{"id":1211,"date":"2026-09-14T11:52:17","date_gmt":"2026-09-14T11:52:17","guid":{"rendered":"https:\/\/blocs.tinet.cat\/xaviersabate\/?p=1211"},"modified":"2026-09-14T11:52:17","modified_gmt":"2026-09-14T11:52:17","slug":"la-petjada-de-contaminacio-de-la-formula-1","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blocs.tinet.cat\/xaviersabate\/2026\/09\/14\/la-petjada-de-contaminacio-de-la-formula-1\/","title":{"rendered":"La petjada de contaminaci\u00f3 de la F\u00f3rmula 1"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/a><\/h1>\n

La F\u00f3rmula 1 ha tornat a Madrid convertida en un gegant\u00ed espectacle esportiu, econ\u00f2mic i medi\u00e0tic. Durant tres dies, desenes de milers de persones han omplert el nou circuit de MADRING i milions han seguit les curses per televisi\u00f3. S\u2019ha parlat molt de l\u2019impacte econ\u00f2mic, de l\u2019\u00e8xit de p\u00fablic, de les infraestructures i fins i tot de la nova generaci\u00f3 de monoplaces i dels seus combustibles sostenibles. Per\u00f2 hi ha una altra comptabilitat que tamb\u00e9 haur\u00edem de fer: <\/span>quina \u00e9s la petjada de contaminaci\u00f3 que deixa un Gran Premi?<\/b><\/p>\n

He utilitzat deliberadament l\u2019expressi\u00f3 <\/span>petjada de contaminaci\u00f3<\/span><\/i> i no nom\u00e9s <\/span>petjada de carboni<\/span><\/i>. Mesurar les tones de CO\u2082 equivalent \u00e9s imprescindible quan parlem de canvi clim\u00e0tic, per\u00f2 no explica tot l\u2019impacte ambiental d\u2019una activitat d\u2019aquestes caracter\u00edstiques. Per als ciutadans que viuen a prop del circuit importen tamb\u00e9 els \u00f2xids de nitrogen, les part\u00edcules PM10 i PM2,5, la pols, els compostos org\u00e0nics vol\u00e0tils, l\u2019oz\u00f3 troposf\u00e8ric, les part\u00edcules despreses dels pneum\u00e0tics i dels frens i, naturalment, la contaminaci\u00f3 ac\u00fastica.<\/span><\/p>\n

I en el cas de Madrid cal distingir, a m\u00e9s, <\/span>dos impactes diferents: el de construir el circuit i el de celebrar-hi cada any el Gran Premi.<\/b><\/p>\n

Abans de c\u00f3rrer calia construir<\/b><\/h2>\n

El primer impacte de MADRING es va produir molt abans que els vint F\u00f3rmula 1 engeguessin els motors.<\/span><\/p>\n

La documentaci\u00f3 ambiental del projecte permet con\u00e8ixer la magnitud de les obres. Nom\u00e9s en una de les grans \u00e0rees d\u2019actuaci\u00f3 estava previst moure aproximadament <\/span>1,37 milions de metres c\u00fabics de terres<\/b>, als quals calia afegir altres moviments de materials relacionats amb el tra\u00e7at i les intervencions sobre la xarxa vi\u00e0ria.<\/span><\/p>\n

Moure una quantitat semblant de material significa excavadores, buld\u00f2zers, carregadores, compactadores i camions treballant durant mesos. Significa combustible, emissions i, sobretot, pols.<\/span><\/p>\n

La mateixa avaluaci\u00f3 ambiental identifica durant aquesta fase emissions de <\/span>CO\u2082, \u00f2xids de nitrogen (NOx), di\u00f2xid de sofre (SO\u2082), mon\u00f2xid de carboni (CO), part\u00edcules PM10 i PM2,5<\/b>, a m\u00e9s de la pols produ\u00efda per les excavacions, els moviments de terres i la circulaci\u00f3 de maquin\u00e0ria.<\/span><\/p>\n

