{"id":633,"date":"2015-07-08T06:59:02","date_gmt":"2015-07-08T06:59:02","guid":{"rendered":"https:\/\/blocs.tinet.cat\/xaviersabate\/?p=633"},"modified":"2015-07-08T07:02:15","modified_gmt":"2015-07-08T07:02:15","slug":"el-clima-sera-mes-calid-i-sec-ploura-menys-isobretot-pitjor","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blocs.tinet.cat\/xaviersabate\/2015\/07\/08\/el-clima-sera-mes-calid-i-sec-ploura-menys-isobretot-pitjor\/","title":{"rendered":"El clima ser\u00e0 m\u00e9s c\u00e0lid i sec; plour\u00e0 menys i,sobretot, pitjor"},"content":{"rendered":"<p style=\"text-align: center\"><a href=\"https:\/\/blocs.tinet.cat\/xaviersabate\/files\/2015\/07\/brunet.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"aligncenter size-full wp-image-634\" src=\"https:\/\/blocs.tinet.cat\/xaviersabate\/files\/2015\/07\/brunet.jpg\" alt=\"\" width=\"275\" height=\"183\" \/><\/a><\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p><em><strong>Nascuda a Carinyena el 1955, Manola Brunet India \u00e9s membre del Grup\u00a0d\u2019Experts en Canvi Clim\u00e0tic de Catalunya, a m\u00e9s de membre de l\u2019Organitzaci\u00f3 Meteorol\u00f2gica Mundial (OMM), un organisme de l\u2019ONU. Doctora en Geografia i Hist\u00f2ria, \u00e9s professora titular a la URV. Considera que\u00a0la Confer\u00e8ncia del Clima que Par\u00eds acollir\u00e0 a final d\u2019any \u00e9s un repte com el que va ser Kioto, i que el Papa tamb\u00e9 hi t\u00e9 un paper.<\/strong><\/em><\/p>\n<p>\u275eEn els darrers 40 anys\u00a0Catalunya s\u2019ha\u00a0escalfat mig grau per<br \/>\nd\u00e8cada de mitjana\u00a0\u275e<\/p>\n<p>\u275eEl canvi clim\u00e0tic\u00a0amena\u00e7a fins i tot la\u00a0seguretat nacional\u00a0i internacional\u275e<\/p>\n<p><strong>\u2013 Tinc un conegut que diu que amb el canvi clim\u00e0tic no n\u2019hi ha per tant, que tamb\u00e9 es van extingir els dinosaures i el m\u00f3n segueix girant\u2026<\/strong><\/p>\n<p>\u2013 Aquests comentaris els fa o gent molt mal informada o gent ben informada per\u00f2 malintencionada, que no vol que s\u2019abordi el canvi clim\u00e0tic perqu\u00e8 defensa d\u2019altres interessos.<\/p>\n<p><strong>\u2013 Com rebatre l\u2019argument que la Terra sempre n\u2019ha viscut, de canvis clim\u00e0tics?<\/strong><\/p>\n<p>\u2013 No es pot comparar la rapidesa amb qu\u00e8 s\u2019est\u00e0 produint el canvi clim\u00e0tic, que t\u00e9 lloc en una escala temporal humana, de d\u00e8cades d\u2019anys, amb els canvis experimentats pel clima en el passat geol\u00f2gic. Aquells canvis es van produir al llarg de milers i milions d\u2019anys. Quan parlem de cicles glacials estem parlant de cicles de cent mil anys! Les escales\u00a0geol\u00f2giques no tenen res a veure amb l\u2019escala humana.<\/p>\n<p><strong>\u2013 I el canvi clim\u00e0tic, doncs?<\/strong><\/p>\n<p>\u2013 Est\u00e0 provocat sobretot per l\u2019\u00fas de combustibles f\u00f2ssils i per l\u2019emissi\u00f3 a l\u2019atmosfera de gasos amb efecte hivernacle. L\u2019escalfament fort i r\u00e0pid a Catalunya s\u2019observa a partir del 1973.<\/p>\n<p><strong>\u2013 Qu\u00e8 va passar el 1973?<\/strong><\/p>\n<p>\u2013 Aquell any finalitza l\u2019etapa d\u2019estancament de les temperatures que havia caracteritzat els\u00a0anys 50 i 60. El 1973 la temperatura comen\u00e7a a pujar, a pujar, i aix\u00ed fins ara.