{"id":672,"date":"2015-09-05T09:10:14","date_gmt":"2015-09-05T09:10:14","guid":{"rendered":"https:\/\/blocs.tinet.cat\/xaviersabate\/?p=672"},"modified":"2015-09-05T18:39:20","modified_gmt":"2015-09-05T18:39:20","slug":"per-que-votar-psc-610-%e2%80%93-la-3a-via-de-diana-salvado","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blocs.tinet.cat\/xaviersabate\/2015\/09\/05\/per-que-votar-psc-610-%e2%80%93-la-3a-via-de-diana-salvado\/","title":{"rendered":"Per qu\u00e8 votar PSC 6\/10 \u2013 La 3a via de Diana Salvad\u00f3"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/a><\/h2>\n

Avui m’he perm\u00e8s – amb el seu perm\u00eds – copiar i enganxar el text de la magn\u00edfica intervenci\u00f3 de Diana Salvad\u00f3 ahir a Tarragona en la presentaci\u00f3 de la 3a via: Di\u00e0leg i acord<\/a>. Diana \u00e9s una de les persones del PSC que escriu millor avui en dia. Li surt aix\u00ed per dues raons: perqu\u00e8 \u00e9s capa\u00e7 i perqu\u00e8 ho sent, qualitats aquestes que no abunden en pol\u00edtica com \u00e9s f\u00e0cil, molt f\u00e0cil de veure si mirem al nostre voltant. Per Diana el comprom\u00eds social que expressa de m\u00faltiples maneres i en diverses activitats, no s\u00f3n tert\u00falies de bar ni frases fetes o copiades, ni consignes repetides sense rumiar. Diana t\u00e9 idees pr\u00f2pies i, el que \u00e9s m\u00e9s important, \u00a0elaboraci\u00f3 de pensament autogen. Per aix\u00f2 li surten textos com aquest<\/span><\/em><\/h2>\n

Bona tarda a tothom,<\/p>\n

 <\/p>\n

Abans que res, vull donar les gr\u00e0cies a l\u2019organitzaci\u00f3 d\u2019aquest acte per proposar-me de participar-hi. Tenir a disposici\u00f3 un altaveu com aquest \u00e9s un honor i un punt de nervis a l\u2019est\u00f3mac. Segurament, no us dir\u00e9 res de nou i, donat el meu particular perfil, basar\u00e9 la intervenci\u00f3 en la meva pr\u00f2pia experi\u00e8ncia, personal i intransferible. Intentar\u00e9 organitzar adequadament el que penso i explicar-ho de manera comprensible.<\/p>\n

Vinc de l\u2019ensenyament i s\u00f3c professora de Tecnologia a l\u2019institut Priorat de Falset. Tot i que el nostre institut \u00e9s prou tranquil, sense problemes conductuals greus, fa anys que hi funciona un servei de mediaci\u00f3, amb for\u00e7a \u00e8xit. Tant els professors com els alumnes poden formar part, volunt\u00e0riament, d\u2019aquest servei i la seva feina consisteix a fer mediaci\u00f3 en les situacions de conflicte. La mediaci\u00f3 \u00e9s l\u2019acci\u00f3 de qui interv\u00e9 entre dues o m\u00e9s persones per a posar-les d\u2019acord.<\/p>\n

I em pregunto: per qu\u00e8 all\u00f2 que tants bons resultats educatius i de millora de la conviv\u00e8ncia ens est\u00e0 donant als instituts no s\u2019ha fet servir en la nostra situaci\u00f3 pol\u00edtica actual? Per qu\u00e8 en l\u2019\u00e0mbit pol\u00edtic s\u2019ha acceptat com a escenari habitual de relaci\u00f3 el de la confrontaci\u00f3 i l\u2019atac quan, en similars situacions de confrontaci\u00f3 i atac, la reacci\u00f3 de les persones adultes \u00e9s fer mediaci\u00f3? Hi ha alguna mena d\u2019inter\u00e8s a no fer-ho, sembla clar.<\/p>\n

