{"id":629,"date":"2015-06-26T16:11:18","date_gmt":"2015-06-26T16:11:18","guid":{"rendered":"https:\/\/blocs.tinet.cat\/xaviersabate\/?p=629"},"modified":"2015-06-26T16:18:00","modified_gmt":"2015-06-26T16:18:00","slug":"mitin-delena-salinas-20-n-2012","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blocs.tinet.cat\/xaviersabate\/2015\/06\/26\/mitin-delena-salinas-20-n-2012\/","title":{"rendered":"M\u00edtin d&#8217;Elena Salinas 20-N-2012"},"content":{"rendered":"<p style=\"text-align: center\"><a href=\"https:\/\/blocs.tinet.cat\/xaviersabate\/files\/2015\/06\/elenasalinas1.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"aligncenter size-full wp-image-632\" src=\"https:\/\/blocs.tinet.cat\/xaviersabate\/files\/2015\/06\/elenasalinas1.jpg\" alt=\"\" width=\"100\" height=\"144\" \/><\/a><\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p>Bona tarda,Companyes i companys<\/p>\n<p>S\u00f3c dona, s\u00f3c jove i s\u00f3c d\u2019esquerres.<\/p>\n<p>Qu\u00e8 vol dir ser d\u2019esquerres? Que la teva llibertat acaba on comen\u00e7a la del teu company, per exemple. Pensar en el col\u00b7lectiu, i no nom\u00e9s en un mateix. T\u00e9 sentit, per exemple, que jo no pensi en l\u2019educaci\u00f3 ara que no tinc fills? Per\u00f2 en tindr\u00e9 en un futur. O que no pensi en la depend\u00e8ncia perqu\u00e8 els meus pares encara s\u00f3n joves. Per\u00f2 es faran grans i la societat, no jo sola, els haur\u00e0 d\u2019ajudar. I qui \u00e9s la societat? \u00c9s tothom qui el dia de les eleccions s\u2019aixeca del sof\u00e0, deix d\u2019anar a fer una torrada i va a votar, a complir el seu deure democr\u00e0tic, el poder real del poble. Aix\u00f2 \u00e9s tenir un pensament d\u2019esquerres. Pensar en el col\u00b7lectiu. El PSC \u00e9s el partit que pensa en tothom, no nom\u00e9s en uns quants.<\/p>\n<p>Vaig n\u00e9ixer a Barcelona, vaig viure els meus primers quatre anys a Badalona i fa 26 anys que s\u00f3c ciutadana reusenca. I em sento 100% ganxeta, totalment catalana i profundament internacional. M\u2019encanta con\u00e8ixer altres cultures, compartir amb les persones els meus pensaments, escoltar i dir all\u00f2 que ens uneix o ens separa; sempre des del respecte, el di\u00e0leg i sense confrontacions. Aix\u00f2, tamb\u00e9 \u00e9s ser d\u2019esquerres. I el PSC \u00e9s el partit del di\u00e0leg i de l\u2019acord.\u00a0Deia que em sento totalment catalana: de fet, dedico la meva vida professional a la promoci\u00f3 i \u00fas de la llengua catalana; a fer una pol\u00edtica ling\u00fc\u00edstica justa i equilibrada no nom\u00e9s a Catalunya, sin\u00f3 tamb\u00e9 arreu dels territoris de parla catalana. Encara no he sentit a CiU parlar dels altres territoris de parla catalana. La seva pol\u00edtica ling\u00fc\u00edstica est\u00e0 totalment dirigida al melic, al seu melic, al melic d\u2019uns quants; amb uns pressupostos cada vegada m\u00e9s minsos i desiguals tamb\u00e9 en aquesta q\u00fcesti\u00f3, la dels afers ling\u00fc\u00edstics, els quals, en teoria, s\u00f3n la seva ra\u00f3 de ser. Aix\u00f2 no \u00e9s ser d\u2019esquerres.\u00a0El PSC vetlla perqu\u00e8 tant el catal\u00e0 com el castell\u00e0 siguin lleng\u00fces de prestigi, i siguin apreses per tothom. Com podem parlar de nom\u00e9s una llengua, quan tenim la gran sort de ser biling\u00fces.<\/p>\n<p>El que s\u2019hauria de dir, tal com plantegem des del PSC, \u00e9s que el nostre sistema educatiu vetlli per, com a m\u00ednim, tres lleng\u00fces, o quatre. Per al PP, nom\u00e9s existeix la llengua castellana; per a CiU la pol\u00edtica ling\u00fc\u00edstica \u00e9s nom\u00e9s naci\u00f3 i identitat, per al PSC \u00e9s, a m\u00e9s, educaci\u00f3, cohesi\u00f3 i futur. Ja n\u2019hi ha prou d\u2019utilitzar la llengua com a confrontaci\u00f3! Aix\u00f2 \u00e9s ser d\u2019esquerres.<\/p>\n<p>Em sento, com deia, totalment catalana, per\u00f2 tinc arrels de tot arreu: un pare d\u2019Almeria, uns avis de M\u00farcia i Terol, uns tiets de Val\u00e8ncia, Madrid, Sabadell, un marit de Vinar\u00f2s (nom\u00e9s en tinc un), uns amics italians, alemanys, su\u00efssos i austr\u00edacs, i japonesos i coreans&#8230; i tots tenim una cosa en com\u00fa: que ens entenem, per\u00f2 no perqu\u00e8 parlem tots la mateixa llengua, ni molt menys, sin\u00f3 perqu\u00e8 parlem l\u2019idioma universal del voler-se entendre.