{"id":1141,"date":"2025-09-10T22:07:07","date_gmt":"2025-09-10T22:07:07","guid":{"rendered":"https:\/\/blocs.tinet.cat\/xaviersabate\/?p=1141"},"modified":"2025-09-12T17:48:50","modified_gmt":"2025-09-12T17:48:50","slug":"leuphemia-que-tenim-tots-a-casa","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blocs.tinet.cat\/xaviersabate\/2025\/09\/10\/leuphemia-que-tenim-tots-a-casa\/","title":{"rendered":"L’Euphemia que tenim tots a casa"},"content":{"rendered":"

 <\/p>\n

<\/p>\n

Imatge generada amb intel\u00b7lig\u00e8ncia artificial<\/em><\/p>\n

L’algoritme EUPHEMIA va ser desenvolupat per un consorci de Borses d’Electricitat i Gestors de Xarxes de Transport europeus per crear un mercat el\u00e8ctric \u00fanic i eficient a tot el continent. \u00c9s el resultat d’un esfor\u00e7 col\u00b7laboratiu. \u00c9s el que marca el preu de l’electricitat a tota europa i per aix\u00f2 podem dir que el tenim a casa les 24 hores del dia<\/span><\/p>\n

Origen i Objectiu \ud83c\uddea\ud83c\uddfa<\/b><\/h3>\n

L’origen d’EUPHEMIA es troba en la necessitat d’unificar els mercats el\u00e8ctrics fragmentats d’Europa a principis del segle XXI. Abans, cada pa\u00eds o regi\u00f3 tenia el seu propi sistema, la qual cosa generava inefici\u00e8ncies i dificultava l’aprofitament \u00f2ptim de les interconnexions transfrontereres.<\/span><\/p>\n

Per solucionar-ho, les principals borses d’electricitat europees van llan\u00e7ar la iniciativa <\/span>Price Coupling of Regions (PCR)<\/b>. L’objectiu era desenvolupar un algoritme com\u00fa capa\u00e7 de calcular els preus de l’electricitat i els fluxos d’energia entre pa\u00efsos de manera simult\u00e0nia, tenint en compte les limitacions de la xarxa. El nom <\/span>EUPHEMIA<\/b> \u00e9s un acr\u00f2nim que reflecteix aquest prop\u00f2sit: <\/span>Eu<\/b>ropean <\/span>Ph<\/b>ysical <\/span>E<\/b>lectricity <\/span>M<\/b>arket <\/span>I<\/b>ntegration <\/span>A<\/b>lgorithm.<\/span><\/p>\n

L’Inventor: Un Esfor\u00e7 Col\u00b7lectiu\u00a0<\/b><\/h3>\n

La creaci\u00f3 d’EUPHEMIA va ser un projecte conjunt liderat pels membres de la iniciativa PCR. Els actors clau en el seu desenvolupament van ser:<\/span><\/p>\n

    \n
  • Les Borses d’Electricitat (Power Exchanges):<\/b> S\u00f3n els principals arquitectes. El consorci fundador de PCR inclou operadors com <\/span>EPEX SPOT<\/b> (el mercat de Centreeuropa), <\/span>Nord Pool<\/b> (el mercat n\u00f2rdic) i <\/span>OMIE<\/b> (l’operador del mercat ib\u00e8ric).<\/span><\/li>\n
  • Els Gestors de Xarxes de Transport (TSOs):<\/b> Organitzacions com Red El\u00e9ctrica a Espanya, agrupades sota el paraigua europeu <\/span>ENTSO-E<\/b>, van col\u00b7laborar estretament. S\u00f3n essencials perqu\u00e8 proporcionen la informaci\u00f3 cr\u00edtica sobre la capacitat disponible a les interconnexions, una dada que l’algoritme necessita per fer els seus c\u00e0lculs.<\/span><\/li>\n<\/ul>\n

    Per tant, l’inventor \u00e9s, en realitat, un <\/span>consorci d’empreses i operadors europeus<\/b>.<\/span><\/p>\n

    La Posada en Pr\u00e0ctica: Quan i On?<\/b><\/h3>\n

    L’algoritme EUPHEMIA es va comen\u00e7ar a utilitzar de manera oficial i a gran escala el <\/span>4 de febrer de 2014<\/b>.<\/span><\/p>\n

