{"id":540,"date":"2015-02-02T11:55:48","date_gmt":"2015-02-02T11:55:48","guid":{"rendered":"https:\/\/blocs.tinet.cat\/xaviersabate\/?p=540"},"modified":"2015-02-02T11:55:48","modified_gmt":"2015-02-02T11:55:48","slug":"dos-bons-articles-sobre-la-situacio-de-la-cultura","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blocs.tinet.cat\/xaviersabate\/2015\/02\/02\/dos-bons-articles-sobre-la-situacio-de-la-cultura\/","title":{"rendered":"Dos bons articles sobre la situaci\u00f3 de la cultura"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/a><\/p>\n

La cultura, base del projecte pol\u00edtic<\/strong> (\u00a0Carles Duarte al Diari ‘Ara el 30\/01\/2015 ) i<\/p>\n

A prop\u00f2sit del 2015 <\/strong>(\u00a0Maricel Chavarr\u00eda, Teresa Ses\u00e9, Josep Play\u00e0 Maset, Justo Barranco,Salvador Llopart, Pedro Vall\u00edn, Esteban Lin\u00e9s i Ignacio Orovio a\u00a0La Vanguardia (02\/01\/2014)<\/p>\n

La cultura, base del projecte pol\u00edtic <\/strong>CARLES DUARTE<\/p>\n

En un estudi recent de les societats de drets d\u2019autor europees emergeix la dada que dins el seu territori d\u2019actuaci\u00f3 la facturaci\u00f3 anual del sector cultural \u00e9s de 535.900 milions d\u2019euros, un sector que \u00e9s dels m\u00e9s din\u00e0mics i que genera set milions de llocs de treball a Europa. No sorpr\u00e8n, doncs, l\u2019aposta de la Uni\u00f3 Europea pel programa Europa Creativa, des de la constataci\u00f3 evident del pes cada cop m\u00e9s rellevant que la cultura i el coneixement tenen en el nostre desenvolupament econ\u00f2mic, una tend\u00e8ncia que cal estimular i accentuar. En el context internacional, Europa no pot competir per mat\u00e8ries primeres o per un cost baix de m\u00e0 d\u2019obra ni hauria de dilapidar el patrimoni paisatg\u00edstic per aconseguir ingressos r\u00e0pids amb grans operacions immobili\u00e0ries no sostenibles. Europa -i \u00f2bviament Catalunya- ha d\u2019optar per l\u2019educaci\u00f3, el talent, la creativitat, la recerca, la qualitat, l\u2019excel\u00b7l\u00e8ncia… \u00e9s a dir, per la cultura i els valors que hi associem.<\/p>\n

Enmig d\u2019una crisi econ\u00f2mica greu, que ha tingut un impacte sagnant per la davallada del consum, la pujada de l\u2019IVA cultural i els efectes de la digitalitzaci\u00f3 i la pirateria han comportat un veritable daltabaix en \u00e0mbits com l\u2019audiovisual, el de les llibreries o el de l\u2019art, amb tancaments de productores, distribu\u00efdores, llibreries, galeries, sales de cinema… i s\u2019ha frenat el proc\u00e9s de rellan\u00e7ament que s\u2019havia desencadenat al circ o la dansa. Si ens aturem a examinar els pressupostos de la Generalitat, l\u2019any 2015 es produir\u00e0 un lleu augment dels que es destinen a cultura, fruit fonamentalment de la implantaci\u00f3 de la taxa a les operadores d\u2019internet aprovada pel Parlament i destinada a nodrir de nous recursos el sector audiovisual; de l\u2019aplicaci\u00f3 de l\u20191% cultural de les obres p\u00fabliques, que han viscut una certa reactivaci\u00f3, i dels acords amb l\u2019Institut Catal\u00e0 de Finances per facilitar finan\u00e7ament per a projectes culturals. De la resta del creixement pressupostari en cultura es destina una part substancial a atendre compromisos adquirits pel Govern per afrontar les retribucions d\u2019una funci\u00f3 p\u00fablica que ha sofert not\u00f2riament l\u2019impacte de l\u2019asf\u00edxia a qu\u00e8 s\u2019han vist sotmesos els pressupostos de la Generalitat, per\u00f2 no arribar\u00e0 directament als actors culturals. El CoNCA no considera satisfactori, encara que pugui valorar positivament, aquest increment i paral\u00b7lelament d\u00f3na suport a la Fundaci\u00f3 Catalunya Cultura, creada per prestigiar el mecenatge cultural, afeblit els darrers anys per la desviaci\u00f3 a iniciatives socials de fons abans reservats a accions culturals, i per contribuir a canalitzar nous recursos i energies cap a la cultura.<\/p>\n