L\u2019estudi ambiental va estimar per a la fase de construcci\u00f3 una petjada d\u2019aproximadament <\/span>2.774 tones de CO\u2082 equivalent<\/b>.<\/span><\/p>\n

Des del punt de vista clim\u00e0tic podr\u00edem discutir durant quants anys s\u2019ha d\u2019amortitzar aquesta petjada, tenint en compte que el circuit pret\u00e9n utilitzar-se durant successives edicions del Gran Premi. Per\u00f2 des del punt de vista dels ve\u00efns la q\u00fcesti\u00f3 \u00e9s diferent: <\/span>aquestes emissions i aquesta pols es van produir mentre es constru\u00efa el circuit i van ser suportades per l\u2019entorn durant aquells mesos.<\/b><\/p>\n

I el CO\u2082 no \u00e9s necess\u00e0riament el contaminant que m\u00e9s hauria de preocupar qui viu al costat d\u2019una obra d\u2019aquestes dimensions.<\/span><\/p>\n

No tot \u00e9s CO\u2082<\/b><\/h2>\n

Estem acostumats a identificar contaminaci\u00f3 i canvi clim\u00e0tic com si fossin exactament el mateix problema. No ho s\u00f3n.<\/span><\/p>\n

El CO\u2082 t\u00e9 una import\u00e0ncia enorme perqu\u00e8 s\u2019acumula a l\u2019atmosfera i contribueix a l\u2019escalfament global. Per\u00f2, a les concentracions ambientals habituals, no \u00e9s el principal responsable dels danys locals sobre la nostra salut.<\/span><\/p>\n

Per aix\u00f2 hem de mirar especialment el <\/span>NO\u2082, les PM10 i les PM2,5<\/b>.<\/span><\/p>\n

Els \u00f2xids de nitrogen procedeixen fonamentalment dels processos de combusti\u00f3. Afecten el sistema respiratori i participen, a m\u00e9s, en processos qu\u00edmics que produeixen altres contaminants, entre els quals hi ha l\u2019oz\u00f3 troposf\u00e8ric.<\/span><\/p>\n

Les PM10 s\u00f3n part\u00edcules prou petites per penetrar en el nostre sistema respiratori. Les PM2,5 s\u00f3n encara m\u00e9s petites i poden arribar a les zones profundes dels pulmons. Per aix\u00f2 la legislaci\u00f3 i les pol\u00edtiques de qualitat de l\u2019aire els concedeixen tanta import\u00e0ncia.<\/span><\/p>\n

I una gran obra constitueix un escenari particularment favorable per produir part\u00edcules: excavar, carregar terra, descarregar-la, emmagatzemar \u00e0rids, circular sobre superf\u00edcies sense pavimentar o transportar materials en camions aixeca pols cont\u00ednuament.<\/span><\/p>\n

No \u00e9s casualitat que la resoluci\u00f3 ambiental de MADRING establ\u00eds mesures com <\/span>regar els terrenys, cobrir els camions amb lones, netejar els vials, rentar les rodes dels vehicles i limitar-ne la velocitat dins de les obres<\/b>.<\/span><\/p>\n

A partir de la dimensi\u00f3 de l\u2019obra i dels factors habituals d\u2019emissi\u00f3 de la maquin\u00e0ria di\u00e8sel es pot estimar que les emissions de NOx es podrien situar en un ordre de magnitud de <\/span>diverses tones durant la construcci\u00f3<\/b>. Per\u00f2 cal ser rigorosos: aix\u00f2 \u00e9s una estimaci\u00f3, no una mesura. Per con\u00e8ixer-ne la xifra exacta necessitar\u00edem saber les hores de funcionament, la pot\u00e8ncia, el combustible consumit i la tecnologia anticontaminaci\u00f3 de tota la maquin\u00e0ria utilitzada.<\/span><\/p>\n

