No s\u00e9 si hi ha gaires sectors tan refractaris a la crisi global que estem patint com el de la creativitat liter\u00e0ria. Podr\u00edem dir el de la creativitat art\u00edstica en general, per\u00f2 em proposo reflexionar, ara i aqu\u00ed, sobre la liter\u00e0ria en particular. Fixeu-vos, si no, en els llibres que van apareixent, any rere any, al nostre pa\u00eds, llibres que donen compte d\u2019aquesta creativitat que defenso. Fixem-nos \u2014i \u00e9s el prop\u00f2sit que em mena en aquest text que comen\u00e7o a llegir davant vostre\u2014 en els llibres que han aparegut aquest darrer any, el 2011. <\/p>\n
No hi ha cap mena d\u2019obstacle formal perqu\u00e8 en catal\u00e0 es puguin escriure obres que perviuran en la mem\u00f2ria liter\u00e0ria del segle i del continent, com, posem per cas, Jo confesso, de Jaume Cabr\u00e9, un autor de primera que compta, a m\u00e9s, amb el favor de la popularitat en un pa\u00eds no gens suspecte de fer concessions a la frivolitat com Alemanya. Una reflexi\u00f3 sobre el mal, entre molts altres assumptes. Com tamb\u00e9 \u00e9s una reflexi\u00f3 sobre el mal la darrera novel\u2022la de Sebasti\u00e0 Alzamora, Crim de sang, amb un vampir pel mig \u2014el rostre del qual no descobrirem fins a l\u2019\u00faltima paraula del text\u2014 i l\u2019horror del qual no s\u2019aturar\u00e0 ni amb el punt final del llibre, que no \u00e9s un punt final sin\u00f3 uns inquietants dos punts.<\/p>\n
Jo no s\u00f3c pol\u00edtic, i segurament no ho ser\u00e9 mai. Per tant, no es tracta d\u2019enardir els \u00e0nims dels ciutadans del pa\u00eds; uns \u00e0nims, certament, decandits per tantes not\u00edcies p\u00e8ssimes com han d\u2019aguantar i mirar de digerir, com hem d\u2019aguantar i mira de digerir, dia rere dia. Per\u00f2, com exclama un personatge caricaturitzat de la televisi\u00f3, ja em perdonareu per\u00f2 \u201calg\u00fa ho havia de dir\u201d. Cal dir, amb totes les lletres, que la literatura catalana del moment no \u00e9s un miracle \u2014a mi no m\u2019agrada fer servir met\u00e0fores tan gastades\u2014, per\u00f2 s\u00ed que \u00e9s un fet d\u2019una estranya vig\u00e8ncia o, m\u00e9s ben dit, d\u2019una estranya puixan\u00e7a. Si hem de ser realistes, un surt als carrers de les ciutats m\u00e9s populoses del pa\u00eds \u2013Barcelona, per descomptat, que \u00e9s la gran ciutat que mana; per\u00f2 tamb\u00e9 Sabadell, Tarragona, Terrassa, Lleida, Reus, i, fins i tot, Girona i Vic\u2014 i, si estima aquesta llengua, s\u2019estira els cabells de pura desesperaci\u00f3. Es digui el que es digui, l\u2019\u00fas social de la llengua catalana disminueix cada any. I l\u2019\u00fas real de la llengua catalana, molt sovint, s\u2019ha empobrit. Davant aquest panorama, que \u00e9s estrictament descriptiu, no valoratiu ni gens subjectiu, podr\u00edem esperar el pitjor: que la literatura reflect\u00eds aquest cert estat de depressi\u00f3 de la llengua, el material de qu\u00e8 \u00e9s feta i constitu\u00efda, perqu\u00e8 els autors literaris treballen amb les paraules, amb les estructures sint\u00e0ctiques. Doncs no, no passa aix\u00ed. La literatura catalana \u00e9s ben viva. Tan viva que, per donar un exemple si voleu escadusser, per\u00f2 per a mi significatiu, una joven\u00edssima poeta italiana, Lucia Pietrelli, acaba de guanyar el premi Recvll de Blanes en la modalitat de poesia amb una obra, \u00f2bviament, escrita en catal\u00e0.<\/p>\n
