{"id":72,"date":"2011-06-16T10:28:28","date_gmt":"2011-06-16T10:28:28","guid":{"rendered":"https:\/\/blocs.tinet.cat\/xaviersabate\/?p=72"},"modified":"2011-06-16T17:32:34","modified_gmt":"2011-06-16T17:32:34","slug":"rocio-martinez-defensa-l%e2%80%99esmena-a-la-totalitat-als-pressuposos","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blocs.tinet.cat\/xaviersabate\/2011\/06\/16\/rocio-martinez-defensa-l%e2%80%99esmena-a-la-totalitat-als-pressuposos\/","title":{"rendered":"Roc\u00edo Mart\u00ednez defensa l\u2019esmena a la totalitat als Pressuposos"},"content":{"rendered":"<p><strong>Intervenci\u00f3 de la portaveu econ\u00f2mica del Grup Socialista, Roc\u00edo Mart\u00ednez-Sampere, per defensar l\u2019esmena a la totalitat del Projecte de Llei de Pressupostos de la Generalitat<\/strong><\/p>\n<p>No cal que destaqui fins quin punt la situaci\u00f3 econ\u00f2mica general condiciona el pressupost. Totes i cadascuna de les seves partides. I al seu torn, est\u00e0 clar, el pressupost influeix sobre el conjunt de l\u2019economia. I m\u00e9s un pressupost que decideix com gastar 39354 milions d\u2019euros, com repartir-los.<\/p>\n<p>D\u2019aquesta discussi\u00f3 important, de com l\u2019economia condiciona el pressupost i com el pressupost a l\u2019economia, n\u2019ha fet vost\u00e8 avui una argumentaci\u00f3 reduccionista, de volada curta. No hem tingut acc\u00e9s als seus coneixements macroecon\u00f2mics i ens hem quedat amb un pur exercici comptable que passa per sobre discussions de fons que no \u00e9s<br \/>\nque siguin importants des del punt de vista intel\u2022lectual, que tamb\u00e9, sin\u00f3 que s\u00f3n rellevants per entendre, per avaluar i per jutjar aquests pressupostos i sobretot per trobar un relat compartit dels sacrificis que demanen i que imposen els moments que vivim. El professor Fuentes Quintana deia que la pol\u00edtica no va b\u00e9 si l\u2019economia no va b\u00e9,<br \/>\nde la mateixa manera que no hi ha bona economia sense una bona pol\u00edtica. I vost\u00e8 avui n\u2019ha parlat molt poc de pol\u00edtica, s\u2019ha fet molt poques preguntes i per tant ens ha donat \u2013necess\u00e0riament, a base de no ser formulades- molt poques respostes. Respostes que s\u00f3n necess\u00e0ries conseller, per la discussi\u00f3 que avui pertoca que \u00e9s la dels<br \/>\npressupostos, no ho oblido, per\u00f2 que per jutjar-los de deb\u00f2 necessitem entendre primer perqu\u00e8 estem on estem, on volem anar, com ho podem fer. Si no sabem aix\u00f2, no sabrem si els pressupostos s\u00f3n una eina \u00fatil per fer el que volem fer. Per fer el que \u00e9s urgent per\u00f2 tamb\u00e9 el que \u00e9s important.<\/p>\n<p>M\u2019agradaria que hagu\u00e9s parlat m\u00e9s de la crisi, conseller, dels seus or\u00edgens, de les seves lli\u00e7ons, dels reptes d\u2019Europa. Fixi\u2019s, res de les caixes, res de la necessitat de regulaci\u00f3 financera. Res. I en clau catalana, jo ja no li dic que ens passem hores parlant de la inflaci\u00f3 com es feia abans, per\u00f2 ni mencionar-la conseller? I el pitjor, no ha<br \/>\nparlat gens de la que \u00e9s la m\u00e0xima de les preocupacions, els 726.600 aturats, el 43% d\u2019atur juvenil. Aix\u00f2 \u00e9s inacceptable Conseller.<\/p>\n<p>Vost\u00e8 nom\u00e9s respon subtilment a una pregunta que \u00e9s molt important: \u00e9s el d\u00e8ficit la causa dels nostres mals o \u00e9s<br \/>\nla conseq\u00fc\u00e8ncia? I plantejar exclusivament l\u2019exercici pressupostari amb  l\u2019\u00fanica ambici\u00f3 de reduir el d\u00e8ficit -com vost\u00e8 ha dit en reiterades ocasions- \u00e9s un mal negoci col\u2022lectiu conseller, perqu\u00e8 els negocis sense ambici\u00f3 de futur no s\u00f3n bons negocis per definici\u00f3; \u00e9s tant com tractar a l\u2019economia com al drac de Sant Jordi, com un monstre que<br \/>\nest\u00e0 darrera la porta i s\u2019ha d\u2019anar alimentant, constantment, amb resignaci\u00f3, sense horitz\u00f3. Quina confian\u00e7a vol que tinguem? Quina aposta per les nostres bases econ\u00f2miques, que s\u00f3n s\u00f2lides per\u00f2 s\u2019han de cuidar ens est\u00e0 avui donant?