Des del CoNCA refermem la defensa de l\u2019objectiu del 2% dels pressupostos p\u00fablics per a la cultura, que algunes institucions, com l\u2019Ajuntament de Barcelona, ja han assolit amb escreix i que els pressupostos de la Generalitat queden encara massa lluny de reflectir. Com va succeir amb els exemplars, capdavanters i pol\u00e8mics pressupostos de cultura de l\u2019Ajuntament de Barcelona de l\u2019any 1908 o com expressaven n\u00edtidament en el mateix per\u00edode els pressupostos de la Diputaci\u00f3 de Barcelona presidida per Prat de la Riba o de la Mancomunitat de Catalunya, el catalanisme pol\u00edtic que assumia a l\u2019inici del segle XX la responsabilitat de governar les institucions va prendre consci\u00e8ncia des del primer moment del car\u00e0cter essencial que tenia per al model de pa\u00eds que propugnava el refor\u00e7ament del pes de la cultura en el projecte que es proposava als catalans, al costat de l\u2019obra formidable empresa en l\u2019\u00e0mbit de les infraestructures.<\/p>\n

Al seu text\u00a0Qu\u00e8 espera Catalunya de la Mancomunitat<\/em>, de 1912, Prat de la Riba assenyalava els objectius que la Mancomunitat havia de proposar-se. Comen\u00e7ava referint-se a obres p\u00fabliques (\u201cNo tenim ponts en les carreteres de relaci\u00f3 internacional\u201d, \u201cHi ha comarques extenses de Catalunya, com algunes de la prov\u00edncia de Lleida, completament mancades de carreteres\u201d, \u201cEls ferrocarrils secundaris o econ\u00f2mics estan gaireb\u00e9 tots per construir\u201d, \u201cLa xarxa telef\u00f2nica compr\u00e8n un redu\u00eft nombre de poblacions\u201d, etc.) i tot seguit explicitava els eixos essencials del seu programa: \u201cEscola amb biblioteca p\u00fablica, tel\u00e8fon i carretera, s\u00f3n tres elements que no han de faltar en cap poble, per humil i arraconat que sigui\u201d. L\u2019aposta educativa de Prat de la Riba relligava clarament amb el discurs d\u2019Eladi Homs, que en un article a\u00a0La Veu de Catalunya<\/em> del 28 de setembre del 1911 anotava: \u201cL\u2019escola \u00e9s l\u2019instrument de qu\u00e8 es val la societat per a realitzar els seus ideals\u201d. Merc\u00e8 Vidal a\u00a0Enric Prat de la Riba i les arts. Recull epistolar 1911-1916<\/em>afirma amb encert que la pol\u00edtica pratiana \u201cconsiderava la cultura com un dels pilars fonamentals per europe\u00eftzar el pa\u00eds\u201d. En s\u00f3n exemples l\u2019Institut d\u2019Estudis Catalans, la Biblioteca de Catalunya i el pla de biblioteques, la salvaci\u00f3 de l\u2019art rom\u00e0nic o les excavacions d\u2019Emp\u00faries. I n\u2019\u00e9s un testimoni aquest text que Joaquim Folch, un home decisiu en la recuperaci\u00f3 i la preservaci\u00f3 del nostre patrimoni art\u00edstic, va escriure el 8 d\u2019agost de 1917, arran de la mort de Prat de la Riba: \u201cL\u2019art era per a ell l\u2019estil de la naci\u00f3\u201d. I hi afegia: \u201cTot foren per ell senyals de Catalunya, i tot ho estimava amb igual amor. El Museu, l\u2019Institut, la Biblioteca, l\u2019Escola, el llibre, l\u2019obra d\u2019art\u201d.<\/p>\n