Intento fer un rep\u00e0s panor\u00e0mic al que ens ha llegat aquest 2011 i comen\u00e7ament del 12. Anna Carreras ha publicat un llibre molt interessant, Unes ales cap a on, que explica un fet autobiogr\u00e0fic: l\u2019autora va perdre un fill, Jan-Pol, que va n\u00e9ixer setmes\u00f3. Aquest \u00e9s el pinyol argumental del llibre, que explica el proc\u00e9s que va del test d\u2019embar\u00e0s positiu a la incineraci\u00f3 del nad\u00f3, que nom\u00e9s va viure dos dies fora del cos de la mare. \u00c9s un t\u00edtol commovedor, ben escrit. Al final, la mort del fill convida a interrogar D\u00e9u: \u201cSi aix\u00f2 era d\u00e9u, qu\u00e8 ens falta per veure? Necessito m\u00e9s enemics?\u201d. Aquesta \u00e9s una proposta liter\u00e0ria original i colpidora. Vull recordar, tamb\u00e9, un altre llibre igualment original, que barreja g\u00e8neres o els harmonitza: Llefre de tu, de Biel Mesquida, que ha aparegut m\u00e9s recentment. \u201cL\u2019amor es viu en la viol\u00e8ncia de la p\u00e8rdua, amor meu\u201d, s\u2019exclama, resignat o no, el Recordador, el protagonista. Aquesta \u00e9s una obra eleg\u00edaca, d\u2019un ferm m\u00fascul estil\u00edstic.<\/p>\n
Imma Mons\u00f3, novel\u2022lista for\u00e7a llorejada, ha publicat fa poc La dona velo\u00e7, la hist\u00f2ria d\u2019una dona que, tan obsedida est\u00e0 a gestionar de la manera m\u00e9s profitosa el seu temps, que s\u2019acaba perdent les coses m\u00e9s importants que passen al seu voltant. En molts aspectes, aquesta novel\u2022la es pot relacionar amb l\u2019\u00faltima que ha publicat, fa poques setmanes, Robert Saladrigas, L\u2019estiu de la pluja. Aqu\u00ed la protagonista \u00e9s una dona una mica m\u00e9s jove que la de Mons\u00f3, que viu i treballa als Estats Units i que ha de tornar perqu\u00e8 han diagnosticat un c\u00e0ncer al seu pare. A partir d\u2019aqu\u00ed, tot canviar\u00e0: la protagonista descobrir\u00e0 tot un seguit de coses que faran que hi hagi un abans i un despr\u00e9s de la seva tornada al nostre pa\u00eds.<\/p>\n
Cada any es publiquen llibres molt interessants als Pa\u00efsos Catalans. Aquest any passat no n\u2019ha estat cap excepci\u00f3. Rescatem, ara, el llibre de contes de Joan Tod\u00f3 titulat A butxacades. En un dels relats continguts en el llibre, hi llegim: \u201cUn vell assegut en un banc movia els llavis com si past\u00e9s saliva eixuta, mirant amb ulls petits. Els seus dits s\u2019acollien dins la m\u00e0 imm\u00f2bils, enganxats, com una urpa\u201d. Tod\u00f3 es va donar a con\u00e8ixer com a poeta. Els seus contes, per\u00f2, tot i la capacitat admirativa que t\u00e9 la poesia, s\u00f3n hist\u00f2ries que cal tenir en compte. Un altre llibre de contes, en aquest cas publicat a final de l\u2019any 2011, t\u00e9 una voluntat de recopilaci\u00f3: parlo dels contes de Marta Pessarrodona, recollits en el volum (Quasi) tots els contes, que aplega tres llibres de contes m\u00e9s algun altra pe\u00e7a escadussera. S\u00f3n peces narratives poc ortodoxes, que poden fer l\u2019efecte d\u2019una certa anarquia: l\u2019argument, sovint m\u00ednim, no se sotmet a la disciplina tradicional, i, d\u2019altra banda, les refer\u00e8ncies de tot tipus i els detalls juxtaposats van conformant una manera d\u2019escriure molt personal per\u00f2 no personalista. En