Benvolgut alcalde, rector magn\u00edfic, regidors, autoritats, senyores i senyors de TarragonaUs agraeixo sincerament el privilegi que m\u2019heu atorgat d\u2019\u00e9sser enguany el Pregoner de la Festa Major de Santa Tecla. \u00c9s un gran honor el que em conferiu, que s\u00e9 que va associat al reconeixement que la ciutat vol fer a la persona que durant vuit anys ha estat al capdavant d\u2019una de les seves principals institucions, la seva universitat.<\/p>\n
<\/p>\n
Moltes gr\u00e0cies. Per a mi, avui \u00e9s una ocasi\u00f3 for\u00e7a singular: m\u2019ha portat aqu\u00ed entre vosaltres la meva tasca com a rector de la universitat, i he gaudit de moltes altres ocasions per parlar\u2010vos com a tal dels projectes de la universitat amb i per a Tarragona, i crec que sabeu prou b\u00e9 quin \u00e9s el meu pensament i posicionament; per tant, no us en parlar\u00e9 avui. Sobre l\u2019estreta i sin\u00e8rgica relaci\u00f3 entre Tarragona i la seva universitat, la planificaci\u00f3 d\u2019actuacions i estrat\u00e8gies, identificaci\u00f3 d\u2019oportunitats i establiment d\u2019objectius comuns, n\u2019han de parlar els m\u00e0xims responsables: l\u2019alcalde Ballesteros i el rector Ferr\u00e9.<\/p>\n
<\/p>\n
Tampoc \u00e9s moment per a mi de fer record o balan\u00e7; ja vaig tenir oportunitat de fer\u2010ne, de cara a la societat en general, el proppassat m\u00e9s d\u2019abril al Palau de la Diputaci\u00f3. Aix\u00ed que, per primer cop en aquesta casa, no els parlar\u00e9 de la universitat. Potser aquesta haur\u00e0 estat la darrera ocasi\u00f3 que en aquest preg\u00f3 haur\u00e9 emprat el mot!Avui, en ocasi\u00f3 de l\u2019inici de la Festa Major de la ciutat, en honor a Santa Tecla, els vull parlar del M\u00f3n i Tarragona, en aquest moment tan singular i complex de la nostra hist\u00f2ria. Pot semblar una contradicci\u00f3, i espero poder mostrar que no ho \u00e9s, el fet d\u2019aprofitar una ocasi\u00f3 que \u00e9s paradigma d\u2019exaltaci\u00f3 de la localitat, la celebraci\u00f3 de la Festa Major, per anar\u2010me\u2019n a l\u2019extrem de la globalitat.Global i Local. Glocalitzaci\u00f3 no \u00e9s pas un terme nou; segons un dels primers te\u00f2rics de la globalitzaci\u00f3, el soci\u00f2leg Roland Robertson, els termes glocal i glocalitzaci\u00f3 van sorgir fa gaireb\u00e9 trenta anys, encunyats per economistes, especialment del Jap\u00f3, un pa\u00eds que sempre ha cultivat la seva significaci\u00f3 espacio\u2010cultural.<\/p>\n
<\/p>\n
Avui \u00e9s tamb\u00e9, ell mateix, un terme global. Representa un fenomen que no ha parat d\u2019estendre\u2019s a tots els \u00e0mbits de l\u2019activitat humana: la interacci\u00f3 entre la visi\u00f3 i l\u2019impacte global i el local de qualsevol de les nostres activitats. I \u00e9s que, malgrat l’absoluta globalitzaci\u00f3 de la comunicaci\u00f3, la compet\u00e8ncia econ\u00f2mica mundial emfatitza, de fet, la import\u00e0ncia del lloc, la proximitat i la singularitat.<\/p>\n
<\/p>\n
