{"id":813,"date":"2017-03-19T02:06:16","date_gmt":"2017-03-19T02:06:16","guid":{"rendered":"https:\/\/blocs.tinet.cat\/xaviersabate\/?p=813"},"modified":"2017-03-20T02:01:12","modified_gmt":"2017-03-20T02:01:12","slug":"maria-antonia-recasens-tarragonina-compromesa","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blocs.tinet.cat\/xaviersabate\/2017\/03\/19\/maria-antonia-recasens-tarragonina-compromesa\/","title":{"rendered":"Maria Ant\u00f2nia Recasens, tarragonina compromesa"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/a><\/p>\n

Ha mort a Mediona ( Anoia ) als 80 anys. En feia 28 que havia marxat de Tarragona on havia nascut, per\u00f2 encara avui la seva figura ens impressiona als centenars de tarragonins i tarragonines que v\u00e0rem gaudir de la seva inesgotable energia, comprom\u00eds i lluita constants per millorar tot all\u00f2 que abastava.<\/p>\n

 <\/p>\n

Nascuda al comen\u00e7ament de la nostra Via Augusta dos mesos abans de l\u2019esclat de la guerra civil, de pare tarragon\u00ed i mare madrilenya, ha estat fins al final la vitalitat personificada, l\u2019optimisme impenitent.\u00a0Acabats els estudis de secund\u00e0ria, va marxar a Barcelona molt jove perqu\u00e8 all\u00ed va trobar feina d\u2019administrativa iniciant al mateix temps el seu activisme social al Moviment Escolta entre d\u2019altres, per\u00f2 de seguida que va tenir oportunitat, va tornar a Tarragona per treballar a la Bic.<\/p>\n

 <\/p>\n

I aqu\u00ed ja va ser tot un devessall d\u2019activitat ciutadana, de comprom\u00eds amb la gent de Tarragona: va crear el moviment escolta on va con\u00e8ixer Maria Ant\u00f2nia Ferr\u00e9 Bosch que seria decisiva per introduir-la a l\u2019Escola Pax quan es va fundar el 1963. Tamb\u00e9 a l\u2019Agrupaci\u00f3 escolta Robert d\u2019Aguil\u00f3 trobaria \u00a0altres activistes que s\u2019encomanaven la passi\u00f3 per iniciar els joves en una nova era. Es diria que Dora Nogu\u00e9s, Ramon Marrugat, els Arola, la pr\u00f2pia M. Ant\u00f2nia Ferrer, els germans \u00a0C\u00e8lia i Sergi Xirinachs entre d\u2019altres, i m\u00e9s endavant Carme Cabr\u00e9 volien escur\u00e7ar el temps de la foscor de la dictadura i a fe que aquesta gent tarragonina altruista ho van ser de decisius per aconseguir-ho. Gent que es trobava en altres indrets i \u00e0mbits amb Gl\u00f2ria Mal\u00e8, Antoni Pujol, els Baixeras, Pepa Rossell\u00f3 i altres que preparaven la post-dictadura i que suposava un al\u00e8 d\u2019aire fresc .<\/p>\n

 <\/p>\n

Igual feien teatre a R\u00e0dio Tarragona al carrer Uni\u00f3 ( llavors Hermanos Landa ) que fundaven la Llibreria de la Rambla.Maria Ant\u00f2nia Recasens, a m\u00e9s, estudiava cer\u00e0mica amb Ramon Carret\u00e9 a l\u2019Escola d’Art de la Diputaci\u00f3 de Tarragona. Al PAX feia de professora de pl\u00e0stica i muntava un petit taller al carrer Enrajolat amb forn on coure les seves peces. Igual trobaves la Maria Ant\u00f2nia amb el col.lectiu La Granota preparant activitats per als nens, focs de camp o tallers que amb activitats ciutadanes i de nova pedagogia al voltant de l\u2019activitat art\u00edstica i creativa.<\/p>\n

 <\/p>\n

Ella va ser decisiva perqu\u00e8 desenes de mestres assum\u00edssim de veritat que l\u2019ensenyament no era nom\u00e9s embotir els caps de coneixements sin\u00f3 aprendre a aprendre per una banda i a preparar per la vida. I aix\u00f2 volia dir valorar molt l\u2019expressi\u00f3 de totes les vessants creatives de la personalitat que cadasc\u00fa portem en major o menor grau i que l\u2019educaci\u00f3 tradicional menystenia i castrava. Des de la m\u00fasica per entrar i sortir de l\u2019escola i als patis fins a les activitats de conviv\u00e8ncies i col\u00f2nies, els murs de l\u2019escola, la forma d\u2019adre\u00e7ar-nos als alumnes i, naturalment , la pr\u00f2pia activitat art\u00edstica de \u00a0la pl\u00e0stica o de la m\u00fasica tenien una nova dimensi\u00f3 amb ella.<\/p>\n