l\u2019apartat de contes, per\u00f2, deixant a banda l\u2019excel\u2022lent Mossegar la poma, de Francesc Ser\u00e9s, novetat editorial d\u2019aquest Sant Jordi, voldria destacar un llibre singular i molt ben escrit, amb una punta de mala llet, si se\u2019m permet l\u2019expressi\u00f3, de la primera frase a l\u2019\u00faltima. \u00c9s el titulat Fauna animal, de Dami\u00e0 Bardera. El llibre est\u00e0 dividit en dues parts: l\u2019una i l\u2019altra es componen de breus relats m\u00e9s o menys independents, b\u00e9 que algun personatge salta d\u2019un relat a un altre. Els textos de la primera part, per\u00f2, s\u00f3n m\u00e9s nerviosos, m\u00e9s d\u2019apunt; mentre que els de la segona sovint s\u2019acosten a contes can\u00f2nics \u2014alguns dels quals, espl\u00e8ndid A mi em feia pensar en els primers llibres d\u2019autors tan reconeguts com Joan Pons o Toni Sala.<\/p>\n
I ara que dic Toni Sala. Una de les iniciatives, a hores d\u2019ara ja una realitat en proc\u00e9s de consolidaci\u00f3 que us recomano, \u00e9s el diari digital de cultura N\u00favol (que podreu trobar teclejant, al vostre ordinador, www.nuvol.com). Dirigit pel cr\u00edtic i tamb\u00e9 escriptor Bernat Puigtobella, N\u00favol \u2014el nom fa refer\u00e8ncia, esclar, al n\u00favol virtual\u2014 \u00e9s una cap\u00e7alera que es nodreix tant d\u2019informaci\u00f3 pr\u00f2pia elaborada pel mateix Puigtobella com de cr\u00edtiques i altres informacions aparegudes en altres mitjans. La idea \u00e9s molt bona, i la realitzaci\u00f3, magn\u00edfica. Doncs b\u00e9, N\u00favol ha publicat el primer single de la literatura catalana: un conte llarg de Toni Sala, El cotxe, que us podeu descarregar sense dificultats entrant a la p\u00e0gina de N\u00favol. El suport virtual, al meu entendre, lluny de perjudicar el suport tradicional de paper, l\u2019\u00fanic que aconsegueix \u00e9s afavorir la literatura: promoure que arribi a molts m\u00e9s lectors.<\/p>\n
Aquest 2011 ens han deixat alguns escriptors catalans importants. Al juliol, moria, inesperadament, Miquel Pairol\u00ed, de qui jo recomanaria les seves novel\u2022les i dietaris. Quan va publicar Cera, ara fa quatre anys, jo en deia aix\u00f2 en un article: \u201cLes novel\u2022les de Miquel Pairol\u00ed acostumen a ser artefactes formals d\u2019una gran precisi\u00f3. Mostren un bell sentit de la mesura narrativa; l\u2019estructura serveix sempre al missatge; l\u2019estil \u00e9s sever, magn\u00edf\u00edc, de gran escola. L\u2019autor exhibeix una de les millors proses del pa\u00eds. Mort Jes\u00fas Moncada, Pairol\u00ed \u2013que t\u00e9 amb el de Mequinensa no poques afinitats\u2014 \u00e9s dels millors\u201d. Si voleu tributar-li un homenatge personal, per\u00f2, jo us recomanaria que comenc\u00e9ssiu llegint el dietari Octubre, l\u2019\u00faltim llibre que va publicar.<\/p>\n
El 2011 tamb\u00e9 ens han deixat Jordi Pere Cerd\u00e0, poeta i dramaturg de la Catalunya Nord, Joan Agut, editor i novel\u2022lista, i el jove poeta valenci\u00e0 Salvador Iborra, en circumst\u00e0ncies tr\u00e0giques. Un any en qu\u00e8 la literatura universal ha de comptar, entre aquestes morts del pa\u00eds, les de Vaclav H\u00e1vel, Jorge Sempr\u00fan, Ernesto S\u00e1bato i Gonzalo Rojas. Pel que fa a les efem\u00e8rides m\u00e9s destacades, l\u2019any passat es van complir 50 anys de la mort de Josep M. de