    Aquesta data marca el llan\u00e7ament del mercat acoblat del <\/span>Nord-Oest d’Europa (NWE – North-Western Europe)<\/b>, que integrava els pa\u00efsos del Benelux, Alemanya, Fran\u00e7a i els pa\u00efsos n\u00f2rdics. A partir d’aqu\u00ed, la seva implementaci\u00f3 va ser gradual:<\/span><\/p>\n

      \n
    1. \n
        \n
      1. El <\/span>maig de 2014<\/b>, el mercat ib\u00e8ric (MIBEL), on operen Espanya i Portugal, es va acoblar a aquest gran mercat europeu mitjan\u00e7ant EUPHEMIA.<\/span><\/li>\n
      2. Posteriorment, s’hi van anar afegint altres pa\u00efsos com It\u00e0lia i estats de l’Est d’Europa.<\/span><\/li>\n
      3. Avui, aquest sistema, conegut com a Single Day-Ahead Coupling (SDAC)<\/b>, utilitza l’algoritme EUPHEMIA per gestionar el mercat diari de l’electricitat a pr\u00e0cticament tota la Uni\u00f3 Europea, creant un mercat \u00fanic de facto.<\/li>\n<\/ol>\n<\/li>\n<\/ol>\n

        El Diagn\u00f2stic: Per qu\u00e8 el model est\u00e0 esgotat<\/b><\/h3>\n

        L’algoritme EUPHEMIA i el disseny de mercat marginalista que l’acompanya s’han demostrat r\u00edgids i inadequats per a la realitat energ\u00e8tica del segle XXI.<\/span><\/p>\n

        No \u00e9s que l’algoritme “no funcioni” matem\u00e0ticament, sin\u00f3 que la l\u00f2gica per a la qual va ser creat ja no es correspon amb la realitat f\u00edsica, tecnol\u00f2gica i geopol\u00edtica dels sistemes el\u00e8ctrics actuals.<\/span><\/p>\n

        1. El Pecat Original Marginalista en un M\u00f3n Renovable<\/b><\/h4>\n

        El sistema actual\u00a0 \u00e9s marginalista, el que significa que l’\u00faltima central necess\u00e0ria per cobrir la demanda, generalment una de gas (la m\u00e9s cara), estableix el preu que cobraran totes les altres. Aix\u00f2 provoca que les tecnologies m\u00e9s barates, com la hidr\u00e0ulica, la nuclear o les renovables, obtinguin uns beneficis extraordinaris \u2014els anomenats “beneficis caiguts del cel”\u2014 pagats per tots nosaltres. Aquest mecanisme, tot i ser t\u00e8cnicament funcional, \u00e9s socialment injust i constitueix una barrera estructural per a una transici\u00f3 energ\u00e8tica equitativa<\/span><\/p>\n

        L’algoritme EUPHEMIA va ser dissenyat en una \u00e8poca on la generaci\u00f3 era previsible i es basava en centrals t\u00e8rmiques amb costos de combustible clars. En aquest context, un sistema marginalista tenia certa l\u00f2gica. Per\u00f2 avui, amb una penetraci\u00f3 massiva de <\/span>renovables de cost marginal zero<\/b> (el sol i el vent s\u00f3n gratis), el sistema esdev\u00e9 absurd. Cada pa\u00eds t\u00e9 un mix diferent, per\u00f2 la tend\u00e8ncia \u00e9s comuna: quan hi ha molt de sol o vent, el preu s’enfonsa, i quan no n’hi ha, es dispara a causa del gas. Aquesta volatilitat extrema no \u00e9s un senyal de mercat eficient, sin\u00f3 d’un disseny trencat que no sap valorar correctament l’estabilitat.<\/span><\/p>\n

        2. La Realitat de l’Illa Energ\u00e8tica Ib\u00e8rica \ud83c\udfdd\ufe0f<\/b><\/h4>\n

        L’<\/span>excepci\u00f3 ib\u00e8rica<\/b> que va ser gestionada amb \u00e8xit per la ministra Teresa Ribera als inicis de la guerra d’Ucra\u00efna va ser l’admissi\u00f3 per part de Brussel\u00b7les que el model \u00fanic europeu era directament perjudicial per a Espanya i Portugal.\u00a0 Perqu\u00e8 la nostra baixa interconnexi\u00f3 amb Fran\u00e7a (actualment al voltant del 3-5% de la nostra capacitat de generaci\u00f3, quan l’objectiu europeu \u00e9s del 15%) ens impedeix beneficiar-nos realment d’un mercat com\u00fa. A la pr\u00e0ctica, no podem exportar els nostres excedents de renovables barates ni importar energia de forma massiva quan la necessitem. L’apagada del 28 d’abril, en aquest context, posaria de manifest que la nostra estabilitat de xarxa dep\u00e8n de nosaltres mateixos, no d’un mercat europeu te\u00f2ric. Fer-nos seguir les mateixes regles de preus que Alemanya (que est\u00e0 al cor de les interconnexions europees) \u00e9s una fal\u00b7l\u00e0cia.<\/span><\/p>\n

