Avui fa cinc anys que els catalans van aprovar l’Estatut d’Autonomia en refer\u00e8ndum amb un inq\u00fcestionable resultat a firmatiu: tres de cada quatre catalans que vam votar vam dir que s\u00ed a l’Estatut. El 2006 vam decidir democr\u00e0ticament i majorit\u00e0riament. Per\u00f2 la participaci\u00f3 del 50% de l’electorat va ser el punt feble: tots n’esper\u00e0vem m\u00e9s, tant els que defens\u00e0vem el s\u00ed (CiU, PSC i ICV) com els que propugnaven el no (ERC i PP). El 5% de vot en blanc tamb\u00e9 va marcar ja una tend\u00e8ncia notable que despr\u00e9s s’ha mantingut en altres cites electorals.<\/p>\n
L’Estatut era i \u00e9s la nostra llei de lleis. La nostra eina m\u00e9s important per a l’autogovern de Catalunya. Una llei d’obligat compliment per a tothom. I, en especial, per a totes les forces pol\u00edtiques i totes les institucions.<\/p>\n
\u00c9s cert que el llarg proc\u00e9s estatutari va desgastar bona part de l’energia pol\u00edtica que va fer possible l’impuls reformador que inspirava el proc\u00e9s. Un desgast en el qual va incidir notablement la irresponsable ofensiva del PP contra l’Estatut, alimentant la catalanof\u00f2bia i presentant, injustificadament, un recurs al Tribunal Constitucional per preceptes sovint id\u00e8ntics a altres reformes estatut\u00e0ries no q\u00fcestionades.<\/p>\n
Finalment, la injusta, desproporcionada i provocadora sent\u00e8ncia del Tribunal Constitucional va deixar un regust amarg i decebedor en bona part de l’opini\u00f3 p\u00fablica catalana i entre els que apost\u00e0rem afirmativament per l’Estatut. Aleshores els indignats eren el conjunt de la naci\u00f3 catalana, com va demostrar la hist\u00f2rica manifestaci\u00f3 del 10-J, encap\u00e7alada pels presidents Pujol, Maragall i Montilla, la immensa majoria de les institucions socials, econ\u00f2miques i pol\u00edtiques del pa\u00eds i amb un extraordinari protagonisme de la societat civil. Segurament aquest trajecte explica el silenci i l’oblit de la societat catalana en una data significativa, la del cinqu\u00e8 aniversari del refer\u00e8ndum. D’aleshores en\u00e7\u00e0, hem exercit el nostre dret a decidir en diverses ocasions en les eleccions generals, europees, auton\u00f2miques i, finalment, municipals. Per\u00f2 el cert \u00e9s que avui, lamentablement, l’Estatut sembla ja no estar present en la mem\u00f2ria de la majoria de ciutadans.<\/p>\n
Alguns fins i tot l’ignoren o els fa nosa. D’altres en parlen com d’una etapa superada i proposen camins no sempre certs. N’hi ha que continuen negant el nostre dret i el compliment i desplegament d’aquesta llei en el marc d’una segona ofensiva harmonitzadora contra l’autogovern. Tamb\u00e9 se sent la veu d’aquells que consideraven -ja abans i m\u00e9s encara ara- que l’etapa reformadora ha tocat sostre. Sigui quina sigui la posici\u00f3 de cadasc\u00fa, el cert i inq\u00fcestionable \u00e9s que l’Estatut \u00e9s, encara, l’instrument legal m\u00e9s important per garantir el nostre autogovern. Per aix\u00f2 no \u00e9s acceptable renunciar-hi, com tampoc ho \u00e9s donar per perdut all\u00f2 que la sent\u00e8ncia va retallar o q\u00fcestionar, si existeixen altres vies pol\u00edtiques i parlament\u00e0ries per aconseguir els objectius referendats pel poble de Catalunya.<\/p>\n
\u00c9s cert, per\u00f2, que alguns objectius han estat i quedaran parcialment incomplerts; un dels m\u00e9s sensibles \u00e9s la voluntat de recon\u00e8ixer la nostra realitat nacional.<\/p>\n
Necess\u00e0riament, doncs, el final accidentat i en part frustrat de la reforma estatut\u00e0ria ha obert amb for\u00e7a un nou debat sobre les possibilitats de l’encaix Catalunya-Espanya. Miquel Roca, en converses amb Felipe Gonz\u00e1lez, es planteja en un recent llibre si \u00bfA\u00fan podemos entendernos?<\/p>\n
Jo defenso que s\u00ed, que encara \u00e9s possible si tothom ent\u00e9n tres coses: primera, que el marge per als intents d’entesa \u00e9s molt menor avui que ahir. Segona, que el que ha passat ha de tenir conseq\u00fc\u00e8ncies en el futur: tot nou pacte haur\u00e0 de ser m\u00e9s garantista. I tercera, que Catalunya no es conforma nom\u00e9s amb respecte i reconeixement.<\/p>\n
Abordar aquesta nova, complexa i alhora imprescindible etapa no \u00e9s possible menystenint, ignorant, no defensant i no desplegant l’Estatut, per c\u00e0lcul pol\u00edtic i electoral. La hist\u00f2ria ens ha ensenyat que no podem renunciar a res que pugui ajudar-nos. I l’Estatut \u00e9s avui, encara que no tingui massa defensors en aquesta terra, la millor defensa de Catalunya.<\/p>\n
Article de Laia Bonet publicat avui al diari Ara<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Avui fa cinc anys que els catalans van aprovar l’Estatut d’Autonomia en refer\u00e8ndum amb un inq\u00fcestionable resultat a firmatiu: tres de cada quatre catalans que vam votar vam dir que s\u00ed a l’Estatut. El 2006 vam decidir democr\u00e0ticament i majorit\u00e0riament. … Continua llegint