Cal tenir en compte un altre fet: \u00e9s necessari un agent extern al conflicte per a mediar-hi. Perqu\u00e8 mediar significa interposar. Significa blocar. Els mediadors saben que es posaran al mig de l\u2019embolic i que els tocar\u00e0 rebre de les dues bandes. Han de ser h\u00e0bils en les respostes donades i r\u00e0pids en el canvi d\u2019estrat\u00e8gia. Em sembla que tots els que hem decidit quedar-nos al mig (penso en integrants variats del nostre ecosistema pol\u00edtic) no hem tingut aquestes qualitats.<\/p>\n

De fet, per\u00f2, no ten\u00edem l\u2019equipaci\u00f3 necess\u00e0ria. Durant la transici\u00f3, l\u2019organitzaci\u00f3 territorial de l\u2019Estat va passar de puntetes, perqu\u00e8 tothom sabia que era un tema amb molt males puces. Per altra banda, a m\u00e9s de no tenir preparada l\u2019equipaci\u00f3 correcta, els partits del govern d\u2019entesa hav\u00edem gastat molta munici\u00f3 defensant un estatut que volia donar moltes respostes i reconstruint un pa\u00eds que tamb\u00e9 era nostre.<\/p>\n

Dos fets que se sumen, doncs: la manca de voluntat negociadora i la inexist\u00e8ncia o la inoper\u00e0ncia dels agents d\u2019interposici\u00f3 i mediaci\u00f3.<\/p>\n

Ens ha fet falta, tamb\u00e9, m\u00e9s destresa en la coneixen\u00e7a i l\u2019\u00fas de les eines adequades. Els professors de tecno disposem d\u2019un espai de treball pr\u00e0ctic, el taller. Al taller de tecnologia acostumem a tenir les eines ordenades per funcions i ensenyem als nostres alumnes que no s\u2019ha de fer servir el m\u00e0nec d\u2019un tornav\u00eds pla per a clavar un clau, encara que el clau sigui molt petit. La independ\u00e8ncia fa pensar en un tipus determinat d\u2019organitzaci\u00f3 territorial, com n\u2019hi ha d\u2019altres. Per si mateixa, la independ\u00e8ncia no \u00e9s garantia ni d\u2019\u00e8xit ni de frac\u00e0s. Cal veure com es farcir\u00e0 perqu\u00e8 la independ\u00e8ncia \u00e9s una eina per a organitzar \u201cexteriors\u201d, no \u201cinteriors\u201d. Hi ha pa\u00efsos independents amb monarquies i amb rep\u00fabliques, amb sistemes sanitaris p\u00fablics o no, amb sistemes impositius i legislacions ambientals molt diversos. La independ\u00e8ncia no ve acompanyada per cap adjectiu qualificatiu i, per tant, no se sap en quina mena de ser independent acabar\u00e0s convertint-te. O sigui, que una de les eines que hi ha dins de la caixa es diu independ\u00e8ncia, com una altra que es diu rep\u00fablica, socialisme, mercats, ecologia… N\u2019hi ha moltes m\u00e9s d\u2019eines. A fora, a la tapa d\u2019aquesta caixa d\u2019eines que us dic, i que no proporciona el Departament d\u2019Ensenyament, hi diu \u201ceines per a la igualtat, la llibertat i la fraternitat\u201d.<\/p>\n

