![\"\"](\"https:\/\/blocs.tinet.cat\/xaviersabate\/files\/2016\/11\/Francesc-Casares.jpg.jpg\")
<\/a><\/p>\nEl 16 de novembre moria Francesc Casares i el v\u00e0rem acomiadar al tanatori de Sant Gervasi de Barcelona en una cerim\u00f2nia que els seus fills van anunciar que seria una mica llarga per\u00f2 que a cap de les persones presents que ompl\u00edem a vessar la sala se\u2019ns hi va fer.
\nEl m\u00f3n jur\u00eddic \u2013 el laboralista singularment -, pol\u00edtic i social catal\u00e0 omplia a vessar el recinte.
\nNascut a Tarragona el 22 de desembre del 1927, Casares ha estat\u00a0un home lliure perqu\u00e8 deia sense embuts el que li semblava que havia de dir des de posicions inequ\u00edvocament d\u2019esquerres. Sense concessions a les excuses de la conjuntura o del possibilisme, marcant sempre perfil d\u2019esquerra catalanista.
\nDes de molt jove ja a la universitat es va comprometre en la causa de la lluita clandestina per la democr\u00e0cia i per la defensa de les persones treballadores. Empresonat al 58, va deensar davant el TOP ( tribunal d0Ordre P\u00fablic ) dem\u00f2crates perseguits. L\u2019amic Mart\u00ed Carnicer, alcalde del Vendrell recordava aquests dies com Casares va ser el seu defensor quan va caure en la detenci\u00f3 dels 1113 a l’esgl\u00e9sia de Santa Maria Mitjancera de Barcelona el diumenge 28 d’octubre del 1973 mentre debutava Johan Cruiff al Camp Nou<\/p>\n
Poli-culte , en el seu comiat, els seus fills van desgranar passatges de la seva vida que demostraven l\u2019enorme curiositat intel.lectual i cultural. Un dels nets va tocar al piano una de les sevs peces preferides, La cath\u00e9drale engloutie de Debussy
\nSense ambici\u00f3 personal \u2013 va rebutjar ser candidat a l\u2019alcaldia de Barcelona en uns moments en qu\u00e8 tenia bastants n\u00fameros per ser alcalde de la ciutat comtal.
\nCom recordava Rafel Jorba el 21 d\u2019octubre a La Vanguardia , Francesc Casares va tenir un paper destacat i gens reconegut al 28 Congr\u00e9s del PSOE . Potser perqu\u00e8 tothom estava pendent de la dimissi\u00f3 de Felipe Gonz\u00e0lez \u2013 per all\u00f2 de antes socialista que marxista \u201c – \u00a0per\u00f2 el cert \u00e9s que aquell Maig del 79, Francesc Casares aconseguia amb feina d\u2019estilista fi que els Estatuts del PSOE reconeguessin la singularitat de la relaci\u00f3 amb el PSC preservant aix\u00ed la personalitat del partit catal\u00e0: \u201c El PSC en virtut de la seva sobirania decideix la seva representaci\u00f3 en organismes representatius i decisoris del PSOE \u201c. Per cert, de rebot, tamb\u00e9 les llistes electorals les hem decidit sempre des del PSC.
\nFrancesc intervenia als Consells Nacionals del PSC i era dels qui es feia escoltar. Quan ell parlava tothom callava. Era la nostra veu cr\u00edtica que admir\u00e0vem, que ens advertia de les postures t\u00e8bies o que li semblaven poc compromeses. Miquel Iceta el va glossar aix\u00ed a la cerim\u00f2nia de comiat admirant la seva valentia i fent un cant a la diversitat que ens fa m\u00e9s grans. I va ser d\u2019agrair perqu\u00e8 les seves paraules van respondre fidelment al que havia estat el personatge.
\nAhir, en la mort de Marcos Ana vaig escriure quelcom que vull repetir de Francesc \u00a0Casares: ha estat \u00a0un dels que ens han fet com som els qui no entenem la vida sense la lluita pels damnats de la terra .i se suma als exemples de comprom\u00eds que quan defallim nom\u00e9s cal recordar-los per seguir la lluita per l’emancipaci\u00f3 de les persones i la just\u00edcia social.
\nPer\u00f2 em permeto afegir que en el cas de Casares, perqu\u00e8 era dels nostres-nostres, perqu\u00e8 hem tingut la fortuna de con\u00e8ixer-lo de prop i perqu\u00e8 com van transmetre els seus fills destil\u2022lava , tamb\u00e9 en fam\u00edlia. amor als qui l\u2019envoltaven, la nostra estima, record i agra\u00efment, en cara s\u00f3n m\u00e9s profunds.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
El 16 de novembre moria Francesc Casares i el v\u00e0rem acomiadar al tanatori de Sant Gervasi de Barcelona en una cerim\u00f2nia que els seus fills van anunciar que seria una mica llarga per\u00f2 que a cap de les persones … Continua llegint