Encara \u00e9s m\u00e9s dif\u00edcil calcular les part\u00edcules produ\u00efdes pel moviment de terres. La humitat, el vent, la velocitat de circulaci\u00f3 dels vehicles, els sistemes de reg o el grau de pavimentaci\u00f3 modifiquen enormement les emissions.<\/span><\/p>\n

Probablement, per\u00f2, <\/span>la pols fugitiva generada per un moviment de terres d\u2019aquesta magnitud va tenir molta m\u00e9s import\u00e0ncia local que les part\u00edcules procedents directament dels tubs d\u2019escapament de les m\u00e0quines.<\/b><\/p>\n

I aleshores van arribar els F\u00f3rmula 1<\/b><\/h2>\n

Acabades les obres, canvia la naturalesa de la contaminaci\u00f3.<\/span><\/p>\n

Durant el Gran Premi apareixen noves fonts: els mateixos monoplaces, les categories auxiliars, camions, vehicles de servei, generadors el\u00e8ctrics, instal\u00b7lacions temporals i helic\u00f2pters.<\/span><\/p>\n

I apareixen tamb\u00e9 emissions que sovint oblidem quan parlem de contaminaci\u00f3 automobil\u00edstica: <\/span>les part\u00edcules procedents del desgast dels pneum\u00e0tics i dels frens<\/b>.<\/span><\/p>\n

Els pneum\u00e0tics no desapareixen m\u00e0gicament quan es desgasten. Una part del material que perden es transforma en part\u00edcules de diferents mides que queden sobre l\u2019asfalt o passen a l\u2019entorn. El mateix passa, encara que amb caracter\u00edstiques diferents, amb els frens.<\/span><\/p>\n

\u00c9s significatiu que la mateixa documentaci\u00f3 ambiental de MADRING estableixi la utilitzaci\u00f3 d\u2019<\/span>escombradores amb aspiraci\u00f3<\/b> per retirar el material acumulat sobre la pista i evitar-ne posteriorment la resuspensi\u00f3.<\/span><\/p>\n

El passat agost la FIA ha utilitzat el circuit de Zandvoort, seu del GP dels Pa\u00efsos Baixos, per investigar com capturar en el drenatge part\u00edcules procedents dels pneum\u00e0tics, micropl\u00e0stics i altres contaminants abans que arribin a rius i al mar. \u00c9s a dir, la mateixa FIA reconeix que el problema ambiental del motorisme modern ja no \u00e9s nom\u00e9s el CO\u2082 del combustible.<\/span><\/p>\n

I tot aix\u00f2 passa acompanyat d\u2019una contaminaci\u00f3 que no es mesura en tones sin\u00f3 en decibels: <\/span>el soroll<\/b>. Per a qui contempla la cursa per televisi\u00f3, el so d\u2019un F\u00f3rmula 1 forma part de l\u2019espectacle. Per a qui viu a poques desenes o centenars de metres del circuit, la consideraci\u00f3 pot ser for\u00e7a diferent.<\/span><\/p>\n

La paradoxa dels vint cotxes<\/b><\/h2>\n

Hi ha, per\u00f2, una conclusi\u00f3 sorprenent.<\/span><\/p>\n

Si calculem la <\/span>petjada clim\u00e0tica global<\/b> d\u2019un Gran Premi, els vint cotxes que veiem c\u00f3rrer representen nom\u00e9s una part molt petita del conjunt. La major part de la petjada clim\u00e0tica d\u2019un esdeveniment internacional d\u2019aquestes caracter\u00edstiques no procedeix necess\u00e0riament dels monoplaces, sin\u00f3 de tot el que cal mobilitzar perqu\u00e8 aquests cotxes puguin c\u00f3rrer: espectadors, equips, personal t\u00e8cnic, material, instal\u00b7lacions, log\u00edstica, allotjament i transport.<\/span><\/p>\n