Em centro, per\u00f2, en el nostre dia a dia. Els no partidaris de la independ\u00e8ncia (que no vol dir, de cap manera, que siguem partidaris de la depend\u00e8ncia) interessem mentre som \u201csubjectes potencials a conv\u00e8ncer\u201d. Quan ens mantenim, pel motiu que sigui, en la posici\u00f3 de no veure-ho clar, passem a ser \u201cels contraris\u201d, amb una mica de sort, o \u201cels enemics a batre\u201d en la majoria d\u2019ocasions. Qui sost\u00e9 que els no independentistes donem suport al PP usa un argument tant d\u00e8bil que desnaturalitza, ja d\u2019entrada, la discussi\u00f3 que es pogu\u00e9s produir. Lamentablement, no hi ha inter\u00e8s a fer servir eines, menys encara en una situaci\u00f3 com l\u2019actual en qu\u00e8 prevalen, nom\u00e9s, els retrets. La sensaci\u00f3 que tinc \u00e9s d\u2019esgotament. Esgotament potser no \u00e9s la paraula perqu\u00e8 ve d\u2019esgotar i jo no em sento gens esgotada, acabada o finiquitada ni argumentalment ni pol\u00edticament ni socialment. Em sento cansada. Cansada. M\u00e9s encara perqu\u00e8 veig els dies a venir. A les campanyes electorals l\u2019ambient es tensa per\u00f2 se n\u2019entenen les regles del joc, se sap on es va i es compr\u00e8n quin \u00e9s el paper de cadasc\u00fa. Ara la campanya, em fa la sensaci\u00f3, ser\u00e0 una pr\u00e8via obligat\u00f2ria per\u00f2 molt carregosa que alguns poden pensar que ens podr\u00edem estalviar i passar directament a obrir les urnes. Per\u00f2 no \u00e9s aix\u00f2 el que m\u00e9s m\u2019amo\u00efna. Em preocupa m\u00e9s que, passat l\u2019estr\u00e9s habitual de les campanyes, la incertesa continuar\u00e0. Sigui quin sigui el resultat, la incertesa pot ser que continu\u00ef. Aix\u00f2 cansa.<\/p>\n

Penso, quan dic aix\u00f2 del cansament, en un cas recent: el de la carta que Felipe Gonz\u00e1lez ens va adre\u00e7ar als catalans l\u2019altre dia. En aquest escrit, l\u2019expresident s\u2019hauria pogut estalviar la refer\u00e8ncia a \u00e8poques passades, m\u00e9s que res perqu\u00e8 ha amagat el contingut important de la missiva. Tamb\u00e9 perqu\u00e8 el nostre m\u00f3n d\u2019avui, el de 2015, no t\u00e9 res a veure amb aquell altre m\u00f3n que esmenta. La It\u00e0lia i l\u2019Alemanya dels anys trenta es caracteritzen per la vict\u00f2ria dels extrems i per la desaparici\u00f3 del di\u00e0leg i perqu\u00e8 el nazisme va guanyar en unes eleccions democr\u00e0tiques de l\u2019\u00e8poca. No \u00e9s comparable, \u00e9s clar que no. Per\u00f2 ja posats, deixeu-me que digui una cosa que penso des de fa temps tot i que segurament ser\u00e0 pol\u00edticament incorrecte. Tan de bo ens pogu\u00e9ssim comparar, aqu\u00ed a l\u2019Estat espanyol, a Catalunya, ens pogu\u00e9ssim comparar, dic, amb el nazisme. El nazisme va ser una forma de totalitarisme que va perdre una guerra (o dues) i que va ser jutjat i condemnat i que, en conseq\u00fc\u00e8ncia, va ser arraconat fora de la llei per les institucions democr\u00e0tiques que el van succeir. Aix\u00f2, a casa nostra, no va passar, i aix\u00ed estem, en una societat que no va tancar el seu trist\u00edssim passat franquista. Vam fer com els nens petits quan s\u2019amaguen: ens vam tapar la cara amb les mans per no veure-ho. No ens diguem m\u00e9s si som o no som nazis perqu\u00e8 aix\u00f2 \u00e9s massa f\u00e0cil de cridar, massa f\u00e0cil de girar en contra de tothom. Diguem-nos el que som: una societat amb uns tics totalitaristes consentits que ens han portat, en bona part, a ser en el lloc on som ara. No vam resoldre el passat i ara ha vingut a posar-se entre cames, entorpint-nos el present i comprometent el futur.<\/p>\n

 <\/p>\n

D\u2019aquest article, tamb\u00e9, em va cridar l\u2019atenci\u00f3 la il\u00b7lustraci\u00f3 que acompanyava el text. S\u2019hi representava una parada de cereals conreada en forma de laberint. Enmig del camp, una m\u00e0quina recol\u00b7lectora feia un gran caminal que desfeia el laberint. Aix\u00f2 \u00e9s la mediaci\u00f3, aix\u00f2 \u00e9s l\u2019entesa, aix\u00f2 \u00e9s el kit complet de la caixa d\u2019eines que esmentava abans i a la que li podem dir, ja posats, federalisme.<\/p>\n