<\/p>\n<p>I la resposta a aquestes preguntes no \u00e9s la reducci\u00f3 de d\u00e8ficit i prou. I ja se que vost\u00e8 em pot dir que aix\u00f2 \u00e9s d\u2019obligat compliment. Ja ho s\u00e9. Per\u00f2 jo li pregunto si a m\u00e9s d\u2019una pol\u00edtica imposada \u00e9s tamb\u00e9 una pol\u00edtica adequada. Li pregunto. Perqu\u00e8 aquesta estrat\u00e8gia de reducci\u00f3 dr\u00e0stica i accelerada dels d\u00e8ficits pressupostaris que va ser iniciada fa un any i avui es planteja com a dogma, molts economistes seriosos, molts, l\u2019han discutit i la discuteixen. Per les mateixes raons que va ser un error de Roosevelt equilibrar el pressupost sobtadament l\u2019any<br \/>\n1937, o m\u00e9s recentment al Jap\u00f3.<\/p>\n<p>Nosaltres pensem que la soluci\u00f3 a la crisi no la trobarem en aquesta rigidesa fiscal: passa molt m\u00e9s per activar el creixement que per escanyar les economies. Per\u00f2 el nostre europeisme ens porta a assumir les pol\u00edtiques tra\u00e7ades pels \u00f2rgans leg\u00edtims de la Uni\u00f3 Europea. Una Europa que, s\u00ed, es pot equivocar en la seva estrat\u00e8gia per\u00f2 de la que volem continuar formant part i defensant el seu model social.<\/p>\n<p>I per tant que quedi clar. No ser\u00e0 el grup socialista qui no reconegui les dificultats que ens imposa el context de crisi i la necessitat de reduir el d\u00e8ficit al mateix temps. No serem nosaltres qui menystinguem el dif\u00edcil exercici de fer aquest pressupost. Per\u00f2 la dificultat ni es supera amb passivitat, ni es supera assumint retalls estructurals que no tindran marxa enrere. Aquesta falta de perspectiva \u00e9s el que fa equivocar les prioritats d\u2019aquest pressupost.<\/p>\n<p>No els hi estem dient res contra l\u2019austeritat, ni contra l\u2019estalvi, ni contra la major efici\u00e8ncia dels instruments p\u00fablics. \u00c9s obligada. Per\u00f2 s\u00ed que trobem arguments i molts per rebatre no aquesta austeritat, insisteixo, sin\u00f3 el perqu\u00e8 vost\u00e8s creuen que serveix i sobretot per com la reparteixen entre els ciutadans. El problema no \u00e9s l\u2019austeritat sin\u00f3 la utilitzaci\u00f3 que en fan. Perqu\u00e8 la reparteixen malament nom\u00e9s ajustant el d\u00e8ficit pel costat de la despesa, retallant serveis i retallant ingressos. Aquest \u00e9s el nostre desacord. I \u00e9s en aquest desacord que<br \/>\nrau l\u2019esmena a la totalitat que hem presentat des del grup socialista. No en l\u2019austeritat obligada sin\u00f3 en convertir-la en una retallada injusta i desproporcionada, i sense m\u00e9s. Perqu\u00e8 \u00e9s el que toca, perqu\u00e8 s\u00ed&#8230;i fins i tot el meu fill de 3 anys em diu quan em pot la impaci\u00e8ncia que perqu\u00e8 s\u00ed mai \u00e9s un motiu, ni una ra\u00f3 suficient.<\/p>\n<p>I aix\u00f2 \u00e9s el primer que li demanem. Les raons de ser on som i saber on volem anar. I no confongui la demanda. \u00c9s obvi que els Pressupostos no trobaran respostes definitives ni universals. Hi ha masses q\u00fcestions que nomes poden afrontar-se en altres taules i amb altres interlocutors, per\u00f2 s\u00ed que un pressupost \u00e9s suficientment rellevant per comen\u00e7ar a definir quines son les prioritats, les estrat\u00e8gies, els nous equilibris rellevants per la construcci\u00f3 d&#8217;un nou<br \/>\nparadigma econ\u00f2mic i social que ens permeti sortir enfortits de la crisi. Aquest pressupost, Conseller, ni apunta les respostes ni troba els equilibris que considerem justos per la governaci\u00f3 de Catalunya.<\/p>\n<p><strong><br \/>\nSon uns Pressupostos RESIGNATS contra la crisi i la lluita contra l\u2019atur.