{"id":437,"date":"2014-05-14T10:54:33","date_gmt":"2014-05-14T10:54:33","guid":{"rendered":"https:\/\/blocs.tinet.cat\/xaviersabate\/?p=437"},"modified":"2014-05-14T10:55:31","modified_gmt":"2014-05-14T10:55:31","slug":"437","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blocs.tinet.cat\/xaviersabate\/2014\/05\/14\/437\/","title":{"rendered":"Confer\u00e8ncia de Maurici Lucena molt interessant"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/a><\/p>\n

\u2022\tSalutacions: autoritats, diputats i diputades, senyores i senyors, bon dia.<\/p>\n

\u2022\tEn primer lloc, vull agrair l\u2019amable invitaci\u00f3 organitzadors F\u00f3rum Europa Tribuna Catalunya a pronunciar aquesta confer\u00e8ncia, que ser\u00e0 seguida d\u2019un col.loqui.<\/p>\n

\u2022\tEn segon lloc, vull agrair el Llu\u00eds Bassets, periodista de pensament profund a qui admiro molt, que hagi acceptat presentar-me i, sobretot, les seves paraules tan amables. Moltes gr\u00e0cies, Llu\u00eds <\/p>\n

Fa gaireb\u00e9 dos mesos i mig, en una confer\u00e8ncia a la Cambra de Comer\u00e7 de Barcelona, vaig explicar aquelles coses que, en la meva opini\u00f3, sabem i les que no sabem sobre l\u2019evoluci\u00f3 de l\u2019economia els propers anys. <\/p>\n

Concretament, vaig analitzar (1) les causes essencials de la crisi econ\u00f2mica, la Gran Recessi\u00f3, i les perspectives a curt i mig termini; i (2) els factors de fort impacte econ\u00f2mic sobre els quals el nostre coneixement \u00e9s bastant limitat: el volum gegant\u00ed de deute, la pol\u00edtica monet\u00e0ria ultra-laxa i no convencional, la reforma del sistema financer, la possibilitat que els pa\u00efsos avan\u00e7ats s\u2019instal\u2022lin en un llarg per\u00edode d\u2019estancament econ\u00f2mic, i les desigualtats.<\/p>\n

Avui em centrar\u00e9 en el darrer d\u2019aquests factors: l\u2019extraordinari augment de les desigualtats des de la d\u00e8cada de 1980 en gaireb\u00e9 tots els pa\u00efsos del m\u00f3n, fenomen que s\u2019est\u00e0 convertint en un problema social, econ\u00f2mic i pol\u00edtic de primer ordre. Per\u00f2 no nom\u00e9s els parlar\u00e9 de desigualtats: tamb\u00e9 subratllar\u00e9 la necessitat d\u2019abordar reformes estructurals, com per exemple una reforma fiscal. I finalment, per contrast amb aquesta perempt\u00f2ria necessitat d\u2019an\u00e0lisi i d\u2019acci\u00f3 pol\u00edtica, conclour\u00e9 denunciant la inquietant par\u00e0lisi en qu\u00e8 est\u00e0 instal\u2022lat l\u2019actual Govern de la Generalitat de Catalunya.
\nEm temo que el cas de Catalunya \u00e9s certament original entre els pa\u00efsos de m\u00e9s de 30.000$ per c\u00e0pita: en la resta de societats amb una elevada renda per c\u00e0pita en termes relatius, els partits pol\u00edtics, els intel\u2022lectuals i la societat civil estan dedicant una part del temps a analitzar i debatre p\u00fablicament els grans reptes del segle XXI, com l\u2019explosi\u00f3 de les desigualtats. Per\u00f2, incomprensiblement, a Catalunya aquests necessaris debats no formen part de l\u2019agenda p\u00fablica. <\/p>\n

Amb l\u2019objectiu de refor\u00e7ar la claredat de les idees que els vull transmetre, he articulat la meva intervenci\u00f3 en torn a vuit reflexions. <\/p>\n

1.\tPrimera reflexi\u00f3. Les xifres sobre l\u2019augment de les desigualtats s\u00f3n contundents i haurien de fer saltar les alarmes.<\/p>\n

