Iguals en drets i iguals en obligacions; i iguals en igualtat d\u2019oportunitats. No he ent\u00e8s mai que la igualtat dels fills de D\u00e9u no figuri entre les prioritats de l\u2019Esgl\u00e9sia ni per qu\u00e8 aquest menysteniment de la meitat de les persones que formen el g\u00e8nere hum\u00e0.<\/p>\n
No em puc estar de citar l\u2019Evangeli de Lluc 8:1-5: \u201c Anava pels pobles i viles predicant el Regne de D\u00e9u. L\u2019acompanyaven els Dotze i algunes dones: Maria Magdalena, Joana, dona de Cusa, administrador d\u2019Herodes i Susana i algunes altres…..” I al te\u00f2leg Schillebeeckx, traspassat fa dos anys: \u00abde fet, hi ha m\u00e9s dones compromeses en la vida de l\u2019Esgl\u00e9sia que homes. I, malgrat aix\u00f2, estan desprove\u00efdes d\u2019autoritat, de jurisdicci\u00f3. \u00c9s una discriminaci\u00f3 (…) L\u2019exclusi\u00f3 de les dones del ministeri \u00e9s una q\u00fcesti\u00f3 purament cultural, que en el moment actual no t\u00e9 sentit. Per qu\u00e8 les dones no poden presidir l\u2019Eucaristia? per qu\u00e8 no poden rebre l\u2019ordenaci\u00f3 ? No hi ha arguments per oposar-se a conferir el sacerdoci a les dones\u00bb.<\/p>\n
Si llegim els Evangelis sense prejudicis masclistes, en les primeres comunitats cristianes la dona ocupava c\u00e0rrecs de responsabilitat. Si a alg\u00fa va excloure Jes\u00fas del \u00abregne\u00bb que predic\u00e0, va ser de forma ben expl\u00edcita els sacerdots de llavors i tots aquells que no fossin jueus. I per aix\u00f2 s\u2019haurien d\u2019excloure per al ministeri tots els sacerdots cat\u00f2lics, incl\u00f2s l\u2019arquebisbe de Tarragona per no ser jueu ?<\/p>\n
La ekklesia que va posar en marxa Jes\u00fas era un poble d\u2019homes i dones davant de D\u00e9u , no nom\u00e9s de mascles com havia estat la tradici\u00f3 jueva fins llavors. Sant Pau va recollir aquesta idea i la va ampoliar als gentils: \u00abTothom, doncs, sou fills de D\u00e9u per la fe en Crist Jes\u00fas. Perqu\u00e8 tothom qui en Crist heu estat batejats us heu vestit de Crist. No hi ha ja jueu o grec, no hi ha servent o lliure, no hi ha mascle o femella, perqu\u00e8 tots sou un en Crist Jes\u00fas. \u00bb (G\u00e1l 3,26-29). Era una nova visi\u00f3 religiosa que negava les prerrogatives basades en la masculinitat i obria les portes a dones i esclaus, amb una nova concepci\u00f3 igualit\u00e0ria en tots els camps, que incl\u00fas integrava els gentils, exclosos fins llavors del \u00abpoble de D\u00e9u\u00bb.<\/p>\n
Pau deix\u00e0 escrit que les dones treballaven amb ell en igualtat de condicions i va citar espec\u00edficament a Evodia i S\u00edntique (que \u00abvan lluitar per l\u2019Evangeli \u00bb), Prisca (\u00abcol.laboradora\u00bb), Febe (di\u00e1konos, germana i protectora de l\u2019Esgl\u00e8sia de C\u00e9ncreas), Junia (ap\u00f2stol, considerada ap\u00f2stola pels pares de l\u2019Esgl\u00e8sia, per\u00f2 transformada en home a l\u2019Edat Mitjana per no poder admetre que una dona hagu\u00e9s estat ap\u00f2stol amb Pau i considerada \u00abil.lustre entre els ap\u00f2stols\u00bb). Es relacionen tamb\u00e9 parelles que van treballar en pla d\u2019igualtat un amb l\u2019altra, com Aquila i Prisca, que van fundar una esgl\u00e9sia a casa seva; o Andr\u00f2mic i Junia, etc. Aquestes dones van ser missioneres, l\u00edders, ap\u00f2stols, ministresses del culte, catequistes que predicaven i ensenyaven l\u2019 evangeli amb Pau, que van fundar esgl\u00e9sies i van ocupar-hi c\u00e0rrecs… per\u00f2 molt aviat l\u2019home va reprendre el poder i va fer caure en l\u2019oblit una de les facetes m\u00e9s novedoses del missatge cristi\u00e0 i els escrits b\u00edblics s\u2019han interpretat sempre des d\u2019una \u00f2ptica profundament androc\u00e8ntrica.<\/p>\n