 <\/p>\n

Els anys 70 s\u00f3n de major activitat compromesa de la Maria Ant\u00f2nia si \u00e9s que encara aix\u00f2 era possible. El 75 l\u2019escola PAX inicia una nova etapa d\u2019escola cooperativa de pares i mestres en catal\u00e0 \u2013 i encara vivia Franco \u00a1 -. Sempre dic que mir\u00e0vem la porta de l\u2019aula conven\u00e7uts que entraria la policia dient que s\u2019havia acabat la broma. Aix\u00f2 no va succeir perqu\u00e8 el dictador ja portava un any agonitzant per\u00f2 que ho tem\u00edem era ben cert.Es va integrar en la lluita \u00a0per l\u2019escola p\u00fablica catalana que a les nostres comarques d\u00faiem a terme la gent del PAX de Tarragona , a Reus les escoles Mowgli, Puigcerver i Montsant i a Valls l\u2019Enxaneta. Participava activament en les Escoles d\u2019Estiu, fund\u00e0vem la USTEC ( Uni\u00f3 de Sindicats de Treballadors de l\u2019Ensenyament de Catalunya ), treballava de franc amb els nenes i nenes del barri de l\u2019Esperan\u00e7a amb Immacualda Sastre, en l\u2019organitzaci\u00f3 de col\u00f2nies a Bonavista o col.laborava amb la regidoria de cultura del primer ajuntament democr\u00e0tic en les diferents celebracions del calendari festiu. Tamb\u00e9 va formar part durant un temps de la Junta de Joventuts Musicals. El 1.987 es va presentar a les municipals en la llista que encap\u00e7alava Matias Vives.<\/p>\n

 <\/p>\n

Fins al 83 vaig compartir amb ella tasques pedag\u00f2giques i d\u2019administraci\u00f3 de l\u2019escola. Ella va seguir fins al 88 en qu\u00e8 per fi l\u2019escola PAX i m\u00e9s de 70 escoles del col\u00b7lectiu del que l\u2019escola PAX formava part ( CEPEPC \u00a0– Col\u00b7lectiu d\u2019escoles per l\u2019Escola P\u00fablica Catalana ) ) \u00a0s\u2019integraven a la xarxa p\u00fablica. Lluny quedava l’Escola d’Estiu de Rosa Sensat de 1975 quan un grup de mestres va aprovar la declaraci\u00f3 per una nova escola p\u00fablica i la manifestaci\u00f3 a la Pla\u00e7a Catalunya de 1.977 en que deman\u00e0vem convertir-nos en escoles p\u00fabliques. Pel desembre del 1978 es va constituir el CEPEC aprovant uns estatuts on defens\u00e0vem la gratu\u00eftat de l’ensenyament, l’\u00fas del catal\u00e0 com a llengua vehicular en l’ensenyament, pluralisme pedag\u00f2gic i gesti\u00f3 democr\u00e0tica.<\/p>\n

 <\/p>\n

I llavors ens va deixar i va marxar amb el seu company cap a Ripollet on aviat va tornar a engegar el seu incansable activisme. Amb 52 anys i tot i no tenir res a veure amb la vila del Vall\u00e8s, va activar un grup de lectura per a dones, va impulsar una associaci\u00f3 de botiguers \u2013 emprenedora com era, va posar en marxa una botiga \u2013, va formar part de la Junta d\u2019Amics del Teatre de Ripollet, es va implicar en totes les lluites a favor de les dones i de la despenalitzaci\u00f3 de l\u2019avortament. \u00a0i fins i tot va formar part d\u2019una candidatura de progr\u00e9s en unes eleccions municipals.<\/p>\n

Encara, els darrers anys de la seva vida a Barcelona era activista de l\u2019ANC del Poble Sec.<\/p>\n

 <\/p>\n

Iconoclasta, trencadora, innovadora, pensava que el m\u00f3n \u00e9s de tothom i per a tothom. Va deixar amics i admiradors per tot arreu. No hem pogut acomiadar el seu cos perqu\u00e8, generosa com era, l\u2019havia donat a la ci\u00e8ncia.<\/p>\n

 <\/p>\n

Per\u00f2 som molts i moltes que li volem retre un homenatge a Tarragona, la que mai va deixar de ser la seva ciutat. \u00a0Per\u00f2 penso que aquest reconeixement no pot ser q\u00fcesti\u00f3 d\u2019un dia sin\u00f3 que la seva mem\u00f2ria ha de quedar de forma permanent en algun indret de la seva ciutat que ella va ajudar a fer i ser millor<\/p>\n

 <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Ha mort a Mediona ( Anoia ) als 80 anys. En feia 28 que havia marxat de Tarragona on havia nascut, per\u00f2 encara avui la seva figura ens impressiona als centenars de tarragonins i tarragonines que v\u00e0rem gaudir de la … Continua llegint →<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":69,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-813","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blocs.tinet.cat\/xaviersabate\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/813","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blocs.tinet.cat\/xaviersabate\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blocs.tinet.cat\/xaviersabate\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blocs.tinet.cat\/xaviersabate\/wp-json\/wp\/v2\/users\/69"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blocs.tinet.cat\/xaviersabate\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=813"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/blocs.tinet.cat\/xaviersabate\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/813\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blocs.tinet.cat\/xaviersabate\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=813"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blocs.tinet.cat\/xaviersabate\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=813"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blocs.tinet.cat\/xaviersabate\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=813"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}