\u2022\tLes 85 persones m\u00e9s riques del m\u00f3n posseeixen la mateixa riquesa que el 50% de la poblaci\u00f3 mundial m\u00e9s pobre, \u00e9s a dir, que 3.500 milions de persones.<\/p>\n

\u2022\tA EEUU, en el per\u00edode 1977-2007, \u00a1l\u20191% de ciutadans m\u00e9s rics ha absorbit el 60% del creixement de l\u2019economia nordamericana!<\/p>\n

\u2022\tActualment, el primer executiu d\u2019una gran empresa t\u00e9 una retribuci\u00f3 354 vegades superior a la d\u2019un treballador mig a EEUU; 127 a Espanya; i 48 a Dinamarca.<\/p>\n

2.\tSegona reflexi\u00f3. L\u2019augment de les desigualtats \u00e9s un problema \u00e8tic i pol\u00edtic… per\u00f2 tamb\u00e9 \u00e9s un problema econ\u00f2mic.<\/p>\n

\u2022\t\u00bfPer qu\u00e8 s\u00f3n importants les desigualtats? Les societats democr\u00e0tiques modernes consideren que determinades desigualtats estan justificades, sobretot aquelles relacionades amb el talent i l\u2019esfor\u00e7 per aquesta ra\u00f3, en general, hom accepta que el Bar\u00e7a pagui Lionel Messi 20M\u20ac nets a l\u2019any. <\/p>\n

\u2022\tEl problema es produeix quan (1) augmenta pronunciadament el n\u00famero de rics en poc temps; i (2) la difer\u00e8ncia entre els que m\u00e9s tenen i els que menys tenen s\u2019eixampla molt en pocs anys assolint cotes de dif\u00edcil interpretaci\u00f3 en termes de talent i d\u2019esfor\u00e7.<\/p>\n

\u2022\tConv\u00e9 no oblidar alguns dels principis de la Il\u2022lustraci\u00f3 sobre els quals s\u2019edifica el sistema democr\u00e0tic i el \u201ccontracte social\u201d: el progr\u00e9s personal, la meritocr\u00e0cia i la igualtat de drets. Actualment, molts ciutadans consideren que el fort\u00edssim augment de les desigualtats vulnera aquests principis i aix\u00f2 \u00e9s un grav\u00edssim problema perqu\u00e8 erosiona la legitimitat de les nostres democr\u00e0cies.<\/p>\n

\u2022\tD\u2019altra banda, les desigualtats tamb\u00e9 afecten l\u2019efici\u00e8ncia de l\u2019economia en la meva opini\u00f3, des de la d\u00e8cada de 1980, la desigualtat ascendent ha contribu\u00eft decisivament a incubar l\u2019actual crisi econ\u00f2mica, una crisi que t\u00e9 arrels financeres:<\/p>\n

o\tL\u2019augment de recursos dels m\u00e9s rics ha propiciat una gran injecci\u00f3 de capital al sistema financer, contribuint aix\u00ed a l\u2019extraordinari increment del seu tamany.<\/p>\n

o\tLes classes mitjanes i populars han vist com els seus salaris reals s\u2019estancaven malgrat els forts augments de la renda per c\u00e0pita i han recorregut a l\u2019endeutament de forma massiva. <\/p>\n

3.\tTercera reflexi\u00f3. Thomas Piketty \u00e9s l\u2019economista i l\u2019intel\u2022lectual del moment.<\/p>\n

\u00bfQuines s\u00f3n les principals conclusions de la monumental obra de Thomas Piketty \u201cEl Capital en el segle XXI\u201d?<\/p>\n

\u2022\tEls pa\u00efsos industrialitzats van experimentar una important reducci\u00f3 de les desigualtats des del final de la Segona Guerra Mundial fins al 1980 (l\u2019Edat daurada del capitalisme). Per\u00f2 aquesta reducci\u00f3 de les desigualtats es va produir per raons diferents a les que hom suposava: (1) la gran destrucci\u00f3 de riquesa causada per les dues Guerres Mundials; (2) la imposici\u00f3 d\u2019una molt elevada tributaci\u00f3 a les persones amb m\u00e9s recursos; i (3) el fort creixement econ\u00f2mic.<\/p>\n