Aix\u00ed ho diu la te\u00f2loga cat\u00f2lica Margarita Pintos quan comenta la Declaraci\u00f3 Inter insigniores, emesa per la Congregaci\u00f3 per la Doctrina de la Fe (ex Santa Inquisici\u00f3) el 1976: \u00abl\u2019antropologia que \u00e9s subjacent en aquesta declaraci\u00f3 est\u00e0 clarament lligada al androcentrisme. S\u2019assumeix la teologia escol\u00e0stica medieval que adopt\u00e0 l\u2019antropologia aristot\u00e8lica en la qual es defineix les dones com \u201chomes defectuosos\u201d. La dona cat\u00f2lica t\u00e9 limitades les seves possibilitats de contribuci\u00f3 eclessial als rols de clienta i de serventa de l\u2019Esgl\u00e8sia (o, m\u00e9s sovint, del clergat mascul\u00ed). ”<\/p>\n
I malgrat que en els corrents evang\u00e8lics actuals s\u2019incrementa de forma progressiva el nombre d\u2019esgl\u00e9sies cristianes que han acceptat amb normalitat l\u2019ordenaci\u00f3 sacerdotal de dones, la cat\u00f2lica segueix ignorant all\u00f2 que el Nou Testament aport\u00e0 com a novetat oblidant Jes\u00fas que predic\u00e0 la igualtat de drets de la dona i les va acceptar amb ell amb gran esc\u00e0ndol dels sacerdots, igual que avui. La te\u00f2loga feminista cat\u00f2lica Rosemary Radford Ruether diu a l\u2019inici d\u2019un dels seus llibres: \u00abEscric aquest assaig tristament conscient que sembli cada cop menys probable que el catolicisme institucional avanci en direcci\u00f3 als evangelis\u00bb.<\/p>\n
Sorpr\u00e8n que l\u2019arquebisbe Pujol menystingui un altre col.lectiu tan nombr\u00f3s \u2013 si no ho fos tamb\u00e9 seria respectable – com el de les persones homosexuals. Aquesta obsessi\u00f3 hom\u00f2foba impedeix que avancem en la lluita tan necess\u00e0ria contra la seva discriminaci\u00f3. M\u00e9s encara, en declarar que l\u2019homosexualitat no \u00e9s \u201cadequada\u201d contribueix a demonitzar aquesta tend\u00e8ncia sexual tan respectable com l\u2019heterosexual.<\/p>\n
No s\u2019ent\u00e8n massa com, si tots i totes som -segons el cristianisme – fills de Deu, la jerarquia distingeix entre bons i dolents segons la seva inclinaci\u00f3 sexual. Sempre he pensat que l’Esgl\u00e8sia va contra si mateixa amb aquest tipus d’actituds. Per aix\u00f2 vaig publicar ja fa 4 anys \u201c Contra l\u2019Esgl\u00e8sia Cat\u00f2lica<\/a> \u201c i posteriorment ” possibles preg\u00e0ries impossibles de l’Esgl\u00e9sia Ca\u00f2lica<\/a> ” i ” l\u2019Esgl\u00e8sia Cat\u00f2lica i el pluralisme<\/a> “.