{"id":704,"date":"2016-02-18T09:05:42","date_gmt":"2016-02-18T09:05:42","guid":{"rendered":"https:\/\/blocs.tinet.cat\/xaviersabate\/?p=704"},"modified":"2016-02-18T09:07:41","modified_gmt":"2016-02-18T09:07:41","slug":"per-un-canvi-radical-al-psc","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blocs.tinet.cat\/xaviersabate\/2016\/02\/18\/per-un-canvi-radical-al-psc\/","title":{"rendered":"Per un canvi radical al PSC"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/a><\/p>\n

<\/strong><\/p>\n

<\/strong><\/p>\n

Fa ja cinc anys que venim postulant un canvi a fons al PSC. Era el febrer de 2011 que amb Francesc Vall\u00e8s vam redactar el document \u201c Un PSC amb perfil propi \u201c <\/a>que van signar totes les Executives locals del PSC de la Federaci\u00f3 XVII ( comarques tarragonines ) i que va tenir un ampli ress\u00f2 a la premsa. Entre altres, a la Vanguardia<\/a>, tamb\u00e9 al Punt<\/a> i a alguns mitjans digitals<\/a>. Advoc\u00e0vem per un partit n\u00edtidament \u201cfederalista, europeista, d’esquerres, catalanista, feminista i ecologista\u201d.<\/p>\n

Les pol\u00edtiques<\/strong><\/p>\n

Crec sincerament que des de llavors les nostres actuacions no s\u2019han destacat precisament per accentuar aquell perfil propi. Ben al contrari, els ciutadans l\u2019han percebut tan difuminat que hem deixat de ser la primera opci\u00f3 d\u2019esquerres a les darreres eleccions.<\/p>\n

Poques setmanes despr\u00e9s d\u2019aquella declaraci\u00f3, van arribar les manifestacions del 15M, anomenades dels indignats, que hem de recon\u00e8ixer que ens van agafar desprevinguts a la socialdemocr\u00e0cia en general i a les quals encara nom\u00e9s hem donat resposta parcialment.<\/p>\n

Tres mesos despr\u00e9s, al mes d\u2019agost, pocs ens van entendre quan els nostres diputats van aprovar a les Corts l\u2019anomenada Reforma Expr\u00e9s de la Constituci\u00f3. A continuaci\u00f3, els governs de la dreta a Catalunya ( CiU-PP i CiU-ERC) i a Espanya (PP) van accentuar encara m\u00e9s la precaritzaci\u00f3 i agreujament dels serveis\u00a0 i drets b\u00e0sics. Per\u00f2 els ciutadans i les ciutadanes no van trobar en nosaltres la contundent resposta que esperaven, ni a les institucions ni al si dels moviments socials i han considerat que no els defens\u00e0vem prou.<\/p>\n

Per altra banda, en un moment en qu\u00e8 derivat de la Sent\u00e8ncia del TC de 2010 i de les pol\u00edtiques re-centralitzadores del PP hi havia i hi ha m\u00e9s sensibilitat a Catalunya per les agressions a la nostra capacitat de decisi\u00f3 i d\u2019autogovern, el PSC ha renunciat al dret a decidir amb arguments com que no figurava en cap ordenament jur\u00eddic, oblidant que cap dret sense excepci\u00f3 ha figurat sempre en les lleis i que s\u2019han conquerit quan els ciutadans els han guanyat canviant les lleis. O amb arguments encara m\u00e9s febles i estrets de mires com que ens impediria guanyar a les \u00e0rees metropolitanes. Argument que s’ha demostrat tan feble que en les darreres eleccions ha guanyat \u2013 tamb\u00e9 a les \u00e0rees metropolitanes – un partit que defensa el dret a decidir.<\/p>\n

Les formes<\/strong><\/p>\n

I pel que fa a les formes, reclam\u00e0vem un nou PSC fet \u201csense prescindir de ning\u00fa\u201d, amb l\u2019esfor\u00e7 individual i col\u2022lectiu, amb noves formes d\u2019organitzaci\u00f3,\u00a0 participaci\u00f3 i assumpci\u00f3 d\u2019obligacions.<\/p>\n