En el cas de Madrid, els estudis previs calculaven m\u00e9s de <\/span>80.000 visitants procedents de fora de Madrid, uns 45.000 dels quals de l\u2019estranger<\/b>. Nom\u00e9s aquesta dada permet entendre la import\u00e0ncia potencial dels despla\u00e7aments de llarga dist\u00e0ncia i, especialment, de l\u2019aviaci\u00f3.<\/span><\/p>\n

Per aix\u00f2 no considero prudent donar encara una xifra tancada sobre la petjada clim\u00e0tica total del GP de Madrid 2026. <\/span>La petjada completa \u00e9s necess\u00e0riament molt superior a les emissions directes del circuit quan s\u2019hi incorporen els despla\u00e7aments dels espectadors, especialment els aeris; encara no disposem, per\u00f2, d\u2019una auditoria post-GP que permeti fixar-ne una xifra fiable.<\/b><\/p>\n

Ara b\u00e9, aquesta perspectiva canvia quan fem la pregunta des del balc\u00f3 d\u2019un ve\u00ed.<\/span><\/p>\n

Als habitants de Valdebebas no els podem atribuir el CO\u2082 em\u00e8s per un aficionat que vola des de Londres, Nova York o qualsevol altre lloc del m\u00f3n. Tampoc no t\u00e9 sentit atribuir-los les emissions d\u2019un hotel del centre de Madrid.<\/span><\/p>\n

El que ells suporten \u00e9s la contaminaci\u00f3 produ\u00efda f\u00edsicament al seu entorn.<\/b><\/p>\n

I aqu\u00ed adquireixen molt m\u00e9s pes la construcci\u00f3, la pols, els NOx, les part\u00edcules, els vehicles, els generadors, els pneum\u00e0tics, els frens i el soroll.<\/span><\/p>\n

S\u00f3n dues comptabilitats ambientals diferents i totes dues s\u00f3n necess\u00e0ries.<\/span><\/p>\n

L\u2019oz\u00f3, un problema afegit<\/b><\/h2>\n

Hi ha un altre element que mereix atenci\u00f3.<\/span><\/p>\n

Els NOx participen, juntament amb altres compostos i sota determinades condicions meteorol\u00f2giques, en els complexos processos fotoqu\u00edmics que generen <\/span>oz\u00f3 troposf\u00e8ric<\/b>.<\/span><\/p>\n

I parlem d\u2019una zona on aquest contaminant ja constitu\u00efa un problema abans de l\u2019arribada de la F\u00f3rmula 1.<\/span><\/p>\n

La documentaci\u00f3 ambiental recull que l\u2019estaci\u00f3 pr\u00f2xima de Juan Carlos I havia registrat superacions dels valors de refer\u00e8ncia relacionats amb l\u2019oz\u00f3. Per tant, qualsevol aportaci\u00f3 addicional de precursors s\u2019ha d\u2019analitzar dins d\u2019una situaci\u00f3 atmosf\u00e8rica que ja presentava antecedents.<\/span><\/p>\n

Aix\u00f2 demostra per qu\u00e8 limitar el debat ambiental a comptar tones de CO\u2082 resulta insuficient.<\/span><\/p>\n

Com haur\u00edem de mesurar realment l\u2019impacte?<\/b><\/h2>\n

La millor manera de con\u00e8ixer qu\u00e8 han suportat els ve\u00efns no consisteix \u00fanicament a calcular tones.<\/span><\/p>\n

Necessitem saber <\/span>qu\u00e8 hi havia realment a l\u2019aire que respiraven<\/b>.<\/span><\/p>\n

Aix\u00f2 significa mesurar NO\u2082, PM10, PM2,5 i oz\u00f3 abans, durant i despr\u00e9s de les obres i fer el mateix durant els dies del Gran Premi. I comparar aquests resultats amb estacions pr\u00f2ximes i amb dies equivalents sense competici\u00f3.<\/span><\/p>\n