<\/p>\n<p><strong>\u2013 Quant ens estem escalfant?<\/strong><\/p>\n<p>\u2013 En les darreres quatre d\u00e8cades a Catalunya ens hem escalfat de mitjana 0,43 graus per d\u00e8cada, \u00e9s a dir, gaireb\u00e9 mig grau cada deu anys. Aquests increments doblen de llarg l\u2019increment t\u00e8rmic global del planeta, i no s\u2019havien observat mai abans.<\/p>\n<p><strong>\u2013 Com afecta a Catalunya?<\/strong><\/p>\n<p>\u2013 El clima mediterrani \u00e9s un bon exemple per entendre l\u2019acci\u00f3 del canvi clim\u00e0tic. Aqu\u00ed plou una mica a la primavera i a la tardor, no plou a l\u2019estiu, i poc a l\u2019hivern. Diem que la pluja no\u00a0sap ploure. Doncs a m\u00e9s a m\u00e9s de comportar temperatures m\u00e9s elevades, el canvi clim\u00e0tic\u00a0intensificar\u00e0 aquesta caracter\u00edstica de les nostres pluges.<\/p>\n<p><strong>\u2013 Com seran llavors les pluges?<\/strong><\/p>\n<p>\u2013 Quan plogui, la pluja ser\u00e0 encara molt m\u00e9s concentrada. Plour\u00e0 cada vegada menys, per\u00f2 sobretot plour\u00e0 pitjor. Ja sabem que l\u2019inter\u00e8s h\u00eddric d\u2019una pluja localment forta \u00e9s nul, i que, a m\u00e9s, aquesta pluja pot fer mal\u2026<\/p>\n<p><strong>\u2013 I les sequeres?<\/strong><\/p>\n<p>\u2013 Les sequeres seran cada cop m\u00e9s llargues i m\u00e9s intenses. Com que plour\u00e0 menys, hi haur\u00e0 menys aigua, menys recursos h\u00eddrics.<\/p>\n<p><strong>\u2013 I la desfeta de les geleres, que no havia de fer pujar el nivell de l\u2019aigua al mar?<\/strong><\/p>\n<p>\u2013 S\u00ed. Hi haur\u00e0 m\u00e9s aigua al mar, per\u00f2 no m\u00e9s aigua dol\u00e7a potable. La p\u00e8rdua de les reserves d\u2019aigua en forma de gel ja l\u2019estem experimentant ara, per les m\u00e9s elevades temperatures a tot arreu. Aix\u00f2 est\u00e0 clar\u00edssim.<\/p>\n<p><strong>\u2013 Clar\u00edssim per qu\u00e8?<\/strong><\/p>\n<p>\u2013 A Sierra Nevada no queda gel. \u00c9s el que d\u00e8iem de l\u2019escala humana. Un muntanyenc sap que la glacera de l\u2019Aneto avui no t\u00e9 res a veure amb com era als anys 70. I abans es desfaran les reserves alpines que hi ha a Catalunya i a Espanya que les dels Alps.<\/p>\n<p><strong>\u2013 Qu\u00e8 comporta la p\u00e8rdua de les glaceres, a banda de l\u2019augment del nivell del mar?<\/strong><\/p>\n<p>\u2013 Aquestes glaceres que s\u2019estan enretirant per l\u2019escalfament global s\u00f3n la font d\u2019aigua dels\u00a0rius, i l\u2019aigua que la gent ha d\u2019utilitzar per viure. La seva falta tindr\u00e0 un impacte sobre\u00a0l\u2019agricultura i sobre la producci\u00f3 el\u00e8ctrica. Als Andes, per exemple, la disminuci\u00f3 de les<br \/>\nglaceres \u00e9s una amena\u00e7a greu per a la poblaci\u00f3. Per\u00fa, Bol\u00edvia, Col\u00f2mbia, ja se\u2019n ressenten.<\/p>\n<p><strong>\u2013 Creu que el discurs catastrofista fa que la gent hi presti m\u00e9s atenci\u00f3, o menys?<\/strong><\/p>\n<p>\u2013 Ni a mi ni a cap dels meus col\u00b7legues cient\u00edfics ens ha agradat mai fer alarmisme.