<\/em><\/p>\n

Em temo que tampoc en aquest camp podem exhibir un balan\u00e7 gaire positiu. L\u2019activista feminista Teresa Claramunt, va escriure l\u2019any 1931: \u201c Crec que al m\u00f3n no s\u2019ha de venir a vegetar sin\u00f3 a lluitar. Sense persones que lluitessin, que sentissin el neguit de la perfecci\u00f3, encara viur\u00edem en l\u2019\u00e8poca prehist\u00f2rica \u201c. Crec que ve molt a tomb si parlem d\u2019esfor\u00e7 individual. No es fa pol\u00edtica nom\u00e9s a les institucions \u2013 p\u00fabliques o al partit –\u00a0 de vuit a tres i de dilluns a divendres. Ni amb 140 caracters.<\/p>\n

I si parlem de treball col.lectiu, tamb\u00e9 tenim molt cam\u00ed a rec\u00f3rrer en noves formes d\u2019organitzaci\u00f3, de participaci\u00f3, d\u2019assumpci\u00f3 de noves obligacions i responsabilitats. Multiplicar reunions per opinar i criticar molt als adversaris \u2013 i si conv\u00e9 als propis \u2013, l\u2019\u00fas de llenguatge radical que no es correspon despr\u00e9s amb fets o accions concretes, resta credibilitat. Acatar sense m\u00e9s el que diu el primer secretari o l\u2019alcalde o el PSOE tampoc no conven\u00e7 ning\u00fa. En definitiva, l\u2019abs\u00e8ncia d\u2019iniciativa, de debat, d\u2019acci\u00f3 real i constant no \u00e9s pol\u00edtica i els ciutadans ho veuen a la primera.<\/p>\n

Tampoc no facilitem ni estimulem prou la participaci\u00f3 i la transpar\u00e8ncia, la consulta per als aspectes rellevants com els pactes; no obrim prou les portes ni sortim al carrer; no ens capbussem en els moviments socials, culturals, universitaris, esportius, cooperatius, sindicals i tots els que postulen el canvi per una vida m\u00e9s digna i d\u2019on cal treure propostes i lideratges nous.<\/p>\n

Els pactes<\/strong><\/p>\n

Hem entrat en una nova era. I n’hem de ser conscients. La fragmentaci\u00f3 pol\u00edtica, reflex de la social, ha vingut per quedar-se. Hem d\u2019assumir una nova cultura, la dels consensos amb els afins. Per\u00f2 s\u2019han de fer b\u00e9, amb debat, transpar\u00e8ncia i sotmesos a consulta (Pedro S\u00e0nchez ho fa b\u00e9). Si \u00e9s amb partits allunyats de la nostra ideologia i, encara pitjor, si els processos per arribar-hi s\u00f3n obscurs, es coneixen per la premsa i el primer que es llegeix s\u00f3n els c\u00e0rrecs i no les propostes, tamb\u00e9 t\u2019allunyes de la gent. Si el programa com\u00fa \u00e9s cobrir l\u2019expedient amb documents poc treballats, sense un proc\u00e9s de participaci\u00f3 ciutadana i es d\u00f3na com a fet sense consultar, continuem allunyats dels ciutadans, que \u00e9s el m\u00e9s greu, i dels propis afiliats.<\/p>\n

Qui hagi estat capa\u00e7 de llegir fins aqu\u00ed, entendr\u00e0 com el pacte a l\u2019ajuntament de Tarragona m\u2019ha disgustat especialment. Socis i procediments podien ser uns altres per\u00f2 el problema no ve d\u2019aqu\u00ed sin\u00f3 de m\u00e9s lluny en el temps i \u00e9s m\u00e9s de fons com explico en els par\u00e0grafs anteriors. Si no hi ha idees clares i perfil propi en pol\u00edtiques i formes, al capdavall tot esdev\u00e9 un nyap i res no ens diferencia del que m\u00e9s crtitiquem.<\/p>\n