Perqu\u00e8 una tona de NOx emesa a quil\u00f2metres de dist\u00e0ncia no produeix necess\u00e0riament la mateixa exposici\u00f3 que una quantitat molt menor alliberada al costat d\u2019un habitatge.<\/span><\/p>\n

La contaminaci\u00f3 atmosf\u00e8rica es converteix en un problema sanitari quan passa de la xemeneia o del tub d\u2019escapament <\/span>als nostres pulmons<\/b>.<\/span><\/p>\n

Per aix\u00f2 les administracions i els responsables de MADRING haurien de fer p\u00fablics de manera transparent els resultats complets de les campanyes de mesurament de qualitat de l\u2019aire, soroll i vibracions realitzades abans, durant i despr\u00e9s del Gran Premi.<\/span><\/p>\n

Les xifres darrere de l\u2019espectacle<\/b><\/h2>\n

1,37 milions de m\u00b3 de terres<\/b>
\n<\/b>Volum aproximat previst nom\u00e9s en una de les grans \u00e0rees d\u2019actuaci\u00f3 durant la construcci\u00f3. \u00c9s un indicador especialment significatiu de la magnitud de les obres i de la generaci\u00f3 potencial de pols i tr\u00e0nsit de maquin\u00e0ria.<\/span><\/p>\n

2.774 tCO\u2082e \u2014 DADA OFICIAL<\/b>
\n<\/b>Petjada de carboni estimada en la documentaci\u00f3 ambiental per a la fase d\u2019obres.<\/span><\/p>\n

2.025 tCO\u2082e \u2014 DADA OFICIAL<\/b>
\n<\/b>Estimaci\u00f3 ambiental corresponent a la fase de funcionament considerada pel projecte. No s\u2019ha de confondre amb la petjada clim\u00e0tica global del Gran Premi, que hauria d\u2019incorporar moltes altres emissions indirectes.<\/span><\/p>\n

Diverses tones de NOx \u2014 ESTIMACI\u00d3<\/b>
\n<\/b>\u00c9s un ordre de magnitud plausible per a una obra d\u2019aquestes dimensions, per\u00f2 no una dada mesurada. Sense informaci\u00f3 detallada sobre tota la maquin\u00e0ria utilitzada no \u00e9s possible donar-ne una xifra exacta.<\/span><\/p>\n

PM10 i PM2,5<\/b>
\n<\/b>A m\u00e9s de les part\u00edcules dels motors, una obra d\u2019aquesta dimensi\u00f3 genera pols per excavaci\u00f3, c\u00e0rrega, desc\u00e0rrega, circulaci\u00f3 de camions i resuspensi\u00f3. La quantitat real dep\u00e8n molt de les condicions meteorol\u00f2giques i de l\u2019efectivitat de les mesures de control aplicades.<\/span><\/p>\n

Uns 120.000 espectadors diumenge i aproximadament 352.000 assist\u00e8ncies acumulades durant els tres dies<\/b>
\n<\/b>No s\u00f3n 352.000 persones diferents, sin\u00f3 assist\u00e8ncies acumulades al llarg del cap de setmana.<\/span><\/p>\n

M\u00e9s de 80.000 visitants de fora de Madrid, uns 45.000 de l\u2019estranger \u2014 ESTIMACI\u00d3 PR\u00c8VIA<\/b>
\n<\/b>Aquesta dada ajuda a entendre per qu\u00e8 la mobilitat de llarga dist\u00e0ncia pot tenir molt m\u00e9s pes en la petjada clim\u00e0tica global que el combustible consumit pels mateixos monoplaces.<\/span><\/p>\n

NOx + PM10 + PM2,5 + COV + O\u2083 + pneum\u00e0tics + frens + soroll<\/b>
\n<\/b>Aquesta \u00e9s la petjada que ens interessa especialment quan ens preguntem <\/span>qu\u00e8 suporten realment els ve\u00efns<\/b>. No parlem nom\u00e9s de canvi clim\u00e0tic: parlem de qualitat de l\u2019aire, salut i qualitat de vida.<\/span><\/p>\n