D\u2019aquesta manera la localitzaci\u00f3 i la globalitzaci\u00f3 esdevenen fen\u00f2mens complementaris. Les petites regions perden el car\u00e0cter “provinci\u00e0” i es converteixen en plataformes de llan\u00e7ament cap a la competici\u00f3 global.La globalitzaci\u00f3, ja gaireb\u00e9 total, porta a la localitzaci\u00f3! I a un retorn a la import\u00e0ncia de les ciutats. Les ciutats, fonament i origen de les societats democr\u00e0tiques. Per agafar una mica de perspectiva, permeteu\u2010me una cita:\u201cLa nostra forma de govern no ha d\u2019envejar res a les institucions dels pobles ve\u00efns, perqu\u00e8 som m\u00e9s aviat uns models que no pas uns imitadors d\u2019altres. De nom \u00e9s una democr\u00e0cia, perqu\u00e8 l\u2019administraci\u00f3 est\u00e0 en mans, no d\u2019uns pocs, sin\u00f3 de la majoria. Per\u00f2 si la llei \u00e9s igual per a tothom en els interessos particulars, \u00e9s segons la consideraci\u00f3 de qu\u00e8 gaudeix cada ciutad\u00e0 en alguna cosa, i no per ra\u00f3 de la seva classe, sin\u00f3 del seu m\u00e8rit personal, que \u00e9s preferit per a les funcions p\u00fabliques, com tampoc per pobresa, si un pot fer un servei a l\u2019Estat, no li \u00e9s destorb la seva obscura condici\u00f3 social.<\/p>\n
<\/p>\n
La llibertat \u00e9s la nostra norma de govern en la vida p\u00fablica, i en el comer\u00e7 ordinari de la vida no ens mirem amb recel, ni ens irritem amb el ve\u00ed si fa el que li plau, ni li fem cara de retret, que no perjudica, per\u00f2 dol. Sense mol\u00e8stia en les nostres relacions privades, per respecte complim amb exactitud les disposicions p\u00fabliques obeint sempre les autoritats i les lleis, principalment les establertes per a protegir els qui sofreixen injust\u00edcia i les no escrites, la transgressi\u00f3 de les quals porta al menyspreu general\u201d.<\/p>\n
Qui no es voldria veure encara m\u00e9s plenament identificat amb aquest text? Segurament compartit com ideal de ciutadania i de democr\u00e0cia, que encara cal perseguir avui en dia, \u00e9s un petit extracte, tot just tres versicles, de l\u2019oraci\u00f3 f\u00fanebre pels caiguts en el primer any de la guerra entre Atenes i Esparta, l\u2019hivern del 431 abans de Crist, que Tuc\u00eddides pos\u00e0 en boca de P\u00e8ricles, i representa un original\u00edssim exemple de consci\u00e8ncia ciutadana i un model de reflexi\u00f3 pol\u00edtica encoratjada per una confian\u00e7a optimista en les possibilitats de l’home i en el progr\u00e9s de la cultura humana.<\/p>\n
<\/p>\n
Per\u00f2 la democr\u00e0cia i la p\u00e0tria de la que ens parla Tuc\u00eddides \u00e9s la de la ciutat d\u2019Atenes. I \u00e9s que el concepte de ciutadania neix, naturalment, a la ciutat. Ara som en una \u00e8poca en la qual els estats\u2010naci\u00f3 comencen a perdre sentit i, davant la immensitat global, emergeixen les ciutats i les seves regions d\u2019influ\u00e8ncia. \u00c9s en aquest escenari que a Tarragona se li obren grans oportunitats.Tony Judt, en un dels seus darrers llibres, i segurament a mode de comiat, fa una reflexi\u00f3 pessimista sobre el m\u00f3n i els efectes de la globalitzaci\u00f3, a partir del t\u00edtol mateix \u201cIll Fares The Land\u201d, tradu\u00eft expl\u00edcitament en catal\u00e0 com \u201cEl M\u00f3n no se\u2019n surt\u201d.<\/p>\n
<\/p>\n
Per\u00f2 la globalitzaci\u00f3 \u00e9s quelcom d\u2019inevitable i consubstancial a la idea de desenvolupament hum\u00e0 en un m\u00f3n finit: tard o d\u2019hora s\u2019havia d\u2019arribar a poder connectar tots els punts de la Terra i, per tant, interrelacionar totes les activitats humanes.Per a mi, l\u2019evoluci\u00f3 de l\u2019actual estat de les coses a nivell mundial, no ja nom\u00e9s en termes materials, sin\u00f3 tamb\u00e9 pol\u00edtics, \u00e9s insostenible. Materialment, la Terra \u00e9s avui insostenible: la petjada ecol\u00f2gica de la humanitat, avui, ja \u00e9s superior a 1 (cal m\u00e9s d\u2019una Terra per poder seguir vivint com ho fem avui), la qual cosa vol dir que el global de l\u2019activitat descansa en un fons de recursos que existeix, per\u00f2 que s\u2019esgotar\u00e0 abans de poder reposar\u2010lo.<\/p>\n