\u2022\tDes de 1980, desigualtats als pa\u00efsos avan\u00e7ats estan creixent amb molta intensitat i s\u2019estan aproximant a les etapes m\u00e9s extremes de la segona meitat del segle XIX.<\/p>\n

\u2022\tAls pa\u00efsos anglosaxons, sobretot a EEUU, assistim a un fenomen nou: l\u2019eclosi\u00f3 d\u2019executius de grans empreses amb unes remuneracions estratosf\u00e8riques a l\u2019al\u00e7ada dels artistes i els esportistes m\u00e9s famosos del planeta. <\/p>\n

\u2022\t\u00c9s a dir, expressat en altres paraules: des de la Revoluci\u00f3 Industrial i el naixement del capitalisme, no ha existit una tend\u00e8ncia natural vers una major igualtat econ\u00f2mica. Ans al contrari, l\u2019augment de les desigualtats sembla la tend\u00e8ncia inherent al capitalisme perqu\u00e8 hist\u00f2ricament la taxa de retorn del capital ha estat significativament m\u00e9s gran que la taxa de creixement de l\u2019economia.<\/p>\n

\u2022\tPer a Piketty la soluci\u00f3 per revertir l\u2019ampliaci\u00f3 de les desigualtats \u00e9s un substantiu increment dels tipus marginals dels tributs a les rendes m\u00e9s altes i la instauraci\u00f3 d\u2019una taxa progressiva sobre la riquesa d\u2019\u00e0mbit geogr\u00e0fic global. <\/p>\n

4.\tQuarta reflexi\u00f3. Hi haur\u00e0 un abans i un despr\u00e9s l\u2019obra de Piketty.<\/p>\n

\u2022\tIns\u00f2litament, el llibre de Piketty \u00e9s n\u00famero 1 de vendes a Amazon (incloent la literatura de ficci\u00f3). En la meva opini\u00f3, \u201cEl Capital en el segle XXI\u201d esdevindr\u00e0 un dels llibres de la d\u00e8cada. <\/p>\n

\u2022\t\u00bfPer qu\u00e8 \u00e9s tan rellevant el treball de Piketty? <\/p>\n

o\tSitua definitivament el problema de les desigualtats rampants en el centre del debat econ\u00f2mic i pol\u00edtic.<\/p>\n

o\tEls resultats emp\u00edrics obtinguts s\u00f3n d\u2019una gran solidesa t\u00e8cnica.<\/p>\n

o\tAssenyala un greu problema probablement consubstancial al capitalisme: l\u2019augment de les desigualtats.<\/p>\n

o\tQ\u00fcestiona l\u2019element meritocr\u00e0tic de les remuneracions exorbitants dels executius de les grans empreses anglosaxones.<\/p>\n

o\tReivindica la import\u00e0ncia que les decisions pol\u00edtiques han tingut hist\u00f2ricament per combatre les desigualtats.<\/p>\n

o\tDe manera t\u00e0cita, el llibre de Piketty treu la pols a la desgastada d\u00edada dreta \u2013 esquerra. En la meva opini\u00f3, el tret distintiu de les opcions pol\u00edtiques d\u2019esquerra \u00e9s la permanent voluntat de reduir les desigualtats i, per tant, l\u2019obra de Piketty insufla una potent dosi de vitamines als partits socialdem\u00f2crates. <\/p>\n

5.\tCinquena reflexi\u00f3. Piketty no \u00e9s infalible.<\/p>\n

Tres exemples: <\/p>\n

\u2022\tNo analitza algunes causes profundes de l\u2019augment de les desigualtats que cal adre\u00e7ar, com l\u2019impacte advers dels processos d\u2019automatitzaci\u00f3 i l\u2019envelliment de la poblaci\u00f3 en els treballadors amb nivells m\u00e9s baixos de qualificaci\u00f3.<\/p>\n

\u2022\tNo estudia amb profunditat els pa\u00efsos emergents, que en els darrers trenta anys han redu\u00eft molt apreciablement els nivells de pobresa m\u00e9s miserable.<\/p>\n

\u2022\tLa part propositiva de l\u2019obra en mat\u00e8ria fiscal \u00e9s, crec jo, d\u2019una qualitat inferior a la resta. <\/p>\n