Dues petjades diferents<\/b><\/h2>\n

Per tant, haur\u00edem de comen\u00e7ar a distingir clarament dos conceptes.<\/span><\/p>\n

La <\/span>petjada clim\u00e0tica global<\/b> inclou construcci\u00f3, log\u00edstica, energia, equips, espectadors, allotjament, transport nacional i internacional i competici\u00f3.<\/span><\/p>\n

La <\/span>petjada de contaminaci\u00f3 local<\/b> inclou obres, maquin\u00e0ria, moviment de terres, vehicles, generadors, NOx, part\u00edcules, pneum\u00e0tics i frens, oz\u00f3 secundari i soroll.<\/span><\/p>\n

Confondre-les ens porta a una conclusi\u00f3 equivocada. <\/span>Els F\u00f3rmula 1 poden representar una part molt petita de la petjada clim\u00e0tica total del Gran Premi i, al mateix temps, el conjunt del circuit, les obres i la competici\u00f3 poden provocar un impacte ambiental apreciable sobre les persones que hi viuen al costat.<\/b><\/p>\n

Un balan\u00e7 ambiental cada any<\/b><\/h2>\n

La F\u00f3rmula 1 ha assumit compromisos importants per reduir la seva petjada clim\u00e0tica. Els nous monoplaces utilitzen des del 2026 combustibles sostenibles i una proporci\u00f3 molt m\u00e9s gran d\u2019electrificaci\u00f3. El campionat tamb\u00e9 est\u00e0 actuant sobre la log\u00edstica i altres fonts d\u2019emissions.<\/span><\/p>\n

\u00c9s positiu i cal recon\u00e8ixer-ho.<\/span><\/p>\n

Per\u00f2 precisament perqu\u00e8 la tecnologia permet millorar, haur\u00edem d\u2019exigir una avaluaci\u00f3 ambiental molt m\u00e9s ambiciosa.<\/span><\/p>\n

Cada Gran Premi hauria de publicar despr\u00e9s de la seva celebraci\u00f3 un <\/span>balan\u00e7 ambiental verificable<\/b> que inclogu\u00e9s no nom\u00e9s tones de CO\u2082 equivalent, sin\u00f3 tamb\u00e9 consum energ\u00e8tic, combustibles utilitzats, NOx, PM10, PM2,5, residus, aigua, mobilitat dels espectadors, soroll i, sobretot, les dades reals de qualitat de l\u2019aire registrades als barris pr\u00f2xims.<\/span><\/p>\n

I als circuits urbans o semiurbans aquesta obligaci\u00f3 hauria de ser encara m\u00e9s gran. Perqu\u00e8 quan una activitat d\u2019aquestes dimensions s\u2019instal\u00b7la al costat de milers de ciutadans apareix una pregunta leg\u00edtima que no es pot respondre \u00fanicament dient quants diners genera l\u2019esdeveniment.<\/span><\/p>\n

Cal saber tamb\u00e9 quin cost ambiental suporta la poblaci\u00f3 que l\u2019acull.<\/span> Perqu\u00e8 un combustible pot ser sostenible des del punt de vista del carboni per\u00f2 continua sent contaminant des del punt de vista de l’aire que respirem<\/b>. El CO\u2082 pot formar part d’un cicle de carboni gaireb\u00e9 tancat; els NOx i les part\u00edcules que surten del tub d’escapament, en canvi, arriben igualment a l’atmosfera local i potencialment als nostres pulmons.<\/span>\u00a0<\/b><\/p>\n

La petjada que no veiem<\/b><\/h2>\n

Potser aquesta \u00e9s la principal lli\u00e7\u00f3 del Gran Premi de Madrid.<\/span><\/p>\n

Durant unes hores veiem vint cotxes extraordin\u00e0riament sofisticats circulant a velocitats impossibles. S\u00f3n el centre de totes les c\u00e0meres i, per tant, tendim a identificar amb ells tot l\u2019impacte ambiental de la F\u00f3rmula 1.<\/span><\/p>\n