<\/strong><\/p>\n<p>De fet, ni la paraula crisi, ni la paraula ocupaci\u00f3, surten a la presentaci\u00f3 lliurada pel Govern. A quin nou model productiu per l&#8217;economia catalana ens empeny el govern? Quins nous objectius sectorials per la industria, per l&#8217;augment de les exportacions, per la consolidaci\u00f3 dels nous sectors basats en el coneixement? No hi ha<br \/>\ncap resposta a aquestes preguntes. No hi ha cap justificaci\u00f3, ni mitja, per fer caure les pol\u00edtiques d\u2019ocupaci\u00f3 un 16%..de 12300 cursos a 300 en aquest pressupost. L\u2019Acord Estrat\u00e8gic que l\u2019anterior Govern va deixar preparat i acordat cau un 21.24%. La despesa en innovaci\u00f3 cau en un 51%. Un desastre econ\u00f2mic despr\u00e9s dels esfor\u00e7os que<br \/>\ns\u2019havien fet i mantingut. Uns Pressupostos que prefiguren l\u2019anul\u2022laci\u00f3 de la Llei de Barris una pol\u00edtica amb clares sin\u00e8rgies econ\u00f2miques, socials i territorials. Cultura i creativitat. Uns pressupostos que confien tota l\u2019aposta econ\u00f2mica a l\u2019ICF, capitalitzant-lo en 85 milions despr\u00e9s de dir que els 240 de l\u2019anterior pressupost eren altament<br \/>\ninsuficients. En definitiva conseller, ens podem permetre perjudicar econ\u00f2micament al pa\u00eds d\u2019aquesta manera?<\/p>\n<p>Perqu\u00e8 a m\u00e9s aquests pressupostos no tenen cap programa nou, cap proposta diferent, cap ni una: i sincerament conseller una cosa \u00e9s no tenir diners, l\u2019altre, pitjor, \u00e9s no tenir idees. Son uns Pressupostos INSOLIDARIS, perqu\u00e8 contenen un relat inassumible en termes de cohesi\u00f3 social. Consoliden la doble retallada que consisteix en fer regals fiscals als mes rics mentre s\u2019imposen sacrificis als que menys tenen i pateixen m\u00e9s la crisi. I perqu\u00e8 fan barbaritats que perillen el nostre b\u00e9 m\u00e9s preuat, la conviv\u00e8ncia, la cohesi\u00f3. Una cohesi\u00f3 que s\u2019ha de preservar m\u00e9s en temps de crisi que \u00e9s quan \u00e9s m\u00e9s fr\u00e0gil. La llista \u00e9s llarga conseller: renda m\u00ednima d\u2019inserci\u00f3, la meitat de beques menjador, es carreguen les pol\u00edtiques de fam\u00edlia, i s\u00f3n lesius amb la qualitat dels serveis p\u00fablics. Amb el nostre estat de benestar fan com si tingu\u00e9ssim un esquelet d\u2019aquells que es veuen als museus: treu-li una pe\u00e7a, cau a trossos i despr\u00e9s costa molt remuntar, molt.<\/p>\n<p><strong>I tamb\u00e9 s\u00f3n imprudents en la gesti\u00f3 de les finances p\u00fabliques.<\/strong><\/p>\n<p>S\u00ed, imprudents. Doblen el d\u00e8ficit establert. El doblen. I fins i tot si haguessin incl\u00f2s el fons de competitivitat del que hem parlat abastament i tots tenim posicions prou conegudes, tampoc no complirien amb el 1.3% exigit. Es planteja en termes de confrontaci\u00f3 all\u00f2 que ha de ser el resultat d&#8217;una negociaci\u00f3. No hi ha claredat de les xifres que es donen en el Pla de reequilibri, ni en com es pensen assolir (1.200 M\u20ac de Lleialtat Institucional i 200 M\u20ac en Alienaci\u00f3 d&#8217;Inversions) pel que entenem que la possibilitat d&#8217;aconseguir autoritzaci\u00f3 per endeutar-se, i per tant de poder fer una gesti\u00f3 racional de l\u2019endeutament, no \u00e9s la \u00f2ptima. Ens diu si us plau Conseller com pensa aconseguir autoritzacions per endeutament a llarg termini? I ens diu si us plau en aquesta tribuna quin \u00e9s el cost pels catalans de no aconseguir-les?<\/p>\n<p>I en aquest punt, torno al que li deia al principi, saber perqu\u00e8 estem on estem en el tema de les nostres finances p\u00fabliques. I aquesta pregunta nom\u00e9s la respon assenyalant culpables. Podem o no podem desfer el gran malent\u00e8s en el que basen la seva pol\u00edtica? La seva coartada a les retallades? Pot explicar que el d\u00e8ficit era proper a zero<br \/>\nl\u2019any 2007 i que el 3.9% del 2010 s\u2019explica sobretot per la davallada sense precedent dels ingressos? Pot explicar que la crisi va comen\u00e7ar el 2008, no ara aquest 2011, i que tots, tots els pa\u00efsos van fer d\u00e8ficit per salvar les nostres economies del desastre? Renyar\u00e0 a tots els economistes de les principals administracions i