No \u00e9s possible explicar la naturalesa, la consist\u00e8ncia i l\u2019arrelament del catalanisme com a moviment pol\u00edtic majoritari i amb una obra de govern decisiva a les institucions sense considerar la contribuci\u00f3 que, amb un car\u00e0cter transversal, hi ha assumit el m\u00f3n cultural. El catalanisme ha sabut v\u00e8ncer -no sense vacil\u00b7lacions- les temptacions d\u2019identificaci\u00f3 amb principis \u00e8tnics o religiosos i s\u2019ha orientat cap a una fonamentaci\u00f3 cultural que preserva la consci\u00e8ncia de llegat sense renunciar a enriquir-se amb les aportacions d\u2019altres cultures. Al seu l\u00facid i rigor\u00f3s\u00a0Catalunya al mirall de la immigraci\u00f3<\/em>, el professor Andreu Domingo ens recorda la condici\u00f3 determinant de la immigraci\u00f3 en la configuraci\u00f3 de la Catalunya actual i el revulsiu que ha significat en l\u2019aspiraci\u00f3 col\u00b7lectiva per fer de la llengua, l\u2019educaci\u00f3 i la cultura la millor eina de cohesi\u00f3 i de progr\u00e9s.<\/p>\n

En un per\u00edode on la societat catalana es planteja nous i ambiciosos reptes com a pa\u00eds, no els podem afrontar d\u2019una manera s\u00f2lida i consistent si desistim d\u2019agafar impuls des de la cultura, reprenent una dimensi\u00f3 central del catalanisme des dels seus or\u00edgens i fent-ne un comprom\u00eds irrenunciable.<\/p>\n

A prop\u00f2sit del 2015<\/strong><\/p>\n

<\/strong>(\u00a0Maricel Chavarr\u00eda, Teresa Ses\u00e9, Josep Play\u00e0 Maset, Justo Barranco,Salvador Llopart, Pedro Vall\u00edn, Esteban Lin\u00e9s i Ignacio Orovio a\u00a0La Vanguardia (02\/01\/2014)<\/p>\n

La cultura no pot ser aliena a la resta de les activitats humanes,\u00a0i per tant ha patit la crisi aquests anys amb id\u00e8ntica intensitat que la resta de sectors. Tot i aix\u00f2, el cost\u00f3s tipus d\u2019IVA aplicable als productes i serveis culturals, el m\u00e9s alt del continent junt amb una incompleta transici\u00f3 del sistema d\u2019ajuts al d\u2019incentius no nom\u00e9s han fet malb\u00e9 seriosament al sector en un moment d\u2019extrema debilitat sin\u00f3 que no han aconseguit el prop\u00f2sit d\u2019incrementar la recaptaci\u00f3 que es va proposar el ministeri d\u2019Hisenda. M\u00e9s enll\u00e0 d\u2019aquestes un\u00e0nimes peticions del sector, totes les \u00e0rees de la cultura tenen la seva llista de prop\u00f2sits pendents, desafiaments i esperances per al nou any.<\/p>\n

ART<\/strong>
\nCrear en llibertat<\/strong><\/p>\n

Cap director d\u2019un museu o d\u2019un centre d\u2019art, per modest que sigui, hauria de tornar a atrevir- se a demanar a un creador que faci la seva feina de franc o en unes condicions de precarietat inacceptables. Que les institucions culturals assumeixin la producci\u00f3 d\u2019obra en lloc de destinar la pr\u00e0ctica totalitat del seu pressupost a la gesti\u00f3 i la conservaci\u00f3 del patrimoni.<\/p>\n