Per\u00f2 al darrere hi ha una altra cursa que gaireb\u00e9 no veiem.<\/span><\/p>\n

Abans que arribessin els cotxes es van haver de moure <\/span>m\u00e9s d\u2019un mili\u00f3 de metres c\u00fabics de terra<\/b>. Durant mesos hi van treballar excavadores i camions. La documentaci\u00f3 ambiental estima en <\/span>2.774 tones de CO\u2082 equivalent la fase de construcci\u00f3<\/b>. I, simult\u00e0niament, es van generar pols i emissions de NOx i part\u00edcules.<\/span><\/p>\n

Despr\u00e9s arriben durant uns dies monoplaces, helic\u00f2pters, generadors, vehicles auxiliars, pneum\u00e0tics, frens i desenes de milers d\u2019espectadors. I quan acaba la cursa comen\u00e7a el desmuntatge.<\/span><\/p>\n

Tot aix\u00f2 forma part de l\u2019espectacle encara que no surti per televisi\u00f3.<\/span><\/p>\n

Per aix\u00f2 potser haur\u00edem de comen\u00e7ar a parlar menys de la <\/span>petjada de carboni de la F\u00f3rmula 1<\/b> i m\u00e9s de la seva <\/span>petjada de contaminaci\u00f3<\/b>.<\/span><\/p>\n

La primera ens explica una part de la seva contribuci\u00f3 al canvi clim\u00e0tic.<\/span><\/p>\n

La segona ens obliga a preguntar-nos tamb\u00e9 <\/span>quin aire respirem, quant soroll suportem i quin impacte deixem sobre el territori, sobre la salut i sobre les persones que hi viuen<\/b>.<\/span><\/p>\n

I aquest compte tamb\u00e9 l\u2019hem de fer.<\/b><\/p>\n

Ep\u00edleg amb preguntes:<\/b><\/h2>\n

1.- Per qu\u00e8 Madrid ha portat la F\u00f3rmula E a un circuit permanent com el Jarama i, en canvi, ha constru\u00eft un nou circuit semiurb\u00e0 per portar la F\u00f3rmula 1 al costat dels habitatges?<\/span><\/p>\n

2.- Si volem continuar celebrant grans espectacles automobil\u00edstics dins o al costat de les ciutats, t\u00e9 sentit continuar acceptant motors de combusti\u00f3, soroll i emissions locals quan ja existeix una competici\u00f3 mundial el\u00e8ctrica d’alt\u00edssimes prestacions?<\/span><\/p>\n

3.- Madrid ha celebrat la F\u00f3rmula E el\u00e8ctrica en un circuit permanent i relativament apartat, el Jarama. Per qu\u00e8 ha situat la F\u00f3rmula 1 de combusti\u00f3 en un circuit semiurb\u00e0 envoltat per barris habitats.<\/span><\/p>\n

4.- D\u2019acord que El Jarama dep\u00e8n molt m\u00e9s del vehicle privat; MADRING est\u00e0 connectat amb Metro, Cercan\u00edas, autobusos i llan\u00e7adores, i l’organitzaci\u00f3 va plantejar el transport p\u00fablic com a forma priorit\u00e0ria d’acc\u00e9s. Aix\u00f2 pot reduir substancialment les emissions dels despla\u00e7aments locals dels espectadors. Jarama \u00e9s millor des del punt de vista de l’exposici\u00f3 directa dels ve\u00efns; MADRING \u00e9s millor des del punt de vista de l’accessibilitat en transport p\u00fablic. Aquesta millor mobilitat justifica portar una activitat extraordin\u00e0riament sorollosa i amb emissions locals tan a prop dels habitatges.?\u00a0<\/span><\/p>\n

5.- M\u00e9s enll\u00e0 de la contaminaci\u00f3, no \u00e9s aquesta una q\u00fcesti\u00f3 de planificaci\u00f3 urbana i salut p\u00fablica ?<\/span><\/p>\n