institucions financeres que van decidir fer pol\u00edtiques antic\u00edcliques? Pot recon\u00e8ixer que Catalunya era la tercera CCAA en termes de d\u00e8ficit el 2003 i la vuitena el 2009? Pot explicar que tot i la crisi i l\u2019augment brutal de poblaci\u00f3 es va poder parar el cop, evitant la depressi\u00f3 econ\u00f2mica i la fractura social? Pot explicar que la inversi\u00f3 en equipaments socials i<br \/>\ninfraestructures econ\u00f2miques ens agafa amb els deures millor fets que altres i que aix\u00f2 \u00e9s bo per Catalunya? Pot o no pot recon\u00e8ixer els fets? Perqu\u00e8 sin\u00f3 ens embranquem en un cam\u00ed que no porta enlloc i pel qual jo li hauria de preguntar a vost\u00e8s quin d\u00e8ficit tindr\u00edem si negant el sistema de finan\u00e7ament com el van negar vost\u00e8s ens<br \/>\nhagu\u00e9ssim quedat amb el del 2001..li hauria de preguntar perqu\u00e8 es van negar als ajustos de despesa que vam fer com la retallada de sous? Li hauria de preguntar perqu\u00e8 totes les seves iniciatives \u2013 estudiades i calculades- estaven destinades a gastar m\u00e9s i a ingressar menys, li hauria de preguntar per una llei de morositat que<br \/>\nara incompleixen, li hauria de preguntar per la seva negativa a uns bons minoristes que ara utilitzen, li hauria de preguntar com feien a la gesti\u00f3 del SOC i nom\u00e9s al SOC responsable dels aturats d\u2019aquest pa\u00eds. I ens haur\u00edem d\u2019estalviar aquestes preguntes conseller, si entengu\u00e9ssim que una mirada honesta al passat, al que es va fer b\u00e9 i al que no, \u00e9s la millora manera per enfocar el futur immediat. I no tant per reconeixement, ni per generositat, no per res d\u2019aix\u00f2. Sin\u00f3 per motius menys prosaics per\u00f2 m\u00e9s necessaris. Perqu\u00e8 no ens podem permetre els efectes negatius d\u2019aquest alarmisme que vost\u00e8s practiquen. No ens els podem permetre socialment, perqu\u00e8 sap qu\u00e8<br \/>\npassa? Que els governs passen i les persones tamb\u00e9, per\u00f2 les institucions romanen, i preservar-les \u00e9s el que d\u00f3na contingut a la naci\u00f3&#8230;no aquesta pol\u00edtica de terra cremada. I tampoc ens ho podem permetre pol\u00edticament sap? Perqu\u00e8 el seu alarmisme nom\u00e9s d\u00f3na ales i for\u00e7a a aquells que volen excuses per justificar les seves temptacions recentralitzadores. I aix\u00f2 \u00e9s el que fan vost\u00e8s, donar arguments a la caverna medi\u00e0tica que acaben, sempre, anant en contra de Catalunya.<\/p>\n<p>Per tant i com li deia Conseller, no els hi podem donar suport per aquests motius. No s\u00f3n els millors per Catalunya. Ni per arreglar el seu present, ni per preparar el seu futur, ni impliquen una pol\u00edtica m\u00ednimament enraonada que envi\u00ef un missatge d\u2019esperan\u00e7a a la gent que ens escolta.<\/p>\n<p>En tot cas per\u00f2, deixi\u2019m dir-li que la nostra posici\u00f3 contr\u00e0ria s\u2019allunyar\u00e0 del NO pel NO que ha caracteritzat la normalitat democr\u00e0tica dels \u00faltims 31 anys. Perqu\u00e8 mai un partit de la oposici\u00f3 ha votat s\u00ed o s\u2019ha abstingut en uns pressupostos. Una pregunta Conseller? Em pot dir a quants pressupostos CIU s\u2019ha abstingut aqu\u00ed, a Madrid? Em pot dir quin va ser el suport de CIU al decret de retallades del mes de Maig? Jo li dic. CAP. ZERO.<\/p>\n<p>Per\u00f2 nosaltres no ens volem fer forts aprofitant les dificultats sin\u00f3 ensenyant com hi ha oportunitats; no ens volem fer forts criticant sin\u00f3 confrontant, per aix\u00f2 estem disposats a demostrar que hi ha una altra manera de fer les coses. Que es pot fer diferent. Que aix\u00f2 que vost\u00e8s plantegen com a imponderable, \u00e9s modificable. Que hi ha una<br \/>\nalternativa, que sempre hi ha una alternativa.