\/69"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blocs.tinet.cat\/xaviersabate\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=823"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/blocs.tinet.cat\/xaviersabate\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/823\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blocs.tinet.cat\/xaviersabate\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=823"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blocs.tinet.cat\/xaviersabate\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=823"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blocs.tinet.cat\/xaviersabate\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=823"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}