6.- Si fos aigua contaminada abocada a un riu o al mar, es permetria una competici\u00f3 com aquesta ? Per qu\u00e8 es permet contaminar l\u2019aire que inevitablement tots els \u00e9ssers vius ( molts d\u2019ells vulnerables ) acabem respirant ?<\/span><\/p>\n

 <\/p>\n

Fonts<\/b><\/p>\n

Comunitat de Madrid \u2014 Informe d\u2019Impacte Ambiental del projecte MADRING.<\/b> Documentaci\u00f3 ambiental sobre moviment de terres, emissions durant les obres i l\u2019explotaci\u00f3, qualitat de l\u2019aire, mesures contra la pols, pneum\u00e0tics, soroll i mesures correctores.<\/span><\/p>\n

Estudi d\u2019Impacte Ambiental del Circuit de F\u00f3rmula 1 de Madrid.<\/b> Dades del projecte i estimacions de petjada de carboni: <\/span>2.774 tCO\u2082e durant la construcci\u00f3 i 2.025 tCO\u2082e durant la fase de funcionament considerada en l\u2019estudi.<\/b><\/p>\n

MADRING \/ PwC. Estudi sobre l\u2019impacte econ\u00f2mic i l\u2019origen previst dels assistents al Gran Premi d\u2019Espanya.<\/b> Estimaci\u00f3 de m\u00e9s de 80.000 visitants de fora de Madrid, dels quals aproximadament 45.000 serien internacionals.<\/span><\/p>\n

Organitzaci\u00f3 del GP d\u2019Espanya de F\u00f3rmula 1 \/ MADRING.<\/b> Dades d\u2019assist\u00e8ncia de l\u2019edici\u00f3 de 2026: aproximadament <\/span>352.000 assist\u00e8ncies acumulades durant el cap de setmana i unes 120.000 el diumenge<\/b>.<\/span><\/p>\n

FIA \u2014 Reglament t\u00e8cnic de F\u00f3rmula 1 2026 i combustible sostenible.<\/b> Caracter\u00edstiques de la nova generaci\u00f3 de monoplaces, major electrificaci\u00f3 i introducci\u00f3 de combustible 100% sostenible.<\/span><\/p>\n

Organitzaci\u00f3 Mundial de la Salut (OMS) \u2014 Global Air Quality Guidelines.<\/b> Evid\u00e8ncia cient\u00edfica i valors guia sobre els efectes sobre la salut del NO\u2082, PM10, PM2,5 i oz\u00f3 troposf\u00e8ric.<\/span><\/p>\n

Ag\u00e8ncia Europea de Medi Ambient (EEA) \u2014 Air Pollution in Europe.<\/b> Informaci\u00f3 sobre contaminaci\u00f3 atmosf\u00e8rica, efectes sanitaris de les part\u00edcules, \u00f2xids de nitrogen i oz\u00f3 i emissions procedents del transport.<\/span><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

La F\u00f3rmula 1 ha tornat a Madrid convertida en un gegant\u00ed espectacle esportiu, econ\u00f2mic i medi\u00e0tic. Durant tres dies, desenes de milers de persones han omplert el nou circuit de MADRING i milions han seguit les curses per televisi\u00f3. S\u2019ha … Continua llegint →<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":69,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-1211","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blocs.tinet.cat\/xaviersabate\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1211","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blocs.tinet.cat\/xaviersabate\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blocs.tinet.cat\/xaviersabate\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blocs.tinet.cat\/xaviersabate\/wp-json\/wp\/v2\/users\/69"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blocs.tinet.cat\/xaviersabate\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1211"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/blocs.tinet.cat\/xaviersabate\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1211\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blocs.tinet.cat\/xaviersabate\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1211"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blocs.tinet.cat\/xaviersabate\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1211"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blocs.tinet.cat\/xaviersabate\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1211"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}