6.\tSisena reflexi\u00f3. A Espanya i a Catalunya, s\u00f3n imprescindibles reformes estructurals… per\u00f2 els Governs actuals semblen incapa\u00e7os d\u2019abordar-les. <\/p>\n

\u2022\tDeixant a banda altres temes importants, Espanya i Catalunya necessiten imperiosament reformes estructurals per encarar tres desafiaments cabdals a curt i mig termini: el creixement econ\u00f2mic, les agudes desigualtats (engrandides amb la crisi econ\u00f2mica i l\u2019extraordinari increment de l\u2019atur) i el progressiu envelliment de la poblaci\u00f3.<\/p>\n

\u2022\tEn un interessant article de pr\u00f2xima publicaci\u00f3, el Catedr\u00e0tic d\u2019Economia Julio Segura explica algunes de les claus per aconseguir que una reforma sigui viable i efica\u00e7:<\/p>\n

o\tS\u2019ha de fer did\u00e0ctica \uf0e8 per qu\u00e8 \u00e9s necess\u00e0ria, quins efectes col\u2022laterals t\u00e9, quins col\u2022lectius guanyen i quins perden (no hi ha millores paretianes).<\/p>\n

o\tHa de ser realista i factible pressupost\u00e0riament \uf0e8 no \u00e9s possible, com sovint pretenen pol\u00edtics de baixa estofa, dedicar un 6% del PIB addicional a pensions, un 4% a sanitat i un altre 4% a educaci\u00f3. <\/p>\n

o\tHa d\u2019evitar empitjorar les desigualtats.<\/p>\n

7.\tSetena reflexi\u00f3. La reforma fiscal espanyola \u00e9s un exemple de reforma urgent. <\/p>\n

\u2022\tAlgunes dades de context: (1) La pressi\u00f3 fiscal a Espanya \u00e9s 32,6% del PIB i a la UE del 40%. (2) Promig d\u00e8ficit p\u00fablic espanyol 2009-2012 del 10% del PIB. (3) El deute p\u00fablic passar\u00e0 del 36% del PIB el 2007 al 100% el 2014 (actualment, servei del deute (36.600M\u20ac) \u00e9s superior a les pol\u00edtiques associades a l\u2019atur (29.700M\u20ac)). <\/p>\n

\u2022\tObjectiu de la reforma fiscal: augmentar l\u2019efic\u00e0cia recaptat\u00f2ria del sistema.<\/p>\n

\u2022\tAmb car\u00e0cter general, el problema no \u00e9s el nivell dels tipus impositius. El problema s\u00f3n (1) els beneficis fiscals del IRPF, IVA i IS, que assoleixen m\u00e9s de 35.000M\u20ac enguany i afecten negativament la progressivitat i l\u2019efici\u00e8ncia del sistema (En el cas del IRPF i IS s\u2019han d\u2019eliminar gaireb\u00e9 tots). I (2) l\u2019enorme volum de frau fiscal s\u2019han de fer modificacions legislatives i augmentar els recursos destinats a la gesti\u00f3 tribut\u00e0ria: Espanya nom\u00e9s dedica el 0,1% del PIB mentre els grans pa\u00efsos de la UE el 0,5%.<\/p>\n

\u2022\tAmb alguna excepci\u00f3, s\u2019han d\u2019apujar els tipus impositius sobre els rendiments del capital al IRPF hi ha marge perqu\u00e8, en la meva opini\u00f3, s\u2019han exagerat els perills associats a la mobilitat internacional del capital.<\/p>\n

\u2022\tImpost sobre el Patrimoni i l\u2019Impost sobre Successions i Donacions s\u00f3n tributs fonamentals tant des de la perspectiva de l\u2019equitat com de l\u2019efici\u00e8ncia de l\u2019economia (perqu\u00e8 regulen \u201cexcessos\u201d del capitalisme i eviten haver de pujar tipus marginals d\u2019altres impostos).<\/p>\n

\u2022\tGran avantatge Espanya respecte d\u2019altres pa\u00efsos avan\u00e7ats partim d\u2019una pressi\u00f3 fiscal molt m\u00e9s baixa, que ens proporciona un marge de maniobra que d\u2019altres pa\u00efsos com Fran\u00e7a no tenen.<\/p>\n