\u00a0L\u2019alarmisme \u00e9s m\u00e9s medi\u00e0tic que cient\u00edfic. Vull dir que l\u2019alarmisme el fa, si de cas, qui recull la not\u00edcia. El canvi clim\u00e0tic \u00e9s una cosa seriosa i preocupant. No provoca un cataclisme de cop. \u00c9s un proc\u00e9s progressiu cap a unes condicions clim\u00e0tiques noves, desconegudes, mai vistes amb anterioritat.<\/p>\n<p><strong>\u2013 Que sigui un proc\u00e9s llarg t\u00e9 pros i contres, oi?<\/strong><\/p>\n<p>\u2013 S\u00ed. La percepci\u00f3 de la gent es dilueix. \u00c9s com qui t\u00e9 un fill petit i no se n\u2019adona com, dia a\u00a0dia, creix. L\u2019hi ha de dir un altre. Per\u00f2 el cert \u00e9s que el canvi clim\u00e0tic, i en aix\u00f2 hi ha consens cient\u00edfic, aguditzar\u00e0 els problemes actuals. El canvi clim\u00e0tic amena\u00e7a fins i tot la seguretat nacional dels pa\u00efsos.<\/p>\n<p><strong>\u2013 Per qu\u00e8?<\/strong><\/p>\n<p>\u2013 Tornem al Mediterrani i al que coment\u00e0vem de les caracter\u00edstiques pr\u00f2pies del clima intensificades. Afegim-hi el factor poblaci\u00f3 i el factor desenvolupament. La migraci\u00f3 sud-nord t\u00e9 motius econ\u00f2mics, per\u00f2 la majoria de vegades hi ha un detonant associat a una sequera, a una p\u00e8rdua de collites\u2026 Hi ha pa\u00efsos on l\u2019\u00fanica sortida que tenen \u00e9s l\u2019emigraci\u00f3. Una immigraci\u00f3 que pot deixar de ser assumible pels altres pa\u00efsos. Sembla\u00a0que estem arribant a un moment en qu\u00e8 no \u00e9s assumible. Ho estem veient.<\/p>\n<p><strong>\u2013 O sigui, que l\u2019amena\u00e7a \u00e9s a la seguretat nacional i tamb\u00e9 a la seguretat internacional.<\/strong><\/p>\n<p>\u2013 Per aix\u00f2 el Pent\u00e0gon t\u00e9 un programa, un full de ruta, per al canvi clim\u00e0tic. Preveuen que\u00a0caldr\u00e0 fer intervencions de diferents tipus en alguns pa\u00efsos.<\/p>\n<p><strong>\u2013 En canvi, els EUA no han signat cap dels protocols internacionals, ni el de Kioto.<\/strong><\/p>\n<p>\u2013 Aquesta \u00e9s una altra q\u00fcesti\u00f3. El president Obama ha intentat fer aven\u00e7os, per\u00f2 el seu Govern est\u00e0 mediatitzat pels poders f\u00e0ctics.<\/p>\n<p><strong>\u2013 Per qu\u00e8 la Confer\u00e8ncia del Clima de Par\u00eds a finals d\u2019any vol el comprom\u00eds dels pa\u00efsos de reduir les emissions i evitar l\u2019augment de dos graus en\u00a0la temperatura del planeta? Per qu\u00e8 dos graus?<\/strong><\/p>\n<p>\u2013 La Terra es troba en un per\u00edode interglacial. L\u2019escalfament d\u2019aquest per\u00edode interglacial va ser lent i normal fins que, cap al 1750, es comencen a usar els combustibles f\u00f2ssils i a acumular- se els gasos d\u2019efecte hivernacle. Les condicions clim\u00e0tiques naturals del per\u00edode c\u00e0lid interglacial, sense intervenci\u00f3 de l\u2019home, donaven una temperatura d\u2019entorn els 14,5 graus.<\/p>\n<p><strong>\u2013 Aquests 14,5 graus eren la temperatura mitjana global del planeta?<\/strong><\/p>\n<p>\u2013 S\u00ed, s\u00f3n la refer\u00e8ncia. Es pret\u00e9n no superar els dos graus per sobre d\u2019aquesta refer\u00e8ncia. Se suposa que, a partir de dos graus per sobre, el comportament del sistema clim\u00e0tic pot passar a ser imprevisible. L\u2019efecte hivernacle s\u2019intensificaria, es desbocaria, i no sabem qu\u00e8 passaria.