<\/p>\n
I la petjada nostra, la dels europeus occidentals, \u00e9s superior a 3; \u00e9s a dir, si tota la humanitat visqu\u00e9s com nosaltres, caldrien m\u00e9s de 3 terres per proveir tots els recursos necessaris. Ja fa temps que vivim amb ple coneixement d\u2019aquesta realitat, per\u00f2 seguim endavant, amb inconsci\u00e8ncia o irresponsabilitat, at\u00e8s que el problema l\u2019heretaran els nostres fills. Per\u00f2 encara que no hi hagu\u00e9s la perspectiva d\u2019una limitaci\u00f3 material tan clara, la situaci\u00f3 seria igualment insostenible perqu\u00e8 la injust\u00edcia sempre \u00e9s insostenible a llarg termini, i a curt nom\u00e9s es pot mantenir per la for\u00e7a, com ho est\u00e0 sent avui en dia, ja sigui la dels drones o la de les fulles d\u2019afaitar a les tanques de Ceuta i Melilla.<\/p>\n
<\/p>\n
\u00c9s que hi ha alg\u00fa avui que, seriosament i sense que li caigui la cara de vergonya, pugui defensar la superioritat dels drets d\u2019algun poble?La Declaraci\u00f3 Universal dels Drets Humans, la que podr\u00edem considerar \u201cla primera Constituci\u00f3 Mundial\u201d, comen\u00e7a amb dos articles que ens poden semblar una obvietat: \u201cTots els \u00e9ssers humans neixen lliures i iguals en dignitat i en drets. S\u00f3n dotats de ra\u00f3 i de consci\u00e8ncia, i han de comportar\u2010se fraternalment els uns amb els altres.Tothom t\u00e9 tots els drets i llibertats proclamats en aquesta Declaraci\u00f3, sense cap distinci\u00f3 de ra\u00e7a, color, sexe, llengua, religi\u00f3, opini\u00f3 pol\u00edtica o de qualsevol altra mena, origen nacional o social, fortuna, naixement o altra condici\u00f3.\u201dS\u00f3n, efectivament, grans veritats, indiscutibles seriosament parlant, per\u00f2 insosteniblement discutides en la pr\u00e0ctica di\u00e0ria.Tard o d\u2019hora hi arribarem, perqu\u00e8 no hi ha alternativa sostenible.<\/p>\n
Necessitem i tindrem un govern mundial, democr\u00e0tic, que introdueixi i faci complir regles de joc que evitin l\u2019actual imperi dels interessos econ\u00f2mics supranacionals i faci possible el compliment de la Declaraci\u00f3. Fa uns anys, el 2008, a l\u2019inici de l\u2019actual crisi, em va semblar que el llavors president de Fran\u00e7a, Michel Sarkozy, hi feia un primer intent seri\u00f3s a una reuni\u00f3 del G20, que va ser avortat pels EUA i Xina: reclamava l\u2019establiment de limitacions comunes al flux de capitals, segurament des de la frustraci\u00f3 de constatar que tota una gran Fran\u00e7a era incapa\u00e7 de no estar subjecte a onades econ\u00f2miques que la superaven. Com que \u00e9s l\u2019\u00fanic resultat possible, hem de treballar per aconseguir\u2010ho.<\/p>\n
Aix\u00f2 no vol dir aixecar d\u2019un dia per l\u2019altre totes les fronteres i actuals limitacions a la mobilitat de les persones, que les confinen i limiten les seves capacitats de desenvolupament hum\u00e0, perqu\u00e8, com tamb\u00e9 ens recorda Judt que ja deia John Maynard Keynes, forma part de la sostenibilitat el que la transici\u00f3 sigui admissible.\u00c9s en aquesta dif\u00edcil estrat\u00e8gia on crec que s\u2019equivoquen, i s\u2019enfonsen sense adonar\u2010se\u2019n, els estats europeus, tots ells petits a nivell mundial.<\/p>\n