La diversitat del socialisme: la concepci\u00f3 de Catalunya<\/strong><\/p>\n

<\/strong>Deman\u00e0vem el 2011, que no es prescind\u00eds de ning\u00fa. Per\u00f2 per la via d\u2019excloure o per la via de no comptar amb qui no combrega exactament amb una sola idea del socialisme a Catalunya, s\u2019ha expulsat de facto a milers i milers d\u2019afiliats, simpatitzants i votants que han girat la mirada a altres opcions que creuen que els poden representar millor.<\/p>\n

I no em refereixo nom\u00e9s a les posicions al voltant del fet nacional, que quedi ben clar. Perqu\u00e8 al rev\u00e9s del que fan els nacionalistes, per a mi sempre han estat primer les persones i despr\u00e9s la naci\u00f3. Per tant, que ning\u00fa no interpreti mai m\u00e9s quan demano reconeixement i foment del pluralisme al si del partit que em refereixo \u00fanicament a la defensa de Catalunya com a naci\u00f3 i al dret a decidir (que tamb\u00e9). Ben al contrari, penso que un dels errors del PSC els darrers anys ha estat fixar-se massa en aquesta q\u00fcesti\u00f3, ha preocupat massa la possible fragmentaci\u00f3 d\u2019Espanya que tamb\u00e9 \u00e9s una naci\u00f3 (de nacions o no ja discutir\u00e0 qui vulgui, que jo no ). Per\u00f2 no hav\u00edem quedat que a nosaltres ens preocupaven les dones i els homes abans que les nacions? A qu\u00e8 ve, doncs, tanta preocupaci\u00f3 per la fragmentaci\u00f3 d\u2019una o la independ\u00e8ncia de l\u2019altra? No \u00e9s, o hauria de ser, el socialisme el nexe com\u00fa que ens uneix en la lluita per unes millors condicions de vida de la gent?<\/p>\n

Per\u00f2 \u00e9s cert que al PSC tenim concepcions diverses sobre el fet nacional. A altres partits els passa el mateix. I qu\u00e8? N\u2019hi ha que defensem que el dret a decidir existeix per a qualsevol naci\u00f3 i Catalunya ho \u00e9s. De fet, al PSC ho hem defensat fins al passat mes de juny i ho continuem defensant molts que no som ni serem mai nacionalistes perqu\u00e8 hem vist que els nacionalismes posen la naci\u00f3 per davant de les persones i aix\u00f2 ha comportat, i continua comportant, molts desastres al llarg de la hist\u00f2ria.<\/p>\n

Crec que la independ\u00e8ncia portaria m\u00e9s problemes que solucions al menys durant bastants anys \u2013 de fet ja en portem uns quants malbaratats \u2013 i que avui \u00e9s incapa\u00e7 un sol pa\u00eds d\u2019afrontar cap problema quan ja s\u00f3n tots globals . Per\u00f2 si arrib\u00e9s una independ\u00e8ncia \u2013 for\u00e7osament tan limitada a aquestes al\u00e7ades del segle XXI que no es podria considerar com a tal – crec que tots els qui ens sentim socialistes continuar\u00edem lluitant per la veritable independ\u00e8ncia i llibertat que \u00e9s la de les persones. O no? Seria incompatible la nostra lluita amb una Catalunya independent? Llavors no pot ser que al si del PSC puguem conviure tots els i les qui ens reclamem socialistes? No \u00e9s convenient i imprescindible que tinguem la vocaci\u00f3 de treballar tots junts en la mateixa organitzaci\u00f3 pensem com pensem respecte al dret a decidir o a la independ\u00e8ncia de Catalunya?<\/p>\n

La diversitat: la concepci\u00f3 de les pol\u00edtiques d\u2019esquerres<\/strong><\/p>\n