<\/p>\n<p>Una alternativa que passa per marcar uns objectius clars en els pressupostos. Objectius de recuperaci\u00f3 econ\u00f2mica i de preservaci\u00f3 de la cohesi\u00f3 social perqu\u00e8 nom\u00e9s aix\u00ed ser\u00e0 un pressupost amb sentit. I centrar-ho tot en complir aquests objectius, essent conscients dels condicionants per\u00f2 explorant totes les vies possibles, totes, No confiant-ho tot a la retallada en la despesa, tamb\u00e9 explorant quins ingressos es poden habilitar de manera extraordin\u00e0ria per fer front a una situaci\u00f3 excepcional com la que tenim. Perqu\u00e8 aqu\u00ed s\u2019ha de triar, no entre lo f\u00e0cil i lo dif\u00edcil, sin\u00f3 entre el que \u00e9s dif\u00edcil per\u00f2 \u00e9s menys perjudicial. Hem d\u2019esmorteir algunes retallades que s\u00f3n inacceptables, fent Major austeritat en certes partides, i invertint m\u00e9s en certes pol\u00edtiques claus. Perqu\u00e8 \u00e9s important que alliberem m\u00e9s recursos per la innovaci\u00f3, les pol\u00edtiques d\u2019ocupaci\u00f3, i la recerca. Per ajudar a les fam\u00edlies amb especial vulnerabilitat. Per no fomentar la fractura social. Perqu\u00e8 \u00e9s important que la contenci\u00f3 en salut i educaci\u00f3 sigui de com a m\u00e0xim 5% que \u00e9s el que \u00e9s assumible per preservar la garantia de servei p\u00fablic de qualitat per tothom. I si hem de fer aix\u00f2 que crec \u00e9s la prioritat, doncs s\u00ed conseller, haurem de parlar d\u2019una major austeritat en altres partides (la reducci\u00f3 de la despesa d\u2019alta direcci\u00f3 cau un 11,5%, un valor sensiblement inferior al 19,4% en que es redueixen les despeses de funcionament de les institucions i l\u2019administraci\u00f3 general) i parlar tamb\u00e9 de la lluita contra el frau, l\u2019economia submergida i els ingressos. No fer-ho dogm\u00e0ticament per\u00f2 s\u00ed com una alternativa a la retallada sense retorn. Ens podem plantejar pujades selectives, temporals i moderades de conceptes com la fiscalitat verda o la taxa a les nuclears? En vol parlar de tot aix\u00f2? Perqu\u00e8 el grup socialista ho t\u00e9 treballat i hi est\u00e0 disposat, li asseguro. Crec que, a m\u00e9s a m\u00e9s, seria convenient.<\/p>\n<p>He comen\u00e7at parlant de pol\u00edtica i vull acabar tamb\u00e9 parlant de<br \/>\npol\u00edtica. El 28 de Novembre els ciutadans de Catalunya van parlar.<br \/>\nVan dir que volien, majorit\u00e0riament, un govern de CIU. I no hi ha res<br \/>\nm\u00e9s sagrat que la voluntat de les urnes. Per aix\u00f2 ens v\u00e0rem abstenir<br \/>\nen la investidura, per aix\u00f2 vost\u00e8s estan asseguts a les bancades del<br \/>\ngovern, amb el vot socialista. I per aix\u00f2 veiem amb estupefacci\u00f3 que<br \/>\nl\u2019exercici m\u00e9s constant d\u2019aquest govern, que es diu nacionalista, no<br \/>\n\u00e9s debatre sobre Catalunya i el que vol ser, i el que fa per<br \/>\naconseguir-ho, no, d\u2019aix\u00f2 no en parlen gaire, van fent amb la boca<br \/>\npetita per\u00f2 no en parlen gaire i en canvi gasten tota la seva energia<br \/>\nen buscar culpables: tot \u00e9s culpa del tripartit. Volen viure d\u2019aquest<br \/>\njudici constant que ja va ser fet a les urnes. I quan no \u00e9s el tripartit,<br \/>\n\u00e9s clar, aleshores \u00e9s Madrid. O Madrid o el tripartit..i d\u2019aqu\u00ed no ens<br \/>\nmovem, aquesta \u00e9s la gran excusa, la gran coartada. Sempre buscant<br \/>\nculpables, mai assumint els reptes. Negant-se a entendre que les<br \/>\nurnes ni els hi han donat dret a la rebequeria ni els hi han donat<br \/>\nimpunitat, sin\u00f3 b\u00e0sicament la responsabilitat de governar aquest pa\u00eds<br \/>\ndient qu\u00e8 volen i com ho volen fer. i aqu\u00ed no caben, ho sento molt, ni<br \/>\nculpables recurrents, ni plans de govern fantasma com els que vost\u00e8s<br \/>\naproven, ni abaixar els bra\u00e7os i lamentar-se constantment.<\/p>\n<p>I el que tampoc s\u2019hi val es pensar-se que les urnes els hi han donat<br \/>\nl\u2019exclusivitat de representar Catalunya i de decidir quines son les<br \/>\nfronteres del debat. Perqu\u00e8 jo estic a punt d\u2019agrair-li al Conseller fins<br \/>\ni tot que vingui en aquest parlament, que menystenen constantment.