<\/p>\n<p><strong>\u2013 Qu\u00e8 es creu que podrien provocar els dos graus de m\u00e9s?<\/strong><\/p>\n<p>\u2013 La deshidrataci\u00f3 i l\u2019alliberament dels hidrats de met\u00e0 continguts en els fons marins i en\u00a0el permafrost, les capes de gel permanent. El met\u00e0 \u00e9s un gas d\u2019efecte hivernacle molt m\u00e9s\u00a0potent que el di\u00f2xid de carboni. Hem vist com provoca forats a l\u2019\u00c0rtic. Si s\u2019allibera en<br \/>\nmassa, produeix un efecte hivernacle desbocat, es retroalimenta. No superar els dos\u00a0graus ens donaria un cert marge de seguretat. Ara ja estem un grau per sobre dels 14,5 graus.<\/p>\n<p><strong>\u2013 Creu que l\u2019enc\u00edclica del Papa, Laudato si, pot tenir alguna incid\u00e8ncia en les negociacions de la Confer\u00e8ncia del Clima a Par\u00eds?<\/strong><\/p>\n<p>\u2013 No en tinc cap dubte. El Papa t\u00e9 molta influ\u00e8ncia. Si el papa Francesc, de manera tan decidida, s\u2019alia amb la lluita contra el canvi clim\u00e0tic, tindr\u00e0 un impacte molt positiu, tant per les negociacions de cara a la Cimera del Clima, com per a la conscienciaci\u00f3 de la gent. L\u2019enc\u00edclica va ser una molt bona not\u00edcia.<\/p>\n<p>Entrevista de M.Vict\u00f2ria Bertran al Diari de Tarragona el dissabte 4 de juliol de 2015<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>&nbsp; Nascuda a Carinyena el 1955, Manola Brunet India \u00e9s membre del Grup\u00a0d\u2019Experts en Canvi Clim\u00e0tic de Catalunya, a m\u00e9s de membre de l\u2019Organitzaci\u00f3 Meteorol\u00f2gica Mundial (OMM), un organisme de l\u2019ONU. Doctora en Geografia i Hist\u00f2ria, \u00e9s professora titular a &hellip; <a href=\"https:\/\/blocs.tinet.cat\/xaviersabate\/2015\/07\/08\/el-clima-sera-mes-calid-i-sec-ploura-menys-isobretot-pitjor\/\">Continua llegint <span class=\"meta-nav\">&rarr;<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":69,"featured_media":634,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-633","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blocs.tinet.cat\/xaviersabate\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/633","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blocs.tinet.cat\/xaviersabate\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blocs.tinet.cat\/xaviersabate\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blocs.tinet.cat\/xaviersabate\/wp-json\/wp\/v2\/users\/69"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blocs.tinet.cat\/xaviersabate\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=633"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/blocs.tinet.cat\/xaviersabate\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/633\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blocs.tinet.cat\/xaviersabate\/wp-json\/wp\/v2\/media\/634"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blocs.tinet.cat\/xaviersabate\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=633"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blocs.tinet.cat\/xaviersabate\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=633"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blocs.tinet.cat\/xaviersabate\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=633"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}