Em molesta especialment que quan demano reconeixement i foment de la diversitat al PSC se\u2019m respongui parlant del dret a decidir i dient que ara ja hem trobat la f\u00f3rmula que pel que es veu \u00e9s la ren\u00fancia al dret a decidir. Per\u00f2 no sembla que sigui aquesta la recepta salvadora perqu\u00e8 una altra opci\u00f3 d\u2019esquerres a Catalunya que defensa el dret a decidir (com nosaltres fins fa vuit mesos) ens ha sobrepassat en tres-cents quaranta mil vots. La defensa del dret a decidir no els ha estat cap obstacle per\u00f2 tampoc el principal motiu per guanyar a les \u00e0rees metropolitanes de Catalunya, sin\u00f3 perqu\u00e8 t\u00e9 m\u00e9s credibilitat que nosaltres com a opci\u00f3 de canvi.<\/p>\n

Per\u00f2 no, quan demano que s\u2019expressin les diferents posicions ho dic tamb\u00e9 i sobretot des del punt de vista de l\u2019esquerra. Aqu\u00ed tothom s\u2019ha espavilat a confluir menys el PSC. Amb altres moviments nacionalistes uns o d\u2019esquerres altres. I nosaltres no ens sentim obligats a fer-ho comen\u00e7ant per la gent que tenim encara dins? Doncs si volem continuar essent \u00fatils a la ciutadania ho haurem de fer amb els de dins i amb molta gent i col.lectius de fora.<\/p>\n

Perqu\u00e8 diverses s\u00f3n les visions com divers \u00e9s avui m\u00e9s que mai el nostre pa\u00eds i el m\u00f3n. Per tant, no \u00e9s una q\u00fcesti\u00f3 que ens sentim m\u00e9s c\u00f2modes \u2013 que tamb\u00e9 \u2013 sin\u00f3 perqu\u00e8 no representarem la diversitat si nosaltres no ho som i no la manifestem. I no hauria de ser tan dif\u00edcil perqu\u00e8 el PSC ha estat sempre una organitzaci\u00f3 unificadora de moltes sensibilitats d\u2019esquerra i ning\u00fa d\u2019esquerres hauria de sentir-se ali\u00e8 al PSC perqu\u00e8 ho hem demostrat sempre. Diguem-ho en positiu: tothom que se senti persona de progr\u00e9s, que defensa en primer lloc la dignitat i la igualtat d\u2019oportunitats de les persones hauria de tenir cabuda al PSC independentment de quines pol\u00edtiques d\u2019esquerra proposi si accepta les posicions adoptades democr\u00e0ticament. I en tenim moltes que segurament no veurem igual: la seguretat i la llibertat, la fiscalitat i les seves evasions, enfrontar-nos decididament als abusos dels monopolis, la lluita contra el canvi clim\u00e0tic, la transici\u00f3 energ\u00e8tica, les difer\u00e8ncies i la viol\u00e8ncia de g\u00e8nere, la pau, l’habitatge, els serveis b\u00e0sics que ja considerem drets com l\u2019acc\u00e9s a les xarxes i a l\u2019energia, la renda b\u00e0sica, la banca \u00e8tica i la p\u00fablica, el nou paper del sector p\u00fablic en serveis privatitzats i mercantilitzats, la participaci\u00f3 dels treballadors i treballadores en les empreses, l\u2019economia circular, l\u2019oci com a factor de desigualtat en nens i joves, el canvi tecnol\u00f2gic i tants altres que tenen com a eix central la dignitat i el benestar de les persones.<\/p>\n