<\/p>\n No hi ha cap contradicci\u00f3 en ser homosexual i cristi\u00e0 o cristiana. Tots en coneixem. La Biblia inclou narracions que poden inspirar-nos sobre l\u2019amor profund entre persones del matreix sexe: Rut i Noem\u00ed \u201c anir\u00e9 on tu vagis\u201d \u2013 ( Ruth 1:16-17 ), David i Jonatan ( \u201c amb quina dol\u00e7or em vas tractar. Per a mi, el teu amor super\u00e0 l\u2019amor de les dones\u201d o \u201cm\u00e9s delici\u00f3s el teu amor que el de les dones\u201d 2 Samuel, 1-26 ); el capit\u00e0 rom\u00e0 i el seu criat ( Lluc, 7: 2-10), Jes\u00fas i Ll\u00e0tzer; Jes\u00fas i Joan. Podem excloure que aquesta relaci\u00f3 fos m\u00e9s que plat\u00f2nica ? Ja s\u00e9 que aix\u00f2 pot escandalitzar la jerarquia cat\u00f2lica, per\u00f2 em semblaria m\u00e9s proper un Crist que no fos presentat com una persona sense relacions sexuals \u2013 en quin passatge de la B\u00edblia es diu aix\u00f2 ? – sin\u00f3 home amb totes les seves condicions d\u2019home i tant em faria homosexual com heterosexual. I per qu\u00e8 la virginitat de seva Mare ? Tan pecamin\u00f3s es creu l\u2019acte sexual fins i tot per transmetre la vida una dona ? <\/p>\n L\u2019obsessi\u00f3 pel sexe de la jerarquia cat\u00f2lica al llarg de la hist\u00f2ria, la seva definici\u00f3 com a pecamin\u00f3s fins al punt que van haver de buscar una teoria per afirmar la virginitat de Maria mare de Jes\u00fas d\u2019aquest suposat pecat ha estat el causant de milions de patiments, d\u2019angoixes, i, per suposat, de milions de ren\u00fancies a la fe. Encara el 1986 , l\u2019actual Papa i llavors cardenal Ratzinger, com a Prefecte de la Congregaci\u00f3 per la Doctrina de la Fe signava una pastoral sobre l\u2019homosexualitat en qu\u00e8 es considera desordenada aquesta tend\u00e8ncia. Eren les acaballes del segle XX i ara continua l\u2019arquebisbe de Tarragona.<\/p>\n No hem sentit en canvi gaireb\u00e9 mai condemnar altres conductes realment desordenades i contra els manaments, pecats realment terribles i perillosos com arru\u00efnar el sistema financer d\u2019un pa\u00eds o del m\u00f3n sencer en qu\u00e8 de tant en tant hi hem vist participar bancs i caixes regits per representants de l\u2019Esgl\u00e8sia com l\u2019Ambrosiano o m\u00e9s prop de nosaltres en l\u2019espai i en el temps Cajasur amb un forat de 2.000 milions i amb una pensi\u00f3 de 4,3 milions que es va donar a si mateix el reverend Castillejo. Per no parlar d\u2019un arcaic i superat acord amb la Santa Seu de l\u2019Estat Espanyol que cada cop m\u00e9s requereix la seva abolici\u00f3 en un estat laic. <\/p>\n No sembla que tot plegat estigui gaire d\u2019acord amb el missatge original de Crist contra les injust\u00edcies, contra la propietat en poques mans, tamb\u00e9 dels mitjans de comunicaci\u00f3 propietat de l’Esgl\u00e9sia que proclamen missatges xen\u00f2fobs i totalitaris. Si en lloc d’obsessionar-se tant en el sexe denunciessin amb igual fervor els crims i els fraus dels qui m\u00e9s tenen, els assassinats de les dictadures \u2013 els sona Franco i Pinochet sota pali ? -, l\u2019explotaci\u00f3 de milions de dones, homes i nens, la desigualtat i la injust\u00edcia, si sortissin al carrer per aturar tot aix\u00f2 en lloc de beneir-ho per omissi\u00f3 o per acci\u00f3, segurament contribuirien a una societat m\u00e9s d\u2019acord amb l\u2019Evangeli i amb Crist<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Iguals en drets i iguals en obligacions; i iguals en igualtat d\u2019oportunitats. No he ent\u00e8s mai que la igualtat dels fills de D\u00e9u no figuri entre les prioritats de l\u2019Esgl\u00e9sia ni per qu\u00e8 aquest menysteniment de la meitat de les … Continua llegint