<br \/>\nEns pot explicar conseller com explica el pla de privatitzacions, de<br \/>\n2350 milions d\u2019euros, a 321 inversors internacionals abans que als<br \/>\n135 diputats del Parlament? I lo mateix podria dir del pla de<br \/>\nsanejament i tot plegat. No \u00e9s aquest un tema important pels<br \/>\npressupostos? Ens neguen el dret a debatre amb un cert rigor, amb el<br \/>\nm\u00e0xim coneixement&#8230;<\/p>\n<p>I tot aix\u00f2, incre\u00efblement, d\u2019un govern que no te majoria<br \/>\nparlamentaria. D\u2019un govern que diu que vol ser ajudat quan el que<br \/>\nvol \u00e9s ser obe\u00eft i a l\u2019hora aplaudit. Un govern que vol aquesta<br \/>\ncombinaci\u00f3 impossible. Parlem d\u2019aix\u00f2? O parlem d\u2019un govern que<br \/>\naquesta ajuda que reclama nom\u00e9s la ofereix a qui li interessa? A mi<br \/>\nem sembla que m\u00e9s aix\u00f2 \u00faltim. Perqu\u00e8 avui es constata el que el<br \/>\ngrup socialista fa temps que ve dient: que demanen ajuda al grup<br \/>\nsocialista des del faristol per\u00f2 pacten amb el PP des dels despatxos.<\/p>\n<p>Avui, Senyores i Senyors diputats aixequem acta d\u2019una realitat:<br \/>\nacaba de n\u00e9ixer un altre tripartit a Catalunya: el de converg\u00e8ncia,<br \/>\nuni\u00f3 i el Partit Popular. Del tripartit d\u2019esquerres, al tripartit de dretes.<\/p>\n<p>Aix\u00f2 \u00e9s el que tenim. Hem sortit del Majestic, passat pel notari, i<br \/>\nacabem on sempre. Aquesta \u00e9s la seva elecci\u00f3. I \u00e9s, deixi\u2019m afegir,<br \/>\nuna elecci\u00f3 leg\u00edtima, democr\u00e0tica, d\u2019un pa\u00eds normal, on s\u2019ajunten els<br \/>\nque tenen m\u00e9s afinitats. Per\u00f2 \u00e9s la seva elecci\u00f3. No perqu\u00e8 ning\u00fa els<br \/>\nho obligui no, sin\u00f3 perqu\u00e8 vost\u00e8s ho trien..com han triat sempre.<br \/>\nTrien i remenen, hauria d\u2019afegir. Perqu\u00e8 el que ens hauran d\u2019explicar<br \/>\ntamb\u00e9 aquest canvi de cromos, la diputaci\u00f3, Garc\u00eda-Albiol&#8230; s\u00ed, s\u00ed,<br \/>\ncanvi de cromos, exposat amb tota la seva cruesa per Duran i Lleida:<br \/>\nhem ofert una oferta atractiva de pactes locals com per ser<br \/>\ncompensada amb l\u2019abstenci\u00f3 als pressupostos. Aquesta actitud de<br \/>\nmercadeig, perdoni\u2019m \u00e9s la mesura de lo en serio que se\u2019ls prenen.<\/p>\n<p>I jo vull insistir en aquest punt conseller despr\u00e9s de les demandes<br \/>\nreiterades al grup socialista. Que som el botx\u00ed dels pressupostos va<br \/>\ndir el Sr. Homs. Que els ens empenyen a pactar amb el PP. I que<br \/>\nquedi clar un cop m\u00e9s: jo no vull esgrimir la por al PP ni menystenir<br \/>\nel respecte que em mereix com qualsevol partit democr\u00e0tic, faltaria<br \/>\nmes, per\u00f2 si vull deixar clar que tenim un rebuig frontal i una<br \/>\nalternativa a les seves pol\u00edtiques i als valors que inspiren els seus<br \/>\nprojectes socials i nacionals. Hi ha diferents maneres d\u2019entendre i de<br \/>\ngovernar el pa\u00eds. I vost\u00e8s haurien de tenir l\u2019honestedat d\u2019explicar la<br \/>\nseva: les seves eleccions, les seves accions i tamb\u00e9, tamb\u00e9 les seves<br \/>\ncontradiccions. Perqu\u00e8 en parlaven molt de les contradiccions de la<br \/>\ncoalici\u00f3 expl\u00edcita, transparent, de les esquerres. Podem avui parlar de<br \/>\nles seves contradiccions, dels pactes a tres que lliguen el que no<br \/>\nhauria de ser lligat: el PP que interposa el recurs al nostre Estatut,<br \/>\nConverg\u00e8ncia que vota la independ\u00e8ncia al carrer, mentre Uni\u00f3 revela<br \/>\nels seus vots en contra. Aquesta \u00e9s la casa gran del President Mas?<\/p>\n<p>La casa gran del catalanisme \u00e9s tant i tant gran com per conviure<br \/>\namb la catalanof\u00f2bia? El sobiranisme i l\u2019autonomisme reduccionista<br \/>\nconviuen en aquesta casa gran? Mansi\u00f3 de Hollywood m\u00e9s que una<br \/>\ncasa gran. I si vost\u00e8s no fan expl\u00edcita aquesta elecci\u00f3, ser\u00e0 impossible<br \/>\nel debat seri\u00f3s, amb rigor, sobre el rumb, sobre aquesta carta de<br \/>\nnavegaci\u00f3 del Sr Mas.