<\/p>\n
Tamb\u00e9 observem amb tot el que portem de segle, i des de finals de l\u2019anterior, una din\u00e0mica defensiva a nivell dels estats\u2010 naci\u00f3, amb manifestacions de vot popular tendents a tancar fronteres per mantenir la que, efectivament, \u00e9s una situaci\u00f3 objectiva de privilegi. Cap dels estats europeus, ni Alemanya, t\u00e9 la dimensi\u00f3 suficient, ni econ\u00f2mica, ni tecnol\u00f2gica ni humana, per representar i fer prevaler enfront de la resta del M\u00f3n els interessos de la seva societat.Mentre no es defineix o s\u2019avan\u00e7a en aquesta idea de Govern Mundial, el M\u00f3n ja s\u2019est\u00e0 organitzant a la manera descrita per Orwell: s\u2019estan constituint grans blocs regionals d\u2019inter\u00e8s econ\u00f2mic i dimensi\u00f3 d\u2019actuaci\u00f3 mundial.<\/p>\n
<\/p>\n
\u00c9s l\u2019eterna trag\u00e8dia d\u2019Europa: constitueix un model per al m\u00f3n de com pot evolucionar una societat basada en la idea de l\u2019acc\u00e9s universal al benestar i al mateix temps no qualla pol\u00edticament, quan s\u00ed que ho estan fent altres grans blocs que, precisament, no tenen tanta preocupaci\u00f3 per l\u2019equitat i la just\u00edcia social. A mig termini, necessitem definir pol\u00edticament aquesta gran regi\u00f3 europea, paradigma de societat justa, que basa la seva sostenibilitat en la cohesi\u00f3 social i el desenvolupament intel\u2219ligent (aix\u00f2 vol dir, amb efectes pr\u00e0ctics, treballar intensament per resoldre el problema de la sostenibilitat material que esmentava abans, a trav\u00e9s de ser capa\u00e7os de canviar el paradigma energ\u00e8tic: Cadarache, l`ITER que s\u2019havia de desenvolupar a Vandell\u00f3s, i l\u2019objectiu de recerca d\u2019una font inesgotable d\u2019energia, \u00e9s, tamb\u00e9, la gran esperan\u00e7a per poder estendre el nostre model de societat).<\/p>\n
<\/p>\n
Quan jo era petit, sentia parlar gaireb\u00e9 a diari de Bernadette Devlin, Golda Meir, Lyndon B. Johnson o el Foreign Office, i de tots els conflictes armats que hi havia al darrere. Quaranta cinc anys m\u00e9s tard, Israel i Palestina es mantenen tristament i vergonyosa en el primer pla de l\u2019actualitat, hem canviat Vietnam per S\u00edria, Irak o l\u2019Estat Isl\u00e0mic, i conflictes m\u00e9s propers com el d’Irlanda del Nord per d\u2019altres tant o m\u00e9s aguts i preocupants a la civilitzada Europa, com ara l\u2019actual a Ucra\u00efna. No sembla que millorem, i menys si recopilem tot el que hem pogut veure al llarg de tots aquests anys.<\/p>\n
<\/p>\n
La difer\u00e8ncia amb quaranta anys enrere \u00e9s que avui, per damunt de tots aquests conflictes intensos i sagnants, existeix una din\u00e0mica mundial que supera la capacitat de direcci\u00f3 i decisi\u00f3 de cap govern, per poder\u00f3s que sigui: la din\u00e0mica econ\u00f2mica dels capitals financers, moguts exclusivament per la maximitzaci\u00f3 del lucre immediat, el qual \u00e9s un motiu leg\u00edtim, at\u00e8s l\u2019estat de les coses. Que els focs locals, per intensos que siguin, no ens impedeixin de veure l\u2019evoluci\u00f3 global: el model que representa Europa \u00e9s l\u2019excepci\u00f3; la norma, la gran majoria, segueix el model que il\u2219lustren els BRICS.<\/p>\n
