![\"\"](\"https:\/\/blocs.tinet.cat\/xaviersabate\/files\/2016\/10\/espanya.gif\")
<\/a><\/p>\nA Catalunya ja sabem el que significa aix\u00f2 de posar el nom del pa\u00eds per sobre de tot. I en massa ocasions per justificar l’injustificable \u00c9s el vell conegut nacionalisme que apareix i cobrat for\u00e7a sobretot en moments de crisi. \u00c9s l\u2019argument \/ axioma \/ dogma, principi immutable i indiscutible a \u00a0partir del qual es justifica tot, des d\u2019all\u00f2 m\u00e9s sublim fins a all\u00f2 m\u00e9s f\u00fatil intranscendent: tot all\u00f2 que sigui espanyol o ho pugi representar \u00e9s bo per als nacionalistes espanyols com ho \u00e9s per al nacionalisme catal\u00e0 tot all\u00f2 que faci refer\u00e8ncia a la naci\u00f3 catalana.<\/p>\n
Per\u00f2 Joan Fuster ja en va fer ironia amb all\u00f2 de ” puix parla en catal\u00e0 vejam a veure qu\u00e8 diu ” per contrarestar aquella dita que aparegu\u00e9\u00a0 a una de les primeres gram\u00e0tiques, la de Josep Pau Ballot, ” puix parla en catal\u00e0 D\u00e9u li’ n do gl\u00f2ria ” ara fa dos \u2013cents anys<\/p>\n
B\u00e9, doncs sembla que alguns companys i companyes socialistes del PSOE han adoptat aquesta forma d’an\u00e0lisi pr\u00f2pia del nacionalisme – en aquest cas l’espanyol –\u00a0 molt m\u00e9s vell que el catal\u00e0 i igual de perill\u00f3s: antes Espa\u00f1a, lo primero Espa\u00f1a.<\/p>\n
Ho fan per justificar el suport al PP i a Rajoy argumentant que abans que res hi ha l’ inter\u00e8s d’Espanya i a mi em fa olor a socarrim . O falten arguments o es el comod\u00ed per justificar-ho tot com fan els nacionalistes sempre.<\/p>\n
I a continuaci\u00f3 afegeixen que si hi hagu\u00e9s eleccions de nou, el PSOE obtindria pitjors resultats, la qual cosa demostra falta de confian\u00e7a en el propi projecte i en les pr\u00f2pies forces. Un altre argument molt feble.<\/p>\n
Tots dos motius pateixen del mateix defecte: no usar l’an\u00e0lisi pr\u00f2pia de l’esquerra que aconsella posar en el centre les persones i no les nacions, les relacions de domini sobre els homes i dones que es reprodueixen en cada \u00e8poca sota formes diverses, les formes de lluita organitzades per defensar els seus drets i la seva dignitat<\/p>\n
La situaci\u00f3 a qu\u00e8 hem arribat fa necess\u00e0ria una revisi\u00f3 de la relaci\u00f3 entre PSC i PSOE. Les declaracions dels seus dirigents actuals envers Catalunya i la soluci\u00f3 al conflicte de la relaci\u00f3 amb la resta d\u2019una Espanya plurinacional, les posicions de negar a Pedro\u00a0 S\u00e1nchez fins i tot el di\u00e0leg amb els partits nacionalistes i fis i tot amb aquells que demanen un refer\u00e8ndum sense ser independentistes, \u00e9s la mateixa pol\u00edtica intolerant del PP que tampoc no vol dialogar ni proposar solucions. I que aix\u00f2 sigui la principal causa per donar suport al PP i a Rajoy, \u00e9s incomprensible des de Catalunya<\/p>\n
Per no parlar ja de les pol\u00edtiques insolid\u00e0ries, antigues, al servei dels poders econ\u00f2mics, bancaris i monopol\u00edstics. Com podem donar suport a aquestes pol\u00edtiques, d\u2019all\u00f2 m\u00e9s conservadores i gens adequades per solucionar la qu\u00e0druple crisi econ\u00f2mica, social ,pol\u00edtica i ambiental . Els socialistes no podem m\u00e9s que pensar en les persones i en les seves necessitats i en les futures generacions de dones i homes que han de trobar un planeta en condicions de viure-hi amb dignitat.<\/p>\n
Que aquest suport al PP, \u00fanic en la hist\u00f2ria del socialisme a Espanya es faci d\u2019esquena als electors amb qui tenim un contracte que \u00e9s el programa que v\u00e0rem presentar a les eleccions \u00e9s molt greu.<\/p>\n
Fa 38 anys que caminem junts PSC i PSOE amb tot el que ha significat de positiu per\u00f2 tamb\u00e9 de desencontres. Per\u00f2 ha arribat un punt que aix\u00f2 s’ha de revisar . Perqu\u00e8 si no compartim ni forma d’an\u00e0lisi, ni projecte, ni estrat\u00e8gia per solucionar els problemes de les dones i homes del nostre temps, ni tampoc pel que fa a la relaci\u00f3 de Catalunya amb la resta d’Espanya, n\u2019hem de parlar.<\/p>\n
Hem d\u2019establir una nova relaci\u00f3 que avui exigeix m\u00e9s que mai la preservaci\u00f3 de la personalitat i autonomia de cadasc\u00fa que pel que fa al PSC ha estat sempre garantida en ser un partit diferent. Per tant, haur\u00e0 de quedar clar que els electes del PSC tenen uns \u00f2rgans de direcci\u00f3 a Catalunya que poden no coincidir, com ara amb la investidura de Rajoy, amb el que decideixi el PSOE i que per tant, podran votar de forma diferent i fins i tot plantejar-se la formaci\u00f3 d\u2019un grup propi com ja havia existit abans.<\/p>\n
Una nova relaci\u00f3 que defineixi objectius compartits si \u00e9s possible, una nova coordinaci\u00f3 entre ambdues organitzacions als parlaments espanyol i europeu en una societat que ha evolucionat i canviat molt en els darrers d\u00e8cades i m\u00e9s en la darrera crisi i en la sent\u00e8ncia del TC del 2010 sobre l\u2019Estatut.<\/p>\n
La necessitat de continuar col.laborant \u00e9s innegable, per\u00f2 el PSC necessita ser m\u00e9s PSC que mai per sevir millor els homes i dones d’avui i de dem\u00e0, \u00fanica ra\u00f3 de la nostra exist\u00e8ncia. La resposta a l\u2019interrogant del t\u00edtol \u00e9s aquesta<\/p>\n
<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
A Catalunya ja sabem el que significa aix\u00f2 de posar el nom del pa\u00eds per sobre de tot. I en massa ocasions per justificar l’injustificable \u00c9s el vell conegut nacionalisme que apareix i cobrat for\u00e7a sobretot en moments de … Continua llegint