        3. Dissenyat per al Passat, Inservible per al Futur<\/b><\/h4>\n

        El mercat actual es va pensar per a un m\u00f3n de demanda previsible i generaci\u00f3 centralitzada. El futur (que ja \u00e9s aqu\u00ed) \u00e9s radicalment diferent:<\/span><\/p>\n

          \n
        • \n
            \n
          • Electrificaci\u00f3 massiva:<\/b> El cotxe el\u00e8ctric, la climatitzaci\u00f3, la ind\u00fastria… La demanda creix enormement, per\u00f2 de manera flexible.<\/span><\/li>\n
          • Generaci\u00f3 distribu\u00efda:<\/b> Milers de plaques solars en teulades i comunitats energ\u00e8tiques, parcs e\u00f2lics all\u00e0 on fa vent….<\/span><\/li>\n
          • Necessitat d’emmagatzematge:<\/b> Bateries a gran escala, bombeig hidr\u00e0ulic, etc., per gestionar la intermit\u00e8ncia renovable.<\/span><\/li>\n
          • Gesti\u00f3 de la demanda:<\/b> Els consumidors ja no som passius; podem adaptar el nostre consum als preus.<\/span><\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n

            L’algoritme EUPHEMIA no est\u00e0 dissenyat per valorar cap d’aquests elements. Nom\u00e9s veu ofertes de preu per a l’endem\u00e0, ignorant la necessitat d’inversions a llarg termini en xarxes, digitalitzaci\u00f3 o emmagatzematge.<\/span><\/p>\n

            L’Alternativa: Reformar o Abolir?<\/b><\/h3>\n

            La resposta probablement \u00e9s una combinaci\u00f3 de les dues coses. El consens entre els experts cr\u00edtics \u00e9s que l’statu quo \u00e9s insostenible econ\u00f2micament per\u00f2 des d’un punt de vista social tamb\u00e9 \u00e9s injust. Aix\u00ed que cal ” domesticar el monstre “,\u00a0 <\/span>canviar les regles del joc sense eliminar completament el mercat.<\/p>\n

            ## Propostes de Reforma del Mercat El\u00e8ctric<\/b><\/h3>\n

            1. Mercat de dos trams (<\/b>Two-Sided Market<\/i><\/b>)<\/b><\/h4>\n

            Aquesta \u00e9s una reforma t\u00e8cnica que mantindria el sistema marginalista per\u00f2 hi afegiria un factor clau: la <\/span>participaci\u00f3 activa de la demanda<\/b>.<\/span><\/p>\n

              \n
            • Com funciona ara:<\/b> Nom\u00e9s els productors (l’oferta) presenten ofertes actives de preu. La demanda es considera “r\u00edgida” i disposada a pagar el que sigui.<\/span><\/li>\n
            • Proposta:<\/b> Modificar l’algoritme perqu\u00e8 la demanda tamb\u00e9 pugui fer ofertes actives. Per exemple, una gran ind\u00fastria podria dir: “Estic disposada a consumir 100 MW sempre que el preu estigui per sota de 80 \u20ac\/MWh. Si puja m\u00e9s, desconnecto o redueixo el meu consum”.<\/span><\/li>\n
            • Objectiu:<\/b> Introduir flexibilitat i empoderar els consumidors (especialment els grans) perqu\u00e8 la seva disposici\u00f3 a pagar ajudi a contenir els preus. Si en una hora concreta el preu es dispara, una part de la demanda desapareixeria, la qual cosa for\u00e7aria a necessitar centrals menys cares i, per tant, el preu final baixaria.<\/span><\/li>\n<\/ul>\n

              2. Topalls de preu i impostos sobre els beneficis extraordinaris<\/b><\/h4>\n

              Aquesta \u00e9s una mesura d’intervenci\u00f3 directa, m\u00e9s pol\u00edtica que t\u00e8cnica, que busca pal\u00b7liar els efectes negatius del model actual.<\/span><\/p>\n