Que deixin de nomenar-se directors a dit i que quan es convoquen concursos p\u00fablics no h\u00e0gim de posar-nos vermells llegint en les bases que ser\u00e0 obligaci\u00f3 del centre (i per tant del seu nou responsable) \u201cser altaveu de les pol\u00edtiques del Departament\u201d, com ha succe\u00eft a l\u2019Arts Santa M\u00f2nica.<\/p>\n

Que els directors de les institucions, una vegada elegits, puguin dirigir, sense inger\u00e8ncies.<\/p>\n

Que Barcelona pugui anunciar aquesta gran exposici\u00f3 que per restriccions pressupost\u00e0ries i en ocasions per purismes art\u00edstics no hem tingut en els \u00faltims anys.<\/p>\n

Que el t\u00edmid anunci que el MNAC acolliria una exposici\u00f3 de Dal\u00ed el 2016 sigui una realitat i Barcelona tingui la gran mostra que han tingut Ven\u00e8cia, Par\u00eds o Madrid. I que Catalunya es reconcili\u00ef amb un dels seus m\u00e9s grans artistes.<\/p>\n

Que la nova regulaci\u00f3 de r\u00e8gim local que amena\u00e7a de carregar-se diversos consorcis muse\u00edstics i culturals no signifiqui un control pol\u00edtic m\u00e9s gran sobre ens que gr\u00e0cies a la seva autonomia han pogut teixir una pol\u00edtica pr\u00f2pia i de qualitat.<\/p>\n

Que es doti de contingut unes institucions que s\u2019esllangueixen per falta d\u2019activitat. T\u00e9 sentit que el 92% del pressupost del MNAC se\u2019n vagi en obrir la porta cada dia? Que tingui per a programaci\u00f3 menys que La Virreina Centre de la Imatge o la meitat que l\u2019Arts Santa M\u00f2nica? O que en ple segle XXI s\u2019inverteixin m\u00e9s de 100 milions d\u2019euros en la construcci\u00f3 del Museu del Disseny, a les Gl\u00f2ries, per configurar al seu interior un museu m\u00e9s propi del XIX?<\/p>\n

Que l\u2019Ajuntament de Barcelona sigui capa\u00e7 de guanyar-se la complicitat del patrocini privat per al\u00e7ar al front litoral l\u2019escultura ic\u00f2nica (una obra d\u2019envergadura, que supera els 50 metres d\u2019al\u00e7\u00e0ria) que li va encarregar a Jaume Plensa, un dels creadors de l\u2019art a l\u2019espai p\u00fablic m\u00e9s reconeguts i admirats del m\u00f3n.<\/p>\n

CINEMA<\/strong>
\nEl pirata devastador<\/strong><\/p>\n

Que l\u2019increment de les taquilles a Espanya no sigui conjuntural i que es consolidi l\u2019assist\u00e8ncia del p\u00fablic a les sales per salvar el danyat sector de l\u2019exhibici\u00f3.<\/p>\n

Que el sensible abaratiment de la producci\u00f3 cinematogr\u00e0fica \u2013a merc\u00e8 de la digitalitzaci\u00f3\u2013 permeti l\u2019emerg\u00e8ncia de nous talents sense posar en risc la professionalitzaci\u00f3 del sector i sense precaritzar la fr\u00e0gil ind\u00fastria. El micromecenatge i la capitalitzaci\u00f3 de salaris han de ser excepci\u00f3 i no regla.<\/p>\n

Que els resultats de la taquilla del 2014 animin i que el comprom\u00eds de les televisions p\u00fabliques i privades amb la producci\u00f3 i la promoci\u00f3 cinematogr\u00e0fica s\u2019ampli\u00ef.<\/p>\n