<\/p>\n<p>I jo ja acabo Sra Presidenta. Resumint el que els hi he intentat dir,<br \/>\nexplicar i argumentar al llarg de la meva exposici\u00f3: que tenim les<br \/>\nraons, que tenim els arguments econ\u00f2mics, socials i pol\u00edtics per dir<br \/>\nque no aquest projecte de llei de pressupostos que ens presenta el<br \/>\ngovern. Perqu\u00e8 creiem que no \u00e9s el millor pressupost per Catalunya,<br \/>\nper fer front a les dificultats del present i al que haurien de ser les<br \/>\npotencialitats del nostre futur. \u00c9s un no a un pressupost que \u00e9s tou<br \/>\namb la crisi i dur amb els febles. No \u00e9s un no per un no, no \u00e9s un no<br \/>\ncontra el govern de converg\u00e8ncia i uni\u00f3, no \u00e9s un no sustentat en<br \/>\naquesta visi\u00f3 reduccionista i poc constructiva del paper de la oposici\u00f3<br \/>\na la que ens tenien acostumats (i en la que segueixen instal\u2022lats<br \/>\nperdonin: diumenge mateix Duran i Lleida dient NO a uns<br \/>\npressupostos de Madrid que encara ni es vislumbren!!). \u00c9s un no<br \/>\nbasat en la convicci\u00f3 que hi ha una altra manera de fer les coses, una<br \/>\nmanera que al nostre entendre \u00e9s millor pel conjunt de ciutadans de<br \/>\nCatalunya, una manera que no aprofita les dificultats, que hi son,<br \/>\nsin\u00f3 que les intenta convertir tamb\u00e9 en oportunitats. Un pressupost<br \/>\nque es preocupi per tots i sobretot pels que m\u00e9s pateixen sin\u00f3 que<br \/>\ninstal\u2022la la pol\u00edtica del s\u2019espavila qui pot i desf\u00e0 el que ha costat tant<br \/>\nconstruir i \u00e9s patrimoni de tots \u2013o aix\u00ed hauria de ser. \u00c9s un no basat<br \/>\nen el realisme per\u00f2 no en el catastrofisme que vol aprofitar la crisi<br \/>\ncom a excusa per retrocedir i desaprendre les lli\u00e7ons del que est\u00e0<br \/>\npassant que ens haurien de convidar a una m\u00ednima reflexi\u00f3 col\u2022lectiva<br \/>\nenlloc d\u2019actuar com si aqu\u00ed, i a la resta del m\u00f3n res no hagu\u00e9s passat.<\/p>\n<p>Per tant Presidenta, crec que hem expressat les nostres raons i les<br \/>\nnostres conviccions profundes. Per\u00f2 no vull ni puc acabar sense parlar<br \/>\ntamb\u00e9 de quelcom que \u00e9s fins i tot m\u00e9s important: les nostres<br \/>\nobligacions. I la nostra obligaci\u00f3 continua essent respondre a<br \/>\nl\u2019exig\u00e8ncia dels catalans i catalanes. \u00c9s la obligaci\u00f3 del grup<br \/>\nsocialista, certament, per\u00f2 \u00e9s la obligaci\u00f3 i estic segura que la<br \/>\nvoluntat i la intenci\u00f3 de tots i cadascun dels que estem avui asseguts<br \/>\nen aquests escons, dedicant-nos al m\u00e9s noble dels oficis: la pol\u00edtica.<\/p>\n<p>Per aix\u00f2 tenim la obligaci\u00f3 d\u2019al\u00e7ar una mica la mirada, de parar millor<br \/>\nles orelles, d\u2019escoltar el que ens reclamen: el que ens reclamen els<br \/>\nciutadans, els que s\u2019expressen o els que ja estan cansats de fer sentir<br \/>\nla seva veu. A tots ells els hi devem avui fer l\u2019exercici honest, no de<br \/>\nbuscar culpables, sin\u00f3 de posar-nos d\u2019acord per superar les<br \/>\ndificultats, d\u2019entendre\u2019ns en els temes que s\u00f3n clau per plantar cara a<br \/>\nla crisi. I en un debat com el d\u2019avui, que \u00e9s de totalitat i no<br \/>\nd\u2019aprovaci\u00f3 dels pressupostos, tenim la obligaci\u00f3 de treballar a fons<br \/>\naquest mes que queda per teixir ponts i acostar posicions. Vost\u00e8s<br \/>\nporten setmanes apel\u2022lant a la responsabilitat, a la nostra, la dels<br \/>\nsocialistes. Doncs parlem de responsabilitat. Per\u00f2 fem-ho en serio, no<br \/>\ncom a coartada, no com a recurs ret\u00f2ric. Els convido a exercir-la<br \/>\naquesta responsabilitat, vost\u00e8s i nosaltres, aqu\u00ed, ara, al Parlament, a<br \/>\nl\u2019espai p\u00fablic per