<\/p>\n
Francament, gens il\u2219lusionant des de la perspectiva de la persecuci\u00f3 de l\u2019equitat i la just\u00edcia al m\u00f3n i, per tant, per a mi insostenible!Qu\u00e8 hi podem fer? Com sempre, individualment ben poc, per\u00f2 una actuaci\u00f3 conjunta prou sostinguda s\u00ed que es pot fer notar. Com he dit, a llarg termini hem d\u2019albirar un Govern Mundial, sobre la base de l\u2019aplicaci\u00f3 de la DUDH. Per fer\u2010ho possible, d\u2019entrada cal comen\u00e7ar per imaginar\u2010lo, concebre\u2019l, i despr\u00e9s reclamar\u2010lo. Ens podem imaginar el que es pot fer pel desenvolupament cohesionat del M\u00f3n, si de tots els impostos que ja paguem els ciutadans, un 5% fos administrat globalment?<\/p>\n
<\/p>\n
Res d\u2019aproximacions voluntaristes, benintencionades o afeccionades, res de caritat: uns serveis p\u00fablics b\u00e0sics de nivell mundial, naturalment amb tots els controls propis d\u2019una societat democr\u00e0tica.S\u00f3c ben conscient del nivell d\u2019utopia que aix\u00f2 incorpora. En qualsevol cas, un govern mundial tamb\u00e9 hauria de fer servir la for\u00e7a! \u201cNom\u00e9s hi ha un cam\u00ed vers la seguretat i la pau, el cam\u00ed de l\u2019organitzaci\u00f3 supranacional\u201d, defensava Einstein. El concepte de govern universal va ser per a ell un concepte redemptor, despr\u00e9s d\u2019haver vist la capacitat destructora de les armes que havia contribu\u00eft a crear.<\/p>\n
<\/p>\n
Aquest govern universal, basat en una constituci\u00f3 formulada sense ambig\u00fcitats i reconeguda per tots els governs, hauria de tenir capacitat real i poder executiu (tamb\u00e9 afirmava que l\u2019autoritat moral no \u00e9s pas el mitj\u00e0 m\u00e9s adequat per mantenir la pau). Mentrestant, a mig termini, hem de treballar per definir la nostra regi\u00f3 d\u2019influ\u00e8ncia al M\u00f3n, i aquesta \u00e9s inequ\u00edvocament Europa, com a millor model de societat justa, cohesionada i sostenible que existeix en el M\u00f3n.I a curt termini, i des de Tarragona, hi podem fer alguna cosa? Crec veritablement que els actuals estats\u2010naci\u00f3 europeus s\u00f3n una cotilla i una barrera a l\u2019evoluci\u00f3 necess\u00e0ria; s\u00f3n els que ens porten en la direcci\u00f3 contr\u00e0ria a la que haur\u00edem de seguir, volent mantenir\u2010se identit\u00e0riament en l\u2019escenari mundial, repenjats a Europa per\u00f2 sense deixar\u2010la desenvolupar, quan cap d\u2019ells \u00e9s viable com a societat completament aut\u00f2noma.<\/p>\n
<\/p>\n
Cal que molta de la seva presumpta capacitat de decisi\u00f3, tota la que fa refer\u00e8ncia a les decisions d\u2019abast mundial i bona part de la que correspon a pol\u00edtiques de cohesi\u00f3, sigui transferida a un eventual Govern europeu, i la resta cal que sigui administrada per unitats nacionals coherents i d\u2019entitat suficient. En aquest sentit vull recordar una publicaci\u00f3 molt interessant, de 2003, prou abans de la crisi, dels professors Spaloare i Alesina, de Tufts i Harvard, respectivament, titulada \u201cLa mida de les nacions\u201d, en la qual, a trav\u00e9s d\u2019instruments d\u2019an\u00e0lisi econ\u00f2mica, donen dimensi\u00f3 a aquest tipus d\u2019unitats i prediuen una evoluci\u00f3 cap a una major integraci\u00f3 a gran escala i una major descentralitzaci\u00f3 cap a unitats culturalment homog\u00e8nies.<\/p>\n