Sagarra, 100 de la de Maragall i 30 del trasp\u00e0s de Josep Pla. Pel que fa a Maragall, el centenari ha donat actes importants, que han mostrat una certa cohesi\u00f3 d\u2019aix\u00f2 que ara tothom en diu, per a la meva consternaci\u00f3, el territori. I el cr\u00edtic i poeta Sam Abrams ha tret un llibre il\u2022luminador, Llegir Maragall, ara. Un llibre que compta amb diversos encerts. L\u2019autor hi assenyala la fecunda heterod\u00f2xia de Maragall. I la seva tend\u00e8ncia a combinar, o a conciliar, mat\u00e8ria i esperit (i a enfortir el nexe entre el cicle natural i el cicle espiritual). A nivell internacional, aquest 2011 ha fet 50 anys de la mort de Hemingway, 100 del naixement de Naguib Mahfuz i 150 del naixement de Tagore (com tamb\u00e9 70 de la seva mort). Em direu: i aquest paio \u00bfper qu\u00e8 treu ara dates d\u2019autors tan allunyats del nostre panorama? Molt senzill: la literatura catalana s\u2019ha d\u2019examinar, sempre, per\u00f2 molt m\u00e9s encara d\u2019en\u00e7\u00e0 del gran moment hist\u00f2ric de la fira de Frankfurt (i abans de la de Guadalajara), en all\u00f2 que en diuen el concert internacional. <\/p>\n
Deixem les p\u00e8rdues i les celebracions i dates muse\u00edstiques, i tornem a la realitat bategant. Per sort, a casa tenim material per donar i per vendre, per remenar estona. Deixeu-me dir, per acabar, quatre coses sobre la poesia, g\u00e8nere tan minoritari com vulgueu, per\u00f2 tan capital, en la nostra literatura, des de fa segles. Francesc Prat ha publicat un llibre molt interessant, Escarabeu. L\u2019escarabeu (o escarabat egipci) neix dels excrements. I, doncs, com aquell gira-sol de Vinyoli que pujava d\u2019un femer o l\u2019aiguabarreig rilki\u00e0 de cossos morts i cossos que veuen per primer cop la llum \u2014continu\u00eftat inexorable de la vida\u2014, constitueix un s\u00edmbol molt ajustat al que expressen els versos de l\u2019autor. Albert Roig, poeta de veu potent, ha tret La tempesta. Cada poema d\u2019Albert Roig sembla que neixi d\u2019una forma no predeterminada, i amaga un subtil treball r\u00edtmic. Fa pensar en el que va desplegar en la seva poesia William Carlos Williams, per exemple. Per\u00f2 per a mi el m\u00e9s admirable de l\u2019obra del tortos\u00ed \u00e9s la capacitat que t\u00e9 per encarar-nos amb determinades paraules, que agafen, a la p\u00e0gina, una volada sorprenent. \u00c0lex Susanna ha publicat, aquest 2011, un llibre de poemes de t\u00edtol tan suggeridor com desconcertant: Promiscu\u00eftat. L\u2019obra proposa un programa: defensem-nos de les urpades de la vida, de la crid\u00f2ria i de la pressa, d\u2019all\u00f2 que no pot deixar de desplaure\u2019ns per tal com som \u00e9ssers vius (\u00e9ssers per a la mort), defensem-nos-en, dic, amb la cultura. August Bover ens ha donat a con\u00e8ixer una obreta d\u2019una gran virtuosisme t\u00e8cnic i ling\u00fc\u00edstic, Cloc!, un terme onomatopeic, que defineix amb justesa l\u2019incisiu treball r\u00edtmic dels poemes, el tema i el pretext dels quals s\u00f3n la llengua; m\u00e9s ben dit, les infinites possibilitats de la llengua catalana. Un llibre que a mi em resulta pr\u00f2xim \u00e9s El m\u00f3n des de l\u2019Agut, de Josep Santesmases. poemes molt aferrats al pa\u00eds i al temps. I al temps en la doble accepci\u00f3 del terme: la cronol\u00f2gica i la meteorol\u00f2gica. Es