Continuem amb el tema.<\/p>\n

Suposo que coneixeu una aplicaci\u00f3 que us recomano anomenada El teu vot. \u00c9s una aplicaci\u00f3 que, a partir de la resposta a una enquesta, mostra la situaci\u00f3 de cadasc\u00fa en l\u2019escenari pol\u00edtic catal\u00e0 actual. Vaig fer l\u2019enquesta l\u2019altre dia i els percentatges de la meva simpatia pol\u00edtica van ser la CUP en un 77 per cent, CSQP en un 74 i el PSC en un 70. El resultat, us ho dic de veritat, no em va sorprendre. Malgrat el blanc o negre que es vol imposar, les coincid\u00e8ncies existeixen i s\u00f3n molt significatives. Aquest resultat marca el meu com\u00fa denominador, el que comparteixo amb una quantitat de gent que m\u2019importen perqu\u00e8 s\u00f3n \u201cels meus semblants\u201d. La independ\u00e8ncia per al president Mas \u00e9s un escut per no donar comptes de la seva gesti\u00f3, per\u00f2 \u00e9s una excusa que neda en un caldo de cultiu previ, el que us deia abans, d\u2019arrels profundes, molt t\u00e8rbol i dif\u00edcil de pair encara ara. La coincid\u00e8ncia que mostra aquesta aplicaci\u00f3 m\u2019indica la necessitat, amb independ\u00e8ncia o sense, de revisar la nostra organitzaci\u00f3 social i de resoldre temes que fa massa temps que tenim pendents. Tornarem a fer servir la caixa d\u2019eines i triarem el DI\u00c0LEG i l\u2019ACORD, com no podia ser d\u2019altra manera. Quin di\u00e0leg? El que ens permeti la discussi\u00f3 i el confrontament de projectes, de plantejaments i d\u2019idees. Quin acord? Aquell que hem d\u2019obtenir des de la consci\u00e8ncia de la ren\u00fancia necess\u00e0ria a una part del tot que tu vols. La ren\u00fancia, com la discussi\u00f3, ha de ser suficientment petita, o dimensionada almenys, per tal que es vegi en i l\u2019acord aconseguit una millora respecte la posici\u00f3 inicial. Estic cansada i em dolen les ferides, per\u00f2 veig en aquests temps on ens trobem una oportunitat que no hem de desaprofitar. Insisteixo, amb independ\u00e8ncia o sense.<\/p>\n

Si penso en l\u2019enquesta i reflexiono el per qu\u00e8 d\u2019aquest denominador com\u00fa, m\u2019adono que s\u00f3c aqu\u00ed davant vostre, parlant en aquest moment, perqu\u00e8 tinc com a inter\u00e8s b\u00e0sic la transformaci\u00f3 cap a millor de la meva societat. I qui mana m\u00e9s en aquest desig meu? La meva \u00e0nima social? La meva \u00e0nima nacional? Ja hi som, una altra vegada, amb la tria!! S\u00f3c enginyera inform\u00e0tica per\u00f2 tamb\u00e9 fil\u00f2loga, catalana. I m\u2019he fet gran amb aquesta creu, la de l\u2019ambig\u00fcitat, la del dubte, la de voler ser al mateix temps a totes bandes. Escric poesia quan em vaga per\u00f2 tamb\u00e9 provo de programar plaques arduino. Per qu\u00e8 he de renunciar a res, si \u00e9s possible combinar-ho? Vull un Estat fort, es digui com es digui, amb un govern competent i sensible que governi i amb unes institucions p\u00fabliques tan resistents que siguin capaces de torejar amb eleg\u00e0ncia les embestides particularistes de tots, del Mas de torn, del Rajoy de torn. Caram… tots dos de dretes…<\/p>\n

Perqu\u00e8 clar que importa de quin costat ets. Clar que s\u00ed. Les persones, quan governen, porten a la pr\u00e0ctica les seves idees i no \u00e9s secundari tenir en compte de quin cant\u00f3 de carrer v\u00e9ns. Vegeu, sin\u00f3, qu\u00e8 passa a casa dels nostres ve\u00efnes: les persones que hi ha al capdavant de Val\u00e8ncia, d\u2019Arag\u00f3 i de les Balears s\u00f3n diferents i volen fer servir a consci\u00e8ncia les eines que el sistema els proporciona. Ja s\u2019est\u00e0 notant.<\/p>\n