8.\tVuitena reflexi\u00f3. A Catalunya, la situaci\u00f3 pol\u00edtica ha condu\u00eft a la par\u00e0lisi reformista m\u00e9s absoluta.
\n\u00bfQu\u00e8 en pensa dels temes que he comentat l\u2019actual Govern de la Generalitat de Catalunya? <\/p>\n

\u2022\tHo dir\u00e9 tal com ho sento: en els temes pol\u00edticament rellevants a la resta de pa\u00efsos avan\u00e7ats, el Govern de CiU \u201cni hi \u00e9s ni se l\u2019espera\u201d Ex: \u00faltim Ple Parlament de Catalunya nom\u00e9s va discutir una proposici\u00f3 de llei sobre els animals als espectacles p\u00fablics.<\/p>\n

\u2022\tJo sempre he considerat que els partits nacionalistes s\u00f3n intr\u00ednsecament poc reformistes perqu\u00e8 tenen d\u2019altres prioritats. Els proposo la seg\u00fcent pregunta: \u00bfalg\u00fa sap quines s\u00f3n les conviccions profundes del President Mas sobre els temes rellevants en els \u00e0mbits econ\u00f2mic o internacional? El que \u00e9s segur \u00e9s que no se li coneixen.<\/p>\n

\u2022\tDes de 2010, el proc\u00e9s sobiranista ha evidenciat la languidesa reformista de CiU i ha debilitat els incentius a l\u2019efici\u00e8ncia en la gesti\u00f3 p\u00fablica. La trista realitat \u00e9s que allargar les llistes d\u2019espera al sistema de salut, restringir significativament els recursos p\u00fablics per a l\u2019atenci\u00f3 de la gent gran, no explicar com s\u2019obtindran ingressos p\u00fablics per valor de 3.000M\u20ac o adoptar poqu\u00edssims acords en els Consells de Govern dels dimarts provoca una penalitzaci\u00f3 pol\u00edtica de molt baixa intensitat.<\/p>\n

Conclusi\u00f3<\/p>\n

A l\u2019economia mundial estan passant moltes coses i d\u2019una gran envergadura. A Europa, per exemple, els reptes econ\u00f2mics i pol\u00edtics s\u00f3n formidables: des de l\u2019articulaci\u00f3 d\u2019una lluita coordinada contra el canvi clim\u00e0tic fins a la reducci\u00f3 de les desigualtats, passant per l\u2019enfortiment de l\u2019\u00e0rea euro o la construcci\u00f3 d\u2019un aut\u00e8ntic govern de la Uni\u00f3 Europea. <\/p>\n

A Catalunya, l\u2019atribuci\u00f3 de totes les culpes d\u2019all\u00f2 negatiu o impopular a l\u2019Estat Espanyol est\u00e0 demostrant ser una temptaci\u00f3 irresistible per al President Mas i CiU. Jo crec, honestament, que \u00e9s una ll\u00e0stima, i tamb\u00e9 una irresponsabilitat, que a Catalunya no s\u2019estiguin creant els espais p\u00fablics necessaris per discutir els reptes socials i econ\u00f2mics del segle XXI. Si no hi posem remei, aquests espais p\u00fablics de reflexi\u00f3 i debat seran ocupats pel gran enemic del progr\u00e9s: la mediocritat.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

\u2022 Salutacions: autoritats, diputats i diputades, senyores i senyors, bon dia. \u2022 En primer lloc, vull agrair l\u2019amable invitaci\u00f3 organitzadors F\u00f3rum Europa Tribuna Catalunya a pronunciar aquesta confer\u00e8ncia, que ser\u00e0 seguida d\u2019un col.loqui. \u2022 En segon lloc, vull agrair el … Continua llegint →<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":69,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-437","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blocs.tinet.cat\/xaviersabate\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/437","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blocs.tinet.cat\/xaviersabate\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blocs.tinet.cat\/xaviersabate\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blocs.tinet.cat\/xaviersabate\/wp-json\/wp\/v2\/users\/69"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blocs.tinet.cat\/xaviersabate\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=437"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/blocs.tinet.cat\/xaviersabate\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/437\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blocs.tinet.cat\/xaviersabate\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=437"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blocs.tinet.cat\/xaviersabate\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=437"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blocs.tinet.cat\/xaviersabate\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=437"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}