tracta d\u2019una poesia malenconiosa, per tal com aborda la desaparici\u00f3 d\u2019un m\u00f3n (\u201cals masos, els murs esdevenen pedres\u201d), i perqu\u00e8 s\u2019al\u00e7a d\u2019una terra d\u2019on \u201cfins i tot la mort ha fugit\u201d. Recomanables, tamb\u00e9, els dos \u00faltims premis Carles Riba: Un lloc a l\u2019ombra, de M. Rosa Font, i l\u2019\u00faltim, Llum d\u2019Irlanda, de Marcel Riera. El primer, d\u2019un to m\u00e9s abstracte i conceptual; el segon, declaradament realista i moral.<\/p>\n
Les dificultats que tenen els poetes per publicar la seva obra \u00e9s, com m\u00e9s va, m\u00e9s gran. Hi ha una constel\u2022laci\u00f3 de premis, que reconeixen els autors amb l\u2019edici\u00f3 de la seva obra. Per\u00f2, tot i aix\u00ed, hi ha molta m\u00e9s producci\u00f3 que no pas sortides per exhibir-la. I, tanmateix, la poesia catalana no decreix, aguanta amb vigor. Demano excuses per tots els t\u00edtols que m\u2019he descuidat en la meva apressada repassada de l\u2019any. Demano excuses per haver-me centrat, nom\u00e9s, en uns pocs t\u00edtols. I deixeu-me acabar ressenyant una bona novel\u2022la, una novel\u2022la que es va endur un dels premis importants del nostre pa\u00eds: el Pin i Soler, que es convoca a la ciutat de Tarragona. Tot el que hauries de saber abans d\u2019estimar-me \u00e9s el t\u00edtol, contundent, que Gerard Guix d\u00f3na a la seva hist\u00f2ria d\u2019amor impossible, la que mantenen un vigat\u00e0 de 33 anys, en comen\u00e7ar l\u2019obra, que es diu com ell i que tamb\u00e9, com ell, \u00e9s escriptor; i una noia russa, Anast\u00e0sia, de 19 anys. Particularment m\u2019agraden les novel\u2022les psicol\u00f2giques, morals, de poc personatges per\u00f2 molt ben aprofundits. Aquesta de Gerard Guix s\u2019adequa, com una m\u00e0 al guant, a aquest patr\u00f3 de la meva predilecci\u00f3. \u201cTot aix\u00f2 que em disgusta d\u2019ella desapareix en el moment que ens despullem. De mica en mica intento educar-la\u201d. Vosaltres, lectors, haureu de concloure si, al final, despr\u00e9s de viatges i de malsons, el protagonista se\u2019n surt: educar-la, vet aqu\u00ed. Llegim en la novel\u2022la: \u201cMolts autors han optat, en algun moment de la seva carrera liter\u00e0ria, per fer una falsa autobiografia. De vegades l\u2019han venut com si fos real per\u00f2 tots sabem que els records llunyans es dilueixen i acaben transformant-se en reflexos aproximats del que en realitat van ser. Al final una biografia acaba sent una novel\u2022la de ficci\u00f3 amb algunes pinzellades de realitat\u201d. No us perdeu, doncs, aquesta Tot el que hauries de saber abans d\u2019estimar-me, novel\u2022la de ficci\u00f3 (hem de suposar, tamb\u00e9) amb algunes pinzellades de realitat, que el jurat del premi de l\u2019any passat va tenir el bon criteri de premiar.<\/p>\n
Moltes gr\u00e0cies! <\/p>\n
No s\u00e9 si hi ha gaires sectors tan refractaris a la crisi global que estem patint com el de la creativitat liter\u00e0ria. Podr\u00edem dir el de la creativitat art\u00edstica en general, per\u00f2 em proposo reflexionar, ara i aqu\u00ed, sobre la … Continua llegint
\n( La confer\u00e8ncia \u00e9s del passat dissabte 21 d’abril en l’acte de lliurament dels Premis literaris Ciutat de Tarragona a l’ajuntament de la ciutat )<\/em><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"