<\/p>\n
En aquesta dimensi\u00f3 social, basada en la identificaci\u00f3 cultural com a poble, quin paper hi pot tenir Tarragona? Sola, com a ciutat, no gaire. Per\u00f2 Tarragona \u00e9s la capital d\u2019una \u00e0rea densament poblada, una \u00e0rea potencialment metropolitana, de m\u00e9s de mig mili\u00f3 de ciutadans i, sobretot, de prop de 20.000 M\u20ac de PIB, que s\u00ed que s\u00f3n apreciables en l\u2019escenari europeu i mundial!Hist\u00f2ricament hem patit la dificultat particular d\u2019harmonitzaci\u00f3 d\u2019actuacions amb la segona ciutat, en dimensi\u00f3, d\u2019aquesta regi\u00f3: Reus. No cal que m\u2019hi endinsi gaire.<\/p>\n
<\/p>\n
El que s\u00ed que vull dir \u00e9s que la dificultat es pot convertir en oportunitat, sin\u00f3 en virtut, com, a una altra escala, han sabut fer Saint Paul i Minneapolis, sota el concepte ben expl\u00edcit i ja imatge de marca de Twin Cities, i encara podem trobar molts altres exemples m\u00e9s propers i recents a Europa.En tot cas, hem de superar aquesta dificultat. Amb Tarragona al capdavant d\u2019una \u00e0rea metropolitana formalment constitu\u00efda a partir de la nostra realitat, la nostra regi\u00f3 pot servir de gran contrap\u00e8s a la forta tend\u00e8ncia d\u2019identificaci\u00f3 de Catalunya amb Barcelona.En la din\u00e0mica de globalitzaci\u00f3\u2010localitzaci\u00f3, sota la macro\u2010estructura regional, el M\u00f3n s\u2019est\u00e0 clusteritzant en grans \u00e0rees d\u2019activitat socioecon\u00f2mica de dimensions que oscil\u2219len en el rang d\u20191 a 10 Mhab.<\/p>\n
<\/p>\n
En aquesta direcci\u00f3, per exemple, trobo molt oportuna i encertada la nova iniciativa europea de promoure el desenvolupament harm\u00f2nic, intel\u2219ligent i cohesionat a trav\u00e9s d\u2019un programa de desenvolupament regional (RIS3), que implica activament les gaireb\u00e9 280 regions europees. El rang i la din\u00e0mica escauen a Catalunya i m\u00e9s dif\u00edcilment, potser, a la nostra m\u00e9s modesta dimensi\u00f3. Aix\u00ed, crec que la nostra feina, des del lideratge de Tarragona, ha de ser trobar la manera de contribuir a projectar Catalunya al M\u00f3n com una d\u2019aquestes \u00e0rees \u201clocals\u201d a escala mundial, equilibrada, rica i diversa. Tenim molt per contribuir\u2010hi: una bona dimensi\u00f3 econ\u00f2mica i demogr\u00e0fica pr\u00f2pia, riquesa cultural, paisatg\u00edstica i clim\u00e0tica, infraestructures d\u2019impacte mundial …<\/p>\n
<\/p>\n
Identifiquem\u2010nos a nosaltres mateixos i fem\u2010nos m\u00e9s presents a Catalunya.Com deia al comen\u00e7ament, he aprofitat l\u2019ocasi\u00f3 de la Festa Major per parlar\u2010vos del nostre paper al M\u00f3n. Modestament, la patrona de la ciutat ja suggereix projecci\u00f3 internacional, des dels seus or\u00edgens a l\u2019altra punta del Mediterrani fins a la seva actual pres\u00e8ncia al M\u00f3n, donant nom a escoles, hospitals i esgl\u00e9sies des de Chicago a Canoas, des d\u2019una pla\u00e7a a Vars\u00f2via a un col\u2219legi a Bangla Desh. Per\u00f2 m\u00e9s enll\u00e0 de la identificaci\u00f3 concreta amb la Santa, amb tots els valors que representa i la hist\u00f2ria que la justifica, la celebraci\u00f3 d\u2019avui, repetida cada any, ens ajuda a recon\u00e8ixer\u2010nos com a poble.Qu\u00e8 seria de la fam\u00edlia que no es reun\u00eds en ocasions assenyalades?<\/p>\n
<\/p>\n