<\/p>\n<p>I, qui em coneix, sap que s\u00f3c molt folkl\u00f2rica, que m\u2019encanta cantar (en aquesta sala, per cert, que avui ens acull), ballar o escoltar m\u00fasica tradicional: ja sigui una jota (la dansa genu\u00efna de la Catalunya Nova, i no la sardana com alguns ens volen fer creure), una buler\u00eda o un fandango, o una dansa africana. L\u2019idioma de la cultura, tal com l\u2019entenem des del PSC, \u00e9s la llengua de la cohesi\u00f3, de la integraci\u00f3. Aix\u00f2 \u00e9s ser d\u2019esquerres. Qu\u00e8 s\u2019est\u00e0 fent en mat\u00e8ria de cultura des d\u2019aquest ajuntament i des de la Generalitat? B\u00e9, no tinc tant de temps per explicar-ho, per\u00f2 ho resumir\u00e9 amb un verb: \u201coblidar\u201d. La cultura \u00e9s un dels grans motors econ\u00f2mics que s\u2019estan deixant morir, oblidat en el bagul dels records. El PSC hem defensat, defensem i defensarem la cultura, la catalana, per suposat, per\u00f2 tamb\u00e9 totes aquelles expressions culturals que conviuen amb nosaltres.<\/p>\n<p>I deia, tamb\u00e9, que s\u00f3c profundament internacional i europeista. \u00c9s cert que s\u2019han de polir moltes coses per fer de la Uni\u00f3 Europa els Estats Units d\u2019Europa, sobretot perqu\u00e8 els seus dirigents han fet pol\u00edtiques neoliberals i no pas socialdem\u00f2crates. Per\u00f2 ha de ser un estament supranacional que legisli, per exemple, tamb\u00e9 en mat\u00e8ria de pol\u00edtica ling\u00fc\u00edstica.<\/p>\n<p>Potser aleshores la llengua deixar\u00e0 de ser un instrument pol\u00edtic, i passar\u00e0 a ser realment un instrument de comunicaci\u00f3. Aix\u00f2 tamb\u00e9 \u00e9s ser d\u2019esquerres.S\u00f3c d\u2019esquerres, s\u00f3c dona i s\u00f3c jove. Tinc 30 anys i tres mesos. Fa dotze anys vaig comen\u00e7ar a estudiar la carrera universit\u00e0ria com molts dels meus companys: treballant els estius i els caps de setmana per poder-me-la pagar.<\/p>\n<p>Amics i amigues, ara aix\u00f2 no ho podria fer: no nom\u00e9s perqu\u00e8 potser no trobaria cap feina a hores, sin\u00f3 perqu\u00e8 no em podria pagar el 66% m\u00e9s de les taxes. I potser tampoc no podria estudiar Formaci\u00f3 Professional. I els meus pares haurien de tornar a pagar l\u2019escola bressol, tal com ja van fer fa m\u00e9s de 25 anys i que els governs progressistes hav\u00edem canviat. Per\u00f2, qu\u00e8 passa tamb\u00e9 en sanitat? Fins i tot el Govern d\u2019Artur Mas es nega a fer marxa enrere amb l\u2019euro per recepta. Recordo que les retallades en sanitat, educaci\u00f3 i serveis socials van comen\u00e7ar un any abans a Catalunya.<\/p>\n<p>En aix\u00f2 \u00e9s el que volem ser els primers? Jo vull un pa\u00eds pioner en recerca i innovaci\u00f3 tecnol\u00f2gica, en energies renovables, en uns serveis p\u00fablics gratu\u00efts i de qualitat. No vull un pa\u00eds dependent de les almoines que la gent rica ens vulgui donar. El fet que hi hagi una minoria privilegiada no compensa ni excusa la situaci\u00f3 de discriminaci\u00f3 en qu\u00e8 viu la resta. Vull un pa\u00eds en qu\u00e8 els seus habitants siguin autosuficients i no pas aut\u00f2mats. Aix\u00f2 \u00e9s ser d\u2019esquerres.<\/p>\n<p>I, per \u00faltim, s\u00f3c dona. De fet, \u00e9s el que primer vaig ser i \u00e9s el que primer vaig notar. Fa 25 o 30 anys ser dona volia dir tenir la vida m\u00e9s encasellada, dirigida, si m\u00e9s no; i hi estem tornant. Simone de Beauvoir deia que \u201cmitjan\u00e7ant el treball ha estat com la dona ha pogut franquejar la dist\u00e0ncia que la separa de l\u2019home. El treball \u00e9s l\u2019\u00fanic que li pot garantir una llibertat completa\u201d. La crisi ens est\u00e0 afectant primordialment i no s\u2019est\u00e0 fent absolutament res.