Que la qualitat de les projeccions a les sales s\u2019ajusti estrictament als est\u00e0ndards marcats pels fabricants d\u2019equips digitals perqu\u00e8 l\u2019assist\u00e8ncia als cinemes sigui de deb\u00f2 una experi\u00e8ncia de qualitat superior a la que ofereixen les cada vegada m\u00e9s sofisticades, grans i barates pantalles d\u2019alta definici\u00f3 i 3D disponibles per al consum dom\u00e8stic.<\/p>\n

Que la notable millora de qualitat, cat\u00e0leg i accessibilitat dels serveis de VOD (v\u00eddeo sota demanda) disponibles a Espanya, a trav\u00e9s de SmartTV, plataformes de cable i p\u00e0gines web es tradueixi en un enlairament del consum. Per a la qual cosa \u00e9s imprescindible que les finestres d\u2019exhibici\u00f3 vagin desapareixent i que es redueixi la disponibilitat de desc\u00e0rregues il\u2022legals.<\/p>\n

Que la promesa transici\u00f3 del sistema d\u2019ajuts al finan\u00e7ament del cinema cap a un model d\u2019incentius fiscals es tradueixi en un quadre de desgravacions seri\u00f3s i homologable al de qualsevol dels pa\u00efsos del nostre entorn geogr\u00e0fic i cultural.<\/p>\n

M\u00daSICA POPULAR<\/strong>
\nJugar-se-la en directe<\/strong><\/p>\n

M\u00e9s que a qualsevol altre sector, la pujada de l\u2019IVA va ser una veritable garrotada per a la m\u00fasica popular: per a m\u00fasics, promotors i responsables de sales es tracta d\u2019una mesura letal. En el cas dels programadors s\u2019afegeix a aquest deu per cent que s\u2019abona en concepte de drets d\u2019autor.<\/p>\n

Crear alternatives perqu\u00e8 la capacitat dels promotors locals \u2013m\u00e9s enll\u00e0 de les dues grans cites\u2013 estigui a l\u2019altura dels seus hom\u00f2legs europeus a l\u2019hora de contractar artistes.<\/p>\n

La disminuci\u00f3 del consum de m\u00fasica gravada cal esmorteir-la amb l\u2019eradicaci\u00f3 de la cultura del total de franc. La can\u00e7\u00f3, el disc i l\u2019\u00e0lbum gravats no poden ser nom\u00e9s una via per aconseguir concerts.<\/p>\n

Els canvis de consum musical no poden anar b\u00e0sicament en detriment del creador de les peces musicals.<\/p>\n

Sector autoregulat per antonom\u00e0sia \u2013obviat per institucions locals i auton\u00f2miques a l\u2019hora de pensar en temporades estables, auditoris, centres d\u2019investigaci\u00f3, etc\u00e8tera\u2013, la m\u00fasica popular s\u2019hauria de descentralitzar del microcosmos barcelon\u00ed. Temporades i circuits s\u2019han de multiplicar, des de cert impuls oficial, pel mapa catal\u00e0.<\/p>\n

Que l\u2019impuls de m\u00fasics i grups emergents sigui imprescindible i es converteixi en prioritari per a l\u2019Administraci\u00f3, amb el criteri qualitatiu com a premissa.<\/p>\n

La por tenalla la majoria de promotors, que opten per programacions b\u00e0sicament segures. La demanda de m\u00fasica en directe a Barcelona permet una diversificaci\u00f3 estil\u00edstica m\u00e9s marcada dels diferents cicles musicals.<\/p>\n

POL\u00cdTICA CULTURAL<\/strong>
\nSuport fiscal i financer<\/strong><\/p>\n

Les ind\u00fastries culturals ocupen a Europa m\u00e9s de set milions de persones. \u00c9s un sector amb m\u00e9s ocupaci\u00f3 que les telecomunicacions, la qu\u00edmica o l\u2019automoci\u00f3. Per aix\u00f2, s\u2019ha de preveure tota mesura a favor de la protecci\u00f3 d\u2019aquesta ocupaci\u00f3. Incloent-hi la de la rebaixa de l\u2019IVA.<\/p>\n