Senzillament, no seria. La sang no \u00e9s res, tot ho \u00e9s la conviv\u00e8ncia, el con\u00e8ixer\u2010se i compartir neguits, alegries, projectes i tamb\u00e9 desencisos. \u00c9s en aquest sentit, pujant un gra\u00f3 la dimensi\u00f3, que la Festa Major \u00e9s la m\u00e0xima expressi\u00f3 d\u2019aquesta identificaci\u00f3 comuna, l\u2019oportunitat de dir\u2010nos, xec! Som el mateix poble, venim de lluny i seguim endavant! Compartim tot el que ens ha portat fins aqu\u00ed i volem anar fins all\u00e0… I, home! Paga la pena celebrar\u2010ho. I, a m\u00e9s, podem dir sense cofoisme que ho celebrem molt b\u00e9, tant que la nostra festa ha merescut els reconeixements de Festa d’inter\u00e8s tur\u00edstic nacional i de Festa patrimonial d’inter\u00e8s nacional, atorgats per l\u2019Estat i per la Generalitat de Catalunya.<\/p>\n
<\/p>\n
Fixem\u2010nos, amb relaci\u00f3 a tot el que he dit abans, com ens \u00e9s f\u00e0cil pujar un altre gra\u00f3 i sentir\u2010 nos ben identificats com a poble amb la festa nacional catalana i com, en canvi, malgrat segles de conviv\u00e8ncia, de \u201cconllevancia\u201d, que deia Ortega y Gasset, ens \u00e9s m\u00e9s dif\u00edcil de pujar un gra\u00f3 m\u00e9s i identificar\u2010nos tots plegats en una festa col\u2219lectiva estatal, que arreu \u00e9s percebuda i viscuda com a artificial. Malauradament, encara tenim m\u00e9s lluny pujar dos graons, per identificar\u2010nos en una festa que celebri la col\u2219lectivitat europea … en aquest sentit, tenim, tamb\u00e9, molta feina per davant!Celebrem, doncs, la festa, perqu\u00e8 celebrem que som un grup d\u2019humans que ha decidit viure en comunitat; a m\u00e9s, amb els ideals de govern atribu\u00efts a la vella Atenes per Tuc\u00eddides, que encara no hem assolit del tot.<\/p>\n
<\/p>\n
Ahir la ciutat va ser l\u2019origen de la democr\u00e0cia i avui la ciutat ha de tornar a jugar un paper cabdal per mantenir\u2010la i millorar\u2010la. Les ciutats tenen un paper nuclear b\u00e0sic en l\u2019organitzaci\u00f3 social, i el seguiran tenint, fins i tot quan, a molt a llarg termini, per\u00f2 indefectiblement, ens constitu\u00efm en societat democr\u00e0tica mundial. Crec que aix\u00f2 ha estat percebut, conscientment o intu\u00eftivament, tamb\u00e9 pels impulsors del concepte Smart City, quan incorporen l\u2019objectiu de millora de la participaci\u00f3 del ciutad\u00e0 en les decisions que l\u2019afecten.Qu\u00e8 Santa Tecla ens ajudi, doncs, a ser m\u00e9s ciutadans, perqu\u00e8 aix\u00ed podrem avan\u00e7ar com a societat cap a un M\u00f3n m\u00e9s just, des de Tarragona, i amb tots els pobles! Estimades i estimats, tarragonines i tarragonins, que pugi el tel\u00f3 i que comenci la festa.VISCA SANTA TECLA I VISCA TARRAGONA!<\/p>\n
Pronunciat el 21 de setembre de 2014 al sal\u00f3 de Plens de l’Ajuntament de Tarragona<\/p>\n
Benvolgut alcalde, rector magn\u00edfic, regidors, autoritats, senyores i senyors de TarragonaUs agraeixo sincerament el privilegi que m\u2019heu atorgat d\u2019\u00e9sser enguany el Pregoner de la Festa Major de Santa Tecla. \u00c9s un gran honor el que em conferiu, que s\u00e9 que … Continua llegint ![\"\"](\"https:\/\/blocs.tinet.cat\/xaviersabate\/files\/2014\/11\/xaviergrau.jpg\")
<\/a>per Francesc Xavier Grau, ex-rector de la Universitat Rovira i Virgili des de l\u2019any 2006 i fins al 2014.22\/09\/2014<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"