<\/p>\n<p>Els socialistes vam ser pioners en l\u2019impuls de mesures d\u2019igualtat en el treball, on s\u00f3n? On s\u00f3n les campanyes per eradicar la viol\u00e8ncia masclista i de g\u00e8nere? On s\u00f3n les bonificacions per maternitat a les empreses? On s\u00f3n les pol\u00edtiques de conciliaci\u00f3 laboral i familiar? On s\u00f3n les pol\u00edtiques per solucionar la bretxa salarial? Jo no les veig, estan, com la cultura, oblidades al bagul dels records. Qui de vosaltres no coneix cap exemple de dona que s\u2019ha hagut de tornar a quedar a casa perqu\u00e8 \u201ctreballar no li surt a compte\u201d, en els casos que hagi trobat feina? Amigues i amics, avui fa 37 anys que va morir el dictador i les tres ces que volem potenciar els socialistes s\u00f3n conciliaci\u00f3, cohesi\u00f3 i capacitat. Malgrat que per sort jo no em puc fer la idea de com es van viure aquells temps, molts de vosaltres, homes i dones, vau ser testimonis de la falta de llibertat i d\u2019independ\u00e8ncia pel que fa a l\u2019expressi\u00f3 i a les idees.<\/p>\n<p>En aix\u00f2 hem de ser independents? En idees i en llibertat d\u2019expressi\u00f3? On s\u00f3n els grans aven\u00e7os en sanitat, educaci\u00f3, serveis socials, pensions que es van fer durant els anys 80, i que s\u2019han de continuar millorant? No podem permetre que els partits de dretes se\u2019ls carreguin amagats sota una bandera i uns s\u00edmbols que s\u00f3n de tothom, no nom\u00e9s d\u2019uns quants. La setmana passada l\u2019exministre \u00c1ngel Gabilondo ens va deixar un gran llegat en forma de paraules i m\u2019agradaria compartir una frase: \u201cNo hi ha igualtat, sense llibertat ni solidaritat\u201d.<\/p>\n<p>Companyes i companys, s\u00f3c dona, s\u00f3c jove i s\u00f3c d\u2019esquerres. Paraules com just\u00edcia social, igualtat d\u2019oportunitats, treballar amb i per als altres, conciliaci\u00f3, acord i, en definitiva, comprom\u00eds, il\u00b7lusi\u00f3 i empenta en aquesta ciutat, la ciutat de Reus, el meu poble, s\u00f3n les meves premisses per estar aquest vespre amb tots vosaltres. Per aquest motiu us demano que el proper dia 25 de novembre voteu el Partit dels Socialistes de Catalunya, perqu\u00e8 \u00e9s el partit de les dones, dels joves i de l\u2019esquerra.Vull acabar la meva intervenci\u00f3 amb una estrofa de El poble, del gran poeta Miquel Mart\u00ed i Pol.\u00a0El poble \u00e9s el meu esfor\u00e7 i el vostre esfor\u00e7,\u00a0\u00e9s la meva veu i la vostra veu,\u00e9s la meva petita mort i la vostra petita mort.\u00a0El poble \u00e9s el conjunt del nostre esfor\u00e7i de la nostra veu i de la nostra petita mort.\u00a0El poble \u00e9s tu i tu i tu\u00a0i tot d\u2019altra gent que no coneixes,\u00a0i els teus secrets\u00a0i els secrets dels altres.\u00a0VISCA<\/p>\n<p>CATALUNYA! VISCA EL SOCIALISME<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>&nbsp; Bona tarda,Companyes i companys S\u00f3c dona, s\u00f3c jove i s\u00f3c d\u2019esquerres. Qu\u00e8 vol dir ser d\u2019esquerres? Que la teva llibertat acaba on comen\u00e7a la del teu company, per exemple. Pensar en el col\u00b7lectiu, i no nom\u00e9s en un mateix. &hellip; <a href=\"https:\/\/blocs.tinet.cat\/xaviersabate\/2015\/06\/26\/mitin-delena-salinas-20-n-2012\/\">Continua llegint <span class=\"meta-nav\">&rarr;<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":69,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-629","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blocs.tinet.cat\/xaviersabate\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/629","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blocs.tinet.cat\/xaviersabate\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blocs.tinet.cat\/xaviersabate\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blocs.tinet.cat\/xaviersabate\/wp-json\/wp\/v2\/users\/69"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blocs.tinet.cat\/xaviersabate\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=629"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/blocs.tinet.cat\/xaviersabate\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/629\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blocs.tinet.cat\/xaviersabate\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=629"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blocs.tinet.cat\/xaviersabate\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=629"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blocs.tinet.cat\/xaviersabate\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=629"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}