Ha estat tan calidosc\u00f2pica la figura de Josep Maria Recasens que \u00e9s impossible aplicar-li un sol adjectiu i cadasc\u00fa dels qui l\u2019hem conegut i hem tingut el privilegi de treballar al seu costat tenim aquesta dificultat quan se\u2019ns demana quelcom a destacar.
\nDe fet, tal com va destacar el seu fill Daniel en la cerim\u00f2nia de comiat, Josep Maria Recasens pensava que all\u00f2 que valia la pena era tocar tot all\u00f2 que tenia a l\u2019abast. I malgrat que tothom podr\u00edem coincidir que la seva veritable especialitat va ser la hist\u00f2ria, la seva curiositat ha estat molt diversa: l\u2019esport ( atletisme, escacs, b\u00e0squet, futbol ), cultura ( arqueologia, llengua , naturalment hist\u00f2ria ), tradicions ( festes populars, castells, ) o la pol\u00edtica amb tot el que comporta de q\u00fcestions diverses els serveis que es presten a un ajuntament.<\/p>\n
Per mi, en tot aix\u00f2 que podem recordar de Recasens, no podem oblidar la passi\u00f3, la vitalitat, el comprom\u00eds, la implicaci\u00f3 abrandada. En qualsevol altre, aix\u00f2 comporta en moltes ocasions manca de rigor. Res m\u00e9s lluny en ell que no feia mai cap concessi\u00f3 a la improvisaci\u00f3. No li vaig sentir mai res que no pogu\u00e9s fonamentar , que no hagu\u00e9s estudiat o que no se n\u2019hagu\u00e9s informat pr\u00e8viament a trav\u00e9s de diverses fonts.<\/p>\n
Ara col.loquin vost\u00e8s tot aix\u00f2 al servei de la seva passi\u00f3 que ha estat sempre Tarragona. \u00c9s a dir, passi\u00f3 sobre passi\u00f3. Tarragona ha estat la seva veritable ra\u00f3 de viure fins a la mort i mai millor usada l\u2019expressi\u00f3 perqu\u00e8 aquesta passi\u00f3 ha anat acompanyada d\u2019una tasca infatigable que l\u2019ha dut a treballar fins fa poques setmanes en qu\u00e8 per sort ha pogut acabar l\u2019obra que ja deia que seria p\u00f2stuma, que \u00e9s a la impremta i que esperem amb delit.<\/p>\n
I al costat del que anomeno passi\u00f3 per Tarragona afegeixin vost\u00e8s \u201c i pels seus homes i dones \u201c . La gent i, primordialment les persones que m\u00e9s ho necessitaven. Durant els dotze anys que va dedicar a l\u2019ajuntament \u2013 deu a l\u2019alcaldia i dos a l\u2019oposici\u00f3 – , puc assegurar que la igualtat d\u2019oportunitats era la seva divisa. <\/p>\n
No \u00e9s un t\u00f2pic dir que els grans personatges no moren mai. \u00c9s molt cert en el seu cas. Persones com ell ens reconcilien amb la nostra pobra condici\u00f3 perqu\u00e8 l\u2019enalteixen i ens enalteixen a tots una mica.<\/p>\n
article enviat al diari Digital tarragona21<\/em><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Ha estat tan calidosc\u00f2pica la figura de Josep Maria Recasens que \u00e9s impossible aplicar-li un sol adjectiu i cadasc\u00fa dels qui l\u2019hem conegut i hem tingut el privilegi de treballar al seu costat tenim aquesta dificultat quan se\u2019ns demana quelcom … Continua llegint