Es tracta de redefinir propostes i programes que connectin amb les necessitats de la ciutadania i amb el seu desig de canvi i revoluci\u00f3. \u00c9s maximalista? Doncs ho diuen avui Sanders a USA i Corbin a UK, P\u00e9rez Tapias a Espanya, Alberto Dom\u00ednguez als Conselles Nacionals del PSC. Per\u00f2 tamb\u00e9 molts companys i companyes, afiliats o no, que di\u00e0riament a les institucions o al si dels moviments socials ho demostren amb fets.\u00a0 Per aix\u00f2 penso que al PSC hi tenim cabuda i \u00e9s imprescindible que hi siguem tots i totes per tornar a expressar la complexitat i la pluralitat de l\u2019esquerra a Catalunya que haur\u00edem d\u2019ajudar a recompondre o unificar al menys en lluites comunes que s\u00f3n avui imprescindibles.<\/p>\n

Comprom\u00eds optimista<\/strong><\/p>\n

Doncs jo no em resigno i lluito contra la passivitat, contra la in\u00e8rcia, contra el fet que pensin i decideixin nom\u00e9s uns quants. Aix\u00f2 suposa molta feina, enfrontar-se amb els poderosos i defensar els febles, suposa valor i coratge i decisi\u00f3. Amb m\u00e9s ambici\u00f3 i menys in\u00e8rcia per Tarragona que vol dir pels tarragonins i tarragonines, per Catalunya que vol dir per les catalanes i els catalans i per tots els ciutadans del m\u00f3n perqu\u00e8 som internacionalistes. Perqu\u00e8 el PSC va n\u00e9ixer i t\u00e9 sentit per lluitar pels ciutadans de Catalunya i de tot el m\u00f3n.<\/p>\n

Continuar\u00e9 treballant per contribuir modestament a redre\u00e7ar una situaci\u00f3 tan complexa per\u00f2 que crec que t\u00e9 remei, no f\u00e0cil per\u00f2 el t\u00e9. I no \u00e9s q\u00fcesti\u00f3 d\u2019edats ni de relleus generacionals \u2013 seria tan f\u00e0cil si fos aix\u00ed que ho podr\u00edem solucionar en unes hores \u2013 \u00e9s q\u00fcesti\u00f3 d’actitud i d’idees.<\/p>\n

 <\/p>\n

Aix\u00f2 suposa adoptar noves maneres i procediments, amplitud de mires per tornar a comptar amb aportacions i sensibilitats diverses, connectar de nou amb els grups socials m\u00e9s din\u00e0mics i cercar all\u00ed nous lideratges. No serem reconeguts com a \u00fatils si nom\u00e9s hi anem de visita i no ens veuen lluitant i treballant colze a colze, dia a dia.<\/p>\n

Crec que encara \u00e9s necess\u00e0ria una alternativa catalana d\u2019esquerres que pensi des de Catalunya i decideixi des de Catalunya, profundament transformadora que tingui mentalitat i experi\u00e8ncia de govern. D\u2019esquerres, catalanista, ecologista, feminista i europeista. El PSC compta amb persones molt valuoses que poden revifar-lo i reconstruir-lo. Penso ajudar-les per continuar sumant, amb orgull socialista. I amb optimisme que no tenen els qui se\u2019n proclamen de paraula sin\u00f3 els i les qui el practiquen lluitant cada dia per causes nobles.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Fa ja cinc anys que venim postulant un canvi a fons al PSC. Era el febrer de 2011 que amb Francesc Vall\u00e8s vam redactar el document \u201c Un PSC amb perfil propi \u201c que van signar totes les Executives locals … Continua llegint →<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":69,"featured_media":705,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-704","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blocs.tinet.cat\/xaviersabate\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/704","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blocs.tinet.cat\/xaviersabate\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blocs.tinet.cat\/xaviersabate\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blocs.tinet.cat\/xaviersabate\/wp-json\/wp\/v2\/users\/69"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blocs.tinet.cat\/xaviersabate\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=704"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/blocs.tinet.cat\/xaviersabate\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/704\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blocs.tinet.cat\/xaviersabate\/wp-json\/wp\/v2\/media\/705"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blocs.tinet.cat\/xaviersabate\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=704"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blocs.tinet.cat\/xaviersabate\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=704"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blocs.tinet.cat\/xaviersabate\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=704"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}