excel\u2022l\u00e8ncia. No als despatxos, on nom\u00e9s s\u2019han<br \/>\nreunit amb el PP; no davant dels micr\u00f2fons, on a vegades nom\u00e9s es<br \/>\ndilucida la confrontaci\u00f3 pol\u00edtica. Els convido a fer-ho aqu\u00ed, a la vista<br \/>\nde tothom. Nosaltres estem disposats a cedir, a negociar, a<br \/>\narremangar-nos i a debatre totes i cadascuna de les pol\u00edtiques que<br \/>\ndesgranen aquests pressupostos, a deixar-nos conv\u00e8ncer per\u00f2 tamb\u00e9<br \/>\na poder conv\u00e8ncer, estem disposats a no renunciar al que uns i altres<br \/>\nvolem pel futur, que \u00e9s obvi que \u00e9s diferent, per\u00f2 tamb\u00e9 a prioritzar<br \/>\nara, en el present, el que \u00e9s m\u00e9s urgent. Estem disposats conseller,<br \/>\nsincerament. Estem disposats a retirar l\u2019esmena a la totalitat en<br \/>\naquests pressupostos. De fer-ho ara mateix, avui mateix, dep\u00e8n de<br \/>\nvost\u00e8. Estem disposats a parlar de com es gasta cada euro dels<br \/>\n39354 amb la \u00fanica condici\u00f3 sensata de no renunciar-ne a cap que<br \/>\ndepengui de nosaltres. Li diem el mateix que li hem dit sempre, fa<br \/>\nsetmanes, fa mesos, i li tornem a dir davant de tothom: tenim la<br \/>\nvoluntat de parlar i de parlar en serio i per\u00f2 demanem tamb\u00e9 una<br \/>\nproba de voluntat per part de vost\u00e8s: no renunci\u00efn als ingressos de<br \/>\nl\u2019impost de successions i donacions aquest any almenys ( i aix\u00f2 es<br \/>\npot fer, via una esmena a la llei de mesures per exemple). Aquesta<br \/>\n\u00e9s la condici\u00f3. La mateixa que li imposa el Partit Popular, per cert, tot<br \/>\ni que de signe contrari. Una condici\u00f3 ens sembla que indispensable<br \/>\nper qui vulgui moure\u2019s en el terreny de la moderaci\u00f3, d\u2019un relat social<br \/>\nm\u00ednimament assumible. Una condici\u00f3 que els hi implica poder<br \/>\ntreballar amb aquells que creuen en el nostre autogovern i en la for\u00e7a<br \/>\nde Catalunya. Vost\u00e8 tria Sr. Conseller. Vost\u00e8 Molt honorable president<br \/>\nt\u00e9, com sempre, el dret a decidir i ara, a m\u00e9s a m\u00e9s, l\u2019obligaci\u00f3<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Intervenci\u00f3 de la portaveu econ\u00f2mica del Grup Socialista, Roc\u00edo Mart\u00ednez-Sampere, per defensar l\u2019esmena a la totalitat del Projecte de Llei de Pressupostos de la Generalitat No cal que destaqui fins quin punt la situaci\u00f3 econ\u00f2mica general condiciona el pressupost. Totes &hellip; <a href=\"https:\/\/blocs.tinet.cat\/xaviersabate\/2011\/06\/16\/rocio-martinez-defensa-l%e2%80%99esmena-a-la-totalitat-als-pressuposos\/\">Continua llegint <span class=\"meta-nav\">&rarr;<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":69,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-72","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blocs.tinet.cat\/xaviersabate\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/72","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blocs.tinet.cat\/xaviersabate\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blocs.tinet.cat\/xaviersabate\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blocs.tinet.cat\/xaviersabate\/wp-json\/wp\/v2\/users\/69"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blocs.tinet.cat\/xaviersabate\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=72"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/blocs.tinet.cat\/xaviersabate\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/72\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blocs.tinet.cat\/xaviersabate\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=72"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blocs.tinet.cat\/xaviersabate\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=72"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blocs.tinet.cat\/xaviersabate\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=72"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}