Un dels problemes pendents de les ind\u00fastries culturals \u00e9s el seu finan\u00e7ament. S\u00f3n companyies majorit\u00e0riament petites i per aix\u00f2 el seu acc\u00e9s al cr\u00e8dit \u00e9s m\u00e9s complicat. \u00c9s una assignatura pendent, at\u00e8s el potencial de creixement d\u2019aquest sector i el seu n\u00ednxol d\u2019ocupaci\u00f3, generalment jove.<\/p>\n

LITERATURA<\/strong>
\nM\u00e9s lectors<\/strong><\/p>\n

Nom\u00e9s un 47,2% dels espanyols es declara lector habitual, la qual cosa continua situant les estad\u00edstiques per sota de les mitjanes del nostre entorn cultural, encara que les xifres globals de lectura van millorar en els anys, segons l\u2019informe de l\u2019Observatori de la Lectura i el Llibre a Espanya, publicat l\u2019abril passat. El lector freq\u00fcent ha crescut del 43,7% (2010) al 45,1% (2011) i al 47,2% (2012)<\/p>\n

M\u00daSICA CL\u00c0SSICA<\/strong>
\nDivulgaci\u00f3 de qualitat<\/strong><\/p>\n

Que es consolidi i ampli\u00ef l\u2019oferta i el consum de la m\u00fasica cl\u00e0ssica, l\u2019\u00f2pera i el ballet en formats especialitzats com ara el canal de pagament Mezzo o les retransmissions en cinemes des dels principals teatres d\u2019\u00f2pera del m\u00f3n, amb graus d\u2019exig\u00e8ncia i qualitat mai vistos.<\/p>\n

Que el p\u00fablic amant de la cl\u00e0ssica no hagi de veure truncades les ganes de ser fidel a l\u2019OBC cada vegada que l\u2019orquestra rep un solista estel\u2022lar poc donat a fer esfor\u00e7os per integrar-se al so del conjunt.<\/p>\n

Que el Gran Teatre del Liceu es decideixi a recuperar la seva programaci\u00f3 del Foyer. L\u2019\u00f2pera de petit format i nou encuny pot contribuir a mantenir viu aquest vell g\u00e8nere. Que la dansa trobi qui en tingui cura en la part econ\u00f2mica. \u00c9s lloable l\u2019esfor\u00e7 que fa el Mercat de les Flors amb un pressupost decididament minvant, per\u00f2 la dieta no \u00e9s sostenible a llarg termini. I posats a demanar, que tenir una companyia de cl\u00e0ssica no sigui una quimera.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

La cultura, base del projecte pol\u00edtic (\u00a0Carles Duarte al Diari ‘Ara el 30\/01\/2015 ) i A prop\u00f2sit del 2015 (\u00a0Maricel Chavarr\u00eda, Teresa Ses\u00e9, Josep Play\u00e0 Maset, Justo Barranco,Salvador Llopart, Pedro Vall\u00edn, Esteban Lin\u00e9s i Ignacio Orovio a\u00a0La Vanguardia (02\/01\/2014) La … Continua llegint →<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":69,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-540","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blocs.tinet.cat\/xaviersabate\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/540","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blocs.tinet.cat\/xaviersabate\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blocs.tinet.cat\/xaviersabate\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blocs.tinet.cat\/xaviersabate\/wp-json\/wp\/v2\/users\/69"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blocs.tinet.cat\/xaviersabate\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=540"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/blocs.tinet.cat\/xaviersabate\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/540\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blocs.tinet.cat\/xaviersabate\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=540"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blocs.tinet.cat\/xaviersabate\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=540"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blocs.tinet.cat\/xaviersabate\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=540"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}