Per aix\u00f2, des de la meva esquerra, he decidit posar la pol\u00edtica en el centre de la meva vida. Fer pol\u00edtica \u00e9s participar, discutir, dialogar, arribar a punts d\u2019acord i pactar. Per qu\u00e8 costa tant de practicar? \u201cFes que siguin segurs els ponts del di\u00e0leg i mira de comprendre i estimar les raons i les parles diverses dels teus fills\u201d. Aix\u00f2 ho deia Espriu a Sepharad i tothom ho aplaudia. Sembla que quan ens ho diem entre nosaltres, els catalans, la petici\u00f3 no s\u2019acull amb la mateixa convicci\u00f3.<\/p>\n

Perqu\u00e8 es diuen i es diran coses molt greus que queden a la pell i en el record. Fam\u00edlia, amics. Sabeu que no exagero. El proc\u00e9s ja t\u00e9 v\u00edctimes perqu\u00e8 jo me\u2019n sento una. Des de bon comen\u00e7ament vaig saber que era una v\u00edctima assegurada perqu\u00e8 tinc per\u00f2s per a totes dues bandes i aix\u00f2 em fa ser un blanc segur. En una batalla \u201cnormal\u201d pots protegir-te perqu\u00e8 \u201cnom\u00e9s\u201d tens un enemic: en la situaci\u00f3 actual, els atacs v\u00e9nen des de massa bandes. Hem superat l\u2019estadi del \u201cdecidir\u201d i ara s\u2019espera que ja hagis triat b\u00e0ndol. Si t\u2019has quedat al mig, per imper\u00edcia o per algun altre motiu tan dif\u00edcil de defensar, els uns i els altres et diuen… doncs qu\u00e8 esperaves. Jo no vull triar b\u00e0ndol i m\u2019est\u00e0 costant aguantar el tipus perqu\u00e8 decidir que no vols renunciar a ning\u00fa \u00e9s la tria m\u00e9s dif\u00edcil. Per\u00f2 el dubte no \u00e9s una debilitat ni la certesa absoluta un s\u00edmptoma de fortalesa. Cal dir-ho m\u00e9s vegades fins que ens ho creguem.<\/p>\n

Hem triat no triar i aquesta \u00e9s una aut\u00e8ntica declaraci\u00f3 de principis. Perqu\u00e8, cada vegada m\u00e9s, no triar cap b\u00e0ndol \u00e9s realment una opci\u00f3. Aix\u00f2 no vol dir que no ens importa el que passi: vol dir que omplirem de contingut el nostre ample cam\u00ed del mig i que repassarem les eines. Posem dreta l\u2019espinada, acomodem-nos i busquem com sentir-nos confortats nosaltres amb nosaltres mateixos. Com que som gent prudent per\u00f2 no covarda, sabem que no tenim la ra\u00f3 per\u00f2 que tampoc anem errats del tot. Sabem que l\u2019\u00fanica via \u00e9s el di\u00e0leg i l\u2019acord.<\/p>\n

L\u2019\u00fanica via.<\/p>\n

Moltes gr\u00e0cies.<\/p>\n

 <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Avui m’he perm\u00e8s – amb el seu perm\u00eds – copiar i enganxar el text de la magn\u00edfica intervenci\u00f3 de Diana Salvad\u00f3 ahir a Tarragona en la presentaci\u00f3 de la 3a via: Di\u00e0leg i acord. Diana \u00e9s una de les persones … Continua llegint →<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":69,"featured_media":673,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-672","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blocs.tinet.cat\/xaviersabate\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/672","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blocs.tinet.cat\/xaviersabate\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blocs.tinet.cat\/xaviersabate\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blocs.tinet.cat\/xaviersabate\/wp-json\/wp\/v2\/users\/69"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blocs.tinet.cat\/xaviersabate\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=672"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/blocs.tinet.cat\/xaviersabate\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/672\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blocs.tinet.cat\/xaviersabate\/wp-json\/wp\/v2\/media\/673"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blocs.tinet.cat\/xaviersabate\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=672"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blocs.tinet.cat\/xaviersabate\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=672"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blocs.tinet.cat\/xaviersabate\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=672"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}